Els Norats, marratxiners fugitius

mayo 1, 2017
el fil de la historia
Al bon Amic Mateu Morro i Marcè, que ha donat a conèixer els Norat per tot arreu

Honorat, històricament, no és un nom gens corrent a Marratxí, però des de fa dos segles això va canviar i de llavors ençà hi ha tota una sèrie de persones que el duen.

La família que du aquest nom correspon al llinatge Coll, de sa Cabaneta, provinents de Palma i apareguts a Marratxí poc abans de la meitat del segle XIX. Tenint en compte el poc habitual d’aquest nom, que s’ha anat repetint generació rere l’altre, aquesta família ha generat, precisament, el malnom NORAT.

Avatars de la història fan que aquests NORAT tenguin relació amb una família ubicada a Pòrtol, i amb un sol Honorat a les seves files: la família Trias. Encara avui tenim la costa de can Norat, que ens recorda aquest personatge.

Honorat Tries va néixer a Pòrtol dia 15 de març de 1891, però en relació al segon llinatge ens trobam amb una curiosa duplicitat. Al Registre civil, figura com a Tries i Gama, mentre que a la partida baptismal de Sant Marçal el trobam com a Tries i Coll, forma que es repeteix a les partides matrimonials, a les quals passa el mateix: les civils posen “Gama”; les eclesiàstiques, “Coll”.

I també ocorre el mateix amb sa mare, Cecília. La seva partida de matrimoni parroquial, del 28 de març de 1874, quan es casa amb Jaume Tries Canyelles, la registra com a Cecília Coll i Company, nascuda a Marratxí, filla de Miquel i de Margalida; mentres que al Registre civil consta com a “Cecília Gama i Expòsita”, nascuda a Palma i provinent de La Inclusa. Aquí hi deu haver el quid. El pare i la mare -Miquel i Margalida-, encara que fossin adoptius, li varen atorgar llurs llinatges i Jjaume tries noratallò que va funcionar a l’església com a normal, en canvi no va passar als registres seculars. Fins i tot a la partida de defunció civil encara la trobam com a Cecília Gama, el mateix que havíem trobat als diferents registres del padró municipal on surt (1902 i 1917), amb l’excepció del de 1893 on consta com a “Cecília Coll i Company”. La partida de defunció parroquial, de Pòrtol, bé que la consigna com a “Cecília Coll”, llavors la conceptua com a “expòsita”. Qüestió aclarida.

Segona qüestió que ens interessa: el pare adoptiu de Cecília pertany a la ja esmentada família Coll de sa Cabaneta; de fet, va ser el que la va iniciar. Resulta que aquest home, Miquel Coll Frau, llaurador, de Palma, es casa l’any 1843 amb la marratxinera Margalida Company Serra. Els pares de Miquel eren HONORAT i Margalida, d’aquí que a fills, néts i renéts els posin aquest nom, fins aleshores inusual a Marratxí. Aquí tenim, doncs, l’origen de la família portadora d’aquest malnom i el perquè del nom del nostre coprotagonista.

Seguint el fil, trobam que Honorat Tries Coll/Gama, nascut el 1891, es casa per primera vegada l’any 1916 amb Margalida Garau Juan, de Santa Maria del Camí, la qual mor el 1919, als 25 anys, després d’haver infantat dos nins, Jaume (1916) -l’altre protagonista de la nostra història- i Rafel (1920). Aquest darrer infant mor el 1920, als 15 mesos.

L’any 1926, Honorat Tries es torna a casar, en segones núpcies, amb la també santamariera Catalina Corró Canals, TEU, de 25 anys.

A partir d’aquí comença la història que ens conta Mateu Morro en diverses ocasions, sobre tot a les III Jornades d’Estudis Locals a Marratxí i, fa poc, a un capítol de l’obra “Coanegra” que, darrerament, han duit a la televisió a través de la sèrie “Desconeguts”.

el fil de la historia 2 copiaMolt breument, Honorat i el seu fill Jaume, “es Norats”, a l’inici de la guerra incivil fugen de Santa Maria perquè saben que els falangistes els cerquen per fer-los la pell; un és comunista i l’altre, socialista. S’amaguen per la contrada de Coanegra i, durant els tretze anys que estan amagats, arriben a trescar tota la serra de Tramuntana. Al final, sense haver renunciat a les seves conviccions, fugen amb un llaüt cap a Alger.

Fa poques setmanes, els ajuntaments de Marratxí, Santa Maria del Camí i Bunyola, els tres municipis relacionats amb els Norat, els han retut un homenatge, igualment que a les famílies que els varen donar ajut i suport durant la seva època clandestina.

Per aquest motiu, al llogaret bunyolí de Baix des Puig, varen inaugurar un monument amb una inscripció -amb text del mateix Mateu Morro- que diu “D’aquest lloc de Baix des Puig, un dia de desembre de 1949, varen partir cap a l’exili n’Honorat i en Jaume Trias, Norats, perseguits per les seves idees republicanes i socialistes. En memòria i agraïment a les famílies de Baix des Puig que, arriscant la seva vida, els ajudaren durant tretze anys (juliol de 1936-desembre de 1949)”. Just i entranyable, tot plegat.

Qualsevol consulta biogràfica, cultural o històrica del nostre municipi la podeu trobar a:

www.marratxipedia.com

Compartir noticia en redes sociales?
Facebook Twitter

Escribe un comentario

(*Opina y comenta siempre desde el respeto. Sin insultos, ofensas, descalificaciones personales y/o injurias. www.diariodemarratxi.com se reserva el derecho a no publicar comentarios inapropiados, contrarios a las leyes o lesivos. )

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>