Com en tantes altres coses, hi ha moltes maneres de fer aquest menjar, tot depenent d’on t’arriba la recepta i del gust que tenguis per fer el plat. L’important, és clar, és que aquest plat tengui llengua (de porc o de vedella) i tàperes, les demés coses van a gust de cada qual. Sobre tot, les herbes aromàtiques, al gust (romaní, llorer, fonoll, herba sana,….). Pebre de Cirereta o pebre coent. Més o menys cabeces d’all, segons. Ceba o sofrit, també segons. Pastanaga, tal vegada. I tomàtiga per a la salsa…
Trob que avui, amb aquest plat, hi podem beure un vi negre, de la terra. Tal vegada un de la denominació Binissalem.
I, com quasi sempre no me demaneu perquè, però he associat aquest plat amb aquella cançó de Nilsson dels anys 70, Without you, sense Tu. Supòs que, en el fons, deu ser perquè m’agrada i la trob agradosa de melodia.
Harry Nilsson, americà, fou cantant, compositor i pianista. Va rebre influències, precisament, del Rhythm and blues. I ens va deixar el 1994, als 52 anys. Without you va ser la seva cançó més famosa, de 1971, que han arribat a versionar més de 150 artistes.
Però, abans de sentir-la tenim la píndola de calideascopi, avui referida a les possibilitats de la llengua, que són moltes. Es tracta d’un òrgan que dóna molt de joc. Vegem alguns exemples de la paremiologia popular
Així tenim les expressions…
-Afluixar la llengua: donar a conèixer allò que fins alhora haviat estat amagat; fer parlar.
-Anar-se’n de la llengua: Dir alguna cosa que haguès convingut callar.
-Estirar la llengua: Provocar amb habilitat algú a parlar sobre coses que altrament callaria.
-Ficar-se la llengua a la butxaca – o, pitjor -Ficar-se la llengua al cul: Simplement, callar.
-Mossegar-se la llengua: fer un esforç per no parlar.
-No tenir pèls a la llengua: parlar sense subterfugis.
-No tenir llengua /o bé/ Perdre la llengua: callar, no dir res.
-Tenir una cosa a la punta de la llengua: no poder dir una cosa sabuda perquè no es recorda en aquell moment.
-Tenir la llengua fluixa: ésser indiscret.
-Tenir la llengua llarga: ésser molt xerrador; dir coses inconvenients. Parlar indiscretament.
-Tenir llengua verinosa /o/ esmolada: detractar algú.
Dins aquesta ampla col·lecció, en vull destacar una que té relació amb el plat que hem suggerit
-Haver menjat llengua: Indicació que algú xerra molt. Si en una reunió, només parla una persona, o parla molt, direm: sembla que hagi menjat llengua amb tàperes.
I, per acabar, un clàssic:
Madame de Sevigné, escriptora francesa del segle XVII, va escriure: “Si els homes han nascut amb dos ulls, dues orelles i una sola llengua, és perquè s’ha d’escoltar i mirar dues vegades abans de xerrar.” Enginyosa citació, sí senyor.
https://www.youtube.com/watch?v=_bQGRRolrg0
[colored_box color=»blue»]
La recepta
Llengua amb tàperes
Herbes aromàtiques al gust (romaní, llorer, fonoll, herba sana,….)
Pebre de Cirereta (Bitxo)
cabeces d’All
Ceba
Pastanaga
Tomàtiga
Oli verge
Aigua
Vi (blanc o negre)
Sal
Pebre (en gra i molt)
Tàperes en vinagre
Tallam la llengua en rodanxes i l’afegim al sofregit que hem fet prèviament. Hi afegim brou de coure la llengua i ho deixam a poc foc durant una hora; quan manqui devers un quart hi afegim les tàperes.
Si volem que quedi més fi, passam la salsa resultant pel colador xinès. Si queda clar, l’espessim amb ametlla picada; si resulta massa espès, l’aclarim amb brou de coure la llengua. [/colored_box]
