Avui tenim una altra gran cuinera. No és coneguda per la seva faceta pública de restauració, però vos puc assegurar que té una mà trencada per a les coses de cuina. És una persona molt coneguda a sa Cabaneta, i arreu de Mallorca, ja que té moltes coneixences. Va ser cantaire de Veus de Marratxí i avui és cantaire de la Coral de Marratxí. I en les coses que pot, dóna una mà a Marratxipèdia. Es tracta de l’amiga Maria Serra, de sa Botiga Nova, de sa Cabaneta; tot i que ella és de les poques persones que pot presumir d’haver nascut a Marratxinet, el Marratxí original, en concret a can Fuiana.
Amb ella parlarem d’un plat típicament menorquí, però que té incorporat al seu receptari i li surt d’allò mes gustós. Vos ho puc assegurar. Però deixem que sigui ella que ens ho expliqui…
Maria, què és l’oliaigu?
«Com has dit, és un plat típic de Mallorca. Es fa amb un tià, que allà ho diuen així; no diuen greixonera. I a aquest tià hi posen un bon raig d’oli. Agafes una ceba grossa i la talles molt petita, molt petita; llavors agafes dos pebres verds i també els talles molt petits. Ho vas sofregint. Llavors tres alls o quatre, també tallats petits i també els sofregeixes. I al final hi he posat un quilo de tomàtiga triturada. No ha de bullir, això».
Es important, això, que no bulli… «Que no bulli! I quan ho tens ben calent agafes sopes, de panet, i les hi escaldes.»
Parlaríem que aquest menjar és de subsistència, com tants d’altres plats que tenim aquí, a Mallorca… D’alguna manera s’assembla -com a idea, no de contingut- al nostre pancuit?
«Sí, no és el mateix, però s’assembla com a idea. Però això no ha de bullir, i el pancuit, sí».
Com és que una cosa que és de Menorca l’has adaptada dins les teves receptes?
«Perquè el meu home feia feina a GESA i anàvem molt a Menorca. Allà hi vàrem arribar a fer amics, com en Dino i na Rosa; ella és molt bona cuinera i me feia platets que eren d’allà, i d’aquí me va venir l’oliagu’ «.
Sé que també t’agrada anar a Eivissa, precisament per tastar els plats típics d’aquella illa germana.
«Allà m’agrada anar-hi, però a menjar bullit de peix. I vaig a ca n’Alfredo, que està a Vara de Rey. M’agrada més el bullit de peix que l’oliagu’. Bé, m’agrada tot, si no, no hagués après el que hem fet avui. Però si puc triar m’estim més el bullit de peix».
Quin líquid trobes que s’ha de beure per acompanyar aquest plat d’avui?
«Un bon vi negre jove de l’any».
Per aquest plat hem pensat que res millor que una havanera, de les més conegudes: La calma de la mar, interpretada pel duet de Cançó de Taverna, format per Quim Xena i Josep Cruanyes… Oliagu’ i havanera, mel! Que vos aprofiti!
Però, abans de sentir la Música, la píndola del calideascopi. Avui, coincidint amb el text de l’havanera, parlam d’una frase que va dir John Ray, botànic anglès del segle XVII. Pareixia que havia sentit la nostra cançó d’avui quan va sentenciar: «Amb la mar en calma, tots som capitans». I és ben veritat, quan no hi ha cap problema tothom es pot posar al front; és amb les dificultats que hom mostra les seves veritables habilitats. Amb tots vosaltres, «La calma de la mar» amb Quim Xena i Josep Cruanyes.
[colored_box color=»blue»]
La recepta
Oliaigua de Menorca
Ingredients:
– Una ceba grossa
– Tres alls
– Dos pebres verds
– Tres tomàtigues grosses madures – Llesques de panet
– Oli
Elaboració:
Dins una greixonera hi posam oli, la ceba pelada i tallada petita, després els alls, també pelats i tallats petits, i igualment el pebre verd.
Quan estigui sofregit hi afegim les tomàtigues, pelades i capolades. Ho seguim sofregint a poc foc fins que la salsa sigui molt cuita. Hi posam aigua i NO HO DEIXAM BULLIR. Quan el líquid forma escuma, apagam el foc i servim; abans hem posat les llesques dins cada plat. [/colored_box]
