Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Veu i d’altres)
Restriccions d’aigua
«Catalunya, Galícia, Andalusia, Extremadura, Euskadi i Navarra, en totes les comunitats hi són presents les restriccions en el consum d’aigua en major o menor mesura, amb d’altres amb nivells d’aigua preocupants. Ara, les Balears se sumen a aquesta llista després dels anuncis dels ajuntaments de Deià, Artà i Ciutadella (…)
La situació precària de l’aigua de Deià no és un fet recent (…) però s’ha agreujat per la intensa pressió turística que pateix el municipi durant els mesos d’estiu (…) Des del consistori han publicat una sèrie de consells per a la població per reduir el consum d’aigua, com no descongelar aliments amb aigua, recollir l’aigua freda de la dutxa o rentar la fruita i la verdura en un bol per poder emprar l’aigua sobrant per regar el jardí (…)
També l’Ajuntament d’Artà va anunciar restriccions similars per a la Còlonia de Sant Pere, un dels nuclis urbans del municipi llevantí. Amb efecte immediat, els seus habitants no podran regar amb aigua potable, omplir piscines o netejar terrasses o cotxes.
A aquestes mesures s’ha sumat el tancament de les dutxes de les platges i, per reduir el cabdal d’aigua estinat al nucli urbà, s’han tancat els comptadors de jardins i piscines de grans consumidors (…) i s’han tancat els comptadors municipals que donen serveis de neteja i jardineria de l’Ajuntament (…)
A Maó el consistori va eliminar el reg dels jardins públics i va cridar a la col·laboració ciutadana per reduir el consum d’aigua, a més de demanar als grans consumidors que reduïssin el seu consum (…)»
(Jaume Reus Bennàssar-Mónverd notícies, Punt Informatiu Pollença, 645, 1-15 IX ’22)
Nou director
Gabriel Serra Massanet (Artà, 1996) és el nou director de la Revista Bellpuig. Va haver de sospesar en poc temps la responsabilitat que suposa dirigir una revista local que fa 62 anys que es reparteix a més de cinc-centes cases del municipi i d’arreu de Mallorca i més ellà. I tot i així la seva decisió va ser ferma i carregada d’il·lusió: endavant. No és periodista -entre d’altres coses s’ha dedicat al món del bàsquet- ni pretén ser-ho, però té ganes d’aprendre tot el que faci falta per ser un bon director. Té il·lusió, és jove, en té ganes, i es considera compromès amb allò que diu i que fa.
Amb paraules seves comenta: «Principalment agaf aquest càrrec amb molta il·lusió, però sobretot amb respecte cap a una revista històrica del nostre poble. Que ningú no dubtí que la tractaré com a tal, treballaré amb tots els col·laboradors, patronat, lectors i subscriptors a fi de seguir amb la història escrita d’aquest poble».
(Patronat Fundació Revista Bellpuig, Bellpuig, 1084, Artà, 9 IX)
Sobre la LOMLOE
Aquesta nova llei educativa que s’ha començat a aplicar aquest curs escolar en els primers cursos de cada cicle es regirà per les situacions d’aprenentatge. La inclusió i l’atenció a la diversitat també són eixos vertebradors de la nova llei.
El conseller d’Educació del Govern de les Illes Balears, Martí March (Pollença, 1954) en fa aquesta valoració: «Quan hi ha un canvi educatiu que afecta els centres, hi ha una certa incertesa sempre. Volem dir que consideram que els currículums LOMLOE són millors que els de la LOMCE. Ens hauria agradat tenir més temps per l’adaptació i desenvolupament, però no ha estat possible. S’ha d’aplicar en dos cursos 22-23 i 23-24. No s’aplica de cop i tenim un temps de preparar millor a la gent. Una altra variable és que al mes de febrer vàrem comunicar les línies bàsiques als docents».
(Cristina Bauza, Cent per Cent, 956, Manacor 9 IX)
«Naixem de dona»
«Des que es va publicar per primera vegada, el 1976, fins a l’actualitat, ‘Naixem de dona’ ha suposat una revolució en la manera com pensen les dones sobre la maternitat i el seu alliberament. Explorant la pròpia experiència com a dona, poeta, feminista i mare, Adrienne Rich combina una àmplia recerca sobre antropologia, teoria feminista, literatura i psicologia amb una incansable qüestionament sobre ella mateixa.
L’obra, editada ara en català per l’Editorial Lleonard Muntaner, ‘palesa les pràctiques culturals, mèdiques i econòmiques que defineixen la maternitat, i exposa de quina manera la nostra experiència quotidiana de la maternitat pren forma segons aquesta institució persistent’, segons diu la perodista Dani McClain al pròleg».
(Sa Veu, 1740, Sóller, 9 IX)
Piscines
«Un demolidor informe de Terraferida calcula que, entre el 2015 i el 2021 s’han fet a Mallorca un mínim de 5.271 piscines, que sumades a les que ja hi havia s’acosten a les cinquanta mil. Surt a unes desset piscines noves cada setmana, sense comptar les desmuntables de plàstic, que segur que són un altre gavadal. Sortiria a una piscina per cada vint persones, si no hi afegíssim els dos milions llargs de turistes que tenim en temporada alta (…)
Un progrés que implica, només en evaporació, la pèrdua de milions de litres d’aigua cada any. Si ho comptam en plena sequera, amb pobles amb racionament d’aigua i recordant que som a una illa amb recursos hídrics limitats i problemes de salinització, que no fa tant importava aigua en vaixells que ara en dessalinitza de la mar, que és una cosa caríssima en termes de consum energètic i altament contaminant… no diu gaire cosa bona sobre la nostra racionalitat, sobre el nostre sentit de la previsió, sobre la solidaritat (…)»
(Miquel Cardell, Quaderns del Fum Major, Llucmajor de Pinte en Ample, 454, Setembre)
«Memòries d’un filòleg norantí»
Aquest és el llibre que el Dr. Joan Veny i Clar (Campos, 1932) acaba de treure a la llum a l’Editorial Lleonard Muntaner. El doctor en Romanística hi fa un repàs de la seva trajectòria vital (família, infantesa, joventut, aficions, amistats…) i del seu fecund recorregut intel·lectual (estudiant i investigador, catedràtic de francès a instituts, catedràtic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, dialectòleg, autor de nombrosos llibres, atles i articles, membre de la Secció Filològica de l’IEC…)
(Maties Garcias, Llucmajor de Pinte en Ample, 454, Setembre)
El pensament de Joan Veny
La periodista Clàudia Darder li feu una entrevista al setmanari «Arabalears». Aquí en teniu una selecció de les respostes:
«Vaig néixer a Campos (Mallorca) el 22 d’agost de 1932 (l’any que moria l’admirat Antoni M.Alcover), a les cinc i mitja del matí d’un dia que s’augurava tòrrid».
«Tothom em diu que estic molt bé, que estic fet un jovenot. Això em produeix una gran satisfacció. Realment em trob amb una certa lucidesa, que m’ha permès continuar fent feina aquests darrers anys».
[El català] «és una llengua participativa i no és només la del català central, sinó de tots els dialectes de la llengua, i en especial el balear i el mallorquí. Sempre he insistit que hi ha una llengua col·loquial, parlada, i una llengua estàndard, normativa, literaria, comuna… com es vulgui dir».
«Aquí, a Mallorca, deim moix en lloc de gat. Això vol dir que són llengÜes diferents? No té gens de sentit».
«Una gran part de la meva obra està destinada a demostrar que la perfecta convivència de les dues modalitats de llengua, la parlada i la llengua estàndard, és un fet indiscutible. Això arranca amb el gran codificador de la llengua, Pompeu Fabra».
«Avui en dia, tot i que es parla de la decadència de l’ús social de la llengua, quan un mira la quantitat d’obres que es publiquen en català, realment, s’ha de treure el capell. És una llengua de gran vitalitat».
(Llucmajor de Pinte en Ample, 454, Setembre ’22)
