jueves 25 abril 2024
spot_imgspot_img
InicioMALLORCAPREMSA FORANAAlcover, Feminisme, Premsa Forana… i més coses

Alcover, Feminisme, Premsa Forana… i més coses

Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner


(Sóller i d’altres)

Alcover i La Aurora

Llorenç Mas Perelló (Manacor, 1974) ha llegit recentment la seva tesi doctoral basada en la segona etapa polemista d’Antoni Maria Alcover, lligada al setmanari l’Aurora, del qual ha estudiat devers 2.500 articles, amb temes diferents.
En relació als temes que preocupen Alcover, Mas comenta: «Sobretot la política. Pràcticament la meitat parlen de política. L’altre gran tema és el de la religió. La llengua, la història de Mallorca, el patrimoni… són temes més secundaris en els seus escrits de l’Aurora».
Sobre el tractament als que no pensaven com Alcover, Mas diu: «Ell va a acorar i xapar amb els que no pensen com ell o com pensava la cúria d’aquella època. Per exemple, una cosa que ell considerava immoral eren les festes de disfresses. Ara bé, cap dels textos polèmics està signat com a Antoni Maria Alcover. Ell signava amb el nom de Revenjoli o amb altres noms que feia servir. I és ben curiós, perquè dins Mallorca tothom sabia que en Revenjoli era ell. Feia servir pseudònims per evitar denúncies».
Pel que fa al model lingüístic d’Alcover a l’Aurora, Mas considera: «Té dues etapes. Entre el 1910 i el 1913 escriu seguint el seu criteri, que sempre vol reflectir el parlar dialectal de Mallorca, perquè vol sonar proper als qui el llegeixen. A partir del 1913 s’aproven les normes de l’Institut i ell les adapta al parlar dialectal mallorquí».
(Antoni Riera, Cent per Cent, 968, Manacor, 2 XII ’22)

Rere les passes d’Alcover

«Seguint la dinàmica del programa ‘Mallorca, terra de llecor’ impulsat per la Institució Antoni M.Alcover, el present treball s’articula a partir d’una sèrie de rutes pel terme de Santanyí (i també de ses Salines,, atès que fins a 1925 n’era sufragani) tot seguint el llegat del filòleg manacorí durant la tasca de recerca i coordinació per a l’elaboració del Diccionari de la Llengua Catalana.
Aquest colossal projecte implicà persones (majoritàriament col·laboradors de l’Obra de Diccionari o participants en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana) i amarà indrets a partir de les seves entrevistes i estudis (l’orgue de la parròquia, el Centre Cultural de Santanyí, la capella de Son Vidal o el convent de monges de Calonge).
Títol. ‘Mossèn Antoni M. Alcover i Santanyí. Per la pàtria i per la llengua’.
Autor. Sebastià A.Adrover
Edita. El Gall (2022)»
(Sa Veu, 1752, Sóller, 2 XII)

Orgue històric

S’ha restaurat l’històric orgue del convent dels Dominics de Manacor. Aquest orgue fou construït, per tots els indicis, per l’orguener català Pau Estada, que passà per l’illa de Mallorca la primera dècada del segle XVII. Diverses reformes s’han duit a terme: la de Julià Munar, la de Grenzing, i la darrera, a càrrec de Wilfried Praet. Ara, l’orgue del convent té un pedaler complet, que eixampla enormement les seves possibilitats d’interpretació (del del Barroc al romanticisme i segle XX). Per una altra banda, i per voluntat de Praet, s’ha afegit un registre de rossinyol que recorda les matines de principis del XX, contades per mossèn Alcover, quan al bell mig del vespre de Nadal sonaven uns ocellets que acompanyaven la sibil·la.
L’organista Bartomeu Mut fou l’encarregat d’aquesta solemne inauguració, i escollí un repertori que fou un recorregut pels diferents registres i possibilitats de l’orgue restaurat».
(Magdalena Ordinas, Manacor Comarcal, 1895, 10 XII)

Feminisme, creències i moda

Eugènia Canyelles(Sóller, 1968) és una de les impulsores del Festival de Nadales de Sóller. És teòloga i professora d’institut. Lamenta que el catolicisme s’hagi convertit en un ‘tabú’ i alerta sobre el que considera la moda del feminisme: «Jo vaig fundar una organització que es diu Dones en moviment. El que em fa passar pena del moviment de dones és que hi ha molts de feminismes. Hem d’anar alerta amb el feminisme que es converteix en un patriarcat femení, amb un feminisme a la inversa. O que de dins el feminisme, feministes vagin en contra de dones creients. Això ha passat. L’altre dia va venir a la biblioteca Nadia Ghulam (escriptora afganesa que es feu passar pel seu germà mort durant el règim talibà). Ella és creient. Per això hem d’intentar anar alerta en anar en contra de tot (de la religió, de l’espiritualitat…) perquè estigui de moda».
(Pere Serra, Sóller, 7077, 16 XII)

Sobre Premsa Forana

«La premsa més propera és la que es fa des dels pobles i per als pobles. No hi ha cap altre diari o publicació que conti el dia a dia d’un ajuntament, del ciutadans, de les seves preocupacions, de la vida i activitat associativa en tots els àmbits.
Fa més de 100 anys que existeixen revistes locals a Mallorca que han deixat testimoni del que ha succeït en aquell poble, municipi o fins i tot comarca. Així com també ha servit per plasmar estudis, records de persones i tants altres escrits, que segurament de no haver estat així, haguessin quedat moltes coses a l’oblit o en el reducte familiar i amb el pas del temps desaparegut (…)
S’ha renovat la web premsaforana.cat per adaptar-la als nous temps i nous dispositius» amb els quals es poden visualitzar les aportacions de diferents revistes. «Un web viu que se segueix millorant a mesura que sigui possible».
(Bartomeu Caldentey Vives, Bellpuig, 1090, Artà, 16 XII ’22)

ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su nombre aquí
Por favor ingrese su comentario!

MEDIOS DIGITALES DE BALEARES, S.L.es el Responsable del tratamiento de los datos personales del usuario y le informa de que estos datos se tratarán de conformidad con lo dispuesto en el Reglamento (UE) 2016/679, de 27 de abril (GDPR), y la Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre (LOPDGDD), por lo que se le facilita la siguiente información del tratamiento:

Fines y legitimación del tratamiento: mantener una relación comercial (por interés legítimo del responsable, art. 6.1.f GDPR) y el envío de comunicaciones de productos o servicios (por consentimiento del interesado, art. 6.1.a GDPR).

Criterios de conservación de los datos: se conservarán durante no más tiempo del necesario para mantener el fin del tratamiento o mientras existan prescripciones legales que dictaminen su custodia y cuando ya no sea necesario para ello, se suprimirán con medidas de seguridad adecuadas para garantizar la anonimización de los datos o la destrucción total de los mismos.

Comunicación de los datos: no se comunicarán los datos a terceros, salvo obligación legal.

Derechos que asisten al usuario: derecho a retirar el consentimiento en cualquier momento. Derecho de acceso, rectificación, portabilidad y supresión de sus datos, y de limitación u oposición a su tratamiento. Derecho a presentar una reclamación ante la Autoridad de control (www.aepd.es) si considera que el tratamiento no se ajusta a la normativa vigente. Datos de contacto para ejercer sus derechos: editor@diariodemarratxi.com.

spot_img
spot_img
spot_img
spot_img

Últimas noticias

Comentarios