martes 06 junio 2023
spot_imgspot_img
spot_img
InicioMALLORCAPREMSA FORANABotànica, Lingüística, Història, Demografia … i més coses

Botànica, Lingüística, Història, Demografia … i més coses

Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner


(Punt Informatiu Pollença i d’altres)

Jardí Botànic

Josep Lluís Gradaille (Palma, 1946) és expert en botànica i una de les persones que va fer possible la posada en marxa i l’obertura del Jardí Botànic de Sóller. Actualment està realitzant una memòria històrica i gràfica del jardí, on hi apareixeran totes les dades i fets relacionats amb els seus orígens i evolució.
Precisament en relació a l’origen explica: «El Jardí Botànic surt accidentalment amb l’objectiu de preservar la col·lecció de Guillem Colom. Aleshores, un grup de naturalistes ens posàrem d’acord per crear una associació que pogués donar cabuda a aquesta col·lecció. L’associació estava formada per diferents membres dividits en quatre àrees: geologia, botànica, peixos i aus. Jo, juntament amb en Jeroni Orell, formàrem el grup dels membres que, des d’un principi teníem clar que volíem fer un jardí botànic de conservació. En aquell moment, als inicis dels anys 80, el ‘boom’ turístic ja començava a fer mal. Una de les condicions que posàrem va ser que una de les branques fos la de botànica, la qual es dediqués fonamentalment a crear una reserva genètica d’espècies amenaçades. Després, aquesta reserva es convertiria en un jardí botànic de conservació».
D’aquesta manera conta perquè s’ubica a Sóller: «Tots els naturalistes érem de Sóller o hi vivíem en aquell moment. A més, vàrem tenir la sort de topar amb el batle Antoni Repic, qui va creure en la causa que nosaltres li proposàrem. També tinguérem una segona sort, ja que el lloc adient per fer-hi el jardí era de Sa Nostra. Al seu director general, Carles Blanes, li devem absolutament tot. Ell també va creure en el projecte i va facilitar la compra per part de l’Ajuntament (…)».
(Cati Aina Oliver, Sa Veu, 1744, Soller, 7 X ’22)

Llengua: Foneticat i fraseologia

La filòloga Bàrbara Sagrera (Felanitx, 1974) va ser la gerent de la Institució Alcover des del 2017 al 2019. Actualment és professora de l’EOI de Palma.
Explica què són Foneticat i Fraseologia: «Són dues eines per millorar la correcció lingüística, i la correcció fonètica, un dels principals problemes del català. Foneticat era important per posar a l’abast de la gent recursos per millorar la seva dicció. Pensam molt en els mitjans de comunicació, que fan feina sense molt de suport i han de fer produccions espontànies i és important que aquella persona estigui formada. Allò que té bo la pàgina de Foneticat és que et pots entregistrar i el sistema et diu si ho fas bé o no.
Quant a Fraseologia va sorgir de la necessitat de les persones que tenen un interès a fer un ús més genuí de la llengua. A vegades no saben com trobar una expressió equivalent a les que coneixem en castellà i que tengui aquells mateixos matisos d’expressivitat. Al cap i a la fi, les expressions i refranys aporten un valor afegit. Fraseologia està formada per expressions que he localitzat als mitjans de comunicació o a les xarxes socials; n’hi havia de noves no documentades i d’altres d’incorrectes. A la pàgina, si poses la paraula clau, te remet a les expressions correctes (…)».
(Cristina Bauzá, Cent per Cent, 961, Manacor, 14 X)

El Crist de Manacor, capità general

El periodista i investigador Antoni Tugores ha publicat «Les plomes de Franco», que vol ser una recopilació de l’argumentari que va emprar la premsa addicta al franquisme durant el trienni de la guerra civil a Manacor.
Tugores explica que amb l’esclat de la guerra, Falange pega un cop d’estat a la premsa manacorina, i la converteix en un mitjà de propaganda. En desapareixen entrevistes i reportatgea, i se cerca «intimidar la gent, no de l’esquerra (la gent d’esquerres estava tancada o havia estat assassinada) sinó de la dreta que no era prou entusiasta amb la feina bruta que es feia».
Pel que fa a la guerra i les seves vicissituds, Tugores s’admira que «tot són miracles, així com ells ho conten, els militars tenien molt poc mèrit, perquè de forma recurrent apel·len als mèrits del Sant Crist, que és qui els guia. El vertader deliri es dona quan Vandellós [un col·laborador de premsa, mestre d’escola vengut de Tarragona] arriba a proposar de fer el Sant Crist capità general. Arriben a imaginar-se’l en processó amb el ‘fajín’ «.
(Antoni Riera, Cent per Cent, 961, Manacor, 14 X)

El marratxiner Miquel Amengual

«Un grup de persones es reuní a l’esplanada de Cala Barques, per recordar Miquel Amengual, traspassat l’any passat, encara massa jove per anar-se’n.
El president de Més Esquerra, Toni Rosselló, va dir unes paraules explicant l’acte en memòria de Miquel Amengual, qui fou militant d la formació i persona compromesa amb la cultura pròpia.
Després, passa a passa, familiars, amics i coneguts pujaren fins a Coves Blanques. Cadascú al seu ritme. Cadascú amb els seus pensaments. Tots plegats units pel record de Miquel Amengual.
Amb la serenitat del dia, molt discretament, Xesc Vicens del Club Atletisme Pollença va dipositar un ram de flors vermelles per a qui fou un atleta actiu i apreciat».
(Eva Cerdà, Punt Informatiu Pollença, 648, 16-31 X)

Somriure

«Avui, dia 7 d’octubre, és el Dia Mundial del Somriure i és d’aquest gest que vull parlar, perquè, com bé va dir el fabulista Tomás de Iriarte ‘la sonrisa es el idioma universal de las personas inteligentes’. Per això, les dones somriuen més que els homes. Segons un estudi de PHB de 2019, les dones somriuen una mitjana de 32 vegades, mentre que els homes es queden en 28.
Un somriure es una acció i un fet. Ara bé, sobretot, no es pot confondre el somriure amb el riure. Hi ha molts matisos entre una i altra acció. De fet, per definició, somriure és riure lleument, sense fer renou, amb un simple moviment dels llavis. I és en aquesta lleugeresa on es concentra l’expressivitat, l’enigma, el secret… i tot allò que fa interpretable un somriure com a sincer, maliciós, desdenyós, irònic, fals…
Popularment es diu que ‘fan falta 47 músculs per enfadar-se i només 13 per somriure’. No aniré a cercar si és científicament veritat, però sí gosaré dir que està ben clar que el somriure és una reacció innata. Tothom respon amb un somriure davant certs estímuls. Per tant, independentment de l’idioma que parlem, tot el món entén un somriure(…)».
(Eva Cerdà, Punt Informatiu Pollença, 648, 16-31 X)

Demografia mundial

«Segons previsions de l’Organització de Nacions Unides el 15 de novembre s’arribà als 8.000 milions d’habitants al món, una xifra difícil de sostenir, i que suposa un repte pel creixement ambiental sostenible. En la darrera dècada la xifra ha augmentat mil milions.
La realitat és que dos terços de la població té una fecunditat per sota dels 2,1 fills, i l’Àfrica és l’únic continent en el que la natalitat no està estancada, mentre que l’Índia pot esdevenir el país més poblat de la terra. Això obliga a repensar la gestió dels recursos socials i naturals i els moviments demogràfics».
(Sa Plaça, 421, Inca i comarca, 21 X)

Llengües

«Què tenen d’important les llengües, totes les llengües? Idò perquè cadascuna d’elles incorpora la seva visió del món i la comprensió i descripció de l’entorn que l’ha vista néixer, allò on viu, com canvia aquest entorn…
Les llengües saben de plantes, de remeis, de verins i d’afrodisíacs. Saben de malalties i de cures, de receptes i menjars, d’aliments i d’animals. I saben d’allò que és bo i allò que fa mal… I parlen d’amor i d’odi, de coses concretes i de coses abstractes. I valoren. Perquè també saben de les persones i les anomenen amb paraules ben diferents i amb sons també diferents, però alhora ben definitòries: bones persones, males persones, cínics, falsos, bonhomiosos, divertits, maleïts, ambiciosos, generosos…
Perdre la llengua, perdre una llengua, és perdre tota aquesta informació.
Moltes d’aquestes llengües (unes sis mil) que encara es parlen a diferents llocs del nostre planeta tenen seriosos problemes de supervivència. Entre altres coses, i sobretot, per la impossibilitat legal i real que tenen de transmissió generacional i de presència normal a tots els nivells i usos comunicatius. I pel fet que, en la majoria de casos, no disposen d’accés a l’escriptura i es que queden en la pura oralitat. I ja sabem allò de ‘Verba volant, scripta manent’ (les paraules dites desapareixen, les escrites romanen)(…)».
(Joan Gelabert Mas, Qui dies passa…, Fent Carrerany, 434, Maria de la Salut, octubre ’22)

ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su nombre aquí
Por favor ingrese su comentario!

MEDIOS DIGITALES DE BALEARES, S.L.es el Responsable del tratamiento de los datos personales del usuario y le informa de que estos datos se tratarán de conformidad con lo dispuesto en el Reglamento (UE) 2016/679, de 27 de abril (GDPR), y la Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre (LOPDGDD), por lo que se le facilita la siguiente información del tratamiento:

Fines y legitimación del tratamiento: mantener una relación comercial (por interés legítimo del responsable, art. 6.1.f GDPR) y el envío de comunicaciones de productos o servicios (por consentimiento del interesado, art. 6.1.a GDPR).

Criterios de conservación de los datos: se conservarán durante no más tiempo del necesario para mantener el fin del tratamiento o mientras existan prescripciones legales que dictaminen su custodia y cuando ya no sea necesario para ello, se suprimirán con medidas de seguridad adecuadas para garantizar la anonimización de los datos o la destrucción total de los mismos.

Comunicación de los datos: no se comunicarán los datos a terceros, salvo obligación legal.

Derechos que asisten al usuario: derecho a retirar el consentimiento en cualquier momento. Derecho de acceso, rectificación, portabilidad y supresión de sus datos, y de limitación u oposición a su tratamiento. Derecho a presentar una reclamación ante la Autoridad de control (www.aepd.es) si considera que el tratamiento no se ajusta a la normativa vigente. Datos de contacto para ejercer sus derechos: editor@diariodemarratxi.com.

spot_img

Últimas noticias

Comentarios