Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(CalaMillor7 i d’altres)
Matemàtica i cultura
Josep Lluís Pol -resident a Marratxí- acaba de publicar ‘Patrimoni i Cultura matemàtica a les Illes Balears’. «El leit-motiv d’aquest llibre és la màxima pitagòrica que tot és nombre. O, per ser més precisos, que res de l’univers no és aliè al món de les matemàtiques (…) Les matemàtiques són amplíssimes i diverses (…) L’autor ha treballat diversos elements patrimonials, històrics, lúdics… de les Balears veient com s’han utilitzat les matemàtiques per a la seva construcció, inventiva, etc. Aquests elements són, entre d’altres: La proporció àuria a la natura, conceptes matemàtics a la prehistòria, Tales i l’escala de figueralera, els daus romans de Pol·lèntia, Fibonacci i el món natural, Tafones arquimedianes, les xeremies i els intervals pitagòrics, Ramon Llull i el saber matemàtic, el castell de Bellver, l’art i la ciència dels mapes, en Figuera, el joc dels escacs, les escales de caragol, geometries de Leonardo, els rellotges d’arena, el calidoscopi de la Seu de Mallorca, torres i talaies, Vicenç Mut: tocar la lluna, l’observatori geodèsic de François Aragó, el meridià de Paris a sa Dragonera, roba de llengües per a Ada Byron, quadrats màgics a Mallorca.
Aquest llibre és el número 30 de la col·lecció Ramon Llull d’El Gall Editor.
L’autor, Josep Lluís Pol i Llompart, és llicenciat en Ciències Químiques per la UIB i professor de matemàtiques des de 1989. Entre molts d’altres projectes, l’any 2017 va impulsar i ajudar a crear el rellotge-calendari solar més gran dels Països Catalans, a l’IES Marratxí.
El seu principal camp de treball personal és la divulgació matemàtica».
(Punt Informatiu Pollença, 649, 1-15 XI ’22)
Cognoms
S’ha presentat el llibre ‘Els cognoms de les Illes Balears’, de Gabriel Bibiloni (Pòrtol, Marratxí, 1951).
Aquesta obra recull els cognoms tradicionals de les Illes, entenent per tals els que hi ha existit entre les conquestes catalanes del segle XIII i l’arribada de la immigració massiva en el segle XX. L’obra aporta informacions molt diverses de caràcter lingüístic (grafia normalitzada dels cognoms i grafies tradicionals, transcripció fonètica, etimologia i extensió geogràfica) i de caràcter històric (antiguitat dels cognoms, informacions sobre usos familiars, especialment entre la noblesa) i alhora mostra l’íntima relació entre antroponímia i toponímia, indicant els topònims balears que s’han creat a partir de cognoms.
L’autor és lingüista, doctor en Filologia Romànica (catalana), professor de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat Catalana d’Estiu (Prada de Conflent). S’ha dedicat als camps de la normativització i estandardització lingüístiques, les interferències lingúístiques, la dialectologia, la sociolingüística i l’onomàstica».
(Punt Informatiu Pollença, 649, 1-15 XI)
Arquitectura sostenible
Maria de Lluc Mayol (Sóller, 1998) és estudiant d’arquitectura. Quan li demanen sobre els seus projectes diu: «Més que projectes els definiria com a passatemps. M’encanta el dibuix a l’aire lliure només amb una llibreta i un bolígraf, per això vaig començar a compartir dibuixos ràpids de parts de l’illa que m’agradaven i que em feien feliç, com cala Tuent, sa Foradada o el Torrent de Parells. Són llocs sempre relacionats amb la serra i el mar. Com no podia ser d’altra manera, ho vaig titular ‘Mallorca x parts’ «.
En relació al paper de l’arquitectura davant el canvi climàtic considera: «El sector de la construcció tal i com està plantejat avui en dia és un dels més contaminants. Per això és molt important prendre consciència i utilitzar, sempre que ens sigui possible, materials de kilòmetre 0. És cert que la insularitat fa que això sigui una mica més difícil, ja que avui en dia gairebé tot ens ve de fora, però si ens fixem en l’arquitectura de tota la vida, aquesta sempre ha estat construïda amb el que tenien més a prop i fa centenars d’anys que s’aguanta. Per sort, moltes empreses i despatxos d’arquitectes a l’illa estan molt conscienciats amb el tema i estan sorgint projectes molt innovadors, sempre tenint en compte les tècniques tradicionals, però adaptades als nostres temps».
(Cati Aina Oliver, Sa Veu,746, Sóller, 21 X)
Aurora Picornell
El setmanari Cent per Cent li dedica editorial i primeres planes.
Diu l’editorial: «Per la seva condició de jove, de dona, d’abrandada militant antifeixista i també per la possessió d’un discurs i un relat polític que no es doblegava davant possibilismes covards ni pragmatismes esbiaixats, Aurora Piconell, després de ser assassinada només amb vint-i-quatre anys, va esdevenir ben aviat, símbol primer de la resistència antifranquista durant la dictadura i després també de la recuperació de la memòria democràtica despres de la mal anomenada transició espanyola».
Joan Sitges explica que, un cop reconegudes les restes d’Aurora al cementeri de Son Coletes de Manacor «a les xarxes la notícia va desfermar tot una allau d’homenatges, felicitacions i propostes. L’etiqueta ‘Aurora Picornell’ va ser tendència a twitter i la frase ‘Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?’, que es creu que Picornell va dir quan va encarar-se als seus botxins just abans de ser assasinada».
Cristina Bauzá explica que Aurora «de professió era sastressa. Però des de ben jove es va involucrar en causes socials i polítiques. Va formar part de la Lliga Laica de Mallorca, de les joventuts comunistes, se’n va encarregar del secretariat de la dona del Partit Comunista de les Balears, va ser la vicepresidenta de la federació de sastres i sastresses, va impulsar el Socorro Rojo a Mallorca i va ser la promotora del primer dia de la dona treballadora a les illes. També escrivia a ‘Ciutadania’ i ‘Nuestra Palabra’. També destacava per ser una bona oradora».
(Cent per Cent, 963, Manacor, 28 X)
Arqueologia
Biel Servera Vives, professor de l’Àrea de Prehistòria de la UIB, destaca el vincle entre el testimoni dels avantpassats i l’arqueologia: «Clar, perquè l’arqueologia és, al cap i a la fi, una eina que ens permet, mitjançant les restes materials que ens han quedat, copsar com era la vida en el passat. Això vol dir que pots fer arqueologia de la prehistòria (fa milers d’anys) i també pots fer arqueologia contemporània, com per exemple arqueologia de les zones industrials (fàbriques abandonades) o de la Guerra Civil. És una eina que et permet estudiar qualsevol cosa del passat i del comportament humà».
(Manel I. Serrano Servera, CalaMillor7, 463, Son Servera, XI)
Potestat legislativa popular
«(…) Comptam amb una figura, tot i que molta gent no la coneix, que coneix com iniciativa legislativa popular.
Aquesta iniciativa, consisteix en el fet que qualsevol persona d’Espanya, pot presentar davant el Congrés (passant anteriorment pel Consell de Ministres) que es reguli a través d’una llei qualsevol aspecte que creguin que és prou important regular.
Aquesta potestat, apareix regulada a la nostra Constitució per precisament acostar al poble la possibilitat d’actuar de manera directa en l’elaboració de lleis al nostre país. No obstant, s’estableixen una sèrie de requisits, com per exemple que la proposta ha de comptar amb un mínim de 500 mil firmes, i que hi ha una sèrie de matèries les quals no es poden entrar a debatre (per exemple, matèria tributària).
Aquesta potestat, des que sorgí la Constitució l’any 1978, ha fet que es presentin un total de 66 iniciatives, tot i que només 12 d’elles han superat la barrera de les 500 mil firmes. Totes elles, encara es troben en procés de tramitació, tot i que una d’elles ja s’ha convertit en llei, tot i que de manera subsumida dins una altra, com va ser la ‘Proposició de Llei sobre la reclamació de deutes comunitaris’.
Així que ja sabeu, la potestat legislativa es troba més a prop del que us penseu».
(Marc Buades Ferriol, Columna jurídica, Fent Carrerany, 435, Maria de la Salut, XI ’22)
