Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Plaça, 404)
Arròs pobler
«El secret de l’arròs és senzill i complicat a la vegada. Arròs pobler, diferent. No és arròs brut. És arròs pobler. Es cuina amb el que tens amb llibertat, amb innovació, sense pressa. La manera de cuinar l’arròs és infinit». Així ho conten alguns dels cuiners dels restaurants participants a «Menjar bé a sa Pobla».
Na Paula Vidal del restaurant Marina diu «quan faig un arròs especial ha de dur arròs pobler, i el toc de temporada, picornells, que ara és el temps, quatre ouets… el toc especial». I afegeix «el secret d’un bon arròs pobler, pareix que és una beneitura però potser també són les espècies. Quan faig el fondo, ceba, tomàtiga, hi pos safrà, clau,sal, pebre bo, canyella. Cadascú té una mà. No ho sé, ho duu l’experiència (…) l’arròs pobler és lliure. Un arròs brut estil sa Pobla».
Segons el jove cuiner Josep Serra «el secret perquè un arròs brut sigui un èxit és fer un sofregit ben fet, no frissar, tenir paciència. No frissar de tirar el brou. Que la verdura i la carn se vagin fent, s’evapori l’aigua i tirin tot el seu gust al sofregit. Paciència, que el sofrit es vagi fent obscur. Porro i ceba, bona carn».
Per a Toni Hurtado, de ‘sa Fortalesa’ «l’arròs pobler, el que té de diferent és la varietat que és difícil que quedi pastós, sempre queda sencer. La varietat que els padrins feien i ara ha recuperat es fa el conreu de manera diferent com abans. És com una raça especial aquest arròs».
David Siquier de ‘Bar des Tren’, centenari indret de la gastronomia poblera, comenta: «Sempre utilitzam l’arròs bomba (…) No podem frissar. Nosaltres ho feim tot casolà, res que sigui ni precuinat, ni congelat. Tot és casolà i fet nostre».
(Margalida Socies, Sa Plaça, 404)
Donació d’escriptors
L’escriptora Maria Antònia Oliver ha decidit donar la seva casa de Biniali, on residí amb el seu marit, l’escriptor Jaume Fuster, a l’Obra Cultural Balear. Tot i que la decisió de cedir caseva a la ‘cultura’ fa uns mesos que es va prendre, l’ha feta pública recentment el president de l’OCB De Luis.
(Sa Plaça, 404)
Bous de Costitx
El Govern de les Illes Balears ha reclamat al Museu Arqueològic Nacional espanyol, després de la dimissió de la directora general de Belles Arts del Ministeri de Cultura, Maria Dolores Jiménez-Blanco, que retorni a les Illes els bous de Costitx, en considerar que «es tracta d’un símbol d’identitat» de l’arxipèlag.
«Els béns culturals han de ser a les Comunitats Autònomes, han subratllat fonts de la conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura de les Illes Balears.
(Sa Plaça, 404)
Collage narratiu
Biel Simonet Pons és alaroner, escriptor, llicenciat en Química i docent a l’IES MARRATXÍ. Ara presenta la seva darrera obra ‘Com posidònia en un alzinar’. Es tracta d’un collage de relats en diverses històries que s’enllacen. Hi trobam relats d’institut, combinats amb repressió de la guerra Incivil, el drama actual de la immigració, i una història del temps de l’imperi romà. I afegit a això, un títol amb la paraula posidònia. L’autor explica: «Sí, entenc que pot despistar. Fa poc em deien que pels títols i els temes els feia molta curiositat llegir el llibre per saber de què anava. Tenc clar que és una aposta arriscada aquesta de mesclar històries. El repte era fer-les quadrar. Ara serà qui ho llegeix que m’ha de dir si me n’he sortit o no».
En relació al títol -que tenia claríssim que duria la paraula ‘posidònia’- aclareix: «El títol és una expressió inventada, és com dir com un peix dins el rostoll, o sigui, que s’està fora de lloc. I amb això em refereixo a aquesta gent que es va haver d’amagar per les muntanyes per fugir de la repressió a la Mallorca de la postguerra, com els Norats, o ara els immigrants que arriben».
(Bartomeu Noguera, Sa Plaça, 404, Inca i comarca, 26 XI ’21)
