Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Cent per Cent, 928)
Bancs
Editorial i primeres planes estan dedicades al canvi involutiu de tracte i serveis experimentat per la banca en els darrers temps. L’Editorial ho veu així: «Sembla com si els ‘doblers petits’ ja no interessassin les oficines bancàries, que donen a entendre als seus clients que són més una càrrega que no un possible camí de benefici. L’intercanvi d’interessos s’ha estroncat i les entitats bancàries desitgen amb tota l’ànima que els clients de cada dia els molestin tan poc com sigui possible. A la reducció irremissible de l’atenció al públic a les oficines bancàries s’hi ha d’afegir, sens dubte, el tancament de sucursals en localitats petites, cosa que ha provocat que moltes de persones s’hagin de desplaçar al poble gran del costat per poder dur a terme les operacions i consultes que trobin necessàries».
(CxC, 928)
Bancs, el mal actual
Antoni Riera aporta una visió panoràmica del tema i del problema: «Amb la crisi del 2008 s’encetà un canvi que la pandèmia d’aquests dos darrers anys ha accelerat de forma ja imparable. Els ciutadans de carrer, els de cada dia, sembla que fan nosa a les entitats bancàries, que redueixen costs a les seves oficines. Tanquen sucursals, redueixen personal i confien gairebé tota la gestió de pagaments, ingressos i retirades de doblers als mateixos clients, que han d’esdevenir vertaders experts en informàtica bancària per poder dur a terme totes aquestes operacions».
(CxC, 928)
Bancs, algunes claus
Jaume Riera, empleat de banca avui ja jubilat, dóna una serie de punts claus. Entre d’altres, apunta: «Les caixes, que feien una funció mixta entre empresa i ens social, han passat a la història. Avui l’objectiu de tots els bancs és guanyar doblers (…) Ara tenim un tipus d’interès negatiu que no s’havia vist mai dins Europa i els bancs han hagut de cercar estratègies per mantenir el nivell de benefici (…) El banc sempre cerca la millor manera de guanyar doblers i avui al banc li costa doblers mantenir aquell client amb aquell petit estalvi. I amb les grans fortunes el que fa és que no intervé amb productes purament bancaris, sinó d’intermediació. Els ven productes pels quals cobra una comissió. Avui els bancs s’estimen més un client d’un milió d’euros que no deu de cent mil».
Per la seva part, Maria Antònia Perelló, que va fer feina al BBVA fins que es jubilà, recorda: «A nosaltres ens varen vendre sempre que el banc era una empresa de serveis. Avui, en canvi, els bancs cobren trenta euros per tenir un compte obert a un client, i els deu ser poc (…) (la qüestió és que avui) fort i no et moguis, has de tenir un compte al banc i tenir-hi doblers perquè t’hi passaran els rebuts, però si vas allà ningú et pot dir res perquè l’empleat no té cinc minuts per dir-te ni bon dia».
(CxC, 928)
Bancs, visió tècnica
Joan Llull (Manacor, 1982) és, entre d’altres càrrecs relacionats amb la matèria, professor d’Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ens ofereix una visió tècnica de la qüestió: «Quan els tipus d’interès eren elevats, el benefici dels bancs provenia d’atreure els estalvis de la gent. Habitualment, els comptes a la vista no et pagaven un interès explícit, i la forma que tenien els bancs de pagar-te per tenir els teus diners era a través de tot el servei complementari que oferien. Els seus beneficis estaven en el marge que carregaven entre els interessos als quals prestaven i els costos dels dipòsits que tenien. L’Euríbor està en valors negatius, el que significa que els bancs cobren per manllevar i paguen pels seus dipòsits. Per tant, quan duim els nostres doblers al banc, no li estem fent un favor, sinó tot el contrari. Per això, necessita recuperar els costos associats amb els dipòsits. tant pel cost dels interessos negatius com pel que li costen els serveis oferts. Una solució natural seria cobrar un interès als clients per tenir dipòsits, però això és poc viable. La solució òbvia que han adoptat els bancs és minimitzar els serveis complementaris oferits amb els dipòsits, com pot ser l’atenció personalitzada, i incrementar les comissions.
(CxC, 928)
Biblioteca digital
S’ha presentat des del Consell de Mallorca i la Universitat de les Illes Balears. Es tracta d’una plataforma d’accés obert que posarà a l’abast de la ciutadania les publicacions periòdiques i la producció científica, erudita i cultural de l’illa. En la primera fase d’aquest projecte s’han digitalitzat vint-i-vuit mil pàgines, que inclouen algunes de les publicacions més emblemàtiques com la revista Tresor dels Avis, la revista Lluc o la revista Palau Reial. També s’hi inclouen els diaris La Almudaina i Correo de Mallorca.
(CxC, 928)
Miquel Àngel Riera
Se va presentar la seva obra completa, publicada per AdiA Edicions dins la col·lecció Ossos d’Or. Hi foren presents, l’editor, Pau Vadell i l’escriptor manacorí Bernat Nadal, qui s’encarregà de la presentació. Per la seva part, Vadell va reivindicar la reedició «per encabir tota la poesia d’un autor que si desapareix de les llibreries, desapareixerà de l’imaginari de les futures generacions».
(Cent per Cent, 928, Manacor, 28 I ’22)
