viernes, octubre 22, 2021
spot_imgspot_img
InicioMALLORCAPREMSA FORANABancs, Gambes, Música, Calçat… i més coses

Bancs, Gambes, Música, Calçat… i més coses

Retalls de Premsa Forana

Biel Massot i Muntaner


( Sa Veu, 1689 )

Entitats bancàries


La protecció de les persones més vulnerables és el principal argument que utilitzaran una desena de municipis mallorquins per arrancar una iniciativa encaminada a evitar que petites poblacions quedin amb una escassa o nul·la presència de bancs i que d’altres més grans vegin reduïda substancialment la seva oferta.
S’ha elaborat un informe que el tancament d’oficines bancàries que s’intueix a causa de la fusió de diverses entitats produirà «horaris molt reduïts d’atenció al públic, dificultats d’accessibilitat (…) i llargues coes d’atenció les quals afectaran considerablement els principis d’igualtat i oportunitat de condicions a les persones més vulnerables, concretament en el col·lectiu de persones majors i persones amb discapacitat».
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1689)

Jornades de gamba


Coincidint amb les proves finals de la primera edició del Concurs Internacional amb Gamba de Sóller, quinze restaurants del municipi disposaran fins al 3 d’octubre de plats relacionats amb la gamba de Sóller dins el marc de les Primeres Jornades Gastronòmiques enfocades a aquest producte de la mar. Seran menús, suggeriments, desgustacions o plats del dia, segons les preferències de cadascun dels establiments adherits.
Mentre, la regidoria de Promoció Econòmica ja treballa en les properes jornades gastronòmiques, relatives als bolets de la tardor.
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1689)

Cau la taxa d’atur


Durant el darrer any, aquesta taxa Sóller ha registrat un descens del 36% gràcies a la reactivació econòmica i l’impuls que ha rebut l’actitivat turística municipal. Així ho posen de manifest les dades que ha donat a conèixer el Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) que assenyalen com el mes d’agost es va tancar amb 302 persones sense feina a Sóller.
(Joan Mora, Sa Veu, 1689)

Pro Musica Chorus


Aquesta agrupació coral, dirigida per Pep Alarcon, ha tornat als assaigs després d’un any i mig aturada a causa de la pandèmia. El grup ha patit una caiguda en el nombre de cantaires i farà una campanya per a incorporar noves veus.
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1689)

Amb la Música, sense excusa


L’amic Miquel Brunet, que és -molt bon- músic i director d’Ona Edicions, ha pronunciat el pregó de les festes de Sant Mateu de Bunyola. És un dels mallorquins que viu de la Música fent el que li agrada; ho explica així: «A Mallorca tenim un gran defecte. Si surts de Mallorca et posen en valor, però si quedes aquí ja no sol ser així. Jo vaig decidir molt conscientment quedar al meu poble i he aconseguit el que desitjava, des d’aquí som el més global possible, amb l’estudi d’enregistrament i la companyia discogràfica, connectat al món, però també connectat a Bunyola, a Mallorca i a les Illes i a tot el que en surt d’elles. He pogut fer viatges i concerts per tot el món, però mai no he deixat de fer feina al meu poble. He aconseguit el que desitgen milers de ciutadans europeus, que ara venen a fer coa per comprar una casa a Mallorca des d’on treballar-hi, perquè aquí s’hi viu molt bé».
Fa una comparativa de com ha canviat el món musical a l’illa d’ençà que es dedica a la producció musical, fa més de trenta anys: «Ara hi ha moltes més possibilitats que abans de poder ser un bon professional de la música perquè tenim un conservatori superior excel·lent, on fins i tot pots estudiar-hi jazz, i una xarxa d’escoles de música a molts de pobles de Mallorca. Com a contraposició, en canvi, les possibilitats reals de dedicar-te a la música s’han estret molt. Als anys 60 no era difícil poder tocar en un grup amateur i tenir un bon sou gràcies a les actuacions als hotels; avui hi ha molta gent molt ben formada a qui li costa aconseguir un sou digne».
I, finalment, resulta ben interessant la seva anàlisi del que es podria fer per millorar aquesta situació: «Fa falta una regularització del músic, poder estar assegurat i tenir un sou estable, com sí que passa a llocs com Londres o els Estats Units. Aquí encara veim el músic com un que es dedica a un hobby. Fins i tot un xeremier s’hauria de poder dedicar professionalment a la xeremia. Aquí tenim la cultura molt maltractada. Prova d’això és que als programes electorals dels partits polítics la cultura ni tan sols hi figura, o que la Conselleria de Cultura va ser eliminada i difuminada dins una altra. Preparen bons músics, però no creen la plataforma adient perquè s’hi puguin viure. Aquí tenim molt integrat el concepte del monocultiu turístic i hem abandonat la cultura com a motor econòmic (…) Aquí sí que tenim una escola d’hosteleria espectacular, però la cultura es considera com una cosa merament accessòria».
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1689)

El calçat, bàsic


Martí Dolç es va fer càrrec fa cinc anys de la mítica botiga Es Refugi, especialitzada en tot allò necessari per trescar per la muntanya. Arran de la pandèmia va decidir tancar l’establiment a Palma i traslladar-lo a Bunyola. A la pregunta referent a quin és l’equipament que millor ha de cuidar un excursionista, respon: «Sensde cap dubte les sabates i els calcetins. A cada passa, si una sabata no va bé, un es troba el problema, que es pot convertir en molt greu si la tirada és llarga. Després cercaran la qualitat d’una motxilla, una camiseta que s’eixuga aviat, una estoreta que no pesi… però allò principal és el calçat». Idò, ja ho sabeu…
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1689, Sóller, 17 IX ’21)

Compartir noticia en redes sociales?
Facebook Twitter
ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

spot_img

Últimas noticias

Comentarios