Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
( Bellpuig, 1063 )
Suplement
Amb aquest exemplar n’hi va inclòs un relatiu als 100 anys de l’arribada del tren a Artà. En parlarem en una propera ocasió.
Canvi d’imatge
L’Editorial ens informa sobre l’estrena de nova imatge «un nou format que gràcies a la il·lusió del Grup Editorial de la Fundació Revista Bellpuig i al finançament del Consell de Mallorca, un presentam en aquest nou número de la revista.
Gràcies a la tasca de l’artanenca Maria Antònia Zafra avui aquesta quimera que neix en una reunió virtual del Patronat i a la bona feina realitzada en els darrers mesos, teniu a les vostres mans un nou format de revista que, lluny de fugir de l’esperit local que ens caracteritza, dona un aire fresc a la nostra publicació…»
(Bellpuig, 1063)
Un actor
Bernat Mayol Planissi (Manacor, 1960) viu a Artà. És un artista de la fusta, fet de demostra cada any amb el Betlem que munta a l’aparador d’ «Art i vases», botiga que regenta. Endemés d’això és professor de teatre. Fundador i director de la companyia Fila Zero, quan li demanen què li aporta el teatre contesta: «Satisfacció personal que es veu reflectida damunt l’escenari. I també el fet d’haver viscut moltes vides. De totes he après. L’actor de teatre ha de tenir un armari immens de vestuaris de personatges que t’has de posar dins la pell. L’actor ha de ser en… no pots fer de…» I, a la inversa, quan parla del que ell aporta al teatre, diu: «Intent mostrar als nous actors i actrius un món que desconeixien. Els intent ensenyar a donar vida a l’escenari. Aprenem a treballar en equip, a respectar-nos. Són les claus de l’èxit. El teatre pot ser una teràpia més d’ajuda per a grans i petits. Serveix per trencar barreres, i allò que s’aprèn a l’escenari i rere bambolines es pot projectar en altres àmbits de la vida». Una altra resposta per destacar; a la qüestió el personatge més dífícil? Bernat respon: «En la vida, el de pare: el repte és enorme, però increïble. En el teatre, el conill d’Alícia al país de les Meravelles. El personatge que més m’ha agradat ha estat August, el rodamón de l’obra Siau Benvingut, d’Alexandre Ballester. Va ser fantàstic posar-me a la pell d’aquell home, a qui tot li va bé i es conforma amb molt poc». Tot un mestre.
(Antoni Colomer Llobera, Bellpuig, 1063)
PoésArt
Tengué lloc dins el juliol, concentrat en dos dies, de la mà de l’organitzadora, Maria Antònia Massanet. El primer dia es va presentar la recopilació de poemes de Damià Huguet «La pell quan plou» (Adia Edicions), pel 25è aniversari del seu traspàs. El seu editor, Pau Vadell, acompanyat de Carme Castells, directora de la Fundació Mallorca Literària, foren els encarregats de presentar-ho i llegir alguns dels poemes. Però també hi hagué els poetes Joan Cabalgante, Lola García, Miquel Àngel Adrover i Neus Ribas Moll, que anaren intercalant poemes propis amb poemes d’Huguet.
El segon dia, dirigit per Ivan Martín, hom escoltà el recital poètic de Lluís Calvo, Tomàs Martínez, Sara Rivera Martorell i Antònia Monroig Monroig, gairebé tots premiats en anteriors certàmens. La part musical va córrer a càrrec del manacorí Marcel Pich, que interpretà cançons de Guillem d’Efak, i del també manacorí Jorra Santiago que, juntament amb Toni Llull, varen interpretar el seu pop «radiant i iconoclasta».
(Bellpuig, 1063)
La complexitat dels genolls
Una cosa que pareix tan simple -tal vegada per propera- pot donar-nos molt mala vida si no funciona bé. Resulta que, tanmateix, com diu el signant, doctor traumatòleg de l’esport a ClínicaMent «es tracta d’una articulació complexa; un perfecte engranatge compost de múltiples peces que depenen unes de les altres per a un correcte funcionament.
Entre les seves funcions estan la flexió, l’extensió, la rotació, l’amortiment i transmissió de càrregues. Les seves estructures principals són el meniscos, els lligaments creuats anterior i posterior, el cartílag del fèmur, de la tíbia i de la ròtula, així com els lligaments laterals i el sistema muscultendinós del voltant». Qui ho diria…!!
(Ricardo Serrano, Bellpuig, 1063)
Triatló olímpic
Des del 5 de setembre, Xisca Tous és la campiona d’Espanya d’aquesta modalitat esportiva. La Redacció de Bellpuig comenta: «Enhorabona, Xisca, per aquest nou èxit, fruit del treball i la constància. També per a Joan Noguera. Quan s’hi dedica tant de temps, es planifica, es cuida fins al més mínim detall, els resultats arriben». I és ben bé així.
(Bellpuig, 1063, Artà 10 IX ’21)
