Biel Massot i Muntaner.-
No és la primera vegada que ve, na Rosa (*). Ja havíem tastat i assaborit unes sopes seves i, a més a més, és confraressa del Bon Gust, per tant coneix bé aquesta secció, de la qual n’és assistenta habitual. I avui, hi participa com a xef protagonista. Doble goig.
Els ingredients: calamar, sofregit de ceba, alls i tomàtiga, julivert, brandi, condiments. Acompanyament, diverses possibilitats
L’estructura d’aquesta recepta d’avui, seria:
LA XEF D’AVUI
AUTOBIOGRAFIA GASTRONÒMICA
(Records i detalls gastronòmics d’una vida)
Rosa Arbona.-
«Vaig començar cuinant amb ma mare, de petita. Quan eren moments especials, de panades o torrons, per exemple, amb la senyoràvia materna. D’adulta i ja casada, en Miquel m’ha ensenyat moltes coses de cuina tradicional. Tothom que ha passat per la meva vida que sap cuinar, m’ha ensenyat alguna cosa, perquè me n’he interessat.
He menjat de tot. De petita a casa, de tot. De petita m’agradaven poc les verdures i de cada vegada m’agraden més. He anat incorporant plats i elements que no són nostres o que no hi estava avesada, com el tofu, la llet de coco, espècies com el Ras el hanout, condiment de diverses d’elles. M’agrada molt la cuina àrab: tabulé, tajín, cus cus…
Record que, de petita, no m’agradava gens la carn i ma mare em va pelar raïm i hi posava carn enmig, i record que me la menjava i m’agradava. Devia tenir tres o quatre anys.
He vist i provat coses de menjar sobre tot per Europa i a cada lloc hi he menjat els plats típics. No se m’ocorr anar a Escòcia i menjar una pizza… menj el tipic de cada lloc, que de cada vegada és més mal de trobar perquè està tot massa globalitzat.
He ‘descobert’ sobre tot tota la cuina àrab i els haggis d’Escòcia; els trob espectaculars i quan et diuen el que és et fas un poc enrere, però provant-los els trobes molt bons…
M’’agraden molt els arrossos, els rostits i els cuinats. També un bon costellot m’agrada, som carnívora. Que m’agradi menys, un plat que feia ma mare quan érem petites, la fava parada, és un plat que mai m’ha emocionat; però realment no hi ha res que no m’agradi gens. I el dolç m’agrada moltíssim.
De menjar, no hi ha res que em faci il·lusió especial aprendre a fer. M’interessa aprendre tècniques, més que res.
Dins la cuina m’hi moc bé. M’agrada molt tenir les coses al seu lloc, vull ordre, i tenir els ingredients a punt abans de cuinar. I som d’aquelles que, a mesura que vaig cuinant, vaig netejant les diverses coses que he emprat.
Diria que els rostits em surten bons, i els aguiats i els arrossos més brouosos, que no secs, també.
A la cuina improvís moltíssim. Segons el que tenc o veig a la gelera faig una cosa o l’altra. Diria que faig menjar amb el que tenc a mà…. Faig molta cuina d’aprofitament, no m’agrada tudar res. I no mesur res, excepte per les postres; pel demés vaig improvisant a ‘ojo de buen cubero’.
Menjar fora de casa m’agrada molt , allò de sortir i provar llocs nous. Darrerament m’estim més anar a un lloc especial, de qualitat, que no sortir cinc o sis vegades i que et donin qualsevol cosa. Abans m’era igual. Ara selección més.
De persones que conec que fan o feien bon menjar puc esmentar mumare, la meva senyoràvia materna, una germana del meu pare, en Miquel -el meu marit-, dues amigues que cuinen bé. Una d’aquestes amigues viu a Tarragona i fa calçotades, amb una romesco boníssima; també canelons. També na Catalina Jaume ‘RAFELINA’, de sa Cabaneta, que me va ensenyar a fer arengada amb tomàtiga per menjar damunt el pa. La meva germana Margalida és molt bona amb les postres.
Finalment, alguna anècdota: Quan el meu fill començava amb les papilles, la primera vegada que li donàrem de cereals plorava, i va resultar que era perquè li sabia greu no tenir-ne a punt, i li feia vessa esperar…
Noltros, de petites, quan veníem d’escola les tres germanes, la mare ens asseia i ens donava una cullerada a cada una, fins que acabàvem els plats que tenia preparats.
Record, com una tradició, les cloïsses de Menorca, el dia de Nadal o de Pasqua, que mon pare anava a l’Olivar a cercar-les».
La crònica
Confraria del Bon Gust-5
xef convidada ROSA ARBONA
MDR.-
El dia acompanya per celebrar el vermut i els snacks a la fresca, tot i que acomiadam octubre, més que en la tardor semblam immersos en la primavera. Vermut, palo, cervesa sense alcohol i fins i tot aigua, tampoc falten les olives, ni la conversa. Avui començam seriosos, una mica preocupats de com veim el món, el moment, algú comparteix que no entén en què o què pensam. Parlam, però tenim poques respostes.
Al menjador ens espera el dinar. D’entrants, un xarrupet de crema de xampinyons i rodanxes de botifarró coent amb galetes artesanes de botifarró. Amb el coent sempre present fins i tot passa a ser part de la conversa. El coent té els seus fans i entre aquests i els que no els agrada, hi ha tot un ventall de possibilitats que ben aviat resumim amb “un pic” – hi ha plats que han de tenir ni que sigui un pic – com és ara el plat fort d’avui que ens ha cuinat na Rosa: calamars a la mallorquina.
Plat que ens arriba farcit d’una tiranga d’adjectius: apetitosos, soborosos, gustosos. Un plaer pel paladar.
La conversa continua, parlam de la joventut, del que entenem i del que no entenem, de les diferències que els toca viure en relació al que visquérem noltros i altre cop ens farcim de preguntes que tampoc sabem contestar.
Arriben les postres, tot un desplegament d’obres d’art de pastisseria, majoritàriament casolanes: tortada músic, flaó, panellets, teules d’ametlla. Impossible no fer espants de gust a cada tast, a cada mossegada.
Quasi sense adonar-nos, arriba l’hora dels adéus, contents d’haver-nos reunit, de passar una estona junts, de compartir plat i conversa, i amb el compromís de passar-nos les receptes.
L’opinió dels assistents
«Cinquena trobada de la Confraria del Bon Gust i primera com a cuinera.
Ara ja tranquil·la, els calamars han sortit prou bé.
Com sempre, la companyia ben agradable i millor conversa.
Esper que els altres comensals hagin trobat del seu gust el menjar i la trobada. Moltes gràcies a tothom»
(Rosa A, SC)
«Espectacular menjar, postres i companyia; això es converteix a poc a poc en un vici. Bona feina!»
(Miquel M, SC)
«Hoy hemos degustado unos calamares a la mallorquina que hacía tiempo no los había comido tan buenos, super tiernos y con un sofrito espectacular.
¡Enhorabuena, Rosa!»
(Mercedes H, PT)
«Como siempre, buena compañía y la comida muy buena, con postres buenísimos y unos calamares hechos por Rosa que estaban muy buenos. Gracias».
(Mariano I, PT)
«Gastronomia i companyia meravellosa, una combinació que omple l’ànima.
Gràcies per aquests moments».
(Vicenç H, PO)
«Gaudir del dinar, boníssim calamar.
Gaudir de la companyia i, per acabar, un festival de postres, delicioses».
(Maria D, Consell)
(*) Vegeu https://www.diariodemarratxi.com/sopes-destiu-rosa-arbona/
