(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
[[imatge z1]]
Biel Massot i Muntaner.-
De coneixença inicial, sortosament com tants d’altres, arran de la Música -segurament a través de la Coral Universitària-, d’on fou cantaire durant molts d’anys.
Climent Picornell (Palma,1949), especialista en Geografia, en molts casos centrada en l’estudi de l’evolució i actual estat de diversos aspectes de la nostra illa. Doctor en la matèria, per més senyes, i professor de la UIB durant molt de temps, avui feliçment jubilat. Especialista, també, en topografia i toponímia, creador i actualitzador de mapes i noms de lloc. Ha tengut -i crec que encara té- una faceta de recopilador d’allò que ell en diu ‘Jardins d’altri’: Frases, pensaments, idees, agafades d’allà i d’aquí sobre diversos temes… Ell mateix ho defineix com ‘recull d’impressions curtes, algunes eixelebrades, inconnexes’… Cal dir que és una dèria compartida, semblant al que jo denomín ‘calIDEAscopi’, amb nom diferent, però el transfons és el mateix, tot i que ell ho elabora molt més i mescla i comparteix els aforismes d’altres escriptors amb aportacions pròpies. I ho ha treballat i li ha donat cos fins al punt que n’ha publicat alguns llibres. Un gust, compartir una diada -pensaments, idees, conversa- amb Climent…
De moment ens apropam un poc més a la seva visió d’alguns temes…
Conta que, actualment, durant el TEMPS lliure «escriure és per mi una mescla entre lleure i obligació, però és un lleure i m’entretén molt. I mentre escric, escolt música. Som un fan de Spotify: Faig llistes i m’encanta. A mi, Internet i les xarxes m’entretenen molt: Envii missatges, contestes… Darrerament estic engrescat amb I.A. i estic a varis xats del tema, que és feina i entreteniment. Són entreteniments bastant sedentaris. Al meu temps lliure hauria de caminar, anar per fora vila, però no va amb mi, ho faig poc. I passeig poc, per dins el poble».
«I també tenc -continua dient- una sèrie llarga de penyes d’amics que ens veim cada setmana o cada mes. Som bastant fidel. En faig una el matí a can Tronca i el cafè dels migdies al Centro i al vespre també al Centre (). Un dia per setmana, al bar Bosch. I el primer dilluns de cada mes ens veim normalment amb un grup a llocs on hi hagi sala on poder xerrar. Fa anys que anam al Pesquero, però fa 37 anys que ens veim. Llavors ‘Taula parada’, que escrivim sobre algun restaurant. I un subgrup: ‘orquestra Vivalví’, que anam a bodegues, tastam vins i la gent que en fa part especifica quina música li suggereix. Tot això ho publicam al Diario de Mallorca al suplement mensual de cuina». () Fa referència a llocs de Sant Joan de Sineu, lloc d’on són les seves arrels i a on ara viu quasi sempre. A Climent, malgrat nasqués a Palma -i se senti molt urbanita- hom el pot considerar santjoaner fins al moll dels ossos.
Quan li deman per qui sent -o ha sentit- ADMIRACIÓ, es remou tot: «Uuuiiii… això ho he de pensar… admiració és una paraula molt important. Bertrand Russell és un personatge que sempre m’ha atret, per la conjugació de ciència i lletra… i també Bob Dylan, 83 anys, personatge molt atlètic que es conserva en plena forma.
Llavors, admiració no pròpiament, però sí una certa veneració a diverses persones que han tengut una certa influència damunt mi. Han estat en Guillem Frontera, perquè em va martiritzar obligant-me a escriure, la qual cosa li agraesc molt. I en Nadal Batle que em va ensenyar una concepció matemàtico-científica de la vida, en la qual el catalanisme -que és un dels elements que han marcat la meva vida- hi tenia cabuda».
Amb el CINEMA s’hi va dur bé, però «ara, regular. I m’he deixat enganxar per les plataformes televisives i veig més sèries -que també són cine- que no cinema diríem d’autor».
Els gèneres li agraden tots, excepte les de por, confessa, «no les suport».
Té un parell de films preferits: «De Fellini, ‘Amarcord’. Les pelis de ciència ficció, també m’agraden. I ‘Blade Runner’ l’he vista no sé quantes vegades. El neorealisme italià encara m’agrada. Les de l’oest, no, encara que siguin d’en Jonh Ford; no és el meu gènere. Les de Woody Allen m’agraden molt, sobretot les primeres; els meus ‘Jardins d’altri’ l’han cultivat, a Woody, per la seva aforística.
Quan vaig anar a ‘Gritos y susurros’, estic content que vaig ser capaç de sortir del cinema; en aquell moment vaig créixer intel·lectualment».
Si pogués triar algun LLOC per néixer seria el Mediterrani.
I per viure, exactament igual i afegeix: «Si és possible a una ciutat, millor: som molt urbanita».
Com a mostra fefaent, per gaudir es decanta per Roma.
Quant a ART comenta que «per veure vaig molt a exposicions d’artistes que m’interessin, i ho agaf com excusa per viatjar i visitar. Combín viatge amb alguna exposició i algun concertet i, per descomptat, alguna cosa de gastronomia.
D’altra part, l’únic que sé és tocar la guitarra, diria que benet, fins al punt que som capaç de tocar totes les cançons dels Beatles. I faig unes trobades a l’estiu on deman que els assistents facin alguna cosa… Això ha provocat que varis membres de la meva família avui cantin, toquin instruments o facin teatre…»
La MÚSICA li agrada tota: «Pot semblar una bajanada, però m’agrada la música clàssica, tot i que hi ha personatges que no me fan, com Beethoven i Wagner, encara que siguin grans musics. I el Barroc…
M’agrada la música contemporània pop, no la clàssica actual. M’agrada Bach, ho he sentit casi tot per davant i per darrere… M’agrada la sarsuela, perquè mon pare en cantava per dins ca nostra. Vaig créixer amb els cuplés de Sara Montiel, el Duo Dinámico, els cantant francesos dels 60 , com Silvie Vartan… Els Beatles, per descomptat, oohhhhhhh… També l’anomenada música californiana americana m’agrada, James Taylor, Carole King. Particularment, me vaig aturar al rock simfònic, amb Pink Floïd. També la catalana moderna l’he seguida, m’agrada molt Quimi Portet, que era l’altre de El Último de la Fila i quan va fer doblers es va dedicar a cantar sol i en català… Entranyable.
M’agrada Pau Riba. Crec que Dioptria és el millor disc de la música catalana contemporània. D’avui, Manel trob que és una trobada important. De tant en tant pos Raimon o Serrat en català.
També m’agrada la música antiga, he sentit molta cosa. Amb el grup ‘La Quarta Sciencia’, hi vaig cantar uns 15 anys…»
En relació a cançons concretes afirma que «n’hi ha una que m’agrada molt, que és ‘You are a friend’ ‘Tens un amic’, composada per Carole King i tocada per James Taylor».
Si s’hagués de quedar sol al món amb alguna PERSONA, coincideix amb la majoria: «La meva dona, claríssim». I en dóna una explicació ben lògica: «Quan has trobat algú amb qui congenies i t’hi dus bé, per què canviar?»
En parlar de GASTRONOMIA mostra predilecció per «dues tipologies de menjar: verdura i peix. Des d’un trempó -molta tomàtiga, pebre i poca ceba, oli i sal- fins a un llegum. M’agraden els molls frits amb molts d’alls, la sardina grassa ben torrada. En canvi som poc de la carn. I llavors el formatge, un sacrilegi, perquè no en puc menjar molt. El preferit és el Serrat gros, una comarca petita de devers l’Aneto. Des d’aquest fins els pastosos, els vells, el Gorgonzola, el Roquefort, el Cabrales…»
I continua dient «també m’agrada la fruita, sobretot la de temporada, com els albercocs primerencs, pels quals som capaç de córrer mig Mallorca».
De plats específics que li agraden esmenta «el cuinat de llegum, sobretot. De les sopes m’encanten les de peix, amb brou de peix i per damunt un poc de popa de peix esfilegassada. M’agrada molt el bullit, que hi faig una excepció, amb una pilota de carn capolada, amb un poc de pollastre i baldana de me i ciurons, patates, col… ho trob fantàstic».
Cuina des de fa molts d’anys: «En vaig aprendre quan vaig anar a Barcelona. Mumare m’indicà les receptes principals i amb ella vaig aprendre l’abc del que feia una dona mallorquina als anys 60, i a partir d’aquí hi vaig anar afegint coses.
Jo som bastant especialista amb arrossos, sobre tot tres: arròs amb bacallà, de Setmana Santa; l’arròs brut i l’arròs de peix, que en faig set o vuit de diferents».
En relació a l’ESPORT comenta: «Vaig ser un bon jugador de tennis i de handbol, i vaig continuar fent aquests esports fins que em vaig cansar. Actualment no en practic cap.
Seguesc el futbol, m’agrada molt sobretot si juga el Barça, tot i que som soci de tribuna coberta del Mallorca».
«Quan era petit vaig fer COL·LECCIÓ de segells i estava subscrit a un estanc filatèlic que em guardava totes les novetats. També n’he feta de manuals de geografia, de llibres escolars del XVII fins als anys 40 o 50 del XX.
Aplec llibres, que no puc suportar no tenir-ne ni afegir-ne. Tenc dos pisos amb llibres, però ara ja estic fent donacions perquè els conservin a algun lloc».
«Tenc un LEMA que és ‘tot és posar-s’hi’. És una frase que me repetesc molt sovint a mi mateix, perquè m’és un estímul; si no, no faria res».
Pel que fa a LECTURA assegura: «Som un lector caòtic, desordenat. M’agrada un poc tot. Els estius -curiosament, per l’epoca- m’interessa llegir les biografies o les autobiografies.
Som eclèctic quan a època, però no llegesc coses massa antigues, som més de la modernitat, del XIX per envant. Els ‘clàssics’ no m’han interessat mai, ni fins i tot els catalans.
No tenc res de capçalera, però a alguns títols hi torn cíclicament: les obres completes de Pla, les de Foix, el diccionari de Coromines.
En JV Foix i en Gabriel Ferrater són els meus dos poetes preferits».
Li agrada VIATJAR i explica que els quatre darrers han estat: París, Menorca, Palència i Formentera. Però afegeix: «He estat per tot Europa, per tot Espanya, el Magrib. D’orient, el Japó. Me fa ganes anar a Xina, però no hi som estat. D’Amèrica del sud, el Brasil, l’Argentina, Xile. Al nord, els Estats Units».
Parlant d’un viatge especial: «Mira, el darrer que he fet. La setmana abans que m’operassin vaig decidir que m’enduria tota la meva família a passar quatre dies a Formentera. Hi havia estat 60 anys abans, d’adolescent… Un canvi brutal, a nivell personal; de 15 anys a ara me va agradar veure’m més madur, amb la meva gent. D’altra part, en conjunt, del canvi que hi havia hagut a pitjor».
Com a RACÓ preferit de Mallorca assegura que triaria la Colònia de Sant Pere.
I del món «que m’hagi sorprès, el sud de Xile. És dels paisatges més hermosos que he vist: aquelles muntanyes amb aquells boscos, devora els glaciars… És espectacular, me va impressionar molt».
No destacaria cap VIRTUT seva: «Tenc molt mal concepte de mi mateix, allò que no me puc ni sofrir no a estones, sinó sempre. Som covard, som vago, som sull».
I, sobretot, exageradíssim, hi afegiria jo.
Quan li deman quina virtut voldria tenir em respon:»Mira, jo som un procrastinador, això és ‘deixaràs per passat demà les coses’. Xoca amb el meu lema perquè m’he d’autoexigir a mi mateix perquè si no no faria res mai».
Certament, una font de contradiccions, tot i que, posades dins una balança, pareix que guanya el positivisme. A modo de confirmació, en relació al seu principal DEFECTE, argüeix: «Me super a mi mateix, tenc una lluita constant per no ser així i superar-me … sobretot vago, pens molt les coses abans de fer-les… però som un hiperactiu, una lluita constant entre ment i cor, per mor d’aquesta espècie de contradiccions».
La DEFINICIÓ d’ell mateix continua en la mateixa línia: «Com que intent ser un home encantador, en el fons som molt contradictori».
Tot i així, esmenta la principal característica del seu CARÀCTER, consistent en què: «Tenc una capacitat per copsar els personatges que tenc a davant, i això es una virtut, és una espècie d’intuïció elèctrica; no me solc equivocar».
I és de la poca gent que repetiria alguna EXPERIÈNCIA: «Sí, mira… sempre que surt la temàtica dic que m’agradaria tornar enrere. Vull ser jove, sempre. Quan me veig, me veig xaruc, impedit, amb el desig minvat, i això me genera una tristor i un malestar…»
(I jo hi tornaria afegir… i exageradíssim)
Té molt clar quina experiència li resultà més IMPACTANT: «Per mi n’hi ha una que hi ha un abans i un després que és la meva anada a estudiar a Barcelona. Va ser decisiu per a un canvi de gestió i de percepció de la vida, com un calcetí que el girin damunt davall. Me’n vaig anar com un nin aviciat, torpe i allò va ser la meva escola de vida».
També te clar allò que li agradaria ESBORRAR del record: «Bastantes coses, algunes referides a les meves relacions; d’altres referides a la meva ingenuïtat… Però si hagués de tornar per enrere -rejovenir, com deia abans- me seria igual que em tornassin passar les putades que m’han passat».
Dues grans IL·LUSIONS: «Una és veure créixer el meu nét; em causa una gran satisfacció. I l’altra -no sé si és il·lusió o desig- és morir amb dignitat, vol dir afrontar-ho tranquil·lament, bé, no com un covard, com lo que som…»
Els graus més elevats de la seva escala de VALORS: «Solidaritat, germanor, tots els que estan en aquest nivell» afirma.
A les persones que l’ENVOLTEN les demana «sinceritat, sobretot, més que qualsevol altra cosa».
I, al contrari, el que DETESTA més en la gent és la falsedat.
No creu en cap RELIGIÓ i ho precisa: «Jo tenc un deute pendent amb la religió i és que me feren tanta por amb la mort quan era nin que no sé com els ho puc pagar, tornar…
He passat per totes les estacions religioses: He estat hippie, budista, agnòstic -m’estim més ser ateu que agnòstic; és molt fort- i ara estic en el meu nirvana particular que no crec en res».
«En parlar de pecat sempre me remet a lo que era el pecat en la religió cristiana, perquè els que hem estat educats en el concepte de culpa duim una especie de motxilla, tant, que tenim la percepció molt absolutament desnortada. Ara, si parlam de pecat com element contravinent en les qüestions ètiques i morals, per a mi seria allò que contravé l’ètica i la moral humana».
«El més enllà me fa una porada, soc molt popó. Jo, que no crec en el més enllà, però em fa una por de no dir».
«Quant a la mort, me preocupa més que morir-me, morir amb dignitat. Tenc discussions amb Enric Benito perquè no crec en el que ell predica, i això que és un gestor del bon morir. No vull creure en el que ell diu, me rebel».
«De Déu no sé què hauria de dir. És la resposta més clara que tenc. Dir que no m’importa seria com enaltir-lo».
També té clar quin seria el seu PARTIT polític ideal: «En les circumstàncies que vivim a les Illes Balears, un que defensi bàsicament les senyes d’identitat històriques, entre les qual hi ha la llengua per damunt de tot. En qüestions socials, te diria que som més d’una paraula que no m’agrada gaire: transversal».
Veu la NATURA «malament, i mira que som un estudiós de la natura i la veig des d’una sèrie de punts de vista, com estimació i paisatge… Un dels llibres que més me va impressionar és ‘Silent spring’ que va fer una dona, Rachel Carson, fa més de 50 anys. És la que va descubrir que el DDT anava pujant de cadena tròfica i hi haurà un moment que no hi haurà ocells, cosa que va en contra de la meva idea ecologista».
Té poca relació amb MARRATXÍ: «Nomes amb voltros, per Pòrtula o per la ràdio».
Li agradaria ENTREVISTAR Pius XII. La seva pregunta clau seria: «Que ho sabies? Referit a què mataven jueus».
En relació a la VIDA i el MÓN no acaba d’estar satisfet: «Sí… i no… Per ser fidel a la meva contradicció vital, però el sí guanya per golejada. Tenc un defecte, però, les coses xereques que m’han passat les mantenc per mi massa presents. Per mi, una definició de la felicitat és passar els records per un sedàs, i deixar fora el que els pagesos diuen els baleigs. Però de tant en tant hi torn i hi pens i hi repens, això sí sense fer-me mal ni fer sang».
L’anterior personatge encadenat, el Mestre de Capella de la Seu, Joan Company, li va plantejar les següents qüestions:
- Com dus la jubilació?
«La duc súper bé. Una cosa és la jubilació i l’altra és tornar vell. És ver que per jubilar-te has de tornar vell, però això d’anar a fer feina, haver de preparar les classes… Jo feia un super esforç, ha estat alliberar-me d’un jou pesat. M’ha permès estar més amb la meva família i escriure més, publicar llibres i etc… I a això li don una vessant positiva important». - Quines mesures proposaries per fer més humana i habitable l’illa de Mallorca?
«No està en la meva mà. Aquesta pregunta sempre la m’he plantejada d’una forma que fos aplicable i realista. Ara abandonaré aquesta vertent i faré una resposta més política: Reduiria d’una forma considerable el nombre de turistes que vénen aquí. Això sense rompre, ni que això causàs un terratrèmol social o polític. Aquest seria el punt principal, perquè si un tengués un ‘grifo’ aniria a l’aeroport i diria: ‘En lloc de vint milions deixen entrar només deu’. Amb aquesta acció es resoldrien molts del problemes que tenim. Corol·lari: Ho veig impossible».
Finalment, per la seva part, ens deixa aquests preguntes per al proper personatge encadenat, el director del diari Última Hora, Miquel Serra:
-Relació amb son pare com a fill i com a de cap de l’empresa
-Quan decidiren fer dBalears i què va fallar?
-Moments tensos a la redacció
-Pressions polítiques damunt el diari
-Futur dels diaris locals en paper
-Ha entrat ja la I A (Intel·ligència Artificial) en la redacció?
-Moments de satisfacció o orgull de la seva feina
La crònica
Dinaret amb CLIMENT PICORNELL BAUÇA
MDR.-
A poc a poc van arribant els integrants del dinar d’avui. Quan he arribat, en Climent ja hi era. Així, d’entrada, es mostra proper i a gust i, així com va arribant la resta, sens dubte, en Climent deixa veure que està content de trobar-se amb cada un. Exerceix de santjoaner, avui en són tres, la resta l’alegren, el seu somriure el delata. Avui les olives no són coentes, avui flamegen, talment la temperatura que cau. Amb els snacks i el vermut acompanyen la conversa, es parla de música, de fotografia, de tenors, concerts i fins i tot, poc temps, de futbol.
No en queda d’altra, fa molta calor, passam al menjador, la conversa continua, la temperatura és agradable, s’agraeix. Amb la fresca, no decauen les ganes de parlar de música ni de fotografia.
D’entrants tenim coca de trempó i caragolins, per alguns del presents tot una descoberta, mai havien menjat caragolins. Per en Climent no ho ha estat i fins i tot s’ha celebrat retrobar-se amb aquest plat.
Surt a la conversa Pòrtol com a terra poc productiva, en fan cinc cèntims, de com pràcticament era racó de figueres de moro.
Amb en Climent parlam del temps i temperatures que ara mateix sofrim. Això no anirà cap enrere, sentencia, més aviat anirà a més, i ens podem convertir en migrants climàtics, cercarem altres llocs més frescs, més al nord, que ja passa. M’assusta una mica, amb quina tranquil·litat ho expressa.
Avui no tenim arròs, però l’aguiat de rellom i bolets que menjam no decep en absolut. Molt
bo, és quasi un clam, i molt gustós.
Continua la conversa amb el turisme. En Climent, així a simple vista, continua transmetent, tant amb la paraula, com amb l’expressió i el posat, molta tranquil·litat. Ho trob digne d’admirar, per més que no albiram un futur massa tranquil per a la nostra terra ni per a les nostres platges, amb milers i milers de visitants, en Climent no es transmuta, quasi sembla que comprèn.
Arriben les postres, gelat de llimona, de xocolata i de vainilla; ensaïmada de crema amb anous i coca d’albercoc. Tot plegat, tot un tiberi.
I amb les postres retorna la música en forma de cançons que s’insinuen.
Arriba l’hora dels comiats. Tot un gust retrobar-nos i conèixer però, sobretot, un plaer
escoltar-te, Climent.
LES OPINIONS DELS ASSISTENTS
«Rodejat de bons amics, una de les coses que més m’agraden i més perseguesc, me posen davant el quadern de ‘fer lo que saps fer’. Contar històries, res me fascina més que això, molt més que lo que hom pretén -que parli de mi mateix- un servidor que no se pot sofrir a si mateix. Si més no, t’agrada que parlin de tu, sobretot en el meu cas que, temerós de la mort, pens en el que quedarà de mi. Idò quedarà una cosa com la d’avui: un bell record de bons amics platicant sobre el món i la bolla, cremant una foguera en amor a l’amistat».
(Climent P, Sant Joan)
«Una vegada més, una trobada d’amics i un bon àpat a Pòrtol, amb un santjoaner il·lustre, el bon amic Climent Picornell».
(Joan C, Sant Joan)
«Un gran plaer assistir a aquest ‘dinaret’.
Bon dinar, millor companyia».
(Joan S, Sant Joan)
«Una vida,
dues vides,
quatre vides teniu vós.
És una vida
i és ta vida
i és la vida de tots DOS!!»
(Vicenç M, Binissalem)
«Una dinada amb el bo i millor del Pla i Marratxí!
Salut i bones viandes».
(Pep Lluís P, SC)
«Bona companyia, bon dinar, enriquidora conversa».
(Maria D, Consell)
