Publicidad
InicioMALLORCAPREMSA FORANACossiers, Jaume Santandreu, Batalla de Mallorca... i més coses

Cossiers, Jaume Santandreu, Batalla de Mallorca… i més coses

Retalls de Premsa Forana

Biel Massot i Muntaner


(Cent per Cent, 905)

Cossiers

Encara d’un número anterior destacam la commemoració del 40è aniversari de la recuperació dels Cossiers de Manacor “en el ja llunyà 1981” de la mà de la recordada Aina Maria Sansó, que ens deixà tan prest, de l’amiga Maria Coloma Gelabert i de la també mestra Maria Galmés. Després d’una història plena d’alts i baixos, especialment per manca de suport institucional, “avui, quaranta anys després de la represa, els Cossiers de Manacor estan consolidats, són estimats pel poble i s’adapten al temps que vivim. Centenars de persones els segueixen, Desenes de manacorins n’han estat balladors. Milers d’infants els coneixen. I que sigui per molts d’anys!”. Així dona goig!
@ 48 cossiers
Entre d’altres coses, per festejar la recuperació s’ha fet un documental per recordar aquests 40 anys d’història. L’actual coordinador del grup, Sebastià Galmés, explica aquest documental, que és continuació d’un DVD que es va fer quan s’acompliren 25 anys: “Aquests 15 anys han passat una sèrie de coses i són les que hemn volgut plasmar en aquest nou documental. Bàsicament són això: la incorporació del dimoni dins el ball, ho vam estudiar bé i fins que no vàrem trobar l’encaix no ho vàrem treure. Després, el Consell de Mallorca ens va atorgar la distinció de festa cultural patrimonial de Mallorca i també la normalització de la dona dins el ball dels Cossiers que ara tant ballen d’una cosa com de l’altra. I la consolidació dins el poble de Manacor. Els Cossiers ja no són una cosa puntual, sinó que està consolidada”.
(Antoni Riera, CxC, 897)

Jaume Santandreu-1

@ 48 JS 1

Li dediquen l’editorial i una sèrie de planes, en pla homenatge. El consideren “visceral, abrandat, valent, apassionat”; diuen que això és el que pensen d’ell els amics. Després de parlar de diferents facetes seves, l’Editorial acaba dient: “Nosaltres, des d’aquestes pàgines humils, li retem el nostre senzill homenatge. Ara cal que des de les més altes instàncies d’aquesta illa nostra, i d’aquest poble nostre, tant políticament, com civilment, com literàriament, reconeguem la vàlua, la vida i la dedicació de Jaume Santandreu. Gràcies”. Tot un favorable al·legat reivindicatiu.
(CxC, 905)

Jaume Santandreu-2

@ 48 JS 2

Una entrevista amb ell. Ben, ben interessant, com és d’esperar i de suposar. La podríem transcriure tota, però ens cenyirem a aquest comentari: “La meva vida era un suïcidi. Has de ser fidel. No als marginats, no a la pobresa, sinó a tu mateix. Perquè en Jaume Santandreu té una desgràcia, que molta de gent la té i no n’és conscient, i és que en Jaume Santandreu es colga cada vespre amb en Jaume Santandreu. L’única manera de poder dormir és que si no està en pau amb si mateix, s’hi ha de posar. I si n’ha feta qualcuna que es demani perdó. No al qui ha ofès, perquè tenc dret a ofendre tothom perquè som lliure. Però no puc estar barallat amb en Jaume Santandreu”.
(Antoni Riera, CxC, 905)

Jaume Santandreu-3

@ 48 JS 3

Una sèrie de testimonis. Persones que el coneixen, que l’ha tractat per una o altra circumstància i parlen d’ell. És el cas de Joan Sunyer, fill d’un dels fundadors del comitè de Son Coletes, igual que en Santandreu. “Sunyer recorda que Manacor durant el conflicte va ser un dels pobles més represaliats i per això ‘hi havia molta por’, però a ells ni els va espantar, especialment va ser valent Jaume Santandreu: ‘ell, a la por, sempre la va passar darrere’. I així va començar una de les accions ‘més importants de recuperació de la memòria històrica’. L’empremta deixada en aquest sentit és indiscutible, afirma”
(Cristina Bauzà, CxC, 905)

Jaume Santandreu-4

@ 48 JS 4

Jaume Mateu, expresident de l’OCB i actual president de can Gazà duu 30 anys de fer feina plegats. “Després de tants d’anys de fer feina colze a colze i conèixer, també, les seves obres literàries i haver escrit un assaig sobre ell, n’extreu una definició transversal: ‘és una persona hipersensible, i per això ha fet tot allò que ha fet i és crític amb tot i per tot’. Al que afegeix que ‘per sensibilitat va sortir de capellà, va reconèixer la seva orientació sexual i ha creat una de les obres literàries més poderoses dels darrers anys’. A més, corrobora que ‘és pedra d’escàndol’, ‘però a qui no li agrada sortir als papers?, es demana”.
(Cristina Bauzà, CxC, 905)

Jaume Santandreu-5

@ 48 JS 5

Ell i el capellà Pere Fons es coneixen de tota la vida, per quintada i per barriada. Però, endemés, varen passar cinc anys fent de capellans a Maria de la Salut. El defineix com “un sant, un tresor encara que no ho cregui”. I és que, afegeix, “no té res seu ni tendrà res més perquè la seva caseta és el seu cos i tot ho dona”.
(Cristina Bauzà, CxC, 905)

Jaume Santandreu-6

@ 48 JS 6

Sebastià Sansó, músic i llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, considera que, en conjunt, la literatura de Santandreu “no està prou reconeguda, en part perquè va amb una temàtica una mica pels marges amb relació als homosexuals, els marginats i la repressió com a poble”. Ara bé, espera que se’l reconegui com a escriptor aviat.
(Cristina Bauzà, CxC, n el ja

Jaume Santandreu-7

@ 48 JS 7

Joan Mir, professor jubilat d’economia aplicada de la UIB i company seu a ERC per les Illes Balears comenta que “la biografia de Jaume no és la d’un polític, sinó la d’un activista social (…) És una persona molt visceral i apassionada, el que el converteix en una persona amb molts d’amics i enemics. És extremat”, conclou.

Batalla de Mallorca

@ 48 Batalla

Grup de treball universitari que estudia la zona del desembarcament de les tropes republicanes comandades pel capità Alberto Bayo.

“La campanya d’enguany -explica Manuel Aguilera, codirector de les campanyes d’estudi- ha estat principalment a la Punta de n’Amer, on hi havia molta de feina. Nosaltres volíem documentar tota la logística del desembarcament. Sabem que va ser molt complex, que havien fet estructures, que hi havia un polvorí, el quarter general de Bayo, els portuaris de Barcelona també havien fet feines per facilitar el desembarcament.
Encara que sigui una zona molt verge, sabíem que és una zona molt transitada i el material en vuitanta anys s’ha recollit molt. Al final sí que hem trobat algunes estructures de la primera aturada dels desembarcats i zones que podien servir de polvorí. També sabíem que s’havien aixecat algunes casetes perquè tenim documentació que diu que havien portat fusta des de la via del tren fins a la punta de n’Amer per fer casetes o el que fos”. Fascinant.
(Antoni Riera, CxC, 905)

Cabrera

@ 48 Cabrera

Fa poc, una sèrie de nedadors van fer la volta a Cabrera en set hores i 40 minuts. Un d’ells, Joan Aguiló parla de la situació de la mar i de les actuacions que cal fer-hi: “Sí que és necessari. Nedant trobam plàstics, brutor i fil de xarxa. Molta contaminació que no hi hauria de ser. Nosaltres, si podem, ho recollim, però, al final, és agafar consciència perquè és el nostre mar. Jo he vist com ha augmentat des de petit a ara una gran quantitat de plàstic. Ara bé, el port de Cabrera està molt net: abans la gent hi fondejava, ara hi ha unes limitacions i es coneix”.

(Cristina Bauzà, Cent per Cent, 905, 13 VIII ’21)

Compartir noticia en redes sociales?

Facebook Twitter

ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

Publicidadspot_img
spot_img

Últimas noticias

Comentarios

Compartir noticia en redes sociales?
Facebook Twitter