Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Llucmajor de Pinte en Ample, 448)
Cultura
L’Editorial parla d’algunes mancances culturals de Llucmajor, però també d’algunes realitzacions actuals. En tot cas és interessant la visió general que dóna del que hauria de ser la cultura, extrapolable a qualsevol lloc: «Per ser un poble, i no un agregat de cases on cadascú va a la seva, necessitam cultura. Cultura que doni vida i que creï debat; cultura que relligui el passat amb el present i que miri cap al futur; cultura que formi les persones i conformi la personalitat col·lectiva».
(Llucmajor de Pinte en Ample, 448)
Així s’escriu la història
En una conversa amb un renet d’Antoni Company Oliver, les restes del qual han estat identificades recentment, conta com la família va viure la seva desaparició en temps de la guerra Incivil: «Oficialment ningú no els va dir res mai, però la padrina, que era persistent, va anar al jutjat per demanar un certificat de defunció. Hem de pensar que, com que no l’havien declarat mort, molts de tràmits, com l’herència, no es podien dur endavant.
Era l’any 54 i el jutge comarcal li va fer una acta de defunció que deia: ‘Falleció en la villa de Porreras dia dieciséis de Febrero de mil novecientos treinta y siete’. Però la padrina no en va quedar contenta i va dir: ‘No és això lo que va passar. Vull uns papers més clars’. I el mateix jutge, Jaime Ferrer Amengual, va firmar una acta que deia: ‘Falleció en la villa de Porreras de resultas de la pasada lucha nacional contra el marxismo». Així s’escriví…
(Maties Garcias, Llucmajor de Pinte en Ample, 448)
Punt volat
«Broma filològica [fragment]. El 24 de gener, commemorant l’aprovació de les normes ortogràfiques, se celebra el Dia del Punt Volat. És un homenatge a aquest símbol que serveix per a escriure la ela geminada. Com a mostra d’arrelament d’aquesta grafia, fixem-nos en la necessitat que en tenim per descriure comportaments de les autoritats.
Que és el que avui dia fa més il·lusió a un governant? Il·lustrar el poble amb el seu comportament correcte i mai il·legal? Pensa tu! N’hi ha que per governar il·licitament no vacil·len a fer mals (directes o col·laterals), encara que hagin d’acabar en una cel·la menjant entrepà de mortadel·la. Són gent de raça maquiavèl·lica i bel·licosa. D’altres, més moderats, però sovint ben il·luminats, en comptes de fer el goril·la es conformen a estrafer el moneiot, per més que el seu governar -sols o amb col·legues- no deixí de ser una il·lació de desbarats que fa més mal que una plaga de fil·loxera (…)»
(Maties Garcias, Llucmajor de Pinte en Ample, 448)
Emigració
«A Mallorca els moviments migratoris assoliren una importància cabdal a partir de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX. Entre 1887 i 1900 el balanç migratori de l’illa fou de -21.625 persones fet que fa que poguem considerar el flux d’emigrants com a massiu. A principis del segle XX es reduí a la meitat i ja a partir de la dècada dels anys 20 del segle XX esdevingué positiu. Tot i que hi havia emigrants a Palma, la gran majoria sortien de la Part Forana.
Les causes eren diverses: Crisis agràries com les de 1889-90 amb la fil·loxera com a un dels actors principals, crisis industrials com la de 1898 i els efectes de les guerres colonials de Cuba i Filipines, la recerca de condicions econòmiques millors, la mala distribució de la riquesa que existia a l’illa, defugir d’una societat caciquil i explotadora, la fiscalitat o el rebuig a fer el servei militar obligatori, entre d’altres.
Les destinacions predilectes eren França, Algèria i països d’Amèrica llatina com Cuba, Argentina, Uruguai o Puerto Rico (…)
Majoritàriament els emigrants eren homes joves que partien per un temps, amb perspectives de retorn, i acabaven fent-hi estades relativament llargues. També és important l’emigració de pares amb fills i els matrimonis produïts a la terra de destinació amb persones de la mateixa terra d’origen. És igualment fonamental contemplar l’efecte de crida que l’estada dels mallorquins a ultramar tenia sobre els mallorquins de Mallorca.
Hi hagué de tot. Des dels mallorquins que feren fortuna fins als que acabaren en la misèria. Un ventall ample de sorts i dissorts que d’alguna forma contribuïren a la repatriació de capitals que fou un dels factors primordials del creixement econòmic i urbanístic de la Mallorca de finals del segle XIX i principis del XX».
(Pau Tomàs Ramis, Llucmajor de Pinte en Ample, 448, II ’22)
