Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Coanegra, 418)
Ermita de Son Seguí
«La pujada a les ermites és una tradició que tenen molts de pobles de Mallorca, que des d’antic s’ha fet el diumenge després de Pasqua, l’anomenat diumenge de l’Àngel. És important que el poble de Santa Maria no perdi el costum d’aquest pancaritat! Car suposa tenir accés al puig de Son Seguí, un indret on treballaren i trescaren tantes generacions d’avantpassats nostres. Suposa poder caminar per l’antiquíssim camí a l’Ermita. Suposa fruir de la petita Ermita de la Pau i de l’encant de la tanca dels ermitans.
Els anteriors propietaris de la possessió de Son Seguí, la família Olesa, sempre varen permetre aquesta visita dels santamariers i santamarieres, pujada a la qual antigament s’ajuntaven també caminants procedents de Santa Eugènia i de Pòrtol [MARRATXÍ]. Ara, el propietari actual, que és un banquer suís, té la propietat més gelosa, com demostra la prohibició als caçadors des de fa uns anys. També ho mostra el desviament que va fer del camí perquè no passés prop del casal de la possessió. Tanmateix, fins ara no s’ha oposat a aquesta pujada anual (…) Si per diverses raons enguany tampoc s’ha pogut organitzar la celebració, treballem tots plegats perquè l’any que ve es torni pujar a l’ermita».
(Mateu Ramis, Coanegra, 418)
Voluntariat lingüístic
Martí Canyelles parla de les dificultats del català en la societat actual, tot i que «a nivell oficial i cultural, el català gaudeix de bona salut», però els joves -encara que el saben parlar i escriure- l’usen poc entre ells. Però assegura «Jo no vull ser perssimista, ja que això no condueix a res». I explica això: «Hi ha moltes iniciatives positives que es poden fer. Una d’elles són les parelles lingüístiques que organitza l’entitat Paraula. Es tracta de dedicar un temps a la setmana a xerrar amb una persona que vo aprendre català. No es necessiten coneixements lingüístics, basta saber parlar català. El compromís és lliure, i és una bona opció per a dedicar una petita part del nostre temps a una causa justa, que a més ajuda a una altra persona».
(Coanegra, 418)
El davantal de la padrina
«El seu primer objectiu era protegir el vestit de baix. Tanmateix xervia per a moltes coses més:
Com agafador per llevar l’olla del foc, per eixugar les llàgrimes dels infants, per fer netes les cares brutes o per transportar els ous del galliner. Quan venien visites, el davantal protegia els menuts més vergonyosos. Els dies de molt de fred la padrina et protegia amb aquestga peça. També servia per portar les patates o la llenya seca a la cuina. Era cistella per a verdures, cols i pèsols. Quan acabava la temporada, recollia les pomes caigudes de l’arbre. Si arribaven visites inesperades, ràpidament llevava la pols de les taules. Quan els homes treballaven al camp, sabien que tenien taula parada perquè la madona des de l’escala espolsava el davantal.
Hauran de passar molts d’anys abans que algun invent pugui substituir o superar el davantal de la padrina!».
(Coanegra, 418, Santa Maria del Camí, IV ’22)
