lunes 15 abril 2024
spot_imgspot_img
InicioMALLORCAPREMSA FORANAEnsaïmades, Arxius, Turisme, Igualtat … i més coses

Ensaïmades, Arxius, Turisme, Igualtat … i més coses

Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner


(Sóller, i d’altres)

Bauzá

Joan Gomila, quan fa un repàs de les dues dècades de vida de La Fornal d’Espectacles, empresa cultural, comenta: «Hi ha hagut moments difícils. El pitjor per nosaltres va ser l’arribada de José Ramón Bauzá, que odiava tot aquell que defensa la cultura i la llengua pròpia. En canvi, les crisis del 2008 o la Covid no ens han afectat tant». [Bauzá fou batle de Marratxí entre 2005 i 2011]
(Cristina Bauzá, Cent per Cent, 975, Manacor, 20 I ’23)

‘El Mallorquín’ madrileny

«La rica gastronomia de Mallorca inclou una infinitat de delicioses receptes dolces i salades. Unes elaboracions que, de bell antuvi, cridaren l’atenció dels visitants fins al punt de voler ser imitades fora de la nostra illa. Un dels casos més significatius és el de Madrid, on bona part d la rebosteria illenca es va fer força popular al llarg de la primera meitat del segle XIX, ocupant un lloc preferencial l’obrador encapçalat per un forner conegut a l’època com ‘el Mallorquín’.
Una de les primeres fàbriques dedicades a la producció de pastes a l’estil mallorquí la documentam els darrers anys del segle XVIII. Ens en dona notícia el ‘Diario de Madrid’ a la seva edició del 10 d’octubre de 1788: ‘En la calle Santa María junto a la fuente de San Juan n.4 se ha establecido una fábrica de bizcochos de Mallorca y bollos de caracol [ensaïmades] de muy buena calidad y con equidad (…)’
(Albert Carvajal, Cent per Cent, 975, Manacor, 20 I)

Arxiu del so i de la imatge

L’Arxiu municipal de Sóller comptarà amb nou material digital que formarà part del seu fons. A partir dels diners de romanent, es va habilitar una partida per crear un arxiu del so i de la imatge de Sóller que comptarà amb entrevistes i gravacions realitzades a partir d’aquest mes i també amb la recuperació de gravacions antigues que es passarà a format digital.
L’objectiu del projecte és donar una millor conservació al material i, quan el nou arxiu estigui operatiu, s’habilitarà un espai pels investigadors perquè els documents sonors es puguin escoltar i puguin ser utilitzats pels investigadors o persones interessades en els temes enregistrats.
(Irene Cabrer, Sóller, 7083, 27 I)

Cuineres professionals

A la finca Ses Tanques (de can Serra) hi fan feina Maria Antònia Oliver Soler i Argèlia Sard Bau, dues de les poques cuineres professionals de possessió. En relació als menús setmanals, Maria Antònia diu: «Aquí anam al dia. No tenim un pla establert. A la gent de la casa els hi agrada molt la fruita i verdura de temporada. Usam el que produeix la finca i la resta ho compram a Soller. A vegades també fan la compra els de la casa. Entre tots triam un poc els menús i ens ajudam entre tots». La mateixa Maria Antònia comenta com és el dia a dia en una cuina de casa: «Començam entre les 9 i les 9 i mitja, també depèn de si anam a comprar o no. Primer arreglam la compra i la cuina i després ja decidim què feim. O ens ho diuen o ho triam nosaltres. Estam fent feina fins que s’acaba la feina. Però sempre són entre les 4 i les 5. La nostra feina també inclou la neteja. Estam soles i ho hem de deixar bé’. En relació als plats que més cuinen, Argèlia respon: ‘Un poc de tot, peix, un poc d’arròs. Els hi agraden molt els purés de verdures i l’escudella. El cap de setmana solen decidir el menú ells. Però normalment cada dia els hi donam idees’.
(Juan A. Fernández, Sóller, 7083, 27 I)

Costa i Llobera

«Les ‘virtuts heròiques’ reconegudes aquests dies pel Papa al canonge de la Seu i poeta pollencí, Miquel Costa i Llobera, és la primera passa del procés de beatificació. Aquest any passat es celebrava el centenari d’aquest personatge tan influent a Mallorca».
(«Copes», Sa Plaça, 426, Inca i comarca, 27 I)

Periodisme

La periodista de TV3 recentment jubilada, Margalida Solivelles, ha estat guardonarda amb el ‘Gall de Sa Plaça’ de 2023. En relació al canvi de la feina periodística quant a l’accés als polítics, comenta: «De cada dia hi ha més barreres, i els que fan de cap de premsa, en general, són una nova paret i un inconvenient perquè el periodista obtengui les respostes que vol. A més, ara els polítics ja no volen donar comptes, i el que fan és publicar la seva propaganda a les xarxes».
Sobre el sentit de la televisió pública, diu: «Té sentit si dona les informacions de proximitat que no donen les grans plataformes. A les grans empreses no els interessa mitjans de comunicació bons, perquè el periodista per principi ha d’investigar, ha de demanar… i això no interessa. Ara es vol ‘jotes i boleros’ i que ningú grati massa».
(Bartomeu Noguera, Sa Plaça, 426, Inca i comarca, 27 I)

Els mals del turisme

El 2018 el periodista Antoni Janer es proposà conèixer de primera mà els mites, tòpics i mitges veritats d’una indústria coneguda com ‘la gallina dels ous d’or’. Ho feu entrevistant no només acadèmics especialistes, sinó també veus anònimes, testimonis directes d’aquells anys bàrbars. El resultat és aquest enfilall de cròniques sobre el perill de viure al límit: el recompte de les ocasions fallides per protegir els pocs paisatges i espais naturals que queden; els impactes derivats de la multiplicació de cotxes i autopistes; l’urbanisme d’aparador turístic que impedeix als residents accedir a un habitatge, la folklorització de la cultura popular a major glòria del turisme. Aporta una radiografia calidoscòpica, amb mirada antropològica, d’unes illes ferides.
Títol: La desfeta del paradís
Autor: Antoni Janer Torrens
Edita: Moll (2022)»
(Sa Veu, 1760, Sóller, 27 I)

Vell marí


«Era els mes d’abril de l’any 1958. Dos homes arriben amb barca al Port de Sóller amb el cadàver d’un vell marí, que acabaven d’abatre en aigües de cala Tuent amb dos tirs d’arma de foc. Els turistes es fan fotos amb el trofeu. La pell de l’animal, que era un exemplar adult de 2’52 metres, asseguren que va ser utilitzada per entapissar cadires.
Aviat farà 65 anys de la caça del que es considera l’últim vell marí en aigües de Mallorca, illa que no ha tornat tenir cap colònia fixa d’aquest bell mamífer del que tot just queden uns 600 exemplars a tot el món, principalment a les costes de Mauritània, Algèria, Madeira i el mar Egeu.
El vell marí és el darrer vertebrat extint a les Illes BAlears però aquesta mateix setmana s’ha fet públic que ha tornat. Un projecte d’investigació europeu, liderat per un grup de científics italians, amb el suport de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), que té seu a Esporles, ha localitzat traces d’ADN del vell marí al Part Natural de sa Dragonera. Molts han recobrat l’esperança de poder veure algun vell marí solcant les aigües de les Illes Balears gràcies a aquesta prova.
L’augment d’observacions de foca monjo a Itàlia i a la Mediterrània central varen fer pensar als investigadors que la població podria haver augmentat, tant a l’Atlàntic com a la conca de la Mediterrània.
Per aquest motiu, la professora italiana Elena Valsecchi va posar en marxa el projecte ‘Spot the monk’, que es podria traduir com ‘Localitzar el vell marí’ per constatar-ne la presència a Mallorca (…)»
(Joan Mora, Sa Veu, 1760, Sóller, 27 I)

Llet d’ametlla

En un article que parla d’aquest producte gastronòmic a Santa Maria del Camí, hi trobam aquesta referència a Marratxí: «També hem de recordar que al Pla de na Tesa han celebrat enguany la seva ‘Festa de la llet d’ametlla’ en l’edició número 16. A la plaça de l’església repartiren la llet dins un tassó de ceràmica amb un tros de coca. Fa estona que els del Pla de na Tesa ens han passat a davant i segurament no els agafarem!’
(Mateu Ramis, Coanegra, 426, Santa Maria del Camí, Gener)

Igualtat

Catalina Pol Rullan és una persona oberta i socialment activa. Coneguda per la seva presència a mogudes i reivindicacions feministes.
A la pregunta si la igualtat de la dona actualment està quasi aconseguida respon: «Clar que no!!! Falta molta educació contra el masclisme a tots els nivells i àmbits. El patriarcat és un sistema universal que ens han imposat des de molts d’anys. Jo crec que des del Neolític!».
Considera que «ni els homes, ni tan sols moltes dones» no han superat el masclisme. Exemples que dona en relació a aquest fet: «Quantes eines de feina estan adaptades a les mans d’una dona? Una peixatera m’explicava que les tisores que tenen no s’adapten a les mans femenines. Les bombones de butà no estan pensades per la força d’una dona. I si hi ha bombones més petites el preu és més car. Un altre exemple, per què els canviadors de bolquers als banys públics sempre estan als banys de dones i no als d’homes?»
En relació a les noves generacions de joves, considera: «Una part dels joves estan molt conscienciats, però en veig molts d’altres que estan massa influenciats per les grans plataformes de comunicació que continuen transmetent continguts masclistes. Sembla que volen perpetuar el patriarcat i que han fet una passa enrere. Hi ha masclismes a moltes cadenes de televisió, Instagram, Twitter, Tiktok…»
(Mateu Ramis, Coanegra, 426, Santa Maria del Camí, Gener ’23)

ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su nombre aquí
Por favor ingrese su comentario!

MEDIOS DIGITALES DE BALEARES, S.L.es el Responsable del tratamiento de los datos personales del usuario y le informa de que estos datos se tratarán de conformidad con lo dispuesto en el Reglamento (UE) 2016/679, de 27 de abril (GDPR), y la Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre (LOPDGDD), por lo que se le facilita la siguiente información del tratamiento:

Fines y legitimación del tratamiento: mantener una relación comercial (por interés legítimo del responsable, art. 6.1.f GDPR) y el envío de comunicaciones de productos o servicios (por consentimiento del interesado, art. 6.1.a GDPR).

Criterios de conservación de los datos: se conservarán durante no más tiempo del necesario para mantener el fin del tratamiento o mientras existan prescripciones legales que dictaminen su custodia y cuando ya no sea necesario para ello, se suprimirán con medidas de seguridad adecuadas para garantizar la anonimización de los datos o la destrucción total de los mismos.

Comunicación de los datos: no se comunicarán los datos a terceros, salvo obligación legal.

Derechos que asisten al usuario: derecho a retirar el consentimiento en cualquier momento. Derecho de acceso, rectificación, portabilidad y supresión de sus datos, y de limitación u oposición a su tratamiento. Derecho a presentar una reclamación ante la Autoridad de control (www.aepd.es) si considera que el tratamiento no se ajusta a la normativa vigente. Datos de contacto para ejercer sus derechos: editor@diariodemarratxi.com.

spot_img
spot_img
spot_img
spot_img

Últimas noticias

Comentarios