lunes 29 noviembre 2021
spot_imgspot_img
InicioMALLORCAPREMSA FORANAFestes, Sarna, Agricultura, Música… i més coses

Festes, Sarna, Agricultura, Música… i més coses

Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner


(Cent per Cent, 915)

Paral·lelismes festius

L’historiador Antoni Vives (Manacor, 1977) considera que «el Hallowin és com la celebració de Nadal. Per una part hi ha la celebració llatina europea lligada a l’església catòlica i més arrelada a l’ambit local, i per l’altra hi ha la celebració anglosaxona americana que s’hi superposa sense gaires problemes. La convivència entre rosaris i carabasses ve a ser la mateixa que entre reis i pare Noel per Nadal».
(Antoni Riera, CxC, 915)

Sarna

L’existència d’aquest paràsit, antigament s’associava a la brutor i a la falta d’higiene; tot i que el seu origen no és la brutor. Tampoc no té res a veure amb classes socials ni amb edats. Pot afectar qualsevol persona, des d’infants fins a majors.
Diana Garau, metgessa del centre de salut de Porto Cristo, parla de nous brots de sarna que han sorgit arran de la pandèmia: «Els casos que hem pogut veure per la zona de Llevant, després d’haver-ne parlat amb els dermatòlegs, varen sorgir arran del confinament. Segurament hi havia alguns casos aïllats, però després de mesos d’estar tots junts sense sortir, sense ventilar les cases… el paràsit es va anar estenent». Amb tot no s’ha quantificat el número de persones afectades, però «des de l’any passat, cada metge, cada setmana, n’ha atès un o dos casos».
(Antoni Riera, CxC, 915)

Terracor

Es tracta d’una empresa manacorina que produeix fruites, verdures i hortalisses apostant per un model sostenible. Fa uns mesos va rebre el Premi de Millors Productes Sostenibles que atorga el BBVA.
Marina Adrover, directora de comunicació de Terracor, explica que substitueixen de manera progressiva les tècniques i materials convencionals per naturals. Han canviat els productes fitosanitaris per la fauna auxiliar. És a dir, sembren plantes i flors al costat dels cultius per atreure els insectes, una manera natural de combatre les plagues. També han substituït els paquets de plàstic per safates de cartó i el plàstic per plàstic biodegradable. Referent a aquesta darrera acció, Adrover puntualitza que n’utilitzen un total de 270 quilòmetres dins les seves terres, fet que els permet «capolar-lo i incorporar-lo al cultiu, ja que està fet amb fècula de patata».
D’altra part, de cara al futur, ja treballen per implantar les energies renovables.
(Cristina Bauzá, CxC, 915)

Humor Borbònic

A la secció «Comtugueda» surt una fotografia de l’emèrit Juan Carlos I parlant amb una altra persona. El diàleg, en forma d’entrepans, diu:
-Yo Tarjuán de los Borbones
-Yo inspector de Hacienda. Tu no pagar impuestos.
-En Jungla no haber agencia tributaria.
-Chita declarar más que Tarjuán. Tú tener huevos como gorila.
-Y ser caliente como Bonobo.
Certamment, encara resultaria més graciós si no fos tan real -i reial-.
(CxC, 915)

Marala, trio d’arrel

Nom del grup musical femení format per tres al·lotes de diferents punts dels Països Catalans: Sant Cugat, Pedreguer i Palma, aquesta darrera és Clara Fiol, que explica la música que fan: «Gairebé totes les cançons són nostres, però ens agrada partir de l’arrel. Versionam qualque llegenda com el Salt de la Bella Dona, imitam sonoritats i lletres, i ho feim tot de bell nou. Feim sonar cants de batre dins cançons també noves. En definitiva, tenim moltes maneres d’acostar-nos a l’arrel».
En relació a la música femenina i les arrels, comenta: «Hi ha un factor de moda. Una cosa crida l’altra. Tenim molts d’aquests referents: Sílvia Pérez Cruz, Maria Arnal, Rosalía, Tarta Relena, Joana Gomila… Totes tenen coses precioses. I això ens dona la informació que fer coses genera referents. Hi ha d’haver, però, una distància cap a allò que creus que perds perquè hi vulguis tornar. És ver que és un sinònim de salut que hi hagi grups que s’acostin a la tradició, però també ho és que si formàs més part de la vida de les persones no passaria el mateix. És com si sentint que ho perdem, o que ens desarrelam, necessitem tornar-hi. Ens sap greu parlar de la música d’arrel com d’una cosa passada. Els Beatles també són música passada, però se’n parla com d’una música moderna. I en canvi, tant la música d’arrel com la dels Beatles, la podem continuar cantant ara».
També reivindiquen gènere: «Som dones i som feministes. Sempre deim que ens encantaria que no hagués de fer falta justificar que siguem un grup de música estrany perquè siguem tres dones. Volem donar veu a allò que no en té i les dones no en tenen tanta com en tenen els homes».
(Antoni Riera, CxC, 915)

Rosa Mestre i Carola

Compositora, dama de l’alta societat mallorquina que va viure entre 1875 i 1972. Va ser la senyora de Son Ametler, possessió que donà pas al barri del Viver i que, en part, tenia el seu territori dins MARRATXÍ. Entre les seves obres s’hi compten ‘Memento mei Deus’, Fuga a 4 veus, Credo in unum Deum, Minueto i Gavota per a conjunt instrumental. Així mateix, segons el pianista i investigador musical Joan Círia, va fer una sèrie de peces per a orquestra d’ocarines i fou la primera dona de les Balears que va escriure una sarsuela, «Lily». La seva música va ser duita a l’Exposició Universal de Chicago. Darrerament li han dedicat un carrer a la barriada del Viver.
(Bàrbara Duran, Cent per Cent, 915, Manacor, XI ’21)

Compartir noticia en redes sociales?
Facebook Twitter
ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

spot_img

Últimas noticias

Comentarios