Biel Massot i Muntaner.-
Martina ha estat tota la vida més que una companya de feina. Professora d’educació física i encarregada de part de les activitats esportives del Col·legi Sant Gaietà. En temps, juntament amb el seu marit Joan, hem compartit viatges de vacances arreu d’Espanya i d’Europa i, endemés, una sèrie de viatges acompanyant els/les alumnes de COU/2on de Batxillerat al seu final de curs a Itàlia. Temps heròics i divertits, aquells.
A part, hem celebrat nombroses bauxes gastronòmiques i, en aquesta ocasió, tocava la del Bon Gust. No ha decepcionat en absolut, al contrari.
Els ingredients: col, patates, alls, panxeta i carn magra.
Amb els altres elements, l’estructura d’aquesta recepta seria:
LA XEF D’AVUI
Martina Calvo Vallés (Ciutat, 1958). Endemés que ha dedicat la vida professional a l’educació física i a l’esport, aquest també li omple el temps lliure; diríem que és una enamorada de l’esport. Potser no ho digui, però els darrers anys també li omple moltes d’estones la seva neta.
Aprèn a cuinar quan es casa, sobre tot de la seva sogra i del «llibre de madò Coloma».
Se dedica, sobre tot, a la cuina mallorquina i un poc a plats d‘innovació.
Particularment, li agrada la cuina mallorquina i la francesa.
Els plats que més li agraden són els de cullera, sobre tot l’arròs brut i el llegum en general.
Si n’ha d’escollir algun, es decanta per la paella i l’arròs brut.
Normalment surt a sopar fora de casa un pic per setmana. Sol demanar peix i marisc.
El plat millor que recorda haver menjat és un ‘risotto de boletus’ al restaurant Chameli’s, de Portals Nous.
I allò que recorda pitjor són uns ‘anques de granota’, cuinades a ca un parent francès.
El que troba que seria interessant menjar són els plats mexicans: Tacos, enchiladas, burritos i coses d’aquestes… i ho explica així: «Podria anar a un restaurant mexicà, però és un menjar que al meu marit no li fa gràcia…»
Duu endarrer de millorar les ‘coques de patata’ «que en faig, però no em surten bé».
La crònica
Confraria del Bon Gust-6
xef convidada MARTINA CALVO
MDR.-
El dia és gelat, l’hivern és a les portes, però metereològicament és aquí. El vermut i els
snacks ja els celebrarem al menjador, l’aire calent de la màquina és present. A la reunió
d’avui tots som docents i malgrat tots jubilats, el tema de la docència és present a la
conversa. La conversa sobre la docència recorre diferents etapes i nivells i ens divertirem
algun moment narrant històries i anècdotes, de com un bon mestre no necessàriament era
el millor estudiant.
Els entrants, truita de ceba, ‘carpaccio’ de peix i rodanxes de botifarró coent amb galetes artesanes
de botifarró, a més de continuar gaudint del coent que ja ha obert les olives coentes dels
snacks, aquest serà un bon motiu per narrar les delícies del coent.
Arriba el plat principal: frit de col, que ha cuinat per noltros na Martina, “un plat de tota la
vida” diu ella, mentre que per a la majoria del altres és un plat del qual no n’havíem sentir
parlar mai. Na Martina ens conta que és un plat de Muro, d’on era la seva mare i el
condiciona al fet que a Muro hi havia molta col. La realitat és que es tracta d’un plat
per incloure a la cuina de casa a partir d’avui mateix, té certa flaire del llom amb col però és
diferent, difícil d’explicar, sempre és millor tastar. Relativament pocs ingredients
conformen un exquisit plat. Na Martina li treu mèrit. Traspua seguretat en el seu posat i
no s’està de repetir que a banda de no dur gaire feina, no necessita estar absolutament
pendent de l’olla mentre es cuina. El confit de la col, com a poc el que diu és que la
paciència hi ha de ser present. Parlarem dels diferents tipus de frit que sí que coneixem i
quedam d’acord que a partir d’avui hi afegim el frit de col com una llepolia.
Continua la conversa, encara queda tema, mentre arriben les postres, peres al vi. Una
elaboració de na Rosa, que munta els plats amb delicadesa: la pera li queda ben dreta,
l’acompanya de nata i d’un bescuit.
Un frit amb col que ha triomfat i unes postres que ens han conquerit. Gràcies per cuinar per
noltros i molt més, si és que es pot, per a descobrir-nos com una terra relativament petita
encara guarda secrets per noltros en un tema tan diari com és la cuina.
Contents de la reunió, partim amb ganes d’un proper encontre.
L’opinió dels assistents
«Bon dinar i bona companyia».
(Martina A, PM)
«Molt bo tot».
(Joan C, PM)
«Un dinar memorable i unes amistats enriquidores. L’estimació creix amb bones viandes i bons vins».
(Jaume O, PM)
«Como siempre he disfrutado del buen comer y sobre todo de la buena compañía».
(Joan D, PM)
«Primera vegada del frit de col. Boníssim. M’ha recordat el llom amb col a l’antiga que feim a ca nostra.
Com sempre, bona companyia i bon ambient.
Fins a la propera».
(Rosa A, SC)
«Una trobada tranquil·la i una troballa divina: frit de col. Per repetir, per copiar i per oferir. No serà la darrera vegada que en tasti; ha estat sols la primera».
(Maria D, Consell)
