Alrededor de una treintena de personas se congregaron en la plaza del Ayuntamiento de Marratxí para expresar su rechazo a la violencia machista en un acto convocado por la asociación «Hombres por la Igualdad – Mallorca». El acto, que llegaba a su 12ª edición, consistió en una rueda o círculo alrededor de una lazada blanca rodeada de 36 velas que simbolizaban las mujeres asesinadas este año por sus parejas o compañeras sentimentales.
En la concentración, a la que asistieron las primeras autoridades del consistorio marratxiner y numerosas personas de dentro y fuera del municipio, se leyó un manifiesto de rechazo a la violencia machista, seguido de unas palabras del investigador y activista cultural Biel Massot y Muntaner, invitado expresamente en el acto.
“ No hi ha una sola manera de ser dona ni una sola manera de ser home ” (*)
( Reivindicació del món femení )
Biel Massot i Muntaner
Bon vespre
He de dir que em plau d’esser avui aquí per varis motius que, d’alguna manera, es poden condensar en dos: Com a marratxiner, perquè és la primera vegada que aquest acte de suport, després d’una sèrie d’anys, es fa fora de Palma. I, precisament s’ha triat el nostre municipi. Està molt bé, és d’agrair.
Com a persona, perquè es tracta de reivindicar tot un seguit de coses, de fets en relació a un grup importantíssim de persones que no han arribat encara a assolir el grau de normalitat que semblaria que de forma totalment lògica les tocaria dins la societat humana. Em referesc, òbviament, al col·lectiu femení. I, en relació a elles, a dia d’avui cal reivindicar encara moltes coses, diria que englobades en dos grans apartats:
- igualtat absoluta, i
- absència de violència que hauria de ser sempre així- però encara donar-se molt menys –l’ideal seria violència zero- per raó de gènere.
Dins cada un dels dos apartats, tanmateix, hi caben multitud de passes, fites, assoliments o èxits; en tot cas, accions encaminades a aconseguir una equivalència que encara no ha arribat totalment aquí i molt manco a altres punts del món.
Per tot això, agraesc als organitzadors d’aquest acte que s’hagin fixat en mi, pel fet de fer-se a Marratxí i pel fet d’haver reivindicat sovint una situació que, a hores d’ara -en ple segle XXI- ja no hauria de ser injusta ni objecte de reivindicació. Ja fa estona que, almenys des d’una de les parcel·les on me moc -la comunicació- intent donar visibilitat al món femení, cosa, d’altra part, que veig com un fet molt natural, obvi i lògic.
Cal dir que he d’agrair a ma mare que el seu exemple influís decisivament en la meva actitud en relació al tema: No tolerava els clixés a l’ús que feien predominar els homes part damunt les dones; se’n ressentia molt de les injustícies derivades de motivacions de gènere. Posaré només un exemple clarificador: quan el seu fill major -el meu germà Josep- va professar com a novici de l’orde benedictina, hi pogué anar tota la família masculina, però a ella, ai las, li negaren l’entrada perquè l’anomenada «clausura» tenia vetat l’accés a les dones. A posteriori, ella es va encarar amb els dirigents del monestir per haver-se trobat discriminada davant el fet de no poder assistir a un acte tan rellevant en la biografia del seu fill. El mestre de novicis, degut a les seves recriminacions i laments, acabà plorant de debò i dirigint- se al nou monjo li digué: «M’havies dit que ta mare amollaria disbarats, però fins ara no n’ha dit cap». Resposta del novell religiós, tot consirós: «és que a casa, encara els amollava més grossos». Fos com fos, al cap d’uns anys varen canviar les normes i, en casos obvis, deixen que les dones trenquin la clausura per poder participar de determinats actes i cerimònies. No dubt que la fermesa de ma mare davant el que considerava una injustícia evident, hi tengué molt a veure, si no en fou el detonant directe.
A part de l’ensenyament de la mare, hi ha dos moments més que han marcat la meva visió del tema femení: el procés d’agafar consciència del fet que no tothom és cent per cent dona ni home, sinó que cada persona té uns components femenins i uns masculins, en diferents mesures, però coexistents. He de dir que me va agradar molt aquesta constatació científica, encara no plenament assumida, ni de molt, pel gruix de la societat, però certa i real. M’hi sent còmode, la visc i l’assaboresc.
L’altre moment fou la coneixença, també amb base científica, aportada per les escriptores Carmen Posadas i Sophie Courgeon, que la persona abans de tenir un sexe determinat, comença la seva vida intrauterina essent dona i només al cap d’uns mesos de gestació es produeix la diferenciació sexual. Més envant he sabut que aquest procés prové del que la ciència denomina «tubercle genital». Brutal. Mirau: les teories del patriarcat fetes pols quan es pot constatar que tothom prové d’una gènesi, de l’essència de la qual aquests patriarques han renegat i abominat secularment.
A partir d’aquí i del que he dit, puc subscriure la totalitat de l’escrit que avui mateix, l’amic Miquel Àngel Lladó Ribas, ha publicat al Diari de Mallorca, en relació a l’acte que ens reuneix. I, per descomptat, donar suport a la totalitat de les reivindicacions que avui es patentitzen, un cop més, en aquesta Diada anual. De fet, avui ho visibilitzam i condemnam explícitament, però no dubteu que cal que es tracti d’un compromís permanent i d’una reivindicació ferma, durant els altres 364 dies de l’any.
Vull acabar com ho feia en Miquel Àngel a l’escrit esmentat.
Trob que si està dit i està ben dit no cal cercar altres finals. Per això, ell escriu: «No mirem cap a una altra banda, doncs, i donem suport a aquest i tots els actes en què allò que ens jugam és el respecte i la integritat de milers de dones que pateixen violència de tot tipus només pel fet de ser-ho.
Honorem la seva memòria tantes vegades com faci falta, però condemnem també sense reserves ni pal·liatius qualsevol agressió o abús que menystengui la seva dignitat o suposi un greuge comparatiu amb els drets que, diguem-ho ben clar, hem ostentat durant molt de temps la gran majoria dels homes pel simple fet de ser-ho».
Gràcies per ser-hi, escoltar i, sobretot, sentir.
Pòrtol/Marratxí, 21 X 2021
(*) Frase inicialment anònima treta de la plana web «caib.es/sites/salutsexual/ca/diversitat_sexual_i_de- ganere/» [‘ganere’, sic], que m’agrada per a títol de l’escrit i s’avé perfectament al contingut.
