(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner
Joan Company i Florit (Sant Joan, 1954) ho ha estat pràcticament tot dins el món del cant coral. Va començar de petit fent part dels «Pueri Cantores» del Seminari i anant a la Seu a cantar a les grans celebracions. Ben jove va fundar i dirigir la Coral de Sant Joan i poc després feu el mateix amb la Coral Universitat de les Illes Balears (CUIB), la seva gran obra, que li ha durat fins a la jubilació. Durant 25 anys ha estat al front del Cor de Galícia i des de fa uns anys és el Mestre de Capella de la Seu de Mallorca. A això hi hem d’afegir que també fundà i dirigí durant molts d’anys la Partituroteca i el Centre de Documentació Musical de la UIB. I tot, solcat de cursets, trobades i altres activitats de cant i de pedagogia musical. En Joan s’ha jubilat, però no s’ha retirat… endemés de la tasca de la Seu, també té cura de la part coral del Festival Cap Rocat que es duu a terme cada estiu des de fa uns anys… Geni i figura… No de bades a la seva conversa amb Bàrbara Duran, publicada per Lleonard Muntaner, hi surt que, de petit, volia ser director de la Capella Sixtina… ja li ve d’enfora el cuquet musical…
Parlant d’ell, resulta que ja tornam a trobar una persona que, només amb esforç, compta amb TEMPS LLIURE. En Joan, quan en té, bàsicament el gestiona molt vinculat al que ha estat la seva vocació i professió: llegir música, partitures, llegir llibres de música i escoltar el silenci, meditar, pensar… assegut a la terrassa de ca seva o a les roques de Santa Ponça, on estiueja. O dins la Seu, «des de fa molts d’anys» -assegura- «no només perquè ara en sigui Mestre de Capella»…
També li agrada caminar o passejar. Des de fa anys va per la murada: «és un passeig que aprofit per veure la mar en la seva immensitat i contemplar la Seu des de la murada, que és una meravella, i els grans palaus que es veuen, o l’església de Santa Clara…»
També li agrada, si pot, compartir menjars amb amistats, estar amb ells i parlar, fer unca cafè o un dinar. «L’amistat -reflexiona- és de les coses que valor més en aquesta vida terrenal; en la qüestió espiritual, és la part musical».
Respon amb un «uuuuuuuuhhhhhhhhh» quan ha de dir per qui sent -o ha sentit- ADMIRACIÓ. Tot seguit aclareix que «són moltes persones per les quals jo tenc admiració. Musicalment he de parlar de Joan Sebastià Bach, i més amb el privilegi que he tengut de dirigir a la Tomaskirche i la Nikolauskirche». I a aquesta referència a Leipzig i al seu principal músic, afegeix: «Recentment he de dir que també admir el Papa Francesc, al qual fa temps que seguesc, pel missatge renovador que va voler donar a aquesta església tradicional i que va fer el que va poder». Finalment també comenta la seva admiració per les «persones que amb humilitat han fet molt bona feina tant musical, com familiar, com social… diria bastants de noms, però no ho faig perquè me’n deixaré algun…» conclou.
Quant a CINEMA no es considera un «super aficionat» però especifica «sí que veig de tant en tant molt bones pel·lícules. He de dir que han de ser films de contingut humà, social, religiós… o han de ser pelis d’acció, per despistar-me».
El seu gènere preferit és l’històric i en relació a actors destaca Richard Gere perquè «recentment vaig llegir una entrevista que li feren i deia que el millor del món actual hauria de ser la bondat…» i aclareix «una persona així, que digui això… me va agradar». D’actrius esmenta Meryl Streep, «una dona amb molt de caràcter» opina.
Té molt arrelats els LLOCS que li són propers… Per néixer assegura que «jo estic content allà on vaig néixer». Per viure comenta que «si no ens treuen a fora, Mallorca, que m’encanta perquè té tants de racons bells…» I per gaudir tria «la muntanya dels tres santuaris: Gràcia, Sant Honorat i Cura. Em fa una gràcia especial, crec que és un dels llocs per gaudir… és un paradís».
Referit a l’ART que no sigui la Música ho té clar: «en això som bastant limitat i unidimensional… me pot agradar anar a veure algunes exposicions, m’agrada anar al teatre; però tot contemplat de forma pluridisciplinar…»
Pel que fa a MÚSICA es decanta totalment pel seu àmbit: «evidentment el que m’agrada més i humilment pens que conec un poc és la música coral vocal, de totes les èpoques i evidentíssimament en les tres vessants que hi participa la música coral: A capella, la música simfònico-coral, com l’oratori i, finalment, degut a la meva experiència amb la coral de Galícia, la música operística.
Pel que fa a compositors, ens recorda que «ja he dit que era Bach… per moltíssimes raons, entre d’altres he fet les seves tres grans passions, Mateu, Joan i Marc; la seva gran Missa en si menor, els seus oratoris, com el de Nadal… Crec que he fet les grans obres bachianes…»
Així i tot, amplia les seves preferències: «però no només m’agrada el Barroc… Mendelssohn és un altre dels autors al qual m’hi he acostat i he gaudit… he fet produccions d’òpera que m’han encantant, sobre tot Puccini… també he fet música contemporània i també m’hi he trobat bé: Penderecki, Britten o Falla, per dir-ne alguns».
En relació a música actual, «moderna» que en díriem, també hi diu la seva: «diria que van Morrison perquè té temes que me varen agradar i vaig tenir la sort d’anar a un concert seu a l’Auditòrium i vaig quedar fascinat del conjunt instrumental que duia… per ser música moderna tenia una qualitat… i en una altra vessant, Maria del Mar Bonet i un grup tòpic com són els Beatles perquè als meus temps de professor d’institut els feia servir per introduir la música clàssica».
Joan no defuig la cançó de la seva vida, però la duplica: «diria que una moderna i una clàssica: per a mi el Cant de la Sibil·la, de petit me fascinava… de moderna seria ‘Amb la seva blanca pal·lidesa’ de Procol Harum, i una altra que em du bons records de jovenesa, que és ‘Suaument em mata amb la seva cançó’, de Roberta Flack.
Com la majoria d’entrevistats fins ara, si hagués de quedar sol al món amb alguna PERSONA aquesta seria la seva esposa perquè «duim quaranta-cinc anys de casats i ha estat el pal que m ‘ha aguantat, m’ha donat suport i m’ha respectat…»
En qüestió de GASTRONOMIA el tipus de menjar que més li agrada pot variar en funció de l’època de l’any: «per exemple, en s’hivern des d’un arròs brut a una porcella, en s’estiu un tumbet o albergínies farcides». De tota manera, reconeix: «les sopes a qualsevol época de l’any, tot i que Galícia em va donar a conèixer una gran qualitat en el món del marisc…»
Ell no cuina, però ens aporta una primícia: «encara no, però he promès a la meva dona i als fills que ho provaré; he tengut bones cuineres al meu costat».
Certament, practica ESPORT: «Actualment sí, des de fa anys faig pilates, que em va molt bé. I també procur caminar diàriament un parell de quilòmetres. I en l’estiu, nedar, que també és un bon exercici».
Pel demés li agrada veure, tal vegada, el futbol, «però tampoc no massa» reconeix.
Com a bon santjoaner fa la col·lecció de la revista del seu poble, ‘Mel i Sucre’. Diu que abans seguia la col·lecció ‘Alianza música’. I quan estava a la Universitat va promoure col·leccions de revistes com la ‘Revista musical catalana’, ‘Scherzo’ o ‘Ritmo’.
Quant a LECTURA diu que vol defugir un poc del monotema musical; en aquests moments està llegint un llibret de Pep Grimalt. Malgrat tot, no ho pot evitar i hi torna: comenta que li agraden els llibres de converses amb grans musics, com Nadia Boulanger o Sergi Osawa.
A part, li interessen llibres o publicacions de temàtica història, com puguin ser sobre la Seu, i també assajos històrico-artístics i sociològics.
Si ha de triar un títol es decanta pel «Petit príncep», de Saint-Exupéry, per les idees i els ensenyaments que aporta.
De poesia li agraden coses de l’escola mallorquina: «a mi, Costa i Llobera m’agrada molt… i coses que he llegit de Maria Antònia Salvà m’han interessat…»
VIATJAR li agradava «abans d’anar i venir de Galícia cada dues setmanes durant vint-i-cinc anys». I, si això fos poc, encara hi afegeix: «Donada la situació actual, cada vegada que he de sortir de Mallorca, només entrar dins l’aeroport ja em deprimeix… per tot està saturadíssim».
Reconeix que bàsicament el 90% de viatges que ha fet han estat per raons musicals, d’assistència a cursos o congressos i, sobre tot, viatges amb la Coral Universitària, amb la qual varen fer una seixantena de viatges, quasi tots els països d’Europa, i coses d’Amèrica del Nord.
Comenta que un viatge especial va ser amb la CU, quan varen actuar a Leipzig, Weimar i Eisenach, tres llocs bachians per excel·lència. Aquest viatge, afegeix Joan «per a mi era com un pelegrinatge». Un altre viatge singular va ser el de l’actuació davant el Papa Benet XVI, a Roma.
Un RACÓ que li agradava de Mallorca era el santuari de Consolació, a Sant Joan, «però d’això fa estona, amb el temps ha canviat i ja no és el mateix».
Creu que una de les seves VIRTUTS és la tenacitat, el fet d’esser-hi.
I entre les que voldria tenir s’hi compta esser més tolerant. I explica perquè: «Darrerament he torna bastant intolerant, per la situació del món actual».
També creu que el principal tret del seu CARÀCTER és «intentar cercar l’harmonia social». (Sempre expressions musicals; encara que no vulgui…)
Per DEFINIR-se explica que una col·laboradora seva va dir «en Joan és un mestre d’obres» i ell, a això, ho agafa «en el sentit que he intentat construir entorns musicals -grups, corals, etc- i que afortunadament han perdurat i han sobreviscut: la Coral de Sant Joan, la Coral Universitària… vaig ésser a la fundació del Cor de Galícia i segueix el seu camí… m’ha interessat que allà a on he posat el meu granet de sorra, no fos damunt sorra sino que fos un terreny sòlid…»
En relació a EXPERIÈNCIA diu que «repetiria, i això és nostàlgic, la meva infantesa cantant amb els ‘Pueri cantores’ de la Seu, que cantàvem a les cerimònies importants, quan era cantaire del Seminari… També quan vaig fundar la Coral de Sant Joan, en la qual hi cantava mon pare. A la meva vida musical sempre he tingut -i tenc- el record de mon pare».
No dubta en senyalar que l’experiència que ha resultat més impactant «més d’una vegada és l’emoció, inclús amb llàgrimes, d’algunes vivències musicals. Un record a Polònia, que amb la CU donàvem un concert a una església pleníssima de gent i, al llarg del concert, quan em girava a saludar, veia gent plorant. He tengut vivències musicals fortíssimes, escoltant grans grups, i de plorar en moltes ocasions…»
I tanmateix no ESBORRARia res del record… «Jo em qued amb el que m’ha passat. Ho puc haver passat millor o pitjor, a moments, però la vida segueix… Vaig llegir que dins el camí del sofriment hi pots trobar la resposta d’una millor vida».
La seva gran IL·LUSIÓ és «en aquest moment continuar dirigint la Capella de la Seu, perquè a més a més d’oferir un servei a les celebracions de la Seu hem iniciat un camí de recuperació de patrimoni, com pugui ser el cant Gregorià… amb la Capella tenc criteris de divulgació, celebració litúrgica i excel·lència».
Els graus més elevats de la seva escala de VALORS son la fidelitat, la generositat i la bondat. I a les persones que l’ENVOLTEN les demana estimació mútua.
Per contra el que més DETESTA en la gent és la cobdícia, l’enveja i la mediocritat.
No s’està de parlar de RELIGIÓ i té clar que creu en la «catòlica; ara ja no hem de dir apostòlica ni romana».
Durant el pontificat del Papa Francesc destaca la teoria de «les tres Te, que m’impressionaren: treball, teulada i terra (pel fet ecologista)».
El concepte que té de PECAT és que «hi ha hagut una deformacio d’aquesta paraula, i tots som pecadors però per a mi es més important algun pecat no catalogat, com pugui ser el cas d’una persona catòlica tradicional que va a missa diària, i combrega, però després no té cap escrúpol que des de la seva posició laboral o social pugui explotar altres persones, que els considerats catalogats».
En relació al MÉS ENLLÀ no ho té clar…: «no ho sé… som escèptic amb el més enllà, però vull creure en gent que ens ha precedit i que han donat senyals d’esperança… Jo pens en el més a prop»
La MORT el preocupa, però no l’assusta perquè «és un fet irreversible, però em preocupa per la por de com pot ésser, de patiment o no patiment, o accidental i no previst, com deix la meva família… en resum, la incertesa… Des que he complit els 70 hi he pensat més que mai, en la mort».
Quant a quin seria seu PARTIT polític ideal és taxatiu: «en criteris actuals, cap».
El mateix li passa amb la NATURA: «La veig agredida, però més forta que mai».
Pel que fa a la seva EXPERIÈNCIA MARRATXINERA diu que la seva relació amb Marratxí «és ben evident: Pòrtula, que em dugué a conèixer alguns personatges, a través de la cultura, de la música, de la documentació… i tenc un molt bon record de la família Massot i Muntaner, que a més a més va fer un important llegat a la Partituroteca que dirigia».
Seguint la pauta que ja ens ha avançat, en relació a una possible ENTREVISTA, «m’hagués encantat conèixer i parlar amb el Papa Francesc. Fer una xerrada amb ell. Li faria algunes preguntes sobre la riquesa i pobresa del Vaticà, la creença de vida després de la mort… i allò que va sortir a un reportatge sobre ell: Déu vol el mal a la humanitat? és clar que no el vol, però existeix…»
Finalment, respon a les preguntes que li fa- l’anterior personatge en cadena, el director de l’OSIB, Pablo Mielgo:
-Repertori coral, simfònic o operístic?
«Per a mi simfònico-coral, a pesar que ara em dedic a l’operístic degut al Festival Cap Rocat, que es duu a terme a l’hotel Cap Rocat del cap Enderrocat cada estiu. El que era el fortí militar està reconvertit en hotel, fa tres anys que hi prenc part, degut precisament a ell, Pablo Mielgo, perquè duc el cor d’aquest Festival i col·laboram en les produccions operístiques».
-Ara que ja estàs en els setanta… què pots oferir com a director que abans no podies?
«Tòpic típic: experiència i una visió molt més serena i pausada de com enfrontar-me a partitures musicals. Crec que puc dir una frase també tòpica. Crec que puc dir que en aquests moments començ a saber alguna cosa de música coral».
Per acabar, per la seva part, planteja aquestes preguntes al proper convidat dels ‘Dinarets’, que ell mateix ha proposat: el doctor en Geografia, articulista i escriptor, també santjoaner i que fou membre de la Coral Universitària, Climent Picornell.
- Com dus la jubilació?
- Quines mesures proposaries per fer més humana i habitable l’illa de Mallorca?
Si voleu veure aquest mateix perfil/entrevista amb els corresponents enllaços directes, anau a:
https://www.marratxipedia.com/aproximacio-a-11-joan-company-mestre-de-capella-de-la-seu/
La crònica
Dinaret amb… JOAN COMPANY FLORIT
MDR.-
Els snacks habituals, el vermut, el palo, l’aigua i la cervesa sense alcohol, com a primer atrezzo de la trobada. Poc a poc ens anam incorporant a la reunió. A dreta i esquerra envoltada de primeres espases, d’entrada hauria d’espantar una mica, i espanta. Però en Joan, el personatge que avui presideix aquests dinar, des del primer segon no deixa lloc a res que no sigui proper, senzill, agradable i agradós. En Joan inspira confiança, és just la primera imatge que veig. Un home de confiança. Una persona propera, des de la salutació, des del bon dia. Només això ja fa gran la persona.
Si més no, aquest temps que compartim, som companys, tots els presents. Resulta fàcil la interacció. Un cop més assistim de la mà de’n Joan, i la seva companyia a la manifestació de la modèstia i discreció de tot un talent. Sens dubte és aquest el tarannà que deixa endevinar.
Feim una bona estona defora, el “xef” ens ha preparat un ‘show cooking’, i “pel mateix preu”, diu, avui cuina davant dels convidats. La conversa no decau però ens abeuram d’aromes a mesura que es van afegint ingredients a la paella. Ho visc com un privilegi, som testimoni d’anècdotes i records, de temps passats i fins i tot presents que els comensals han compartit amb en Joan i, ben curiós, en la conversa encadenen personatges,
companys i amics que també comparteixen.
Continuam amb el tema de la música per companyia i passam a la sala, la conversa no decau mentre assaborim un tast de varia negra amb galetes artasanes, llenques de pernil ibèric i coca de trempó. En Joan, que està jubilat, com si res comparteix que és el Mestre de Capella de la Seu, que dirigeix la coral de Cap Rocat a banda d’alguna conferència i article. En tot moment deixa endevinar que s’hi sent a gust amb el tema de les corals. No debades hi ha dedicat bona part de la vida, em ve al pensament.
Arriba l’arròs, paella de verdures. Felicitacions al cuiner, no mereix menys. Deliciosa i com sempre al seu punt.
Una espurna de melangia es cola amb el tema de la manca de gent jove en el cant coral. Per uns instants la tranquil·litat es tinta de sentiment. S’escolta la llàstima de… avui… no veuré el relleu. Algú demana on és o quina és la solució. Cap resposta. Només resta pensar i creure que sí, que trobaran aquestes solucions. Despotricam una miqueta de l’us i abús de mòbil i maquinetes. Tot suma.
Encara ens queden algunes descobertes que arriben amb les postres. Robiols clàssics deliciosos i robiols tovats. Tots els presents, menys la seva autora, els tastam per primera vegada, als robiols tovats. Ens deixen bocabadats. I crespells fets amb motlle de Beethoven. Sense paraules.
La reunió acaba d’hora, les obligacions dels jubilats existeixen.
Les opinions dels comensals…
«Amb l’agraïment d’un ‘dinaret’ amb bons coneguts amics que respiram la música en tots els sentits. Gràcies a tots els comensals».
(Joan C, PM)
«Como siempre mucho gusto por estar aquí, por tu amabilidad, por tu pasión y cariño.
Espero que sigamos por muchos años en Pòrtol».
(Pablo M, Santa Maria del Camí)
«Gràcies sempre per convidar-me a aquests dinarets bons i tan interessants».
(Rosa J, PO)
«Quin plaer, les converses de tot i de res al voltant d’una taula ben parada.
Gràcies per la convidada».
(Eulàlia S, PI)
«Gràcies per compartir tanta bona gent».
(Pep Lluís P, SC)
«Una reunió de primeres espases especial»
(Maria D, Consell)
