(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner.-
Amb en Miquel ens coneguérem, dins els primers vuitanta del segle passat, arran d’uns cursets de monitors de temps lliure, a l’escola d’Estudis de l’Esplai. Fou d’una manera curiosa i divertida alhora, totalment anecdòtica. Em van encarregar de donar unes nocions de Música i mostrar-ne algunes possibilitats d’aplicació dins l’esplai. Jo vaig parlar d’alguns cançoners i, amb més bona voluntat que coneixements, vaig intentar ensenyar algun cànon als assistents. Enmig dels quals hi havia en Miquel Brunet que -perfeccionista ell- amb tota raó i la millor voluntat, em feu veure que algun punt de la melodia no estava ben agafat. En concret fallava l’entonació d’un sostingut… I tot fou sense gens d’acritud ni de prepotència… tan natural com el fet de respirar. Geni i figura, certament, estimat Miquel.
En Miquel és tot música, viu per ella i, fins i tot durant el poc TEMPS lliure de què disposa, també es dedica a la Música… En paraules seves: «En no fer música, faig música; fins i tot quan vaig al mercadets cerc coses relacionades amb la música…»
Sent ADMIRACIÓ especialment pel pianista Keith Jarrett «perquè crec que dins el món del jazz ha defugit tots els esquemes i ha aconseguit un estil totalment propi i ha defugit els models que la indústria li volia imposar».
El CINEMA li agrada; hi va adesiara, però no tant com voldria.
El que no li agrada és el cinema americà perquè creu que «hi ha un excés de violència». En aquests moments li interessa molt el cinema argentí.
Quant a films «podria parlar de ‘El secreto de sus ojos’ de Ricardo Darín. Trob que Darín és una persona que fa un cinema compromès, de denúncia social; no fa pel·lícules trivials».
D’aquest mateix film destaca l’actor Guillermo Francella. I, també d’aquest llargmetratge, l’actriu Soledad Villamil.
Si pogués triar algun LLOC per néixer «triara Mallorca, claríssim», assegura. El mateix pensa d’un lloc per viure
En canvi, per gaudir es decanta per París, tot i que especifica: «Només per anar i tornar».
Quant a alguna activitat ARTística que l’atregui, a part de la Música: «El teatre, en general, m’interessa bastant… perquè hi he tengut molta connexió i el trob una cosa autèntica».
En relació a la MÚSICA, assegura que «no podria contestar quina música m’agrada: M’agrada tot; em costaria dir una cosa o altra».
«Particularment, més que compositors també tenc en compte i valor els arranjadors; en aquest aspecte diria Joan Albert Amargós, al qual també valor com a compositor».
Parlant de grups n’esmenta «un de música urbana, per exemple, aquell del qual fou creador Joan Albert Amargós».
Quant a la cançó de la seva vida, ho té bo d’enfocar: «Jo, ‘Mediterráneo’ de Serrat la trob un exemple de cançó que m’agrada molt, molt ben construïda, amb una lletra molt poètica, molt ben arranjada. Una altra, amb un arranjament fascinant és ‘Por toda minha vida’, per exemple, en la versió de n’Elis Regina».
Si s’hagués de quedar sol al món amb alguna PERSONA seria «algú que m’estimàs tant com jo l’estimàs a ella».
De GASTRONOMIA li agrada molt el menjar oriental.
Per parlar d’algun plat de cuina en concret «en aquest cas aniré a ca nostra: el ‘pom ofegat’ (denominació de la colflori a Bunyola; a Valldemossa en diuen ‘pinya’ i a Calvià ‘brotó’). [A Pòrtol empram indiferentment colflori i pinya; no coneixem les altres accepcions.]
No queda massa clar si cuina o no, però esmenta un plat que li surt bé… «Tenc una Thermomix… i faig sèpia a la mallorquina amb la Thermomix…»
Quant a ESPORT el matins corr i fa un poc de gimnàstica «com he fet tota la vida», assegura.
D’altra part, no segueix cap modalitat esportiva.
Pel que fa a COL·LECCIONS assegura que «una de les coses que més m’interessen són els micròfons… És una peça especial de la gravació, el primer element de la cadena, i per tant molt important. En tenc una bona col·lecció, alguns els m’han regalat… i altres coses que he anat acumulant per la meva professió».
A part d’això, també arreplega coses relacionades amb el seu món: «Teclats, partitures, vinils…»
El LEMA o frase predilecta que més utilitza és «ben fet també agrada». Explica que «crec recordar que l’atribuien a Anna Lizaran, encara que també he sentit dir que era original del realitzador de TV Sergi Schaaff. En qualsevol cas, jo l’utilitzo molt sovint».
De LECTURA «jo quasi sempre llegesc assaig, perquè és del que puc treure més utilitat per la meva feina. A part del tema relacionat amb la música i les arts m’interessa tot el relacionat amb la identitat del Països Catalans».
«Com a títol concret, destacaria ‘El jonc i l’aritja’, de Damià Pons, perquè és una espècie de manual de com viure en aquest nostre país per entendre’l i practicar la cultura pròpia».
«D’escriptors, en Fuster m’agrada. I, si he d’esmentar un poeta, Blai Bonet».
VIATJAR li agrada molt… «Amb Els Valldemossa vaig viatjar molt, per tot el món , Pacífic sud, Sudàfrica, Polinèsia, Estats Units… és una sort que he tengut».
«Record un viatge especial amb un vaixell en el que que vàrem fer tota la Polinèsia francesa i tot el Pacífic, des de Lima fins a Austràlia. Per cert, que vaig anar a veure en Joan Parets, que en aquell moment era missioner al Perú i estava a Lima».
«Un RACÓ preferit de Mallorca Llucalcari
I del món… ? Moorea, illa de la Polinèsia francesa».
Humil com és, no es reconeix cap VIRTUT: «No… no me’n veig».
Però sí que voldria tenir «més curiositat de la que tenc en les coses, perquè consider que és la base de l’aprenentage».
Se DEFINIRIA «com un cul inquiet independent» i reconeix que la principal característica del seu CARÀCTER «és ser nerviós».
Té clar que repetiria alguna EXPERIÈNCIA: «Mira, jo el moment que Els Valldemossa em plantejaren dedicar-me a la música professional va ser dels moment cabdals de la meva vida i el vaig viure amb molta intensitat. Certament que el repetiria».
L’experiència que li ha resultat més impactant és «la mort de gent propera, que ja en duc molts; la més impactant de totes seria la d’un cunyat meu amb el qual tenia una relació molt especial, era com un germà».
Una gran IL·LUSIÓ és «veure uns Països Catalans independents».
A les persones que l’ENVOLTEN els demana sobre tot transparència.
I el que DETESTA més de la gent és «que no hi hagi respecte, la falta de respecte envers els altres».
Quant a RELIGIÓ ho té clar: «Som agnòstic completament».
Del pecat considera que «com que no practic cap religió, normalment són les diferents religions que el marquen. El pecat ve d’una prohibició i com que no practic cap religió…»
Considera que El Més Enllà és «el silenci… un silenci absolut … voldria que hi pogués haver un calderó i que no passarà mai res més és el que m’angoixa més de tot».
Sobre la mort «m’horroritza pensar que després de la mort ve aquest silenci. Si la mort conduís a un silenci temporal seria un trànsit, però com que crec que no duu enlloc, és un final».
Sobre Déu: «Respect que n’hi hagi que en tenguin i hi creguin; jo no el conec».
El seu PARTIT polític ideal seria «El que complís dues premisses: que les persones fossin el seu objectiu prioritari per damunt qualsevol altra cosa i en segon lloc aquell que aconseguís la independència dels Països Catalans».
Quant a DONA i feminisme «crec fermament que si el món estigués governat per dones aniria molt millor».
En relació a la NATURA «crec que la Natura és el reflex de lo imbècils que podem arribar a ser els homes, o poc intel·ligents, com destruïm aquell espai on vivim i necessitam per viure».
Amb MARRATXÍ i sobre tot, amb la relació amb gent que viu aquí que qualifica «algunes de molt importants. La que més destacaria és en Toni Roig, que vivia aquí. Per extensió na Maria Ramis, amb la qual he seguit la relació. També amb Pep Suari».
Li agradaria ENTREVISTAR » a un entrevistador, n’Iñaki Gabilondo; la pregunta clau seria com enfrontar-nos a un futur tan incert en termes de veritat dins una informació fidel i veraç».
Sobre si està satisfet de la VIDA i d’aquest MÓN, diu que «de la vida sí, però molts d’aspectes d’aquest món voldria que canviassin… He tengut una bona vida, pero canviaria molts d’aspectes…»
Moltes gràcies, Miquel La crònica
Dinaret amb MIQUEL BRUNET ESTARELLES
MDR.-
Començam amb els snacks, uns minuts més tard que del costum. La humitat d’aquests dies
no acompanya a gaudir defora del menjador. Amb els snacks i les olives coentes ja queda
patent que la reunió ha ajuntat un grup d’amants de la música. Parlen d’ella, de la música,
com d’una companya de vida, com d’aquella companya sense la qual no imagines el dia,
cadascun des del seu paper en el joc. En Miquel somriu, tot el temps somriu, hi ha
moments que no tenc clar que en sigui del tot conscient, és més aviat un posat natural. Les
anècdotes que comparteixen encara els fan més propers un de l’altre perquè fins i tot quan
manifesten que la coneixien, a l’anècdota, es mostren talment com si en fessin part.
Miquel se sorprèn de ser un personatge conegut, quan el trobes pel carrer saps
perfectament qui és, però ell manté que no ho entén.
Degustam croquetes diverses i una espinagada de llom casolana d’entrants, mentre encara
hi ha temps per parlar de la vida mateixa, de notícies del món que ens deixen una mica
copsats i altres que, un o l’altre, aclareixen que són senzillament falses, com la notícia que
es publicà que a la Seu, a les darreres Matines, seria un nin qui cantaria la Sibil·la
per primera vegada en la història. Passarem una bona estona parlant d’on s’ha recuperat el
cant de la Sibil·la.
En molt poc temps queda patent que en Miquel és una persona amable, una veu
engrescadora que desprèn bondat, senzillesa i tranquil·litat. No sorprèn saber que al portal
del seu estudi hi resa la llegenda “deixau l’ego defora” tot i que en Miquel manifesta que la
frase no és seva, i no sorprèn perquè imagín en Miquel ben llunyà del que pugui significar
l’ego.
La paella de bacallà i colflori, el plat principal, triomfa. Els afalagaments al cuiner es
deixen sentir i no és per menys. No resulta tan fàcil fer arròs al seu punt, s’ha de tenir
mà, són alguns dels comentaris.
Continuam parlant de persones i personatges, de l’interès per la cultura que mostren les
diferents autoritats. Tal i com ho percep el grup, no en surten ben parades, les autoritats.
L’energia positiva que desprèn en Miquel, tan quan parla de música com d’altres temes,
impregna el grup, es mostra proper, suau i tendre.
Un festival de postres tancarà el dinar d’avui: ensaïmada de tallades del Pla de Na Tesa,
robiols de la mare d’en Miquel, coca tovada dels Darrers Dies i ‘Struquinis’ que ens ha enviat
na Dolors. Un tast que ens deixa, si és que era possible, encara més endolcits de l’estona
que hem passat i ens ha contagiat compartir amb en Miquel.
–LES OPINIONS DELS ASSISTENTS–
«Un agraïment immens per l’hospitalitat, el magnífic dinar i haver triat una companyia immillorable.
I sobre tot per la tasca continuada en pro de la Cultura del nostre País.
Gràcies, companys de taula».
(Miquel B, Bunyola)
«Una ocasió especial de compartir taula amb el bon amic i músic Miquel.
Gràcies pel do de l’amistat».
(Joan C, PM)
«Moltes gràcies per convidar-me. Ha estat un gust i un plaer compartir aquest àpat amb la millor companyia».
(Rosa J, PO)
«Moltes gràcies per convidar-me a compartir aquesta estona amb la companyia de totes aquestes persones; però, sobre tot, haver pogut homenatjar aquest ‘homenot’ que és en Miquel Brunet».
(Caterina B, Binissalem)
«El menjar ha estat un èxit i una experiència màgica, degustant els plats de la nostra cuina mallorquina, però el millor ha estat la interacció amb els personatges, dialogant dels nostres afers i els que ens envolten.
Una altra vegada, moltes gràcies per la invitació».
(Miquel V, PT)
«Sempre una reunió perfecta. Un dinar deliciós i una entretinguda conversa».
(Maria D, CO)
