(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner
Acostar-se a Miquel Vidal (Marratxí, 1966)(*) és molt senzill: planer, proper i disposat sempre a donar una mà i a facilitar les coses… tant de bo tothom del món fos per un estil. Com podreu veure, en totes les seves respostes hi ha un més enllà; no es conforma en respondre simplement amb una frase, és extensiu i amplia molt la relació d’activitats, possibilitats o enumeracions; en certs casos fa tota una filosofia i sempre té -almenys- una anècdota a mà -generalment basada en les seves pròpies vivències i/o experiències- per il·lustrar aquell punt en concret. Jutjau -verb molt apropiat en el seu cas- vosaltres mateixos…
El TEMPS LLIURE de Miquel és molt diversificat… Quasi hagués resultat més senzill demanar-li què és el que no fa… ja que el dedica a les següents activitats: escoltar música, llegir, col·leccionar, navegar, escriure alguna nota i prendre apunts, veure documentals d’història i altres coses, veure films, viatjar, senderisme, estar amb els amics i posar peus davall taula.
A part d’això sent passió per la ràdio, explica que en sentia molta i l’apassionava escoltar en García, en Domingo Castaño, en Luis del Olmo o assistir a las xerrades de n’Iñaki Gabilondo; posar en Carlos Herrera, n’Herrero, en Losantos, n’Otero, n’Àngels Barceló o n’Alsina. Assegura -i resulta molt evident- que li és igual el color. I encara li agraden més els debats, ja que opina que «aquí sí que no val l’opinió que te vulgui vendre de la notícia el locutor».
Miquel diu que sent ADMIRACIÓ «per tots els marins il·lustres que hem tingut i les seves gestes i heroïcitat».
D’altra part, com a cosa puntualment curiosa, també admira «l’ambaixador d’España a Afganistan don Gabriel Ferran, per la seva gesta i proesa» i explica el perquè: «Vaig tenir el gust de conviure amb ell navegant dins el vaixell escola Juan Sebastián de Elcano i el consider del més valent que tenim avui en dia». I encara afegeix altra gent a la llista: «Tot aquell que arrisca la seva vida per salvar una altra persona o aquelles persones que fora esperar res ajuden a la vida dels altres; en aquest sentit me va tocar molt el coret, a l’Índia, la visita als centres de menors de Santa Teresa de Calcuta».
Pel que fa al CINEMA li agraden els grans films, des de ‘Ben Hur’ fins al darrer que pugui ser interessant… i cada any, almenys una vegada, sol revisar ‘Memòries d’Africa’, ‘El darrer emperador’, ‘Austràlia’…
N’enumera una sèrie que l’han fet pensar: ‘La llista de Schindler’, ‘El jutge’, ‘La milla verda’, ‘El nom de la Rosa’, ‘La vida és bella’, ‘Braveheart’, ‘Titànic’, ‘Els Gremlins’, ‘La tempesta perfecta’, ‘El darrer dels mohicans’, ‘El Padrino’, ‘Cadena perpètua’, ‘El silenci dels anyells’, ‘Salvar al soldat Ryan’, ‘Forrest Gump’ «i tot el que tengui acció», afegeix. En relació a aquestes pel·lícules hi ha els seus actors preferits: Harrison Ford, Denzel Washington, Robert de Niro, Morgan Freeman, Jack Nicholson, Tom Hanks…
Si pogués triar algun LLOC per néixer seria Estellencs, el poble dels seus avantpassats paterns.
Per viure escull Formentera. I per gaudir es decanta per l’Argentina, «per la quantitat de llocs diferents que hi ha… des de la fi del món al fet de poder veure balenes, cascades, pingüins… ho té tot» assegura.
Les activitats artístiques que l’atreuen són bàsicament la música, la pintura i l’escultura, sobre tot les obres del segle XX i «a ser possible -afegeix- marines».
Li agrada escoltar pràcticament tot tipus de MÚSICA: des d’havaneres fins a balades i música clàssica com, posa per exemple, Johan Sebastian Bach.
Dins aquesta selecció també hi entra la música dels grups que ha escoltat en directe, com Alan Parsons, Dire Streets, Supertramp, Pink Floyd… sense oblidar el compositor Jean-Michel Jarre.
Si s’hagués de quedar sol al món amb alguna PERSONA seria la seva esposa, i no dubta ni un segon en
especificar «perquè és lo millor que m’ha passat».
Per a ell, la GASTRONOMIA és una passió, encara que assegura que «el cuinar no se’m dóna molt bé».
Els seus plats preferits són «un bon pa amb oli i una bona sobrassada» perquè li agraden els productes naturals poc fets. Així i tot també li agrada «visitar llocs per degustar els seus restaurants i els seus plats tradicionals».
Confessa que l’ESPORT «no ha estat mai el meu fort, encara que comanda el pàdel, però degut a una lesió, del
genoll no me deixa practicar-lo, la meva afició ha de ser, degut a una raqueta Dunlop que
encara guard, de jugar al tenis, que me regalaren a la comunió i que practicava el frontó a
dins la plaça, contra la paret de l’església i que el capellà Don Baltasar Morey Carbonell me
renyava per jugar allà».
Pel demés és seguidor del Mallorca i del Barça, tot i que veu pocs partits.
Sí que té alguna COL·LECCIÓ… arreplega obra de pintors de l’antiga escola de Pollença, com Tarrasó, Benareggi, Tito Cittadini «que són els pintors que més m’agraden», comenta. Diu que li agrada tot el que són els llibres de Miquel Barceló o de Chillida, ja que «només puc tenir litografies d’ells».
D’altra part ha arreplegat tota la vida segells, «només d’Espanya», especifica, «i els tenc organitzats… 1800 i busques, Isabel II, fins a l’actualitat».
Quant a LECTURA es considera un «devorador de llibres» fins al punt que «pocs que me recomanin que no els cerqui per llegir».
De literatura li agraden els de grans marins il·lustres, però també tot el de Josep Pla… i els que li recomanen.
Explica que darrerament recopila cites de tot allò publicat per Josep Pla, de tot el seu llegat.
En concret, de llibres, conta que «ara estic per segona vegada amb el de ‘A la recerca del temps perdut’ de Marcel Proust».
Sempre que pot repassa ‘El millor venedor del món’ d’Og Mandino, «que és el que més m’ha agradat», sentencia.
També, per distreure’s i desconnectar, llegeix la revista ‘El jueves’.
El seu caràcter polifacètic el duu també pels camis de l’ESCRIPTURA. Va escriure un llibre de prevencions laborals, dedicat als forn, i explica que «Mapfre me va plagiar alguns chec-lists i articles» i va ser premiat per la Unió Europea amb el premi SAFE (Security Action For Europe).
Actualment està amb un article de Carles V sobre la Verge de la Navegació que va regalar a la catedral de Lima… i ell està «recopilant un poc aquesta història per publicar a la revista de Caballeros de Yuste».
D’altra part té contacte amb tres o quatre escriptors per intentar escriure la memòria de Fontanet, que va morir fa dos anys als 104 anys, i «jo totsol no m’atrevesc a fer-ho».
Li agrada molt VIATJAR. Diu que el relaxa. Les illes li agraden especialment: Caiman, Açores, Madeira, illes Gregues, Còrsega, Sardenya… Ha recorregut totes les illes Balears, pràcticament tota Espanya, la majoria d’Europa, bastant d’Àfrica del Nord, Egipte, Israel i el proper Orient (Jordània, Oman, Catar, Dubai, Abu Dhabi). També Cuba, Canadà i EE.UU., alguns països de Sud-Amèrica (Perú, Bolívia, Panamà, Argentina, Brasil, Costa Rica, Colòmbia). Així mateix l’Índia i alguna cosa de l’Orient (Nepal, Tailàndia, Laos, Birmania, el Japó)… i encara troba que “ens queda molt de món per visitar».
Per a ell, el RACÓ preferit de Mallorca és l’ermita de Valldemossa, «per la tranquil·litat i la pau que dóna» explicita.
Mentre que, del món, es queda amb les piràmides d’Egipte, o el Machu Pichu de Perú, llocs d’on diu que «quan arriba la foscor te fan pensar coses que no havies pensat mai: no som res, som pols, i aigua que duim dins les mans i ens cau»…
De les seves VIRTUTS destaca l’ordre i la justícia. I afegeix «crec que som una mica bondadós, fins al punt que consider que, a vegades, me foten»…
Té molt clar que la virtut que té poc i li agradaria tenir és la paciència.
Precisament per això, troba que el seu principal DEFECTE són les presses, el fet de no poder tenir cap ‘carpeta oberta’ i voler-ho tancar tot aviat…
Diu que molta gent l’ha DEFINIT com a generós… i ell creu que és prudent, responsable, just, previsor, emprenedor… i lleial, afegeix. Alhora és constant i també ordenat: no deixa mai res per l’endemà.
La principal característica del seu CARÀCTER és l’alegria… Es considera alegre, fins al punt que «a vegades som un poc emprenyós: m’agrada treure un poc la gent del seu estat: si es del Barça, jo del Madrid, si és guerrer, jo som pacifista»…
En relació a EXPERIÈNCIES viscudes comenta que moments que recorda agradables en la seva vida són quan, en el Consell Insular, li donaren el premi europeu SAFE (security action four Europe) en prevenció de riscs laborals l’any 2001 i primer sistema de prevenció a una industria de forn i pastisseria. No deixa de banda les seves noces ni el naixement de les seves filles, la navegació amb el Juan Sebastián Elcano, el pregó en Es Pla de na Tesa i el pregó que feu a Sant Marçal. També quan el bisbe de Plasencia el va fer «il·lustríssim Caballero de Yuste»; tot això «a més a més de tots els moment viscuts amb la meva meravellosa dona Montse», conclou.
Té dues grans IL·LUSIONS: d’una part «veure tot el món, o almenys el màxim possible». De l’altra, «poder veure nets i renets».
Els graus més elevats de la seva escala de VALORS són la lleialtat, la justícia, i creu que «una mica de creativitat, també».
I precisament és el que DEMANA a les persones que l’envolten, sobretot lleialtat i confiança.
En canvi, el que DETESTA més en la gent són «les mentides i la ignorància volent, aquells que no fan perquè no escolten, i aquella gent que és poc responsable».
Parlant de RELIGIÓ es defineix catòlic, apostòlic i romà, darrerament no massa practicant; comenta que sa mare va a missa per ell i gent a la qual ha fet favors li diuen que resen per ell… En relació a les altres religions «tot i que pens que totes són una mica doctrinals, no m’agrada que s’adoctrini a la gent i crec que les religions en general, adoctrinen».
En relació al PECAT creu que no basta confessar-se; pensa que «has d’estar penedit… si no, de què serveix que et confessis cada setmana?»
Quant al MÉS ENLLÀ creu que existeix… «filòsofs i astrònoms hi creuen; ens diuen que hi ha un més enllà, i sembla que, de cada vegada, hi ha mes evidències»…
La MORT no l’assusta ni el preocupa gens… «demà mateix -diu- estic en pau en mi mateix; he viscut quatre vides a diferència d’aquesta gent que els diumenges tarda estan al sofà… hi ha gent que en una setmana no fan el que jo he fet a les 9 del matí»… Sí que, en relació a aquest tema, pensa que «cada vegada que es mor una persona major, s’endú a la tomba una experiència i una saviesa que ja ens agradaria a
molts poder documentar; són autèntiques enciclopèdies que, de vegades, no queden recollides»… en aquest aspecte comenta «he de felicitar la feina d’en Biel Fiol, professor meu que va ser de tècniques de vendes, pel
llibret que fan a Binissalem cada any de les persones amb certa edat, amb les seves vivències i sabers»…
El seu PARTIT polític ideal no existeix… i ho justifica d’aquesta manera: «No m’agrada la política, consider que alguns no tenen idees de millorar, només hi són per figurera, comandera i estufera». I afegeix «encara que he estat tocat per varis partits polítics per estar en les seves files a Marratxí, tant m’agradava escoltar en Julio Anguita, com n’Eduard Punset; també la seva filla, de la qual vaig assistir a una exposició el passat any. També Aitor Esteban, Cuca Gamarra i d’altres que hem tingut com Nelson Mandela, Kennedy, Lincoln, Martin Luther King, José Mujica o els filòsofs que ens han deixat el seu llegat. Hem consider liberal».
D’altra part, té clar que «no puc tampoc estar afiliat a cap partit per la condició de Jutge de Pau». Així i tot li agrada «exposar-lis idees, mai he cregut entre el petits empresaris o petites associacions o ajuntaments amb el I+D, sempre m’ha agradat més el sistema japonès de C+M “copiar i millorar”, i per això crec que és molt important estar al dia, tenir molt de món, i veure les coses des de diferents punts de vista; mesura que m’ha ajudat molt en la feina de mediacions i conciliacions, no poder-me posar a favor d’un
veïnat o l’altre per molt clar que ho vegi, i poder fer que ells mateixos amb el meu arbitratge
arribin a un acord. De fet, dins l’any passat, de 165 desacords o queixes, en tinguérem un 90% de
positives resoltes».
Creu que la NATURA es regenerarà per ella mateixa. Considera que «la natura és molt sàvia; per ella mateixa va fent… amb tot, hi ha coses que son inqüestionables: la capa de gel, la capa d’ozó»… I encara afegeix «som dels primer socis de Greenpeace i del GOB… i encara ho som».
Per acabar vol fer menció d’algunes coses: Don Baltasar, que fou rector del Pla de na Tesa, «el qual record amb molta estimació, ja que en temps seu vaig fer el sermó de la Calenda dos anys, vaig cantar la Sibil·la dos anys més, i durant molts anys vaig ser escolà, i llavors vaig fer de campaner; també li vaig fer d’escolà a Lourdes dues vegades. Crec que jo tenia vocació per ser ‘Hermano’ de la Salle».
(*) Vegeu l’entrada del seu perfil a Marratxipèdia:
https://www.marratxipedia.com/vidal-muntaner-miquel/
Si voleu veure aquest mateix perfil/entrevista amb els corresponents enllaços directes, anau a:
https://www.marratxipedia.com/aproximacio-a-10-miquel-vidal-jutge-de-pau-de-marratxi/
La crònica
Dinaret amb… MIQUEL VIDAL MUNTANER
MDR.-
Un lleu somriure, permanent, net i clar, és la carta de presentació del nostre personatge
d’avui, en Miquel Vidal Muntaner, Jutge de Pau de Marratxí.
El dinar ens espera. Tot just hem gaudit de les festes de Pasqua i encara ens atrevirem amb
un frit de be, que de moment espera a la cuina.
La conversa es manté. Amb en Miquel és fàcil. És gent del poble, ho sap i desprèn orgull
de ser-ho. La benvinguda del vermut, el palo… i l’aigua, els snaks i les olives és present,
damunt de la taula. El sol, de cop s’amaga i tan aviat els més fredolecs ho esmenten.
Passam al menjador on ens esperen els entrants: ensaladilla, rodanxes de botifarró coent (el coent que no falti), galetes de botifarró i aladrocs marinats.
Parlar amb en Miquel és fàcil, ell ho fa fàcil. Toca un caramull de temes però el que més
ens interessa és la seva vessant de jutge de pau. Crida l’atenció la seva entrega i la
“sobreocupació”, que al meu veure, comporta. En Miquel en parla, sempre de manera
neutra, sense traspuar cap tipus de neguit. Hi dedica un intens horari i, com no pot ser
d’altra manera, algun moment desagradable també passa, un problema de parella, per a ell
ha estat, fins ara el que no hauria volgut mediar. I és que les noces, tot i que fins ara han
estat bona part de la seva tasca, no són l’única. També ha de mediar per arribar a acords
entre parts en conflictes veïnals. El tarannà amigable que desprèn en Miquel de ben segur
que l’ajuden en aquesta tasca.
Talment transcorre la reunió en Miquel mostra orgull del que ha fet i fa, es mostra content i
satisfet de la seva etapa de forner i pastisser, d’haver format part de l’equip que ha duit al
Forn del Pla a on és ara, dels premis que han rebut i dels que de ben segur encara els
esperen. Del moment que viu ara, en Miquel n’està content, talment com parla, talment
com contesta, ho deixa clar, tot i que és fàcil veure que estam davant d’una persona
positiva, accesible i entenedora, a qui, segurament aquest positivisme ha acompanyat la
seva vida. Si és veritat que res és perquè sí, l’actual Jutge de Pau de Marratxí, en Miquel,
en seria l’exemple. Està en el seu lloc natural.
El frit que esperava a la cuina fa la seva entrada. Calent i no gaire coent, es deixa menjar. I
per acabar robiols del Forn del Pla de na Tesa: de taronja ecològica, de xocolata… impossible decidir-se per un, totalment impossible, encara molt més si van acompanyats d’un deliciós vi dolç.
Ens acomiadam i com ja va essent habitual no és un adéu, és un “fins aviat”.
Les opinions dels assistents
«Gràcies per aquesta trobada, frit, robiols, ensaladilla i botifarrons boníssims, una labor de 10. Ets i seràs sempre un gran amic i seré admirador de les teves propostes. I no afluixis mai. Ànim».
(Miquel V, PT)
«Ha estat un plaer compartir amb tots voltros aquesta taula, dinar i converses. Molt bona companyia i molt bon amfitrió. Gràcies».
(Montse B, PT)
«Ha estat un gust gaudir d’aquest dinar amb voltros. Bon dinar i bona companyia. Gràcies per convidar-me».
(Xisca B, PO)
«Ha sigut un gran plaer compartir taula amb en Miquel Vidal, Jutge de Pau de Marratxí, la seva dona Montse i la resta de comensals ja coneguts. Un encant de conversa. Endemés es dóna la circumstància que en Miquel és un gran navegant, capità de iot, i jo som també navegant i regatista i patró de iot».
(Gaby M, PM)
«Gràcies per convidar-me a dinar amb aquesta companyia, en honor a Miquel, ‘Jutge de Pau de Marratxí’ i molt bon company de conversa amb els altres comensals».
(Miquel D, Consell)
«Sempre feliç de venir, avui encara més, sembla que estic entre amigues i amics».
(Maria D, Consell)
