Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Veu, 1726,1727)
DJ
Joan Atienza és el president de la nova Comissió Jove de Festes de Sant Pere del Port del Sóller. Entre d’altres coses es dedica al món de la música fent de DJ. Explica qui ho pot ser: «Qualsevol pot ser DJ, si fa les coses bé. Hi ha qui compra un equip de 100 euros i posa música pitjant al ‘play’. Això ho pot fer qualsevol, però no és suficient. Ser DJ són moltes hores de pràctica. Hi ha moltes hores de feina i de davallar música de bona qualitat. A més, hi ha cursos per ser DJ».
En relació a com és el seu estil, comenta: «M’agrada tot i m’adapt a la gent que tenc davant. Pos allò que em demanen. Normalment, la majoria de les dones volen Reggaeton i la majoria dels homes joves es decanten pel Tech House o Techno. Per tant, si el 80% de la pista són dones, has de posar Reggaeton. Si predominen les persones més majors, has de posar música de la seva època i clàssics. La clau està en adaptar-se a la pista i animar-la».
(Cati Aina Oliver, Sa Veu, 1726)
Reserva marina
La creació de la reserva marina de 5.000 hectàrees que abraça una part de la costa de la Serra de Tramuntana roman en via morta, malgrat que el Senat va aprovar una proposició no de llei que reclamava la seva constitució.
Així ho assegurava darrerament el senador Vicenç Vidal en la seva visita que va realitzar a Sóller, durant la qual va reivindicar novament la creació d’aquest espai protegit de la que va destacar que «tendrà un gran potencial per a la recuperació de la vida marina». Tant és així, va assegurar que, de crear-se, en pocs anys «la Serra podria comptar amb un 90% més de peix que no en l’actualitat» recordant els informes que va elaborar la Conselleria de Medi Ambient del Govern quan Vidal era el titular d’aquest departament.
(Joan Mora, Sa Veu, 1726)
Biometria
Rafel Solivelles, president del Club Nàutic de Sóller, ha explicat que aquest estiu es farà un estudi de biometria del fons marí de s’Illeta, per tal de seguir avançant en la declaració de la reserva marina. Solivellas ha comentat que l’estudi que havia realitzat Tragsa no s’ha donat per bo i ara s’espera un resultat positiu del que faci una embarcació que es desplaçarà expressament a Soller.
(Sa Veu, 1726)
Contaminació marina
El creixement del nombre d’embarcacions que romanen al Port de Sóller ha crescut exponencialment al llarg de les darreres tres dècades. A l’augment de la capacitat dels molls se li sumen les embarcacions que tiren l’àncora enmig de la badia i totes les que també hi transiten ocasionalment.
Aquest és, molt possiblement, l’origen de la nova contaminació descoberta al Port de Sóller, la dels metalls pesats, que no té res a veure amb el vessament de l’aigua procedent de la depuradora i que, en ocasions, no arriba tan neta com voldríem.
La badia de Sóller és mot tancada i s’ha volgut fer, en ella, compatible l’ús de la platja i la seva expansió com a port. És obvi que la segona perjudica la primera i que la salut dels banyistes es veu compromesa.
(Sa Veu, 1727)
Compromesos amb el Port
L’Associació Cultural del Port de Sóller, fundada el 2012, prepara els actes de festes i coopera en la millora de la cultura en el Port en totes les seves manifestacions i aspectes. Per aconseguir-ho, els objectius que promouen i proposen són:
-Actitivats culturals de tot tipus (lúdiques, teatrals, gastronòmiques, musicals, etnològiques, festives, esportives, etc) a realitzar per l’Associació o col·laborant amb distintes entitats públiques o privades.
-Fomentar i donar suport a qualsevol acte o esdeveniment que serveixi per promocionar el Port de Sóller.
-Recollir de les institucions públiques o privades les ajudes i subvencions necessàries per a la realització dels diferents esdeveniments culturals a benefici del Port de Sóller i de la seva gent.
-Col·laborar i intercanviar idees i experiències amb altres associacions i particulars, sempre que hi hagi respecte mutu i ideològics.
-Implicar tots els sectors de la població (nins, joves, dones, homes i majors) en projectes col·lectius de convivència, ensenyament i aprenentage, a partir de la recerca de les nostres arrels.
(Sa Veu, 1727)
OCB
En una carta oberta, l’Obra Cultural Balear, explica els dos objectius principals de l’actual Junta: «Convertir l’OCB en la casa comuna de tots aquells que estimam i defensam la llengua catalana, la cultura pròpia i el país; reforçar un projecte centrat en les necessitats de les Illes Balears, oferint una gestió eficaç, transparent i participativa, que ens permeti guanyar-no la confiança dels socis i de la ciutadania i fer créixer l’entitat, en nombre de membre i en delegacions».
(Sa Veu, 1727, Sóller, 10 VI ’22)
