(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner.-
Amb en Pere Coll ens coneixem de tota la vida, per bé que ell és un poc més jove, no massa. Ja fa anys, fou el convidat d’una de les ‘Vetlades’ de la revista Pòrtula i en altres ocasions ha estat el protagonista d’algun dels meus escrits. Amb tota seguretat deu ésser l’únic portolà que ha treballat mà a mà amb l’artista felanitxer Miquel Barceló i ha corregut amb ell mig món fent «performances» amb les gerres i el fang. Ha duit la senyera marratxinera ben enfora i ben amunt. Un crack.
En Pere s’ha dedicat al fang blanc -el de les gerres- tota la vida. Molta feina. Ara, recentment jubilat, comença a trobar algun moment per dedicar-se a altres coses. I explica a què dedica el TEMPS lliure: «M’agrada anar a passejar, també trullar pel corral. Els dissabtes i diumenges sortim a passejar, fora de casa, per veure Mallorca, que no ho coneixem tot».
Sent ADMIRACIÓ per Rafel Nadal: «Sempre l’he admirat com a persona i com esportista».
Ara va poc al CINEMA, «abans hi anava cada cap de setmana».
«M’agraden els films d’aventures i acció; triaria ‘Tuareg’, que vaig llegir el llibre i llavors vaig veure la pel·lícula, tot i que me va agradar més el llibre».
«D’actors, m’agradava molt Simó Andreu, a qui conec personalment».
«D’actrius, Catherine Deneuve, a qui també conec».
«Si pogués triar algun LLOC per néixer seria Pòrtol, aquí a on he nascut. I per viure, també Pòrtol; m’hi sent molt bé. Per gaudir, aniria a París; per viure no, pero per anar-hi un parell de dies m’encanta».
«Alguna activitat ARTística serien l’escultura i pintura. Ara m’he aficat molt dins això. De nin i jove, dibuixava bé i pintava alguna cosa. D’escultura en fang també he fet algunes coses. Ara, sobre tot, m’agrada veure-ho».
«De MÚSICA m’agrada mes la clàssica, el ‘bum bum’ d’avui en dia no me va. De música actual, m’agrada en Perales; un temps m’agradava en Nino Bravo. I si hagués de triar alguna cançó diria alguna d’en Richard Clayderman, com ‘Balada per a Adeline».
Si s’hagués de quedar sol al món amb alguna PERSONA seria «amb la meva dona… Tota la vida hem estat plegats, des de que tenia 12 o 13 anys i jo 17; ara ens durien a la presó. En tenir-ne devuit i jo vint-i-tres, ens casàrem».
De GASTRONOMIA li agrada especialment la cuina mallorquina: «Som molt de cullera, de les llenties pas molt de gust, un bon arròs brut, alguna paella… i unes sopes mallorquines, també». No cuina gens.
D’ESPORT, «quan era més jove, amb tres o quatre anys, feia taekwondo… ara no en seguesc cap».
No té cap COL·LECCIÓ concreta, però sí aplega coses: «Eines antigues… Vaig a Consell els diumenges i quan trob una peça antiga m’agrada molt. I llibres relacionats amb la ceràmica, també en compr».
Té una frase que usa amb relativa assiduitat: «Ara ho apuntaré, perquè em fugirà…»
Quant a LECTURA li interessa un poc de tot, «sobre tot, llibres de ceràmica i d’artistes que exposen i em regalen…»
Li agrada VIATJAR. En demanar-li per on ha estat, exclama: «Mare de Déu…!!», la raó és simple; molta de gent no ha viatjat tant com en Pere: «París, Londres, Atenes, Venècia, Toulouse, Avignon, Mali, Nova York… què sé jo… molts d’ells acompanyant en Miquel Barceló, fent ‘performances’ amb ell… També he anat amb na Lynn Hudson, la filla de l’arquitecte que va fer l’Opera House de Sidney».
«Un viatge especial, fou sobre tot el de Mali, que no l’oblidaré mai. Ha estat l’únic viatge que no ha vengut la dona. Una gent super amable, els darrers dies només ens feien regals… però ara està molt fotut per anar-hi…»
Com a RACONS preferits de Mallorca esmenta Deià i Banyalbufar, «sobre tot per la Serra», resumeix.
D’algun racó del món, diu: «Que jo hagi estat, dels altres no en puc xerrar, seria Cuba. Em va agradar, no per viure, però sí com a lloc».
En relació a les seves VIRTUTS: «No ho sé. Són els altres que ho han de dir… De tota manera diria humilitat».
Considera que el seu principal DEFECTE és «donar una data i no complir-la».
Se DEFINEIX «com una persona treballadora. Tota la vida he fet feina, he mirat pels altres, tant del meu redol com dels altres»
Creu «segur» que repetiria alguna EXPERIÈNCIA.
L’experiència que ha resultat més impactant és «la feina amb en Miquel Barceló; una experiencia única, inoblidable. Amb altes artistes també, però amb en Miquel he conegut món i molta gent; m’ha obert moltes portes».
Per contra, li agradaria ESBORRAR del record «bastantes feines que he fetes per gent, que no diré el nom, pero les feia de mal gust. Som sincer i si em venen amb ‘rollos’ que no m’agraden, no pas gust de fer-les… i n’hi ha dues o tres que no m’han agradat gens ni mica».
«Una gran IL·LUSIÓ, que les meves filles siguin felices, els meus nets també i poder-los veure créixer amb salut».
Dins els graus més elevats de la seva escala de VALORS. «Valor molt la humilitat, la lleialtat, l’amistat i que la gent no et miri per damunt tu, que siguin falsos».
A les persones que l’ENVOLTEN les demana «que no siguin falses, sinó humils i lleials».
En la gent sobre tot DETESTA: «Seria el mateix, que no et vagin amb segones».
De RELIGIÓ «no en xerram molt… Som catòlics perquè ens hi han duit, però no som practicants».
«El pecat és segons com es miri… Si és una cosa mal feta per a una altra persona, trob que no s’ha de fer»
«Del Més Enllà no pens res perquè ningú no ha enviat res des d’allà, no sé si hi arribarem… no li don moltes voltes, a això».
«La mort, que un dia mos arribi, ens arriba… Només deman una mort digna, sense sofrir».
El teu PARTIT polític ideal: «Uuuiii… que llevàs la corrupció i tota aquesta porqueria que hi ha avui en dia, que miràs un poc pel poble, de ‘deveres’, perquè ara no n’hi ha cap ni un que serveixi… tots me fan emprenyar molt…»
«Crec que una DONA ha de ser respectada, però l’home també s’ha de respectar. S’han de respectar mútuament».
Com veu la NATURA: «Que n’hi hauria d’haver un poc més. N’hi ha, però vaja, n’hi hauria d’haver més, de natura».
Li agradaria entrevistar «pentura a Picasso o Gaudí perquè he vist coses que m’han encantat, d’ells… Els demanaria d’on treuen aquestes idees per fer tot lo que varen fer…»
Finalment, a la pregunta sobre si està content d’aquesta vida, d’aquest món, respon: «Sí, jo no me puc queixar. Podia haver estat millor, però també podia estar més malament… Mentre ens en poguem dur la boca un rosegó de pa i un poc de formatge i un poc de vi…»
Mil gràcies, Pere.
La crònica
Dinaret amb PERE COLL SERRA
MDR.-
Ja dins el 2026, un any que encara és tendre, ens reunim amb en Pere de protagonista. Avui som un estol que es coneixen bé, això sempre es nota. Fa fred, com toca un dia d’hivern, impossible fer els snacks fora. El menjador s’ha vestit, per rebre’ns, d’una escalfor artificial que ens permet gaudir d’una agradable temperatura.
En Pere s’ha jubilat fa just un mes, està content, ho duu d’allò més bé, i aviat sabrem el secret, la seva és el que li diuen una jubilació activa, fórmula que li permet fer una sèrie d’hores de feina al mes, si és que en té ganes.
Amb els entrants, coca de ceba i tast de pernil ibèric, continua la conversa. Parlarem de viatges, d’olors dels països, de menjars de diferents cultures i descobriré que en Pere i na Maria, la seva dona, han viatjat prou amb un artista mallorquí de fama internacional, en Miquel Barceló. En Pere, més enllà de les peces de fang del dia a dia, ha fet feina per encàrrec amb diferents artistes. El mestre ho conta com si res, com si tal cosa, -venen al taller a vegades amb una idea que te transmetent entre converses i a vegades fins i tot amb esbossos-. Així va començar a fer feina per i amb en Miquel Barceló -jo l’únic que feia era col·locar el fang com l’artista volia i manava abans de cada performance- Resulta fàcil conversar amb en Pere, la meitat de les paraules les transmet amb un perfecte somriure talment com si es guardàs alguna part de cada història que va més enllà de les paraules.
De plat fort avui tenim paelleta marinera, al seu punt, bona, el cuiner torna a triomfar i la conversa es manté a bon nivell i ritme. Encara parlarem d’oliveres, d’olives i d’oli i de la tradicional llet d’ametlla. Records d’infantesa amb l’olla de la llet que bullia a casa una estona cada dia en temps de Nadal.
Passarem una bona estona parlant del procés per fer les peces de fang. Més enllà de l’art del torn i de tornejar, quan el mestre té la peça feta, encara queda molta feina: una primera cuita sense vernís, bescuitar peça a peça, envernissar, tornar al forn i a tot això -que cap peça es toqui- encara remarca en Pere. Queda ben clar que es tracta d’una tasca que necessita el seu temps.
La conversa no decau, arriben les postres: un mengívol púding casolà i ensaïmada de torró.
Ens quedam una bona estona escoltant en Pere narrant comandes de peces bonyarrudes i peculiars i ens participarà d’una fira que hi ha al Japó on peces defectuoses tenen molt d’èxit.
El temps passa i arriba l’hora de partir. Un goig de reunió.
L’opinió dels assistents
«Molt content de compartir aquest dinar amb bona companya i xerrar de coses diverses.
Molta salut per tots i per molts d’anys».
(Pere C, PO)
«Un dinar en bona companya, relaxat, bon menjar, contant aventures i records de joves. Molt agradable amb tots els acompanyants. Un bon record per sempre».
(Maria C, PO)
«Bona companya, bon dinar, bon dolç.
Salut».
(Bernat P, PO)
«Una reunió interessant i familiar.
Un dinar de luxe.
Una interessant conversa».
(Maria D, Consell)
«Encantada de poder gaudir de tan bona companyia i tan bon tiberi».
(Tonyi S, PO)
«Bons amics i bona companya.
I un bon dinar».
(Toni M, PO)
