Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner.-
(Bellpuig, 1065)
Pluges i torrentades
L’Editorial, signat pel Patronat Fundació Bellpuig, es queixa, amb raó, que han passat tres anys de les fatídiques torrentades que assolaren la comarca de Llevant: Sant Llorenç, Capdepera i també Artà i torna a estar tot igual.
En concret, escriuen: «Aquells dies una onada de solidaritat va inundar el carrer dels pobles i tothom va aportar el que tenia al seu abast. Vingueren reis, presidents i totes les autoritats. A peu del desastre es comprometeren a arreglar desperfectes, ajudar a les famílies de les victimes i prometeren que tot això no tornaria a passar».
Però la realitat s’imposa: «I tres anys després, sembla que no hem après res: les ajudes no han arribat en la seva totalitat, els torrents estan bruts i la (in)disciplina urbanística i d’activitats no permeses, com es diu en castellà, ‘campa a sus anchas’ «.
(Bellpuig, 1065)
Tasso Mattar
Es tracta d’un alemany nascut el 1946 que viu a Artà des del 1994. Es dedica a dissenyar joies. Va aprendre català per poder entendre bé les mestres dels seus fills. Sabia que era a territori d’altra llengua «però no em feia a la idea que s’utilitzàs tant. Aleshores vaig pensar ‘o n’aprenc o no seré un artanenc més’. Ara que ja no vaig a reunions de l’escola se’m fa difícil xerrar en mallorquí perquè ningú m’hi parla, només tres o quatre persones. És així, la gent em veu i em xerra en castellà. Bé…»
A la pregunta de com es ven Mallorca als alemanys, respon: «Allò que atreu la massa és el cartell de sexe, sol i alcohol. Em sap greu, però és així». I en relació a com es veu Mallorca des d’Alemanya diu: «Diria que ara ha canviat una mica, però fins fa poc Mallorca era vist com un lloc poc desenvolupat, en què les màquines, si no són alemanyes, no funcionen. Per això molts dels alemanys treballaven i treballen directament amb Alemanya. Jo no dic que sigui així, sinó el que percebia l’alemany fins fa uns anys».
De Mallorca li agraden «la tranquil·litat i la creativitat dels mallorquins davant les reaccions humanes». Això ho traslladaria a Alemanya, i afegeix: «M’agrada molt quan a Mallorca responen amb un ‘no passis pena’. Els alemanys, davant aquesta resposta, reaccionen amb preocupació. Aquí qualsevol situació es resol amb una menjada. Un dia, treballant amb el meu amic Pep em va dir ‘amb aquesta solució has matat dos ocells d’un tir’. Jo li vaig dir, en alemany diem ‘has matat dues mosques d’un cop’. El meu amic Pep em va dir ‘A Mallorca no mos menjam ses mosques’. El menjar sempre va davant. Això també m’agrada, i seria bo que a Alemanya aprenguessin el sentit d’aquesta manera de fer».
(Antoni Colomer Llobera, Bellpuig, 1065)
«L’èxit depèn de l’esforç»
Així encapçalen la secció «Reportatge» referida als esportistes artanencs, alguns dels quals darrerament han tingut èxits internacionals. Però, l’interessant és que usen aquest encapçalament per aportar una lliçó de vida: «La frase que fa de títol és un tòpic que els educadors, entrenadors, mares i pares… repeteixen sovint als més petits. Es creu que la va citar Sòfocles fa més de dos mil anys, però de ben segur que d’altres anteriors a ell ja eren conscients que per arribar a aconseguir alguna cosa s’ha de treballar amb constància i perseverància. Que ‘l’èxit depèn de l’esforç’, vaja. Els tòpics, com a expressions trivials que empram de forma tendenciosa en un mateix sentit, són per alguna cosa. En el cas dels esportistes artanencs, per una cosa o altra, sembla que la idea d’esforç i èxit ha arrelat, i en veiem els fruits constantment».
(Bellpuig, 1065)
Cobais humans
«Vera Sharav és la presidenta de l’Aliança per a la Proteció contra la investigació en Éssers humans (AHRP) (…) Des de la seva organització han detectat i han actuat contra suposats experiments mèdics que s’han duit a terme històricament utilitzant persones marginades com nins, persones amb malaltia mental o minories ètniques, per a subministrar-los substàncies químiques perilloses provocant malalties o fins i tot la mort (…) Vera Sharav ha aixecat fort la veu contra el que considera greus vulneracions dels drets humans en la situació que vivim en l’actualitat, començant pel fet que se’ns està impedint interaccionar de manera normal». L’escrit d’aquesta col·laboració prové d’una entrevista a Vera Sharav realitzada al canal «Stand for Healt Freedom».
(Agnès Torres, Bellpuig, 1065)
Taller de matemàtiques
En aquest cas fou impartit al CC Sant Salvador, d’Artà. Anà a càrrec del professor Pep Lluís Pol -afincat a sa Cabaneta, MARRATXÍ-. A primer de Primària va fer un taller sobre les figures geomètriques i les emocions. Els alumnes de 1r d’ESO van fer trucs de màgia d’endevinar cartes i nombres que ells pensaven amb operacions matemàtiques. A 2n i 3r d’ESO observaren el comportament d’unes botelles plenes de ciment que penjaven d’unes cordes de diferents mides, a mode de pèndols.
(Bellpuig, 1065, 8 X ’21)
