lunes, septiembre 27, 2021
spot_imgspot_img
InicioMALLORCAPREMSA FORANAPremi Guillem d'Efak, Bayo, Riera, Turismofòbia ... i més coses

Premi Guillem d’Efak, Bayo, Riera, Turismofòbia … i més coses

Retalls de Premsa Forana

Biel Massot i Muntaner


(Cent per Cent, 904)

Bayo

El grup d’investigació “Batalla de Mallorca” té per objectiu investigar, localitzar, identificar i protegir els espais i restes materials i arqueològiques del desembarcament de Bayo a Mallorca l’any 1936. Recentment ha tengut lloc la tercea campanya del projecte “Espais de la Batalla de Mallorca 2017-2022” que s’ha dedicat a la prospecció de la zona de sa Punta de n’Amer (sa Coma) i dels voltants de la localitat de Son Servera.
@ 43 bayo
Concretament s’han investigat aquestes zones de la rereguarda republicana i localitzat i identificat diferents estructures materials vinculades a la batalla ocorreguda a Mallorca relativa a la Guerra Civil espanyola. Aquest grup d’investigació està format per un equip transversal de voluntaris de diferents universitats (Illes Balears, Alberta Giménez, Pompeu Fabra i Barcelona) i entre els quals s’hi compten historiadors, arqueòlegs, gestors culturals i periodistes.
(CxC, 904)

Premis de Música

@ 43 Premis

Parlam dels grups participants en el Primer Certamen Musical que varen arribar a la final o semifinal del Premi Guillem d’Efak. En general, formacions joves de Manacor o voltants amb una gran projecció de futur. Són: Sembrant veus (Fusió de músiques d’arrel), Jantià (Pop Rock), Antoni Duro (Acústic, Pop), Mopi (Rock), Roger Pistola (Pop), Els Fun Kiss (Funk en català) i Randa (Pop).
(Cristina Bauzà, CxC, 904)

Tomeu Matamalas

@ 43 Tomeu

Aquest músic manacorí, juntament amb Laia Vallès, foren jurats del premi Guillem d’Efak. Destaquen la varietat d’estils dels grups participants i l’entusiasme per continuar actuant de tots ells. En concret, Matamalas diu: “És molt difícil decidir si és més bo un arròs o uns ous fregits amb patates, i això ha estat igual (…) Ara, sembla que han canviat les inquietuds, la preparació musical que tenen és impressionant”.
(CxC, 904)

Rodatallers

@ 43 rodatallers

Es tracta d’una oferta educativa i de lleure que l’Ajuntament de Manacor té en marxa durant l’estiu, adreçada als infants nascuts entre el 2009 i el 2013. Els tallers disponibles són: Rondalles de poca por (taller de creació i representació d’històries), Feim RAP (taller de ritmes i poesia), Construïm per la Natura (taller de construccions i estructures en l’entorn natural), Ritmes urbans (taller de hip hop i percussió) i taller d’Arts Plàstiques.
(CxC, 904)

La saga dels Riera

@ 43 riera

Guillem Galmés Riera és net de Miquel Àngel Riera. Ara mateix cursa estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona i fa més d’un any que fa feina en la dramatúrgia de “Morir quan cal”, una de les novel·les del seu padrí. Ell té vint anys, i el literat finà en fa vint-i-cinc. Demanat sobre aquest punt, contesta: “No record a quina edat em començaren a parlar de l’avi (…) Tenir un parent que no arribares a conèixer, resulta en un tasca de trescar entre la gent que sí que el conegueren, per treure’n una reconstrucció pròpia. Per altra banda, ha estat la freqüència dels actes i homenatges que ens han fet tenir, ja no sols a la meva família, sinó a tota Mallorca, la sensació de tenir-lo a ell encara glatint entre nosaltres. Tot plegat va ser el que va despertar la meva curiositat, tant per la seva persona com per la seva obra”.
(CxC, 904)

La costa és de tots

@ 43 costa

L’OCB va organitzar una taula rodona entre les tres persones que el 2004 varen estar implicades en la lluita contra la instal·lació que impedeix el dret de pas per la costa de Son Servera: Jaume Sastre, activista; Joan PUig, exdiputat d’ERC i Bernat Fiol, portaveu de GADMA. Es tractava d’una qüestió de “defensa dels drets i la dignitat dels mallorquins”. Des de l’OCB comenten: “Les paraules dels convidats desprenien la satisfacció de qui sap que fent allò que sabien que era just, pot anar amb la cara ben alta després d’haver aconseguit posar contra les cordes i vèncer per aclamació a qui fora en el seu moment el director del mitjà de comunicació més agressiu contra els mallorquins i alhora el més consentit pels poders de Madrid, amb intervencions nefastes en el seu moment tant de l’expresident Jaime Matas que va arribar a demanar ‘perdó en nom de tots els mallorquins’ a en Pedro J. per l’afer de la piscina, com la posterior declaració d’us exclusiu en favor del periodista durant els mesos d’estiu, de la ministra Cristina Narbona, del PSOE”.
(CxC, 904)

Viòlencia contra la dona

@ 43 violeencia

Eusèbia Rayó Ferrer va presentar aquesta comunicació a les Jornades d’Estudis Locals, que estudia diversos casos de violència contra la dona en el municipi de Manacor (…) Aquests casos presenten diferents vessants: agressions sexuals, maltractaments físics o psíquics, assassinats, etc. (…) Cercant als arxius, a Manacor s’hi troben assassinats, pallisses, estupres, violacions… Cronològicament va des del s. XVI fins a inicis del XX. [Cal esmentar que l’autora de la comunicació fa anys que viu a MARRATXÍ i, actualment, és la Defensora del Poble d’aquest municipi].
(Bàrbara Duran, CxC, 904)

Casado, seudofilòleg

La secció “Indigneu-vos”, de Pep Barrull, ja resulta molt explícita en el títol: “Pablo Casado, el filòleg incompetent i ignorant”. Entre d’altres coses, comenta: “De dret en deu saber molt poc, i ara s’ha atrevit a fer de filòleg (agosarat ho és molt) i n´hi han caigut de tots colors. Criadava, en el Congrés del PP a Palma de Mallorca ‘No habláis catalán. Habláis mallorquín, habláis menorquin, habláis ibicenco, habláis formenterés! Esta cultura no es apéndice de nadie’ I s’ha de ser molt cretí i enze quan el lema del seu congrés estava escrit en català, ‘Centrats en l’alternativa. Populars de les Illes Balears’ “.
(CxC, 904)

Turismofòbia

D’aquesta actitud oposada a la turistofília, Sebastià Vidal-Joan en fa una claríssima exposició: “Em demanen que estimi els turistes i és extremadament difícil per a mi. Entenc que per a segons qui no ho sigui. Aquells que es creuen la bajanada, digna de ‘Queridos mallorquines’, que només menjàvem figues seques i anàvem tots amb capell de palma, aquests ho tenen bo de fer. No és el meu cas. Vaig néixer en un poble on les sirenes de les fàbriques juntament amb les campanes, ara que les volen silenciar de pertot, marcaven el ritme vital. La gent feia feina al camp, però també a les fàbriques d’embotits, al celler cooperatiu conegut com a Sindicat, als múltiples cellers que hi havia a totes les barriades del poble, a la fàbrica d’esperit de vi… Molt abans que comparegués cap turista”. I més endavant dóna encara més raons per a la seva positura: “El turisme em robà el paisatge, l’espai de la meva infantesa i omplí l’illa de gent que no coneixia la llengua sagrada ni la volia aprendre. La llista de greuges no s’acabaria mai. Endemés ningú de ca nostra es dedicà al ‘negoci dels viatgers’, o sigui que no m’inculcaren l’amor als guiris que ens regaven de marcs i lliures cada estiu, a redols”. Sense pèls a la llengua.
(Cent per Cent, 904, 30 VII ’21)

Compartir noticia en redes sociales?

Facebook Twitter

ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

Publicidadspot_img
spot_img

Últimas noticias

Comentarios

Compartir noticia en redes sociales?
Facebook Twitter