Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Plaça, 408)
Bona Pau
Aquest és el títol de la publicació de Montuïri que ha celebrat aquests dies els 70 anys de vida. És una de les capçaleres més antigues de la Premsa Forana. Tot i néixer en el marc de la parròquia, fa anys va desvincular-s’hi formalment. Planes a color i disseny nou per a una «bona revista».
(Sa Plaça, 408)
El goig d’aprendre
«(…) Es deia més amunt que les curolles espirituals passen sovint factura. Hi ha qui deu considerar que, qui les cultiva, actua com per damunt de la resta, vol passar per més selecte i refinat. Res més lluny de la veritat. Passa que és una altra manera d’enfocar el rumb de la vida, potser no tan vistós ni socialment reconegut. Hi ha exemples a voler que revelen que es tracta d’inclinacions guiades per la humilitat, no pel desig de voler-se mostrar superior a ningú, i per un dels esquers més nobles de la humanitat: El desig d’aprendre. El darrer cas més commovedor és el de Kuttiyamma Konthi, una dona hindú que, amb 104 anys, ha après, per fi, a llegir. Havia estat la gran il·lusió de la seva vida. I ha manifestat que ho ha fet pensant en la gran quantitat de nines d’arreu que, per desgràcia, no ho poden fer».
(Jeroni Salom, Sa Plaça, 408)
Maria Josep Cànaves
És notària i membre de la Plataforma ‘Justícia també en català’. Dins el marc dels Premis 31 de Desembre, a la passada edició li van concedir el pemi Bartomeu Oliver com a reconeixement a la tasca feta en favor de la llengua i la cultura pròpies i en especial per la recuperació de la llengua catalana en un àmbit, com el dret, que s’ha caracteritzat per la resistència a la normalitat de la llengua.
Des de la notaria de Santa Maria, ella ho explica així: «Hem fet molta feina i pens que l’hem feta bé, o aixó hem procurat! En català n’hem feta molta! (…) [Venint d’una primera notaria a Catalunya] en arribar aquí si que vaig tenir més problemes (…) Vaig tenir alguns xocs frontals amb certs Registradors de la Propietat, fins i tot n’hi havia que em deien que ho podia fer en anglès o en alemany però que en català no! Jo l’únic que volia i vull és normalitzar la situació. Que qui vulgui els documents redactats en català els pugui tenir, ja que hi té dret. He de dir que actualment no hi ha aquelles topades que vaig haver de patir per l’ús del català, ara no són tan evidents i si n’hi ha són més dissimulades».
En relació a l’actual retrocés de l’ús de català dins la societat, comenta: «La feina és la de conscienciar la gent que té uns drets lingüístics, que si vol els documents en català la llei els protegeix. Quan a la gent li dones l’opció, perquè és el que diu la llei, encara ara inicialment algú se sorprèn però després tria. No tothom sap que es pot triar. Hi ha molta gent que pensa que només es pot fer en castellà, per ventura perquè al Registre de la Propietat el document s’haurà d’inscriure en castellà, encara que estigui redactat en català. Alguns registradors han estat més sensibles que d’altres, en aquest tema, o més receptius i ara quasi no hi ha problemes amb ells en aquest tema i n’hi ha que miren de fer el poc que poden el català. Tanmateix, a la base hi ha l’exigència de la gent, que vol dir conèixer els seus drets i exercir-los».
En relació a la campanya ‘La justícia, també en català’, diu: «Som la representant del Col·legi Notarial. Hi participen el Tribunal Superior de Justícia de Balears, al president del qual s’ha d’agrair l’impuls i l’empenta inicial, la Direcció General de Política Lingüística, l’Obra Cultural Balear i diversos col·legis professionals com el dels advocats, els procuradors, els registradors, els graduats socials… És una llàstima, però, que no s’hi hagi adherit la Facultat de Dret, formadora dels futurs professionals en aquest àmbit».
(Toni Rodríguez Mir, Sa Plaça, 408, 18 II ’22)
