Biel Massot i Muntaner.-
Miquel Àngel Lladó Ribas (Palma, 1958) no només és poeta… fa altres coses, entre les quals, cuinar. I, en el cas de les sopes, no ho fa gens malament. Un altre dia tendrá ocasió de fer-nos algun plat per a la secció dels Xefs del Bon Gust. Segur que quedarà tan bé com aquesta vegada.
Les donam el nom de »sopes de na Joana des Pinaret» perquè així era coneguda la mare de Miquel Àngel, i ell, segueix la seva recepta fil per randa. Són bàsicament vegetals, tot i que poden dur un poc de xulla carnosa i, en ocasions, hi posa magre de porc.
Les confecciona d’un dia per l’altre. Després d’haver cuit la verdura, a la base de la greixonera hi posa pa i després va fent sostres entre verdura i pa. Al final hi tira al damunt el brou que queda i hi afegeix un raig d’oli verjo. Després, que reposin.
L’estructura per components de la recepta d’avui, seria:
El cuiner d’avui
Miquel Àngel Lladó i Ribas, llicenciat en català i funcionari jubilat, va ser tardà a l’hora de posar-se als fogons, devers els trenta anys, i s’inicià fent un curset de cuina, tot i que també va recollir quatre coses de sa mare.
Es dedica bàsicament a la cuina tradicional: llenties, arròs brut, aguiats, algun bullit.
D’entrada no és triat, però es decanta sobre tot per la cuina mediterrània. Li agraden molt els plats de cullera: arròs, llegum, aguiats, molt més que les receptes exòtiques i especiades.
Entre la seva gent, té èxit, sempre que el fa, el pop amb ceba, recepta de sa mare.
No surt a menjar fora de casa amb massa freqüència. Així i tot, quan ho fa, passa gust i creu que sap apreciar la qualitat del material. Sol demanar plats que no requereixin molta elaboració, com costellot o entrecot. Quant a sopes, recomanaria les de cal Dimoni, d’Algaida.
Pensa que el millor que ha menjat va ser una caldereta de llagosta, feta per uns amics ciutadellencs, a sa Cabaneta. També el guisat de peix eivissenc, en general.
I el més estrany que ha menjat va ser al campament de Tindouf, al Sàhara, quan els donaren aguiat de camell.
La crònica
Feim sopes-6
MDR.-
Ens reunim contents. Ens retrobam alegres. La parra ja nua de fulles. Ha arribat el fred.
Ens reben els snacks, i, com la vida mateixa, quan pensam que ja ho coneixem bé, avui una
sorpresa, en els snacks tenim musclos en escabetx.
La conversa és fluïda, el dia a dia, el món i la seva trajectòria.
Els entrants ens esperen al menjador, l’aire calent també, ja ha fet acte de presència.
Assaborim un espectacle de colors i sabors en forma d’ensalada mimosa, una deliciosa
descoberta per a tots els comensals, xarrupet de carabassa, fina i calenta i panades de carn,
gustoses a voler. Parlarem del món de la comunicació, de com ha canviat, del moment que
viu avui la comunicació en paper. Conversa distesa on sempre hi ha per aprendre, per
aprendre i per a recordar.
Arriben les sopes que ens ha cuinat en Miquel Angel, sopes de na Joana des Pinaret i
comparteix que les batià així per la seva mare, eren les que ella feia i així li deien a ella.
Sopes de verdura de temporada que com cada versió del mateix plat té les seves
peculiaritats. En Miquel Àngel, fidel al seu tarannà, que sempre mostra tranquil, senzill i
proper ens explica la seva elaboració, “molt fàcil” i de ben segur que ell ho veu talment
com ho diu. Un altre dia de sopes, uns ingredients similars a altres i com a resultat, unes
delicioses sopes diferents i originals.
Temps per a les postres: ‘cremadillos’ de crema, de cabell d’àngel, de poma i de xocolata,
cruixents i espectaculars. Impossible triar-ne sols un. I encara un detall més: panellets de
pinyons, creació del temps que ens trobam, sabor d’infantesa.
Les hores passen, avui també, sense adonar-nos. D’alguna manera la tranquil·litat que
desprèn el nostre cuiner d’avui ha amarat l’espai i el temps. Hora d’acomiadar-nos, ho
feim, però, amb alegria, sabem que ens tornarem a retrobar.
Les opinions dels assistents
«Un altre àpat memorable. M’he emocionat, en recordar ses sopes de na Joana Ribas -Joana des Pinaret-, mumare i vera mestressa en els afers dels fogons (i moltes més coses). Gràcies per fer-ho possible».
(Miquel A.Ll, PI)
«Sopes, sempre el mateix nom, mai el mateix gust, però tenen en comú que són delicioses, algun color diferent però absolutament oportú.
Entrants de luxe i postres que enamoren.
En resum, un dinar memorable i una conversa interessant».
(Maria I.D, Consell)
«Quines sopes!!
Bones, bones!!
I per molts d’anys!!»
(Vicenç M, Binissalem)
«Hoy hemos vuelto a saborear ‘sopas mallorquinas’, las sopas que a Miquel Àngel le han recordado a su madre. Deliciosas, con sabor a recuerdos de la infancia».
(Mercedes H, PT)
«Unas sopas secas y muy buenas. Gracias, Miquel Àngel, y el resto de comida y dulces también muy buenos».
(Mariano I, PT)
«És possible menjar millor que avui? Unes sopes mallorquines excepcionals i un pastís d’ensalada de mimosa meravellosa. Tot això, amb una companyia estupenda, fa que avui haguem gaudit més que a la Zarzuela, la Casa Blanca o el Kremlin, i és que en aquests llocs saben menjar».
(Miquel S, PM)
