[[imatge z1]]
Biel Massot i Muntaner
No se pot dir que les d’avui de n’Anna siguin unes sopes especials, pel senzill fet que totes les que hem fins ara ho són, especials. Totes tenen el seu què. Per contra, sí que les podem dir especials perquè, fins ara, no n’havíem trobades cap que, com a ingredient essencial, duguessin aquests fantàstics elements de la família del bolets que són els picornells. I és que aquestes boletàcies lliguen amb tot. És allò que en podríem dir que serveixen «tant per a un cosit com per a un descosit». Dins arròs, amb fideus, amb ous menats o en truita, en coca, dins aguiats, torrats, fregits, amb brou, salses o eixuts. També es poden assecar o fer-ne conserva. Són versàtils i multifuncionals, com ho poden ser altres membres de la seva família (xampinyons, gírgoles, esclata-sangs, portobellos, shiitakes…), però el seu color groc i la seva textura els dóna un caràcter especial.
La base són els picornells, acompanyats de verdura variada del temps i un sofregit d’alls i ceba tendra amb col, juevert i tomàtiga. Sal, pebre vermell i pebre bo com a condiments. I, si es vol, un ou escaldat.
Aquí en teniu el quadre estructural:
La cuinera d’avui
N’Anna Muntaner Perelló (Ciutat, 1947) és una altra cosina bona meva. Son pare era un dels germans majors de ma mare i, seguint les seves bones relacions, malgrat la relativa diferència d’edat, ens avenim perfectament.
N’Anna és una tot terreny. Malgrat estar jubilada fa tantes coses que no li basta el temps. En poder pinta, i tant li van bé totes les coses del camp com cosir, fer manualitats o fer de paleta si importa.
Explica que el primer que li ensenyaren fou, precisament, a fer sopes; però reconeix que després ha cuinat poc, llevat de quan se va jubilar i va retornar a aquelles coses que havia après de petita i de jove, veient sa mare, la meva tieta Anita, molt bona cuinera i, especialment, pastissera. Curiosament, n’Anna, confessa que no li van bé els dolços, llevat del tambor d’ametla, del qual avui n’ha donat excel·lent prova.
Cuina rostit humit, llom amb col, pilotes, escaldums, sopes, ous menats amb picornells, peus de porc, frit, fiambre… tot el que sigui mallorquí, conclou.
A part del menjar mallorquí ben fet, li agraden els plats hindús i els italians. Del primer li agraden, sobre tot, els escaldums i les sopes i l’hindú li agrada especialment per les mescles coentes que conté.
Diu que el que li va millor cuinar és el frit de Pasqua i els rostit humit.
Surt a menjar fora de casa poques vegades, perquè sovint en queda decepcionada, excepte -diu- si es tracta d’un hindú o d’un italià. Normalment sol demanar arrossos, paella o ‘risotto’.
Comenta que, segurament, el que ha menjat millor és algun plat de peix, que -assegura- li agrada molt i no en sap fer.
Quant a menjar estranys diu que «no som massa de provar coses rares, vaig a tir segur i més en sortir».
Finalment diu que li agradaria aprendre a fer paelles «ben fetes». I també plats de peix, una de les seves assignatures pendents.
La crònica
Feim sopes – 7
MDR.-
Sempre és un plaer reunir-nos amb l’excusa d’un plat de sopes, i avui un plaer afegit per
tornar-nos a retrobar algunes persones conegudes i conèixer-ne de noves.
De la cuina surten els aromes de les sopes que prepara n’Anna. Aromes que desperten les
papil·les gustatives mentre la cuinera s’esforça en voler demostrar, “ja veurem com hauran
sortit, jo no som molt cuinera”, n’Anna parla sempre amb el somrís al llavis i veu amable.
No ha arribat l’hivern meteorològic però si el fred, més aviat la humitat. La parra que ens
acull, ja nua però del tot present, torna ser tema de conversa, avui per la seva nuesa de
branques. Als snacks no hi falten les olives coentes, recorrent tema de conversa, per més
que sabem que les olives seran coentes.
Als entrants, canapès de salmó i una picada de carxofa amb anxoves i tàperes, un plat finament construït, per gaudir d’una mossegada ja ens fa boca pel plat principal.
Arriba a taula la greixonera de sopes, sopes escaldades amb picornells, i en treure la
tapadora un sorollós “uau!” d’alegria omple el menjador. Picornells que la pròpia Anna ha
anat a cercar, encara hi afegim agraïment i més mèrit a les sopes que ens ha cuinat.
Delicioses sopes, ous escaldats per a qui n’hi ha volgut. A més dels picornells, altres bolets
que n’Aina ens ha regalat, també de pròpia collita.
Un cop més les millors sopes que hem menjat, comentari acompanyat d’un “cada
experiència són les millors”, reim perquè és així i continuam parlant de la meravella de les
sopes mallorquines, “tot són sopes i ningú les cuina igual”, la realitat és que ens costaria
molt triar-ne unes, crec que les repetiríem totes. Totes gustoses però encara més que un
simple “agradoses al sentit del gust”.
I encara les postres casolanes, tambor d’ametlla i un tronc de xocolata acompanyat de mini merengues. Una delícia que triomfa absolutament.
Amb un agraïment pels que han dedicat un temps a cuinar per noltros, gràcies molt especials a tu, Anna, tanca un altre dinar de luxe, amb una companyia acollidora, una estona plaent.
L’opinió dels assistents
«De molt bon grat he fet ses sopes escaldades amb picornells. Plat quer vaig menjar tota sa meva infantesa a SA BISBAL»
(Anna M, Selva)
«Unes sopes insuperables i de la companyia no en parlem.
Una reunió de lo més agradosa»
(Catalina J, SC)
«Molt bones !!!»
(Pep Z, Selva)
«Una vegada més, gràcies per la convidada i aprofitar menjar unes SOPES mallorquines, selvatgines o…) extraordinàries fetes per n’Aina».
(Joan C, PM)
«Moltíssimes gràcies per aquest excel·lent dinar i aquestes sopes exquisides que ha fet la cosina Aina.
Un dinar boníssim i millor companyia.
Molt agraïda».
(Dolors M, PM)
«Un altre dia de sopes, sopes molt especials, m’han fet sentir com si no n’hagués menjat mai. Bones, bones, bones, me falten paraules.
Deliciós dinar, molt bona companyia».
(Maria D, CO)
