(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner.-
L’amistat amb Toni Mesquida (Pòrtol, 1967) és llunyana. Ve de l’època del ja mític grup d’esplai Focs i Olles. Aleshores ell era un ‘xavalet’ jove, molt jove, alt i prim, amb una indubtable empenta. Reunions, debats, saraus, bulles i moltes activitats compartides, la més trascendent de les qual fou, sens dubte, la creació de la revista Pòrtula. En Toni, juntament amb dos o tres més, va ser cabdal donant forma física a la revista, a base de voltes a la multicopista i, posteriorment, a la taula de muntatge de cada exemplar. D’alguna manera fou el responsable del departament de confecció. Amb el temps, anà donant voltes a la roda de can Vent i, avui, és un consumat mestre artesà, dels pocs que queden sabent fer olles i greixoneres. La gran llàstima és que en rodar clau, ell i el seu cosí Tomeu, l’olleria portolana perdrà una vivència i un saber fer atresorat des de fa quatre segles: no hi ha relleus per cap de les poques olleries que queden.
Però vaja, avui per avui, encara el tenim a ell i a quatre o cinc més en actiu fins a la jubilació. I cal aprofitar el poc temps que ens queda.
Parlant de TEMPS, el lliure de què disposa en Toni el dedica a feines de la casa, «xapusses» li diu ell. De fet, es tracta d’activitats de ‘bricolatge’ que adesiara li reclamen dona i fills.
Del CINEMA es considera un tant «desconnectat». Un temps el conrava, però avui explica que «veig films per televisió. Tenc algunes plataformes i puc anar triant coses».
Li agraden sobretot les pel·lícules d’acció i, en concret, «Bad boys m’agrada molt; l’he vista algunes vegades».
Si pogués triar algun LLOC per néixer… contesta sense dubtar-ho: «Pòrtol, per descomptat… Pòrtol, cent per cent».
El mateix diu del lloc per viure: «També, Pòrtol, no ho barat per res».
En canvi, per gaudir, s’internacionalitza: «Amèrica del Nord… sobre tot las Vegas, que em va fer ‘al·lucinar’ per un tub».
No hi ha cap activitat ARTística que l’atregui en especial «a part d’experimentar alguna cosa amb el meu ofici, en cosa de ceràmica». I afegeix pensant en un futur proper: «Tal vegada en jubilar-me podré experimentar altres coses».
La MÚSICA que més li interessa és la música disco dels anys 80. Malgrat tot, alguna cosa deu haver quedat dels temps conjunts: «És cert que me xoca si veig algun lloc que tracti sobre Bach… me fa pensar en tu». Un orgull.
Si s’hagués de quedar sol al món amb alguna PERSONA ho té clar: «En principi seria la dona i els fills. No tenc ningú mes avinent» sentencia gojós.
De GASTRONOMIA li agrada sobre tot «el menjar nostre, la cuina mallorquina. M’agrada tot, arrossos, frits, rostits… som més de la carn que del peix, però m’agrada tot en general».
En relació a cuinar » la veritat és que no, poc, pràcticament res».
D’ESPORT segueix «un poc el futbol, però no hi perd massa temps darrere».
No fa cap COL·LECCIÓ, però «m’agrada replegar coses per després poder fer bricolatge, però ara trob que n’hi ha massa i el garatge esta ple» reconeix un tant preocupat.
Li agrada molt VIATJAR i explica que «m’hagués agradat estar a més llocs, pero vaja… he estat als països nòrdics, la part de París, Blgica, Holanda, el centre d’Europa… També el Marroc. Llavors Itàlia. També Amèrica: he estat dos pics a Amèrica del Nord i un pic a Amèrica del Sud. També Tailàndia i Xina. Per Espanya he fet Andalusia, Madrid i voltants.
Un viatge especial va ser a Amèrica, me va agradar molt. Però el que repetiria seria Tailàndia perquè és una cultura molt diferent a la nostra i són mes oberts que els xinesos; la Xina no em va agradar tant».
Per triar algun RACÓ preferit del món fa una distinció ben concreta: «En pla bèstia, Las Vegas; en pla fi, Tailàndia».
Quant a VIRTUTS destacables «intent fer les coses bé, lo màxim de bé que puc».
Pel demés, troba que no n’ha de mester d’altra: «No, estic molt satisfet de com som».
I DEFECTES «supòs que en tenc molts… que jo el me vegi, caparrut i vaig a pinyó fix».
Se defineix com «una persona de poble».
A diferència de molts d’altres, en Toni sí que repetiria alguna EXPERIÈNCIA: «Els anys que vàrem fer Focs i Olles, que anàvem de trull i festes, fèiem sortides a can Carrió; anys amb moments ‘locos’, que no havies de donar massa compte de les coses… M’agradaria poder-hi tornar qualque dia».
Una de les experiències més impactants «va ser quan es va morir mon pare, que em va agafar un poc jove i d’alguna manera em va marcar».
Per descomptat no ESBORRARIA res del record.
Una gran IL·LUSIÓ diu que és «entre cometes poder arribar a la jubilació i tenir un parell d’anys de bona vida. No és que hagi viscut malament fins ara, però per allò de llevar-me preocupacions de damunt».
Dels graus més elevats de la seva escala de VALORS troba que «lo principal es el bon enteniment de la família, que fins ara hem fet u i poguem seguir així… La familia es lo principal».
A les persones que l’ENVOLTEN els demana: » No ho sé, trob que som bastant obert, i per tant que siguin obertes i no em vagin amb traidorïa ni amb falsetat. M’agrada que la gent sigui oberta i vagi amb bona fe».
De la gent sobre tot DETESTA «que me diguin mentides i que me siguin falsos; que davant em facin una cara i darrere l’altra».
Quant a RELIGIÓ es decanta per «la cristiana de tota la vida. Abans, de jove, era més practicant; ara seguesc igual de creient, però practic menys. Crec que ha quedat un poc obsolet, així com va el món».
«El pecat? No sé què és… Avui en dia, què és? M’agradaria hi hagués una persona que m’ho explicàs, què és un pecat».
«El més enllà? És un tema que no hi acab de creure, no ho neg que hi sigui, però particularment no hi crec molt».
«La mort? Que tot s’acaba. És un acabament de tot i la vida no s’atura, continua».
«Sobre Déu? És el que deim de la religió… està allà, hi és, pero no…»
El teu PARTIT polític ideal: «És un tema un poc espinós… difícil… un tipus de dretes però amb matisos… som mes tirant a la dreta, però també de dretes hi ha coses que trob que no van ni venen».
Sobre DONA i/o feminisme «trob que fan molta propaganda; ho treuen molt de context. Estic a favor d’elles, però trob que en molts de casos exageren».
Sobre la NATURA «trob que l’haurien de cuidar un poc, si no d’aquí a una sèrie d’anys la mos haurem carregada».
De MARRATXÍ troba que «com que no coneixem altre municipi, vivim aquí a on ens ha tocat. L’experiencia, en conjunt, és bona».
Tanmateix, el seu resum de la vida i del món és positiu: «Sí, en principi n’estic content. Ens ha tocat viure aquest moment i hi ha això. No puc dir que tengui males experiències fins ara».
Mil gràcies, Toniet.
La crònica
Dinaret amb TONI MESQUIDA AMENGUAL
MDR.-
El temps acompanya per fer el vermut, la cervesa sense alcohol o el palo i els snacks sota la parra. Una meravellosa brisa és el que ens permet expressar «fa bon estar aquí».
En Toni, el personatge d’avui, es presenta talment aquesta brisa. Cara amable, somrís alegre, quasi transparent. Es nota, traspua la serenor d’una bona persona des del primer moment. Content d’estar entre companys i amics, no ho dissimula. De joves, amb alguns d’ells fou part del grup d’esplai Focs i Olles, que va derivar en Pòrtula. Tenen història i formen part de la història.
«No hi ha temps que no torni», algú comenta i la conversa enllaça amb records de temps passat, amb alguna enyorança, com podria ser per exemple l’olor a poble, olor a forn, a pa cuit…
Passam al menjador, clar i fresquet. D’entrants galletes artesanals de botifarró, rodanxes de botifarró coent i xarrupet de gaspatxo. La conversa continua. Un tema un duu un altre, una estona de política municipal i fins i tot de gallines i els permissos pertinents. En Toni no perd el somrís, de fet el mantindrà tota la reunió.
Avui de plat fort, arròs brouós de caragols i bolets, delicios queda curt, avui un arròs superior, de traca. «Cuinat en una greixolla», mescla de greixonera i olla, comparteixen els ollers presents, i «artesanal». La conversa comença a girar entorn als ollers i olles. Pràcticament tres segles de tradició han fet de Pòrtol terra d’olles a més de terra de fang, des d’aquella primera família d’ollers que s’establiren a Pòrtol cap el 1.700, des d’on derivaren la resta d’olleries que arribà a haver-hi. Ara sols en queden dues, «dues olleries artesanals, que treballam amb el torn, no amb motlles». En Toni sap que, de moment, segurament serà el darrer oller en actiu de Pòrtol, en parla amb el mateix somrís que l’acompanya tota l’estona però s’endevina un cert “que hi podem fer?”. De tant en tant s’intercalen altres moments viscuts pel grup que avui s’ha reunit. Entre
«coses d’atlots» i qualque «mos ho passàvem bé» s’escapa alguna “xecalina”.
Arriba l’hora de les postres, púding casolà d’ensaïmada, que en Toni serveix, «no l’he fet jo, és obra del meu fill». Hi ha cert orgull de pare. I gelat, per celebrar un cop més l’estiu.
Encara queda temps per continuar recordant fets, històries i persones.
Una reunió entranyable, divertida, alegre. El comiat és provisional, ho dóna a entendre el «fins a la propera».
L’OPINIÓ DELS ASSISTENTS
«Bon dinar i bona companyia. Per repetir»
(Toni M, PO)
«Moltes gràcies. Bon dinar».
(Tomeu M, PO)
«Un arròs extraordinari, a dia d’avui com mai!!
Entretinguda reunió».
(Maria D, Consell)
«Això va dedicat a tots els ollers de Pòrtol que desgraciadament mos han deixat a un moment de la seva vida»
(Tomeu A, PO)
«Ha estat molt bé, bon arròs i bona companyia».
(Bernat P, PO)
«Exquisit arròs amb caragols. Gran trobada de Portolans i la presència entranyable d’una Consellera.
Gràcies».
(Jaume C, PO)
