Xefs del Bon Gust (01)
Biel Massot i Muntaner.-
Sovint hem dinat o sopat, amb na Catalina, i sempre ha exhibit les seves qualitats de cuinera. Bona, bona; avesada a estar entre fogons. Amb ella encetam la tanda dels anomenats «Xefs de la Confraria del Bon Gust». Si tot va bé, cada mes tendrem una recepta diferent i la seva realització física per part d’algun/a dels amics o amigues que tenen el do i la gràcia de moure’s bé entre les possibilitats de la cuina.
Na Catalina ens ha fet avui un tumbet… algunes hortalisses estivals fregides i posades per capes, amb una cobertura de salsa de tomàtiga. Aquesta seria la composició resumida d’un plat que, d’una o altra manera, trobam al llarg de la gastronomia, sobretot mediterrània, però també europea. Per ventura la versió mallorquina és la més «seca». Certament, a moltes de les altres la salsa banya tots els ingredients i, fins i tot, algunes, són salsa pura amb inclusió d’algun dels ingredients típics (sobretot pebre, albergínia, ceba i tomàtiga; en menor proporció carabassí o carabassa i patata).
Com que hom no sap exactament l’origen de la paraula, s’accepten les dues varietats de denominació: «tumbet» i «tombet».
El tumbet, igualment que altres de les preparacions, encara que poden funcionar com un plat complet, es solen presentar acompanyant algun ingredient més destacat: Ous, carn o peix.
Cal també tenir en compte una varietat important i saborosa del nostre plat: la truita de tumbet.
Aquí teniu les diferents possibilitats dels plats semblants al tumbet:
En relació al mateix tumbet, l’estructura per components de la recepta d’avui, seria:
La xef d’avui
Catalina Jaume RAFELINA (Es Pont d’Inca, 1936). Esposa, mare, padrina i, fins i tot, repadrina. Administrativa i ajudant de Galeria d’Art, jubilada, ha cuinat tota la vida. En va aprendre de ben petita de mans de sa mare, que la feia estar a la cuina per ajudar-la, alhora que li ensenyava a aguiar els plats nostrats. Aquests, com més senzills millor, són els que li agraden especialment. No va de coses complicades ni massa elaborades, li agrada allò tradicional, «de casa». Ja casada, va anar a alguns cursets de cuina (amb mestre Tomeu Esteva o amb Toni Pinya, els més coneguts).
Li agraden especialment les coses torrades i bullides, però menja de tot, i en anar a algun lloc nou li interessa tastar el menjar que es fa allà.
Els seus familiars diuen que el que millor li surt és la sopa.
Quan sortia de restaurants solia alternar peix i carn. Per coses de peix, especialment torrat, solia anar a la zona de Ciutat Jardí.
El que recorda millor del que ha menjat és la porcella rostida feta del seu marit i que, actualment, fa el seu gendre que ha après a la casa a fer-la «com Déu mana».
El més estrany o especial que ha menjat són les «anques de granota», que no coneixia, tenia ganes de provar-les, i ho feu a Figueres. Li varen agradar «ben molt».
Un plat que no coneix i li faria il·lusió tastar és una de les receptes estrella de la cuina francesa: «Le boeuf bourguignon»; li hem dit que qualsevol dia en compartirem un, o li farem aquell que pot resultar molt semblant: ‘aguiat de bou a l’antiga’.
La crònica
Confraria del Bon Gust-1
MDR.-
Estam d’estrena i sembla que ho sabem, que l’esperam i que ens hi recream. Vermut, palo o cervesa de benvinguda, tot acompanyat de l’abraçada enriquidora de na Mercè, del somriure ample d’en Mariano, de l’alegria de na Rosa, del plaer de saludar na Catalina i del retrobament, 48 anys després, d’en Jaume Oliver. Tot això plegat després de saludar molt gratament i amb estimació en Biel, qui m’ha obert la porta.
Una trobada quasi perfecta, perquè la perfecció no existeix, sols per això hi pos el quasi.
Estam d’estrena i la xef que ens permet tenir aquest honor és na Catalina, amb un plat d’estiu ben mallorquí: Tumbet amb rellom. Un plaer pel paladar. Un tumbet gustós i deliciós, on no faltava ni el detall de la decoració amb alls i llorer.
Abans, però, hem gaudit de l’ensalada de na Mercè: ensalada d’alvocat, mango i llagostins. Ensalada per deleitar els sentits i que hem pronosticat repetir a casa. També hem tastat Salmorejo i si hem de fer cas als parers, era prou decent.
Cal suposar que és el que passa quan l’energia de les persones que es junten flueix sense traves: Riure i somriure, compartir projectes, activitats i gustos. Talment ha transcorregut la trobada.
Al final resulta que no som gaire distints per més diferents que siguem. En Jaume ho ha ben intentat però no ha acabat de fluir la idea de cantar una cançó. A la propera, segur.
També hem tengut postres: Banofee que ha fet na Rosa. Alguns coneixien el plat, d’altres no, però tots ens hem permès degustar aquest caprici.
En aquests moments defugim una estona del dia a dia, de la “normalitat”, fins i tot de la rutina i és que com expressa na Mercè: ‘és difícil viure baldament la vida et vagi bé’. El meu dia començà gris i trist però ho he oblidat i s’ha omplit de color. Per aquests moments, gràcies a totes les persones assistents. Ens retrobam a la propera.
Les opinions dels assistents
«Una bona companyia compartint un dinaret és una de les millors coses de les que puc gaudir a dia d’avui. Gràcies per comptar amb mi.
Esper que aquesta nova singladura sigui un èxit».
(Catalina J, SC)
«Fantàstic començament per a la ‘Confraria del Bon Gust’, cuinera entranyable i bons comensals.
Gràcies per compartir-ho».
(Rosa A, SC)
«Amics, amigues, una taula hermosa a Pòrtol, d’un dinar entre la primavera i l’estiu, s’ha convertit en un altar amorós de dolça comunicació».
(Jaume O, PM)
«Celebrem-ho, un dinar esplèndid, bona companyia. Bon inici».
(Maria D, Consell)
«Cada vez estoy más en casa…
Buen ambiente, una amena conversación, rica comida compartida, y conocer gente,
¡Cómo me gusta conocer gente!
Gracias!!!».
(Mercedes H, PT)
«Gracias una vez más, una buena comida y sobre todo con unos excelentes invitados. Besos».
(Mariano I, PT)
