(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner.-
Trob que faria bé l’amic editor Lleonard Muntaner de materialitzar el desig que m’ha expressat en alguna ocasió: dedicar a Vicenç Mates (Tortosa, 1942)(*) un dels números de la seva col·lecció ‘En conversa’; a més a més de resultar una font de coneixements i de vivències de tota una serie de dècades de la nostra història/societat, encara milloraria algun dels personatges que actualment fan part de la sèrie.
Durant un esplet llarg d’anys, Vicenç fou la mirada sobre l’actualitat de la nostra terra, concretada en notícies gràfiques i reportatges a través de l’edició balear de la televisió. No hi havia esdeveniment -d’actualitat, cultural o social- que no passàs pels seus ulls i per la seva càmera. I, endemés, enregistrava dins el seu cervellet tot el moviment que hi podia haver al voltant de persones i temes. La seva passió per la imatge esdevingué el seu treball; i no s’està de dir que va gaudir i aprendre moltíssim amb la seva activitat. Encara avui, ben jubilat, segueix amb la dèria que l’ha acompanyat tota la vida, fotos i vídeos, imatge al cap i a la fi. Feliç i productiu. I que sigui per molts d’anys.
Tal com m’ha anat donant respostes, ha resultat molt fàcil col·locar-les davall l’epígraf corresponent, sense haver de fer-hi cap comentari ni acotació…
LLEURE
«Seguesc amb fotografia, cinema, vídeo… Vaig tenir sort de fer feina amb el que m’agrada…
Vaig triar Binissalem per vàries raons; és un entorn magnífic, és un decorat. I el que fan els actors que es posen davant les meves càmeres, sense presses, en llibertat, és una manera de participar en alguna empresa col·lectiva.
A ca nostra només hi ha llibres, pel·lícules i màquines. També llibres. Tot això és lo que me fa més companyia».
GENT ADMIRADA
«Podria dir que aquesta activitat meva ha estat, a més a més d’una professio, una passió i a traves d’aquesta eina he conegut persones que m’han ensenyat molt… ara continuu aprenent fent fotos o vídeos… el temps de la tele vaig conèixer persones que em varen ensenyar molt i ajudar molt… podríem parlar de Janer Manila o gent del PSM, com en Pere Sampol, que ens ha deixat ara. Això, sense deixar de banda mon pare que em va pautar una sèrie de coses.
El cinema gran també em va ensenyar, sobretot Rosellini que era un ‘homo cinematograficus’ que a totes les seves pel·lícules hi ha un mestratge absolut i que se’n temé que el rol del cinema dels 50 i 60 anava cap a la tele i aquest procés s’accelerava moltíssim i va fer sèries per a televisió ‘avant la lettre’. Abans que s’inventassin les sèries de tv, ell ja les feia, i va fer documents molt potents per a la televisió.
Per sort mestres n’he tengut molts, de prop i d’enfora».
CINEMA
«M’hi duc bé.
Els gèneres son una cosa molt codificada, és un producte molt americà. De fet, cada pel·lícula té propietats en ella mateixa, tota visió d’algun film està en funció del bagatge que tens. Tots ells tenen lectures diferents (personatges, personalitat de l’actor, algun operador especial, visions geogràfiques, manera d’editar o el muntatge, les músiques… (hi ha pelis que les sintonitzes tot d’una i les reconeixes per la música, per exemple).
De films, a mi me va agradar molt ‘La caça’, d’en Saura; ‘Los golfos’, això en blanc i negre, també seva; en color és una mica ‘cromo’, però també te coses molt curres… totes les de Bardem… El cine en blanc i negre espanyol té molta gràcia… en Buñuel el pots mirar mil vegades i sempre trobaràs coses diferents.
Els actors són uns personatges en si mateixos molt especials i poden diferir segons la seva provinença, americans o europeus, etc, són molt diferents… Amb tot, la feina d’un actor és molt difícil: estar davant una càmera i fer el que el director et diu o et suggereix… a vegades s’aproxima al que vols, però no sempre.
D’actrius destacades, la mateixa Penélope Cruz, que ha rodat amb tants de directors, ha fet pel·lícules a Estats Units que no valien gaire, en canvi n’ha fetes amb n’Almodóvar que ho ha brodat… igualment que com aquest director ha sabut treure el millor de Rossy de Palma, per exemple.
Les actrius, que sempre pareix que han de brillar per l’hermosura i per la seva imatge -»look» que en diuen- hi ha directors que les han sabudes conduir, però no sempre saben -ni poden- aguantar el tipus».
LLOCS triats
«Per néixer i viure… jo, això, ho tenc una mica complicat perquè mumare va anar a dur-me al món a Tortosa. I tot i que em varen concebre al carrer del Delme, devora els Sindicat de Ciutat, ma mare volia parir devora la seva mare i per això anaren a Tortosa… Després vaig viure a molt de barris a Ciutat, com el del Socors, devora els Agustins i jugava a bolles amb els nins de la Calatrava; llavors, a la zona de Pere Garau. I vaig veure créixer cases i carrers, al barri antic a l’entorn de sa Gerreria, amb tots els seus menestrals, oficis que ja han desaparegut… a Pere Garau vaig veure créixer el barri cap al Vivero. Després al passeig Mallorca i al final, de la mà de mon pare, vaig fer de pagès al pla de na Tesa a can Vador vell.
Assumesc que vaig tenir molta sort de tenir uns pares com els meus, i d’estar als llocs que vaig estar i conèixer. Haver nascut a Mallorca crec que és un privilegi, per la quantitat tan grossa d’espais i racons que hi pots trobar i una, endemés, una dimensió humana molt assequible».
Activitats ARTístiques
«En tenc ben a bastament amb el que faig, tot i que m’atreu l’art en general. Puc afegir que vaig tenir la sort de fer feina a la tv amb Guillem Frontera i vaig aprendre molt d’art».
MÚSICA
«M’agrada la bona… només n’hi ha de bona i dolenta. M’agrada sobre tot que quan s’expressa bé, si parlam de cançó, m’interessa entendre el que diuen…
En música clàssica m’agrada el Barroc, però també m’agrada altra gent com en Fauré, i els alemanys en general, però no em consider un expert. La música m’arriba o no m’arriba. M’agradaria saber-ne mes, però em trob limitat pels meus coneixements musicals… El jazz també m’agrada.
Jo vaig ser seguidor de la Nova Cançó, en Raimon té peces fantàstiques, però es va acomiadar; i tants d’altres que ja no hi són. Per sort, encara podem escoltar en directee na Maria del Mar Bonet… D’altra part, la cançó francesa, amb en Brassens i tal, també m’interessa. Lo actual de rap i això no m’interessa gens, pero el temps ho du… què hi farem?
La veritat és que hi ha bastantes cançons que m’interessen, sobretot d’aquella època i d’aquella gent de la Nova Cançó que, vulguis o no, ens marcaren».
PERSONA elegida
«Jo, amb qui estic millor és amb en Vicenç Mates, és el millor amic que tenc. No és per egoisme, és que em trob bé tot sol, però no és que em negui a estar en companyia. Vull subratllar que és el millor amic que tenc i no t’abandona mai… perquè la vida en companyia és molt difícil, la t’has de currar i no neixes amb un formulari o catàleg que te doni instruccions per viure en parella o companyia, tot i que pot tenir un gran atractiu».
GASTRONOMIA
«Tenc la bona o mala sort que m’agrada tot. Els que venim d’allà on venim i que hem passat el que hem passat, ens agrada tot. Els que venim de la postguerra… allò de fer les llesques primes…
M’agrada la paella, un aguiat, els escaldums, els plats de bufar cullera. Però també m’agraden les verdures… som molt eclèctic, a tot li trob el seu gust si està fet de manera digna.
Certament, cuin… Ara tenc aparellat que per diumenge faré una mica d’aguiat de conill amb ceba. Quan trob els elements faig un poc de bullit, faig plats que es conservin bé i en menj dos o tres dies, no he renegat de la Termomix perquè et resol problemes i pots fer bones salses i cremes, escaldums de pollastre o indiot pots fer amb la Termomix. També he armat la fregidora d’aire, que et permet estalviar oli, resulta sà i va be pel pollastre o les verdures».
ESPORT
«Vaig fer escoltisme de jove i vaig trescar la muntanya i la serra, una mica per tot, i acampàvem. Amb 10 o 11 anys, mon pare em va comprar una bicicleta, i sempre l’he emprada molt, i ara també vaig amb bicicleta -la tenc elèctrica- per Binissalem i la contrada. Hi vaig pràcticament cada dia.
Som seguidor del futbol, sobre tot, som culer de cap a peus».
COL·LECCIONS
«Tenc moltes màquines fotogràfiques i de cinema, però no com a col·lecció, sinó que són les eines que jo vaig fer anar des de que vaig començar. De jove tambe vaig fer col·lecció de segells.
Aplec llibres. Vaig adquirir al seu moment el Diccionari Alcover Moll, seguesc comprant els números que treuen de l’Enciclopèdia de Menorca. Tambe tenc, en toms, la Gran Enciclopèdia Catalana, que avui està a la Xarxa, però m’agrada veure’n el toms…»
LECTURA
«Actualment m’he decantat més per la història, tal qual, assajos sobre fets o situacions passades.
Tenc molta d’obra, la més significativa, de l’historiador català Josep Fontana, que va ser del PSUC, amb visió marxista de la història; després va renegar del comunisme. I va ser Premi Sant Jordi.
De poesia, de jove, en vaig llegir més que no ara. L’Escola mallorquina em va agradar molt, darrerament he anat rere una antologia de les poesies de Jaume Vidal Alcover, que vaig conèixer personalment i vaig tenir de professor de llatí i grec quan preparava el Preuniversitari».
VIATGES
No m’agrada viatjar, però he gaudit molt de viatjar perquè vaig tenir la sort que a la feina que feia vàrem viatjar bastant: per l’esport, pels programes que fèiem per l’Informatiu Balear, com una sèrie sobre els emigrants. Vaig fer 22 dies de trescada americana: per Argentina, diversos llocs, Veneçuela, Uruguai, Puerto Rico i Cuba.
Ara hi ha una moda de viatjar, si no viatges pareix que no ets ningú… Idò jo no en sé, de viatjar així. Si viatjo és per anar a fer qualque cosa a qualque banda, no per fer de turista; viatjar per viatjar no m’interessa.
Per raons de feina he estat a localitats de la península ibèrica. També a llocs de l’estranger, Alemanya, Anglaterra… Hi anàvem seguint el Mallorca a les competicions internacionals. A Itàlia quan feren beat el pare Serra».
RACÓ preferit
«A mi m’agrada contemplar Mallorca des de les parts altes. M’agrada molt pujar a Santa Magdalena d’Inca, a Bonany de Petra, a Sant Salvador de Felanitx, on hi ha perspectives fantàstiques de s’Albufera, o s’Albufereta. És una proposta de ‘voyeurs’ que m’és més propera. D’al·lot m’agradava molt estar al Molinar, i al Portitxol: a la punta dels Matxins hi vaig aprendre a nedar, i era un lloc que m’agradava.
Del món, quan férem l’eixida dels emigrants de les Balears que vàrem entrar a Sudamèrica per la part que toca al Brasil vàrem estar hores travessant el Brasil i me’n vaig adonar que el món era tan ample que era una cosa inabastable. A la mateixa Cuba estàrem a l’Havana. I se pensen que Cuba és com Mallorca; de l’Havana a Santiago de Cuba hi ha mil quilòmetres, com de Barcelona a París… en sortir de Mallorca les distàncies són tan enormes que fan que el món sigui inabastable».
VIRTUT pròpia
«La constància, pentura, que si una cosa no me surt ho torn provar; fins que no ho he tret no ho deix.
De voler tenir, home, m’agradaria ser més llest, més viu. Cada dia veig que som un ignorant, tant de bo hagués estudiat més… per això m’agrada molt llegir, almenys vaig aprenent alguna cosa. M’hauria agradat estudiar una carrera, però les que vaig començar no em varen agradar, no ho vaig fer bé».
DEFECTE
«Pentura és haver estat molt ingenu i haver confiat en segons quines persones que després s’aprofitaren de mi; m’he refiat massa i m’han venut, però no passa res».
DEFINICIÓ
«En Miquel Font me va demanar arxiu de fotos perquè volia fer un llibret, i em va demanar quin títol havia de posar-li i li vaig proposar ‘A mi el mirar m’alimenta’. Ell diu: ‘esta bé, però es pensaran que és un llibre de receptes’. Llavors li vaig dir ‘Mirar per veure, viure per mirar’ i aquest és un poc el meu lema. Vol dir que no perquè miris veus. Veus el que coneixes, allò que no coneixes no ho veus, et passa de llis».
CARÀCTER
«La constància i també la paciència, per aguantar tot el bo i el dolent que se’m presenta. Podem dir que he tengut una vida molt llarga i me n’han passat de tot color».
EXPERIÈNCIA
«Sí, repetiria coses… L’època de televisió va ser molt atractiva. L’època que vaig fer de pagès també em va agradar; ara serien altres històries, altres temes, però repetiria.
Impactant seria una cosa que es pot subratllar com atípica, però que entra dins l’ofici de fotògraf: Em varen llogar per fer fotos aèries, i vaig fer moltes hores d’avioneta i vaig fer moltes fotos i vaig volar per les platges a unes determinades hores, que havíem de mirar l’ocupació i havia de fer una foto en blanc i negre i una en color. Volàvem i li deia al pilot ‘ara’ i ell tombava l’ala i fotografiava la platja… ara no ho faria… era molt fort i impactant.
ESBORRAR
«Això d’esborrar són records molt personals que no interessen a ningú… errors de relacions personals que no interessen».
IL·LUSIÓ
«Ara, seguir vivint i fer les quatre coses que faig amb il·lusió i fins que el cos aguanti; un cos que de cada dia és més vell i aguanta més poc… mentre, tenc il·lusió per seguir fent coses».
Escala de VALORS
«L’amistat, jo la valor molt».
Demanda als que t’ENVOLTEN
«Si són propers i hi ha bona relació, que el corrent sigui mutu d’amistat i bona relació; si només hi ha una via i no té retorn, ho passes ‘pillo’ «.
DETESTACIÓ
«La deslleialtat, com que se puguin aprofitar de tu».
RELIGIÓ
«No és necessari parlar-ne, actualment som agnòstic.
Sobre el Més Enllà pens que hi ha coses que no es coneixen, encara, i no vol dir que més envant no es coneguin. El Més Enllà és un mar ignot.
La mort és l’única veritat real que tenim, lo que no té volta de fulla i ningú se n’escapa. La vida és lo millor que tenim».
POLÍTICA
«Un temps tenia unes opcions polítiques que votava, pero actualment això de la política tant d’esquerres com de dretes, s’ha convertit en una menjadora, en una agència de col·locació que per mi no té massa sentit. Avui dia tot ho mou els doblers, la gent no es conforma amb tenir una feina i anar fent… no, ha de guanyar molt de doblers, i si ho ha de fer estafant o enganyant ho fa, i la política, me sap greu dir-ho, per mi ha perdut bastant l’interès…»
NATURA
«La natura, encara en podem gaudir; mem si els nostres néts i els néts del nostres néts podran dir el mateix. La terra, aquí on vivim, ha estat molt malmenada, esta essent molt malmenada; temes de superpoblació, de contaminació, etc… Però encara hi ha espais… i és un contrasentit: la gent fa determinades protestes pero per contra van a llocs que són monuments de la superpoblació, de la contaminació…»
MARRATXÍ
«De Marratí puc dir sobretot dels anys que vaig viure i fer feina amb mon pare, a can Vador del Pla de na Tesa. I haver viscut una época de posguerra espanyola, és a dir de la meva infantesa i la meva primera joventut, on Mallorca encara era agrícola, i la vaig viure al Pla de na Tesa, amb els horts, les vaques, la terra… preparant la somada per dur a vendre, la part agrícola jo ho vaig viure al Pla de na Tesa, això ha desaparegut, és un passat».
ENTREVISTA
«M’agradaria haver conegut en persona a Roberto Rosellini…. li diria que me parlàs de la idea que tenia del cine i la seva evolució, la idea que tenia per a pantalles grans, per a pantalles petites… De fet, són coses que ho han publicat però sentir-li a ell de viva veu hagués estat molt saborós».
BALANÇ de vida
«N’estic content. Me podria haver anat millor, però tambe pitjor. Jo estic agraït de lo que he viscut i encara ara de lo que visc. Com he dit, la vida és el millor que tenim, en acabar s’acaba… En no ser-hi, ja no hi haurà en Vicenç».
(*) Vegeu l’entrada del seu perfil a Marratxipèdia:
https://www.marratxipedia.com/mates-i-miralles-vicenc/
Si voleu veure aquest mateix perfil/entrevista amb els corresponents enllaços directes, anau a:
https://www.marratxipedia.com/aproximacio-a-vicenc-mates/
La crònica
Dinaret amb VICENÇ MATES MIRALLES
MDR.-
En Vicenç omple l’espai, segurament no n’és conscient. Omple l’espai sense estridències, sense intenció. Envoltam la taula on ja són presents, el vermut i el palo amb sifó acompanyats d’olives coentes i snacks variats. Envoltam la taula uns éssers encuriosits, per escoltar, per compartir, per adquirir tot allò que en Vicenç expressa, sense saber que, per més d’un, per més d’una, potser ens vénen de nou els seus relats.
Ja dins la sala hem començat amb amb uns entrant d’ous farcits amb un delicat bri de mostassa, coca de pebres torrats i un tast de pernil ibèric. La conversa continua, farcida de senzillesa, de curiositats i de sabers. En Vicenç comparteix, perquè la conversa així ho duu, remeis naturals, que ja tenen història i que uns coneixien i altres no: el saïm com a pomada, l’oli de serp per a les cremades… En Vicenç canta una cançó: cançó de sales o de panades, diu. Una altra troballa. I com que una cosa duu a l’altra parlam del Sol Pas, i del seu sinònim o forma de diferent localitat, Picau la Sal, dels salers i solpassers. Un cop més es produeix el miracle d’aprendre, enmig de la sorpresa.
En Vicenç ens regala anècdotes i material editat: un poster amb fotografies seves, llepolies de Binissalem. Una meravella que es completa amb les explicacions de na Maria, la companya amb qui a vegades treballa. Es tracta de detalls arquitectònics, que són allà i que l’ull no veu, però la càmera den Vicenç sí que capta. S’ha de ser bo, pens, perquè si l’ull no ho veu, alguna cosa extraordinària té l’artista per dirigir la càmera i anar a captar-ho.
Arriba la paella de verdures. Bona, gustosa i al seu punt. No s’atura el compartir. En Vicenç parla del raïm calop i dels calopers, de com es feia per guardar-lo i que duràs fins entrat el gener. Qui gaudia d’aquesta llaminadura. Ho narra de manera clara. Ho explica pel poble, senzill i entenible. Sempre és d’agrair. I encara té més sorpreses. Fotos de cigonyes que en Vicenç va retratar dalt del campanar. Cigonyes que es dirigien al nord d’Europa, segurament despistades i que la corrent de les darreres tempestes van dur cap a Mallorca enlloc de travessar directament la península. Imaginam la volta que les corrents les marquen, sens dubte som un grup atrevit. I encara queden més obsequis. Una postal amb l’empremta del fotògraf, en Vicenç, on la panoràmica s’acosta i sols som capaç d’adonar-me’n, no sé si els passa als demés, quan en Vicenç ho posa en clar. I un altre poster, no li han dit llepolies ni llaminadures, però també ho són. Hi ha talent. Al menys això
traspua: aptitud, geni i enginy.
Queden les postres: ensaïmada binissalemera de crema i corets pontdinquers. Un altre plaer.
Un gust aquesta jornada ben aprofitada.
Les opinions dels assistents
«No hi ha res com posar peus davall taula i compartir amistats, coverbos i tot lo bo que té la vida.
Gràcies !!»
(Vicenç M, Binissalem)
«Xerrades, rialles, beure i menjar. Compartir taula i cultura és un luxe.
Moltes gràcies per la convidada».
(Maria C, Binissalem)
«Sempre és bon temps i ocasió per aprendre. I amb en Vicenç és evident».
(Damià Q, sa Cabaneta)
«Un dinar de ‘bandera’ «.
(Aina M, Selva)
«Un altre ‘dinaret’ inoblidable!!!
Gràcies».
(Teresa M, es Pont d’Inca)
«Interessant i molt enriquidor.
Un plaer de dinar».
(Maria D, Consell)
