Biel Massot i Muntaner.-
En Jaume, professor nostre de Pedagogia, sortosament recuperat com a contertulià i participant en les eixides gastronòmiques, ja ens va fer sopes; avui toca fer de xef de la Confraria del Bon Gust i ens obsequia amb unes pilotes de pinyol vermell o de xupar-se els dits, com vos estimeu més. Ja veureu pels comentaris que tothom en va quedar més que satisfet.
ESTRUCTURA DE LA RECEPTA:
EL XEF D’AVUI
Records gastronòmics
De la infància: Fruites de fora vila, figues i prunes sobre tot provinents del padrí. Records de matances, pa i sobrassada, botifarró, camallot, frit. Records de berenars, pa i xocolata, pa i formatge, pa i sobrassada, pa amb oli, pa i confitura…
Plats normals i corrents d’una família modesta… Arròs, de diferent manera; bullit amb patates, pollastre i col; truites, fideus a casa i fideus amb bicicleta a foravila amb el padrí. Sopes de llet i sopes de xocolata…
Del Seminari, com a intern: Dels 13 als 20 anys, menjars clàssics d’un internat, gens luxosos, senzills: patates, mongetes, sopes, bullit, truita, poc peix, bistec amb patates, pasta (macarrons)…
De Barcelona, com a estudiant: Menjars de menú –senzill, d’estudiant- a diversos restaurants barats amb introducció d‘alguna cosa catalana que no havia menjat aquí: botifarra amb mongetes, arròs a la cassola…
Records familiars, ja casat: La meva sogra feia el menjar, mescla de cuina mallorquina, que va aprendre a fer com sopes i frit… I cuina aragonesa: pisto, migas, aguiats amb carn, estofats, verdura bullida, ensalades.
Darrers deu anys
Molt variat. Din tot sol, 2 o 3 pics per setmana a fora. En general molt divers i desordenat. No he tengut una bona dietètica. Els darrers anys ha estat més ordenat.
En general, el frit es un menjar transversal, que record de tota la vida.
He menjat a restaurants i a cases d’amics i coneguts. A foraviles, possessions, cases d’amics. No he anat mai a cap escola de cuina. A alguns viatges m’he fixat en els plats, sobre tot a França i Itàlia. A la península, per motius familiars, Saragossa i Burgos, hi he conegut, per exemple, diversos tipus de ‘morcilla’ (sang, ceba, arròs…)
He après a cuinar sobre la marxa, sense mètode, al llarg d’aquest darrers vint anys. He descobert que era bastant fàcil cuinar i he descobert la dimensió i funció social de la gastronomia.
M’agrada més lo fregit, més que lo bullit o torrat o aguiat.
Lo bullit és lo que m’agrada menys, però també en menj… realment menj de tot.
M’agrada moltíssim, per exemple, el rostit de xot o de porc… un arròs brut m’agrada moltíssim.
M’agradaria menjar més verdura del que menj; en parrillada m’entusiasma.
M’agradaria descubrir i avesar-me a menjar més peix. He descobert que m’agrada i que em va bé per la salut. El peix, de cada vegada ha estat més present dins la meva dieta.
Solc anar a casa d’amics i/o restaurants dues o tres vegades per setmana. Al restaurants deman peix molt freqüentment.
A poc a poc he anat llevant postres dolços, per dieta, per colesterol, per diabetes…
Em moc còmodament per dins la cuina. He descobert que puc crear plats, tenc una certa creativitat dins la cuina… som capaç de fer menjar amb el que tenc a mà, sense seguir una recepta concreta.
Com a anècdota puc dir que he captat sorpresa en algú que s’estranyàs que jo sabés cuinar… es més un procés sociològic que altra cosa.
Pel que em diuen tenc èxit amb una dotzena de plats mallorquins: arròs brut, peix al forn, sopes, arrossos, pilotes, fideus diversos, coques –trempó o verdura- puding, greixonera de brossat…
Jaume Oliver
La crònica
Confraria del Bon Gust-7
xef convidat JAUME OLIVER
MDR.-
La il·lusió del retrobament es nota en els somrisos que acompanyen al bon dia, poc a poc
aquests encontres s’estan convertint en un oasi dins la voràgine del dia a dia, avui no serà
diferent. Amb els snacks ens posam al dia de les alegries i d’algun contratemps, quasi
sempre de salut, res que no tengui remei, de moment.
Les anècdotes i fins i tot algun acudit acompanyen els entrants: crema d’ametlles i
paneretes amb llagostins, tota una manifestació del temps que estam a punt d’entrar, Nadal.
Avui ha cuinat pel grup, en Jaume Oliver i, tot i que no és la seva primera vegada, ens torna
a sorprendre amb un aguiat de pilotes, d’allò més fi, gustós, deliciós.
Estam bé, tranquils i a gust, ho mostra l’ambient de festa que es manifesta. En Jaume, gran
contador d’històries, ens torna a instruir amb anècdotes i petites curolles d’algun indret
geogràfic de Mallorca. És un narrador pacient, no s’estressa i s’assegura de l’atenció dels
qui escoltam, amb pauses, mirades i algun afegitó. Resulta fàcil suposar que el seu passat
docent hi té molt a veure.
Compartim pensaments, maneres de viure i de veure aspectes diferents i a un moment
donat fins i tot hi fan entrada dos dels temes que sempre he sentit a dir que no han d’entrar
entorn a una taula: política i religió. En qualsevol cas i tal vegada com l’excepció a
qualsevol regla, avui no ha estat un problema, més aviat un compartir enriquidor.
Enmig de la conversa, entretinguda i profitosa, arriben les postres, coca de torró i un púding casolà, servit
amb nata i un caminoi de caramel, per acabar un dinar de pre Nadal que sense cap intenció
de ser-ho ens ho ha recordat en molts moments.
Ens acomiadam amb un “fins a la propera” i ja amb ganes que arribi, és el sentit general
del grup, de la Confraria.
L’OPINIÓ DELS ASSISTENTS
«Dia 9 de desembre de 2025, dinar càlid i molt bo. Converses molt animades i sinceres. Ca sa Tia, a Pòrtol, és una fàbrica d’amistats, una casa d’acollida i «d’humanistat», un redós de bondat i d’amor.
Gràcies moltes…»
(Jaume O, PM)
«Altra vegada una reunió de persones de lo més agradoses al voltant d’una taula ben assortida, unes pilotes boníssimes i tot de lo millor».
(Catalina J, SC)
«Com si fos el fer de cada dia, la Confraria ens hem tornat a reunir, amb festa i alegria. Un menú privilegiat, companyia perfecta. Una deliciosa trobada».
(Maria D, CO)
«Hoy, Jaume Oliver Jaume nos ha deleitado con un ‘aguiat de pilotes’ exquisito.
Como cada vez que nos reunimos en ca sa Tia, hemos estado disfrutando de comida y compañía tan gratas que cuesta levantarse de la silla. ¡Un placer gastronómico y dialéctico!»
(Mercedes H, PT)
«Un placer la comida de Jaume Oliver, un guiso de albóndigas buenísimas.
Y gracias a todos los invitados por las conversaciones en esta reunión.
Gracias».
(Mariano I, PT)
«Aguiat de pilotes, escaldums de pilotes? No ho hem aclarit. El que sí ha quedat ben clar, tots ho hem dit, que han estat ben bones, ses pilotes, gustoses i amb una salseta molt gustosa, mengívoles.
La companyia com sempre fabulosa, agradable i divertida. Molt agraïda per poder compartir-ho».
(Rosa A, SC)
