Biel Massot i Muntaner.-
La coneixença amb Andreu es perd en la foscor del temps. He de pensar que fou arran de contactes compartits a través de la Premsa Forana. Després hi ha hagut Jornades d’estudis locals, temes de toponímia i temes històrics. Però un moment que el seu ajut fou vitalment important, va ser des del seu lloc de directiu al departament de Cultura de sa Nostra, quan ens forní generosament abundant material editorial per a diverses activitats de Pòrtula i, posteriorment, per a la versió radiofònica de la publicació marratxinera a les ones de Ràdio Marratxí. Un ajut realment impagable i d’agrair.
Andreu conta que durant el seu TEMPS lliure «més enllà de continuar escrivint i fent recerca, tenc una curolla que em distreu, que cada dia vaig a fora vila, a una rota que hi tenc un grapat d’ovelles i una somera… això em distreu i m’hi sent relaxat. També caminar per fora vila…»
Més que ADMIRACIÓ ell sent «adoració per persones actuals que són un referent des del punt de vista intel·lectual com Antoni Bonner o Vicenç Maria Rosselló Verger, o el nostre comú amic Joan Parets o Josep Amengual».
«Històricament, crec que un personatge com Ramon Llull, això dins aquest món. Però també un referent en un altre nivell de cultura pot ser una persona pagesa com mon pare o ma mare que tota la vida varen fer feina i viure la pagesia. Són els referents que més m’atreuen».
Amb el CINEMA s’hi duu bé, «però no som un consumidor habitual i amb el temps i algunes limitacions vaig poc al cinema, així com jo entenc que hauria de ser el consum de cinema, que hauria de ser a pantalla gran i a sales de cinema».
«Veig cinema europeu, que m’agrada més que l’americà. Els veig a plataforma o televisió».
Com a films preferits «algunes pel·lícules més concretament de cinema italià, com ‘Novecento’. Aquest tipus de cinema adesiara m’ha marcat un poc».
Si pogués triar algun LLOC per néixer creu que «tornaria a triar Mallorca i, si m’apures, Llorito».
Per viure, igualment: «Jo he viscut tota la vida -66 anys – allà mateix i sempre m’hi he trobat còmode i bé, tot i que m’agrada viatjar».
Aixímateix per gaudir canviaria un poc: «Un lloc que m’agrada i hi vaig adesiara és Menorca i si hagués de cercar un lloc alternatiu per viure, m’agradaria viure a Maó, amb vistes des d’un ‘boínder’ al port».
Resulta molt precís comentant l’activitat ARTística que més l’atreu: «Jo som poc destre, però m’agraden sobre tot les disciplines d’arquitectura i pintura, les arts plàstiques. Potser que sigui degut al fet que durant la carrera vaig fer coses d’història de l’art. L’arquitectura és de les coses que més me gratifiquen. Alguna ciutat italiana m’atreu molt».
En MÚSICA lamenta la seva capacitat limitada: «Som d’orella molt dura, però potser la música que més he viscut i més m’ha frapat és la que varen fer en aquell moment un grup de persones: la música de la Nova Cançó».
«Però quan vaig en cotxe sempre escolt música clàssica i m’agrada un so ambient. De la música clàssica no som un ‘gourmet’, però és com si fos l’aire per respirar».
«No he tengut una formació musical i això em genera mancances. Tenc les dues vessants: Nova Canço més pel signifcat social i polític que pugui haver tengut que no per l’excel·lència musical».
«Amb tot, Mozart i Bach pot ser són els compositors que més propers tenc. Tenc preferència per allò que és més conegut, no som ni he estat mai com una persona que pugui fruir de peces extraordinàries pero poc conegudes».
«Un cantant d’aquell moment que a mi m’ha cridat l’atenció, sobre tot per la significació que va tenir: Raimon. Llach i Maria del Mar també m’agraden, però Raimon m’arriba més al cor, em copsa la força de la seva paraula».
Si ha d’esmentar la cançó de la seva vida es decanta per això darrer: «Sí, existeix; per exemple ‘Al Vent».
Si s’hagués de quedar sol al món amb alguna PERSONA, coincideix amb la gran majoria: «M’agradaria molt quedar amb la persona que m’ha acompanyat tota la vida, que és la meva dona, na Pilar».
Parlant de GASTRONOMIA «a mi m’agrada la mallorquina, cuina casolana. I després, cuina italiana, pero preferentment casolana, que si no és a cases particulars no hi ha grans temples. Cuina més del temps, casolana… Cuina de Mallorca, com pugui ser el típic frit o caragols o sopes».
«A ca nostra menjam panades de me i carn amb pèsols, però per Pasqua. I crec que en aquest moment faig un excés de consum, però quan ha passat la temporada no torn a menjar panades fins a l’any que ve; no consumesc les dels forn. Un dels plats preferits són les panades de carn de me».
Cuina, però poc: «Aquelles coses essencials… Si he de fer un arròs brouós, el faig, però no puc dir que sigui cuiner. Em surt bé l’arròs brouós i a vegades arròs melós, també».
No practica cap ESPORT, llevat que camina. I tampoc no en segueix cap.
Quant a COL·LECCIONS assegura que «no som col·leccionista. L’única cosa que tenc són llibres, però no amb afany de col·leccionar, sinó perquè els he anat arreplegant».
«També arrepleg qualsevol paper que tengui relació amb Llorito. I te n’adones que una cosa tan petita arriba a tenir una quantitat d’elements que te sorprèn».
En qüestió de LECTURA s’interessa «essencialment per tot allò que fa referència a història i, naturalment, a qüestions relacionades amb etnografia, folklore i antropologia. Ara, per exemple, estic amb una obra que són els tres volums de Josep Amengual d’història de Mallorca, ‘Les religions del Llibre’. A vegades, altres coses, com les d’un autor que ha tret un llibre que és una reinterpretació simbòlica sobre la novel·la de Melville, ‘Moby Dick’, que és Sánchez Piñol, que és novel·lista alhora que antropòleg i ha fet aproximacions a com culturalment s’havia fet a Europa una aproximació a la cultura dels pigmeus».
Té èpoques i obres cabdals: «Tota la vida m’ha acompanyat l’arxiduc Lluís Salvador. Vaig viure molt de prop l’edició del ‘Die Balearen’ i per mi ha estat una obra de referència al llarg del temps. Crec que és una font inexhaurible d’informació sobre noltros mateixos».
«Die Balearen’ i un altre folklorista que he tengut molt a prop és en Rafel Ginard Bauçà, a través de la cura del ‘Calendari folklòric de Mallorca».
En qüestió de poesia «m’interessen els clàssics, tant Costa com Alcover o Maria Antònia Salvà. Són lectures que, de tant en tant, m’agrada tornar-hi, tant coses de les col·leccions ‘El Turó’ i ‘Tià de sa Real’, com a editor en nom d’una entitat, com Pere Rosselló Bover o Damià Huguet, que cada vegada que els llegesc hi connect molt».
VIATGES
Li agrada viatjar… «Fa dos mesos vàrem ésser a la Puglia, el tacó de la bota d’Itàlia. Itàlia m’agrada molt, hi he anat un bon grapat de vegades. M’agrada Europa i les seves grans ciutats com Berlín, París, Barcelona…»
«Altres vegades he fet viatges més extraordinaris, que els recordes gratament, com Egipte».
«Si m’apures, diria que m’agrada viatjar per l’entorn mediterrani: Itàlia, Grècia, França…»
«He anat a Amèrica un grapat de vegades, però me toca de més lluny. Diria a la gent que no se perdi anar una vegada en la vida a Nova York, que és un d’aquests llocs que s’ho paga de conèixer. Particularment, però, som de viatges del radi més proper».
«Un viatge especial fou recórrer el Nil i tenir oportunitat de veure tota la cultura egípcia. Va ser una experiència que, al seu moment, me va impressionar».
En parlar d’un RACÓ preferit de Mallorca, reflexiona: «Més enllà de Llorito hi ha indrets que m’agrada anar-hi: Lluc, com un indret de la Serra. Sóller, la seva vall és un d’aquells llocs que m’agrada revisitar sempre que puc. Al Pla segurament es allà a on més a gust me trob. El trob d’una bellesa més discreta. Anar a Consolació de Sant Joan, a Bonany de Petra, a Randa o a Cura, són indrets que m’agrada anar-hi o passejar-me per qualsevol poble o llogaret del Pla».
I del món… ? «Jo te diria que, pentura és un doi, pero les Balears i Pitiüses. Crec que hem duit la sort de viure a un lloc privilegiat, tant des del punt de vista de les arrels que té aquest lloc, com de la bonança, entre cometes, climàtica, o de la cultura que ens és pròpia i que dissortadament anam perdent. Trob que estant a Mallorca no importa anar a encalçar na Maria per sa cuina».
A l’hora de destacar alguna VIRTUT seva respon: «No ho sé, potser ésser feiner i persistent».
Amb tot, té clar quina virtut voldria tenir: «No ser tan caparrut, per equilibrar això que he dit… quan m’engresc, insistesc i insistesc».
Precisament, aquest el considera el seu principal DEFECTE: «Jo diria que és un poc la caparrudesa».
I dona una bona DEFINICIÓ d’ell mateix: «Me definesc com una criatura del món, que intenta no alterar en excés la vida de les altres persones. Me consider una persona molt respectuosa amb la diversitat i amb la resta de persones».
A diferència d’altres persones, té clar que repetiria alguna EXPERIÈNCIA: «Crec que m’agradaria possiblement tornar tenir la possibilitat d’estudiar i conèixer la realitat passada, tornar tenir l’oportunitat d’historiar, d’escriure i analitzar el meu entorn. Me sent satisfet amb allò que he fet».
Amb tot, li agradaria ESBORRAR del record «algunes vivències de patiment, no meves, sinó d’altres persones, en qüestió de salut o en qüestió de situacions vitals malvingudes. Jo, veure patir i passar pena pels altres, m’agradaria esborrar-ho».
Una gran IL·LUSIÓ és «poder continuar fent la vida que he fet fins ara amb salut».
I considera que els graus més elevats de la seva escala de VALORS «poden ser l’honestedat, la tolerància i, naturalment, la llibertat».
A les persones que l’ENVOLTEN les demana «crec que, en general, comprensió i aquesta solidaritat i enteniment mutu d’ajut».
El que més DETESTA en la gent és «la intolerancia; és de les coses que més malalt me posen».
Parlant de RELIGIÓ es mostra prudent: «Jo, de l’única que me veig amb cor de parlar és de la catòlica. Som molt agnòstic, però consider que l’església a vegades, massa poques, pot servir de llum. Veure la situació actual que és de bogeria extrema i que el Papa llanci un missatge a Israel i a Trump, ho trob positiu».
«El pecat crec que és un concepte molt relatiu».
«Crec que el Més Enllà és una construcció cultural com tantes altres, com la religió mateix, que se va fent l’humanitat per explicar algunes coses que en aquell moment no tenien una explicació racional».
«La mort és una passa més, ineludible, per a qualsevol ésser viu».
«Per parlar de Déu contestaré des de l’antropologia. Estaà claríssim que és una construcció cultural, un constructe cultural que ha permès que durant segles hi hagi hagut una referència per explicar algunes coses inexplicables amb les eines que es tenien en aquell moment».
El seu PARTIT polític ideal «no sé si existeix, pero crec que seria un partit que fos capaç de defensar els interessos del ciutadans sense oblidar i menystenir el territori, la cultura d’un determinat indret. Això significa tenir unes nocions clares del la defensa del territori i de la sostenibilitat, social, mediambiental i econòmica».
Sobre el FEMINISME «crec que és un moviment que raonablement defensa una situació secular de desigualtat».
«La NATURA la veig amb molt de respecte i la veig com una realitat massa vegades maltractada».
Té una relativa EXPERIÈNCIA MARRATXINERA, més àmplia que altres personatges que puguin haver passat pels ‘Dinarets’: «Amb Marratxí he tengut al llarg de la vida una relació intermintent. Els primers records són d’haver vengut amb el padrí per les festes de Sant Marçal i record, d’al.lot menut, a davall aquells pins que hi havia paradetes, haver-me comprat un siurell».
«També record de petit haver estat unes setmanes a Son Ramonell, que hi tenia uns tios que estaven de posaders i, amb el temps, residiren i resideixen al Pla de na Tesa».
«També amics meus que han viscut a Pòrtol, n’he tenguts i encara ara. Una de les darreres coses és que amb un company meu de feina ens demanaren un informe sobre l’olleria de can Palou, que va comprar l’Ajuntament. I algunes coses per les Jornades d’Estudis Locals».
Li agradaria haver ENTREVISTAT «Antoni Bonner. A la millor, m’hauria agradat demanar-li com una persona originària d’Amèrica podia haver tengut aquesta passió per Ramon Llull».
Finalment, el resum de la VIDA és positiu; no així del MÓN: «Sí, estic content i no me queix de la vida. Del món no, perquè crec que s’ha perdut la xaveta en general. I hi ha aquelles persones o organitzacions que d’alguna manera en comptes de donar llum donen fum. Crec que, a hores d’ara, està en una situació que te dona molt de pensar i preocupació envers qüestions com entorn i medi ambient, les desigualtats econòmiques, el poc respecte per la diversitat de tot tipus… Crec que el món necessita un ‘reset».
Gràcies, Andreu.
La crònica
Dinaret amb ANDREU RAMIS PUIG-GROS
MDR.-
El bon dia és animat. El sol lluu i comença a escalfar. Ens reben els snacks, el vermut, palo, cervesa, al gust. Contents de l’encontre i del retrobament. Avui tenim n’Andreu, tota una eminència cultural que amaga una persona absolutament propera que traspua senzillesa, en la mirada, en el posat i en les paraules. Un goig, escoltar n’Andreu. Parlarem del moment de cada un i el somrís serà present compartint fets propis de l’edat, -feim
anys i manca memòria.
La conversa d’avui serà fluïda i diversa i continua amb els entrants, xarrupet de crema de porro i una coca de trempó fina i cruixent. Comentarem de la tradició de menjar caragols per Sant Marc, per no ser “tocats”, tradició que sembla ben viva en els nostres pobles i na Bàrbara ens descobrirà a la majoria un plat que no coneixíem de ni de nom, freixura de caragols, que sembla formava part de la cuina d’ermità.
De plat principal avui paella de bacallà amb colflori, amb un aprovat alt de part de tots els comensals. N’Andreu ens parlarà del patrimoni perdut, material i immaterial, – diuen que si mos duguessin el que ha sortit de Mallorca, sols el segle XX, no sabríem on posar-ho- i també de talaiots, la majoria dels quals segurament desaparegueren per donar altre us a les pedres. Dedicarem una estona a l’arxiu de Picarol i anirem una mica més enllà parlant de desviacions morals, relacions i causes de fe, fins al punt que ens queda pensar si eren salvatges.
Com és habitual en qualsevol conversa, els temes es van alternant, una paraula en duu una altra i passam d’una idea a una altra. N’Andreu, personatge de conversa pausada, fina i senzilla però plena de coneixement, continua compartint i ens contarà com en el decurs dels canvis socials, han canviat les relacions que les persones tenim amb els animals, -durant el Moviment, els mutualistes asseguraven els animals, té una fàcil explicació, asseguraven l’ase, el ramat, asseguraven la seva subsistència. Avui és una relació diferent i fins i tot comentam que mai havíem vist cans o moixos tan aviciats com en veiem avui.
Unes postres de luxe, ensaïmada de crema, coca d’ametlla lloritana i crespellets de corets, seran la darrera part d’aquest dinar amb personatge i no ens acomiadarem sense deixar constància del plaer d’aprendre algunes coses cada cop que ens ajuntam.
L’OPINIÓ DELS ASSISTENTS
«Un plaer pels sentits i una companyia extraordinària.
La presència femenina ha marcat la diferència. La sensibilitat de cada una de les convidades, unes més expansives, altres més discretes, ha bastit una harmonia de sentits i percepcions.
Tot plegat un artifici que només pot aconseguir un cert amfitrió.
Gràcies per tot i especialment per aquest racó de Pau».
(Andreu R, Llorito)
«Ens conviden a dinar,
i el personatge és Andreu!
Un home que deixa petjada, d’aquelles que tots volem, sobre el poble, la història i les persones.
Gràcies per convidar-me i compartir aquests moments únics!»
(Bàrbara D, Manacor)
«Un bon ‘dinaret’ amb molt bona companyia.
Gràcies!»
(Teresa M, PI)
«Quin bon estar, bona gent, bon lloc, bon dinar…
Gràcies i per molts d’anys!»
(Joana M. P, Montuïri)
«Conversa deliciosa, encantadora companyia. Elements de primera categoria».
(Maria D, CO)
«Moltes gràcies per aquesta convidada, com sempre em sent tan bé amb voltros que ja em deman quan serà que podré tornar».
(Teresa S, SC)
