Biel Massot i Muntaner.-
Estimada Xisqueta: Quin temps, quan anàvem entorn d’en Joan Roca Fuster, amb tu, en Jaume i en Pere, que fou quan ens coneguérem. De llavors ençà ha plogut.
I tenc ben present l’ajut que ens donares quan hi hagué un problema legal a la redacció de Pòrtula, degut a una denúncia pel que consideraven ‘injúries’. Guanyàrem a l’audiència d’aquí; varen recórrer a Madriz, i també vàrem guanyar. Encara tenia un pes la llibertat de premsa i d’expressió justa i ben entesa; avui, per desgràcia, crec que no segueix tan vigent.
La següent fita concreta, deu ser l’entrevista que et férem, amb Maria i Toni, també per a la revista Pòrtula, quan estaves al front del recent creat Institut de la Dona.
I la penúltima sorpresa? El fet de confluir a Son Guillem o cas Metge, tu per família i jo per investigació històrica marratxinera; encara ara estic meravellat de l’afortunada convergència…
Ara és el torn dels ‘Dinarets’ i esperem que també ho pugui ser dels ‘Retrobaments’, un cop salvats tots els entrebancs mèdics…
No puc dir d’haver tengut tantes vivències amb massa gent, però sí amb tu… Feliç…. i que duri!
Na Xisca dedica el TEMPS lliure a llegir, anar d’excursió, nedar a la mar i molt d’anar al cinema. I encara afegeix: «i estar amb les amigues».
ADMIRA «molta gent… Molt a Rosa Bueno, activista de la federació de veïnats. A nivell història admir molt l’escriptora Marguerite Yourcenar. Com a política m’agrada molt Clara Campoamor».
Amb el CINEMA s’hi duu «bé, molt bé. M’agrada veure’l a la sala de cine i crec que aprenem molt i ens ha ensenyat moltes coses i t’aïlles durant una estona llarga de la teva realitat. Tenia el costum d’anar a la sala Augusta el divendres amb mares i era un bon moment de la setmana».
Preferentment «m’agraden les pel·lícules franceses que tractin de la vida quotidiana, poques coses transcendents. I també les històriques».
Com a films preferits «El padrino’ és una pel·lícula que he vist bastantes vegades… També ‘Novecento’. ‘Senderos de gloria’ la trob una pel·lícula que l’haurien de veure tots els al·lots a l’escola, per antibel·licista».
Quant a actors destacats: «Dels americans famosos, Marlon Brando. D’aqui en Paco Rabal».
I d’actriu»na Marilin Monroe, perquè he llegit coses d’ella, és una figura com a trágica. D’actuals, na Juliette Binoche; i d’aquí, n’Ariadna Gil».
Si pogués triar algun LLOC per néixer: «Europa, per pur egoisme de benestar. Si hagués de ser una illa, Mallorca, i si fos al continent, a la millor m’agradaria néixer un poc mes amunt, a França».
i per viure «Mallorca, baldament estigui desencantada».
Per gaudir una temporadeta «Suïssa. Trob que és molt agradable, que es un país amb natura hermosa, les ciutats petites, el cel molt blau…»
Quant a activitats ARTístiques que l’atreguin: «L’escriptura trob que és lo màxim, també la pintura; m’agrada anar als museus, supòs que és perquè a l’escola vèiem quadres i en la realitat he vist la meravella que és la pintura. El Renaixement m’atreu molt i l’impressionisme francès, però també el cubisme».
De MÚSICA «m’agrada la veu humana; m’emocionen molt segons quins cants corals, m’agraden les cançons. I també la música francesa impressionista, el piano. A part, m’agrada molt en Bach, el trob molt actual».
De cantants «posaria els nostres en català: Llach, na Maria del Mar Bonet… De l’època més política, na Mercedes Sosa. I també els fados».
La cançó de la teva vida? «Crec que sí, però n’hi hauria un parell: ‘Gracias a la vida’, ‘El pueblo unido’. I també espirituals negres, com ‘La vall del riu Vermell’.
«Si m’hagués de quedar sola al món amb alguna PERSONA, ara seria el meu company, en Pep».
En qüestió de GASTRONOMIA «m’agrada la cuina mallorquina, ho tenc claríssim. M’encanta, supòs que per la infància… De cada vegada m’agrada més. I, en segon lloc, la italiana, la trob molt visual».
De plats concrets «l’arròs de peix. També tot el que és cosa de cullera. Tambe trempó i un plat que no és de cuina mallorquina, però que m’agrada molt: el gaspatxo».
Ella cuina i «m’agrada fer coques de verdura, m’encanta. També panades dolces… Cremes, escaldums i coses d’aquestes».
D’ESPORTS «m’agrada molt la natació, nedar a la mar, i la natació en piscina també. Practic caminar i un poc de ioga, cada dia una estoneta petita. No en seguesc cap».
A les COL·LECCIONS no hi té massa tirada; tot i que reconeix que, com tanta gent dins els seixantes, «de petita vaig fer ‘Vida i color».
Pel que fa a la LECTURA «m’agrada la ficció i la no ficció. També molt l’assaig, la part de filosofia i història».
«D’història, m’agrada més la contemporània, i de literatura procur llegir contemporània, tot i que n’Austen i les Brontë m’interessen. En Dickens m’emociona, me fa riure i té una part jurídica curiosa pels que hem fet d’advocats. Els russos també m’interessen. I, a part, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal…»
Si hagués de destacar algun títol seria «La mort i la primavera’, de Rodoreda».
I d’escriptors destaca «Yourcenar, García Márquez, Tolstoi, Dostoievski, Dickens… i de les actuals Alba Muñoz».
De poesia es decanta per «Maria Mercè Marçal i Emily Dickinson. I en llengua castellana m’agrada molt el 27: en Lorca, en Machado, n’Hernández…»
Li agrada VIATJAR «sí, però ara estic molt crítica del turisme, de la indústria turística, la massificació… I em fa posar en qüestió quan he de viatjar… no me moc més que per coses molt concretes, que hi puguis anar amb vaixell, amb bus o amb tren, fer-les sostenibles».
«Quan viatjava més, he estat per Europa, a Roma; he pogut estar a ciutats alemanyes, tenc algunes amigues per allà.
Nova York, trist i commovedor.
A Palestina vaig tenir la sort d’anar a Jerusalem.
París és una ciutat meravellosa.
Me va agradar viatjar per Portugal…
Tenc pendent Estambul, que no sé si hi podré anar mai.
Anar al Marroc me va canviar, perquè vaig conèixer el fet d’estar discriminada, vaig veure coses que els homes no veren.
També vaig anar a Equador i em canvià perquè vaig plorar molt, ja que vaig veure molta misèria i em feu molt d’assumpte, en veure tantes diferències econòmiques al món».
«Uns viatges especials, aquests del Marroc i d’Equador. A Palestina i a Egipte, amb els meus nebots, perquè vaig estar amb persones joves estimades. No he rigut tant en la meva vida, i la navegacó pel Nil és com un paradís».
RACONS preferits de Mallorca li resulten «Montision, de Porreres; Lluc; Cura, quan era joveneta; Lluc Alcari; el pla d’Alenzell, devora Son Sant Martí i encara podria parlar d’altres».
Arreu del món també hi varis racons, com «l’explanada de les mesquites de Jerusalem, els carrers de Nova York, el seu urbanisme. La place des Vosges, de Paris, que és com una placeta de poble, m’agrada molt».
VIRTUTS pot ser trobi que no en té d’altra, però almenys es mostra humil: «Ai no, sols no sé si en tenc cap a destacar».
Sí que confessa que voldria tenir més dosi de dues: «Paciència i més tolerància».
En canvi, té clar quin pugui ser seu principal DEFECTE: «Crec que som impacient i que, a vegades, sense donar-me’n compte, som massa crítica amb determinades coses».
Se defineix així: «Em consider extrovertida, molt sociable, tot i que m’encanta la soledat; m’agraden les activitats polítiques, en sentit ample, la vida pública, les coses públiques. Som una persona activa».
Voldria repetir una EXPERIÈNCIA: «Sí, allò d’anar amb els nebots de viatge, el fet de poder estar amb gent jove, tant de bo hi pogués estar més gent».
«L’experiència que m’ha ha resultat més impactant crec que és el fet que hi ha molta gent que pateix molt. Com als camps de Tindouf, al Sàhara; el fet de la pobresa i el de la violència, me fa por el poder militar».
I quan a ESBORRAR del record: «Alguna cosa que m’han fet o he vist fer a l’espècie humana: m’estimaria més borrar-ho».
«Una gran IL·LUSIÓ en aquests moments és tenir salut per estar un poc més temps amb la gent que estim».
Els graus més elevats de la seva escala de VALORS són «la bondat i el compromís amb els demés, la justícia».
A les persones que l’ENVOLTEN les demana «estimació, compromís, alegria i deman que la gent ens facem companyia».
«En la gent DETEST la hipocresia, me fa molta ràbia la mentida i me fa enveja la gent que dorm molt».
Quan a RELIGIÓ es reconeix «educada en la religió cristiana i católica» tot i que «no som creient, he estat ben creient, però als setze anys vaig decidir que no».
«El Pecat per mi no existeix, el pecat és la maldat que la veim, està molt present. Per mi hi ha més gent bona que no pecadora, encara confii en l’Home Sapiens».
«El Més Enllà per mi, si existís, com que jo no hi crec, pens que és una cosa per un consol perquè la gent que hi creu està més tranquil·la i més esperançada».
«La mort està dins la vida i quan tens la de persones properes, les tendràs amb tu mentre les recordis. La gent viu mentre hi ha generacions que la recorden. Crec que no la duim be, a la mort, i feim via a enterrar els morts, per mi això és una equivocació».
«Jo diria que Déu es com una construcció, que l’home imagina i necessita per poder passar pel món amb menys patiment».
Parlant seu PARTIT polític ideal, explica; «Jo som d’esquerres políticament, i crec en un món amb una propietat social, repartir les coses. Jo vaig ser del partit comunista, però va acabar malament, es frustrant».
Pel que fa a DONA i/o feminisme comenta; «Hi ha una frase de Simone de Beauvoir que m’encanta: «El feminisme és una manera de viure personalment i de lluitar col·lectivament». Crec que això ho defineix bé».
«La NATURA m’encanta, ens cura, té un efecte reparador, però la veig en perill, molt explotada. I em fa molta pena veure com va el planeta, és una cosa que em dona malestar».
Té relació familiar amb MARRATXÍ «sobre tot pel meu padrí. Per mi era anar a cas Metge o Son Guillem -de Son Nebot- per Sant Antoni, Nadal i Pasqua. Després els pares hi han viscut devers trenta-cinc anys».
Li agradaria ENTREVISTAR «per exemple na Maria del Mar Bonet. L’admir per trajectòria i li demanaria com veu la seva evolució dins aquesta Mallorca, quin missatge d’esperança em podria donar.
També gent de la universitat.
Històricament, Marguerite Yourcenar. Era acadèmica i li demanaria coses de la civilització europea».
Per acabar, estàs contenta d’aquesta VIDA, d’aquest MÓN?
«Sí, de la vida. Em consider privilegiada perquè estam a una part de món que som afortunats.
Del món, no. Hi ha massa desigualtats».
Moltes gràcies, Xisqueta.
L’anterior protagonista de l’encadenament, la geògrafa Joana Maria Seguí li feu aquestes preguntes:
- Que va suposar ser Presidenta del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears? Quina fou la visió de la UIB després dels 4 anys de mandat? Es modificà la imatge que en tenies?
«Sí, evidentment se va modificar, perquè veient les coses de dedins és molt diferent. Jo tenia una idea de la universitat molt distinta encara de quan jo vaig estudiar, l’any 75. Em vaig trobar amb una universitat enfora de la ciutat, amb molts d’alumnes, molts de graus, i molt de professorat. D’una delegació de Barcelona, a una universitat pròpia d’aquí hi havia un canvi sustancial.
Però també la visió que jo tenia va millorar en el sentit que ara és una institució que estim més, que té totes les seves llums, que són importants per mi, i algunes ombres. Ara som més conscient i tenc més clar la importància d’una bona universitat pública amb les màximes branques de coneixement possibles i crec que hauria d’estar molt connectada amb la societat perquè si la societat conegués més lo que es fa a la Universitat, això segur que canviaria per bé aquestes illes». - Creus que el feminisme ha transformat la teva activitat professional com a advocada?
«No sé si l’ha transformada, el que si sé és que l’ha com a impregnada, perquè el feminisme te dona uns coneixements que fan que posis la teva atenció sobre com cada cosa que te conten com la pot viure una dona o un home, o una nina o un nin, i saps que és des d’una manera diferent.
I pens que el feminisme per mi te una càrrega ética molt important i hauria d’haver transformat un poc la meva manera de fer i també com rep jo les distintes coses que he vist dins el despatx i fora del despatx, com les interpret. I crec que el feminisme també m’ha fet ésser mes crítica amb coses que d’altra manera m’haguessin passat desapercebudes». - Creus que a Balears les activitats del Lobby de Dones han contribuït a fer créixer el moviment feminista?
«Sí, pens que al seu moment. El Lobby va néixer l’any 1994 i va tenir uns 10-15 primers anys amb molta presència pública i ara sortosament hi ha molts més grups de dones feministes activistes, tant a Palma com als pobles. Això és molt important, però crec que el Lobby ha contribuït de manera important per un parell de fites: per exemple, quan el president Canyelles a una tertúlia de dones va dir que eren molt males de matar les dones perquè a una li havien donat set punyalades vàrem iniciar una campanya molt important; fins i tot ho duguérem a fiscalia, que ho va arxivar, naturalment. Vàrem tenir tanta presencia pública, juntament amb el cas Túnel de Sóller, com per pensar que va ser un element que va influir en la seva dimissió.
Una altra cosa bona que vàrem fer el 97-98 va ser demanar al defensor del poble que es fes un informe sobre els maltractaments, sobre la violència contra les dones. I aquest informe va ser l’inici de tot unes tasques legislatives que acabaren el 2004 amb la primera llei, una llei orgànica sobre la violència contra les dones».
-Quines són les diferències entre el feminisme d’ara i el dels anys 70-80??
«Jo crec que els anys 70-80 era l’inici del feminisme que encara reivindicàvem una igualtat legal, jurídica. Era un feminisme que no era un mecanisme massiu, era un tema de minories. Aquest feminisme després es va traslladar al món acadèmic, a la universitat, i va permetre estudiar molts d’aspectes de les aportacions de les dones a tots els àmbits culturals històrics i polítics.
El feminisme a partir dels anys 90 s’ha convertit ja en un moviment molt generalitzat, inclús amb mobilitzacions massives i amb moltes dones joves implicades que ha fet que la idea de feminisme ja sigui una idea acceptada en general com a una bona teoria emancipatòria i com a moviment social transformador, malgrat ara vivim en una época de qüestionament del feminisme per part de les forces de dreta i d’ultradreta que malauradament ha contaminat moltes de les opinions de la gent jove».
Per la seva part, na Xisca deixa aquestes preguntes per al proper personatge de la cadena, la historiadora Bel Peñarrubia:
1.- Quins criteris segueixes per triar els teus objectius de recerca?.
2.- De totes les dones que has estudiat, en podries destacar dues o tres i per què elles?.
3.- A quin moment prengueres consciència de la falta de presència de les dones i de les seves aportacions als llibres de text, als currículums escolars, a les investigacions… ?
4.- Has estudiat molt el segle XIX, hi ha hagut a Mallorca una burgesia il·lustrada?.
5.- Has notat un canvi als centres escolars des del començament de la teva carrera de docent fins al dia d`avui?
La crònica
Dinar amb FRANCESCA MAS BUSQUETS
MDR.-
El dia acompanya per a preparar els snacks a l’ombra de la boganvíl·lea. Na Xisca una
mica nerviosa, entenc que en Pep ha errat el camí, però ben aviat arriba i bé està el que bé
acaba. Ja hi som tots, el sol és coent. Amb els snacks compartim l’alegria de coneguts i
companys retrobats.
En un ambient distès parlarem de viatges, de l’actualitat i de persones i personatges
coneguts per la majoria. Sortirà a redol el poble de Felanitx, un lloc singular, s’escoltarà un
repàs general i ràpid de personatges del poble de Felanitx, i encara ens sorprenem i
coneixerem que la primera estelada fou dissenyada a Felanitx els anys 20.
Els entrants, coca de trempó i mix de pernil ibèric i cunyes de manxec, acompanyaran el
tranquil moment que avui s’ha generat. Encetarem una estona el tema de l’advocacia, de
jutges, judicis i poder judicial, tal vegada cada cop més elitista. Na Xisca parla clar i
s’explica amb seguretat. Encara una sentència sorprenent, -a Mallorca hi ha més advocats
que a tota Irlanda, fins i tot que a tot París- em deixarà una mica sobtada.
El plat principal, un arròs brouós de peix i marisc, gustós i melós, acompanya la
continuació de la conversa. La importància, a qualsevol professió, de poder-te fiar dels
companys i companyes. També passarem per damunt del tema de la violència contra les
dones i na Xisca, amb certa tristor, manifesta que és important que quan una dona denuncia
abans ha d’estar informada del que li espera. I comparteix que a Mallorca als anys 20 no
era un fet que pegassin a les dones i com per a una eivissenca casar-se amb un mallorquí
era fer un bon partit.
Tant de bo que les postres, ‘cremadillos’ i bombons de xocolata, endolceixen el moment i
donen lloc a parlar de com érem abans, quan érem estudiants, quan encara ho aprofitàvem
tot i com d’aviat canvia el món. Quedarà una estona per parlar de la I.A. i la por que fa a
alguns dels presents. També dels problemes de la vivenda.
Tenir na Xisca, i la resta, ha estat a més d’enriquidor un plaer difícil d’oblidar, un bri de
familiaritat que a vegades no pots explicar d’on ve però que et permet gaudir de l’estona
compartida. De ben segur que no serà la darrera.
L’OPINIÓ DELS ASSISTENTS
«Ha estat un autèntic gust poder venir a aquest ‘Dinaret’ ple de bones companyies, estimades de fa temps i que sempre recordaré.
Per començar, aquesta casa, com un refugi silenciós i ple d’històries. Les converses de na Maria, na Joana M, en Jaume, na Lila… i la teva presència més discreta i tan atenta!
Entre tots una complicitat alegre malgrat alguns temes nostàlgics i un tàcit compromís en seguir conreant l’esperança: una disciplina. No tenim més opcions, hem de seguir confiant. Gràcies a tots i fins una altra trobada».
(Xisca M, Manacor)
«Ha estat una meravella de dinar, tant el menú com la companyia»
(Pep P, Manacor)
«Un plaer compartir ‘dinaret’ amb na Francesca Mas, una dona feminista i gran professional de l’advocacia, la primera dona presidenta del Consell Social de la UIB, tot un gust. Amb coca i arròs de peix i dolços espectaculars!!
Gràcies als convidats per la conversa!»
(Joana M.S, PM)
«Moltes gràcies per un dinar tan bo, tan agradable i tan interessant per la companyia, amb persones conegudes que en saben tant i que aprenc molt amb elles.
Com sempre, me deman tornar».
(Lila T, PI)
«El dinar, un luxe
La companyia impagable
Per repetir i continuar la conversa»
(Maria D, CO)
«Un bon dinar i un bon retrobament.
Mil gràcies»
(Jaume V, PM)
