Publicidad
InicioMALLORCAPREMSA FORANAAmarraments, l'Arxiduc, Biniaraix, Ous... i més coses

Amarraments, l’Arxiduc, Biniaraix, Ous… i més coses

Retalls de Premsa Forana

Biel Massot i Muntaner


(Sóller, 7004)

 

Amarraments

“Aconseguir amarrament base a Sóller és tota una odissea” sentencia Aina Borràs, autora de l’article. El Port compta amb un total de 465 llocs per amarrar embarcacions permanentment que, a més d’estar actualment ocupats, tenen una llista d’espera de 625 persones es adquirir una plaça. Hi ha ciutadans que fa 21 anys -des del 2.000- que esperen amarrament base a Sóller i encara no l’han aconseguit per mor de l’alta demanda de les instal·lacions portuàries. Només dos ports superen el de Sóller en llista d’espera: el de Pollènça i la Colònia de Sant Jordi.
(Sóller, 7004)

@ 39 Amarraments

Objectius culturals

Irene Cabrer entrevista Miquel Nadal Vaquer, regidor de Cultura i Esports. Després de comentar l’actualitat cultural i esportiva de Sóller, amb alguns dels seus aspectes concrets, com la Banda i la manca d’instal·lacions, tant culturals com esportives, el regidor fixa els seus objectius per als propers dos anys: “Vull que l’escola de Música i la Banda funcionin amb normalitat i tenir un auditori. Quant a esports, millorar les instal·lacions que és una exigència de les entitats esportives i un lloc adequat per entrenar els atletes”. La intenció és immillorable…
(Sóller, 7004)

@ 39 objectius

L’Arxiduc

Són conegudes les facècies de Lluís Salvador pel que fa al seu tarannà. L’amic Miquel Ferrà i Martorell, als seus “Col·loquis del dissabte”, n’aporta una altra; conta que parlant amb la propietària, ja major, d’una casa noucentista que dominava el Port de Sóller, aquesta li va dir que havia conegut l’Arxiduc Lluís Salvador. Li va demanar com havia estat allò i digué que aquell havia vingut, en el seu dia, convidat a la inauguració de la casa noucentista. I hi va afegir l’anècdota: “Contà que sa Altesa Reial i Imperial pujant per una de les escales s’havia esquinçat els calçons. Pujat a una de les saletes, es va asseure a un petit sofà mentre el seu criat demanava a la madona fil i agulla. Sorpresa, la madona digué: I no en té d’altres de recanvi? El criat digué que mai no portava roba de recanvi i que de calçons, a Miramar, en tenia pocs, ja que era descurat en això del vestir…”
(Sóller, 7004)

@ 39 Arxiduc

Biniaraix

Pedro Andreo, a la secció “Passen coses” parla de l’ahir d’aquesta població de la Vall i ens ofereix un retrat de com eren les botigues a finals dels anys cinquanta del segle passat: “Durant aquells anys encara no hi havia res envasat, tot es venia a la menuda (el que coneixem popularment com ‘a granel’). El lleixiu i la llet, se servien en botelles de vidre retornables; el sabó fluix i el saïm a pes; el vi en bótes i l’oli en barrals; el gra per als animals en sacs i el cafè, molt a mà en el moment de vendre’l, en bossetes de paper. Això vol dir que es produïa ben poc fems perquè els pocs envasos que hi havia eren el que ara en deim biodegradables. Un concepte que fa setanta anys a Biniaraix no existia perquè no era necessari”. D’aquí arriben els canvis i la lliçó ecològica: “Tot va canviar a mitjans dels anys seixanta. En poc temps, la taverna de la família Frontera es convertí en un bar, s’hi instal·là una cafetera i, més tard, l’antiga barra del Bar Espanya. Arribà la televisió, la primera cabina telefònica del barri i es col·locaren un parell de taules on els clients habituals jugaven a truc, consumien poc i feien molt de fum. El tabac es va començar a vendre en caixes de cigarrets i començaren a arribar licors ja mítics com el Soberano, el Veterano i les botelles cobertes per una xarxa de Terry Centenario. Però ela avenços feren que els envasos ja no fossin retornables i que es començassin a generar més i més residus. Uns residus que abans, literalment, no existien”.
(Sóller, 7004)

@ 39 biniaraix

Ous

El cuiner Juanan Fernández segueix parlant d’ous a la seva secció “Parlem de cuina”. Després de continuar amb unes consideracions generals, com els 4 elements que els composen (closca, rovell, blanc i membranes), passa a les possibles preparacions, en aquest cas només d’ou. Proposa: Fregits, a la planxa, truites, remenats, fregits i trencats, cuits, escaldats o ofegats, al plat o a la cassola (cocotte), crus en salses o simplement batuts, secs o deshidratats, salmorra, adobats, fertilitzats, al forn.
Per arribar a les “100 maneres de cuinar” hi ha tasca… Això fa pensar que en un proper capítol, tractarà d’altres possibilitats. Estarem a l’aguait…
(Sóller, 7004)

@ 39 ous

Agermanament

A principis d’agost s’haurà celebrat aquest esdeveniment, entre Sóller i Port-Vendrés, que cerca rememorar els viatges fets amb el pailebot Miquel Caldentey. Aquesta embarcació comerciava principalment taronges, però també altres productes com figues seques, embotits o nispros. De retorn solia dur productes de França o la Península. El pailebot tenia la seva matrícula a Sóller i tenia un germà bessó, el Nuevo Corazón, que fou desballestat i enfonsat a la badia de Palma als anys vuitanta. Per evitar que el Miquel Caldentey patís el mateix destí, l’any 2018 ambdues ciutats s’agermanaren per intentar recuperar la nau. Una altra finalitat d’aquesta trobada, que replega un estol d’embarcacions de vela llatina procedents del Rosselló, Catalunya, Menorca i Mallorca, és que les comunitats que mantenen naus d’aquestes característiques es volen fer visibles amb la intenció que la UNESCO les declari Patrimoni de la Humanitat.
(Irene Cabrer, Sóller, 7004, 23 VII ’21)

@ 39 pailebot_santa-eulalia

Compartir noticia en redes sociales?

Facebook Twitter

ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

Publicidadspot_img
spot_img

Últimas noticias

Comentarios

Compartir noticia en redes sociales?
Facebook Twitter