Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Manacor Comarcal, 1825)
Josep Prohens
Encara en números anteriors trobam la biografia musical del felanitxer Josep Prohens i Julià, actual professor titular de Composició i Orquestració del Conservatori Superior de les Illes Balears, director de l’Orquestra Contemporània del Conservatori Professional de Música de Felanitx, i president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià.
Quan li demanen quina és l’obra més dificíl, la seva resposta sempre és aquesta: «Totes les obres tenen el seu encant, has de saber treure l’esperit de cada compositor, aquesta és la feina del director, donar a conèixer la manera d’escriure de cada compositor i la manera de sentir de cada alumne de composició. Intento inculcar als meus alumnes la sinceritat en la interpretació de les obres. Totes són difícils, cada una té una dificultat diferent, una té el caràcter, altres els ritmes, altres exigeixen una gran concentració, però l’important és que t’has de posar dins la personalitat de cada autor».
(Magdalena Ordinas, Manacor Comarcal, 1801)
El ball de sala a Mallorca
Aquest és el títol del llibre del manacorí Ramon Codina Bonet, que es presentà dins el marc de les Jornades d’Estudis Sonors, coordinades per Bàrbara Duran i Txema González de Lozoyo. Aquesta obra és un estudi en profunditat dels espais sonors i d’esbarjo on els músics de diferents èpoques tocaven. Seguir l’enfilall de conjunts, bandes i grups que Codina anomena permet estudiar bona part del repertori i músiques mallorquines dels locals d’oci, a més del paper de les diferents bandes.»
(Magdalena Ordinas, Manacor Comarcal, 1808)
Manacor Comarcal i Premsa Forana
Aquesta revista va ser una de les publicacions fundadores de l’Associació de Premsa Forana. El director del setmanari, Gabriel Veny, explica: «Jo mateix anava a les reunions mensuals a la seu de Sant Joan, fins que me vaig fartar que els quasi únics temes de debat sempre es centraven en les subvencions a rebre del Govern i del Consell i en la publicació d’editorials conjunts, per suposat sempre favorables als que donaven les subvencions. No m’agradava ni una cosa ni l’altra. D’aquí que un dia, fa mé de vint anys, ens desentenguéssim de la Premsa Forana. Mai no hem estat partidaris de rebre subvencions dels qui governen les institucions, cosa que sempre condiciona la línia periodística de la publicació que les rep. La independència de Manacor Comarcal ens impedeix entrar en el joc de les subvencions, sempre encaminades a destacar la gestió governamental i ignorar els seus errors o equivocacions, o fins i tot les barbaritats que cometen. Esper que, una vegada més, hagi quedat clar».
(Manacor Comarcal, 1808)
Alcover, Aguiló i Josep Massot
La secció «Hemeroteca» dedicada en aquesta ocasió a l’octubre de 1979 parla de l’homenatge retut a Manacor a Mn. Antoni M. Alcover dins el context general de les «Festes Pompeu Fabra». Un dels actes consistí en la conferència de Josep Massot i Muntaner, amb arrels a MARRATXÍ. El conferenciant tractà sobre les relacions mantingudes per Mn. Alcover i Marian Aguiló, de les seves concordances i discrepàncies, fent lectura de paràgrafs de cartes d’ambdós. I diu el cronista: «El conferenciant, al qual en cap moment li varen veure cap intent de mostrar-se com un gran orador, patentitzà estar perfectament documentant quant als camins de Mn. Alcover i Marian Aguiló en el seu escarpat camí en la lluita per ‘la nostra llengua’ «.
(Gabriel Veny, Manacor Comarcal, 1808)
Rentapeus
A la platja de s’Illot hi han instal·lat rentapeus. Algun veïnat silloter va comentar als responsables del setmanari: «Estan molt bé, aquests rentapeus però, en vista que ses dutxes que hi havia abans ja tenien rentapeus, no hagués estat més idoni taponar les dutxes i que funcionessin igualment els rentapeus, i d’aquesta manera no hauríem hagut de pagar uns nous rentapeus». Des de la Redacció de Manacor Comarcal repliquen que «entenem el silloter, però també ens posam dins la pell de les autoritats: si ho haguessin fet així possiblement haguessin dit allò de ‘només tenen doblers per al que volen!’ «. Opinions per a tots els gusts…
(Manacor Comarcal, 1825)
Museus
Lourdes Melis Gomila (Porto Cristo, 1985) és llicenciada en Historia de l’Art i professora de Museologia a la UIB. Darrerament ha presentat la tesi doctoral sobre el potencial turístic dels museus de la nostra Comunitat. El seu principi és: «Enmig del debat sobre el model turístic, l’anomenat ‘turisme cultural’ se presenta com alternativa al turisme de sol i platja que domina a les illes».
La investigadora ha revisat la documentació legal i la normativa vigent relativa als museus (…) També ha realitzat un cens dels centre museístics, així com una descripció general de tots ells (…) Per a realitzar aquest estudi la professora explica: «He comptabilitzat un total de 61 centres a Mallorca, 14 a Menorca, 12 a Eivissa, 1 a Formentera i 1 a Cabrera. Però no tots són reconeguts com a Museus. Segons la llei, el 90% dels museus consultats no es poden considerar com a tal».
La tesi doctoral de Lourdes Melis conclou que els museus balears presenten una potencialitat i possibilitats molt diverses que els podrien convertir en un dels recursos culturals més significatius de les illes.
(Joan Payeras, Manacor Comarcal, 1825)
Tangos
A finals de juliol, la Banda de Música de Sant Llorenç oferí un concert amb el títol «Assassinat Astor Piazzola», coincidint amb el centenari del naixement d’aquest autor. «Fou un concert on la música sensual, íntima, delicada a moments però també amb molta força i energia a d’altres ens transportà a l’Argentina de mitjans del s. XX».
El concert va comptar amb la col·laboració dels «més que coneguts ballarins» Rafel i Marina Rosselló, germans ciutadans d’arrels de MARRATXÍ.
Les peces que s’arribaren a tocar al llarg d’aquesta ‘Vetlada d’Estiu’ foren: Manila, Oblivion, A little tango music, Por una cabeza, El choclo, Adiós Nonino, Street Tango i Libertango.
(Magdalena Ordinas, Manacor Comarcal, 1825)
Al voltant de la ment
La secció «Desde mi punto de vista» de la pintora Ana Mascaró tracta tota una sèrie de temes, en aquesta ocasió al voltant de la vida i dels records… Arran d’això, un moment determinat es demana: «Hi ha misteri més gran que la nostra ment? La ment humana és el gran misteri de la història. La gran meravella és la nostra ment. Aquí està, amb vostès, amb mi, dominant la nostra vida sense que ho sapiguem, influint en el nostre dia a dia. La ment humana és una meravella, la màquina biològica perfecta per adaptar-nos a un món com el nostre, en constant canvi, que ens permet sortir del pas de qualsevol situació». Per pensar…
(Manacor Comarcal, 1825, 7 VIII ’21)
