lunes 29 noviembre 2021
spot_imgspot_img
InicioMALLORCAPREMSA FORANABel canto, Interès social, Dret, Llengua… i més coses

Bel canto, Interès social, Dret, Llengua… i més coses

Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner


(Llucmajor de Pinte en Ample, 444)

Joan Laínez

Músic llucmajorer que va dirigir formacions com el Mallorca Gay Men’s Chorus, el Palma Gospel i el cor Ciutat de Mallorca. Va abandonar aquests projectes per dedicar-se al món de l’òpera.
Ara, acaba de rebre tres guardons en la primera edició del Corsica Lirica, el primer concurs d’opera de Còrsega: un segon premi ex aequo amb la cantant Laurène Paternò, el premi de l’Associació Opera Veritas i un altre que li brinda la possibilitat d’actuar a la ciutat italiana de Bari.
En aquest certamen, al qual aspiraven 50 professionals de l’òpera de tot el món, es valora la capacitat vocal i la interpretació dels aspirants.
(Llucmajor de Pinte en Ample, 444)

Son Antelm

Les instal·lacions hoteleres i el camp de golf ubicats als terrenys d’aquesta possessió seran gestionats per AC by Marriot durant un període de 20 anys. L’objectiu dels nous explotadors és conventir-lo en un centre de gran luxe per al turisme internacional d’alt poder adquisitiu.
L’interessant, tristament, és el comentari posterior: «S’allunyen encara més aquelles promeses que durant els anys 80 volien fer creure que s’aprovava la construcció de Son Antelm com un centre d’aigües termals del qual es beneficiarien els malalts del municipi, tal com afirmava, entre d’altres, Rabasco davant el ple que va donar el qualificatiu d’interès social al projecte presentat aleshores i aprovat per tots els grups municipals, excepte el PSM. En aquell ple un col·lectiu ecologista va tirar monedes al batle i als regidors que aprovaven el projecte».
(Llucmajor de Pinte en Ample, 444)

L’encant del Dret

Antònia Paniza Fullana, Doctora en Dret i catedràtica de Dret Civil de la UIB, va fer el pregó de fires de Llucmajor, la seva ciutat, amb el títol «Tast jurídic del terme de Llucmajor. De les curiositats locals al Dret Turístic». Dins aquest pregó «La Dra.Paniza mostrà exemples molt interessants de com el Dret és present en moltes activitats humanes i de quina manera s’ha anat adaptant als canvis que ha experimentat la nostra societat. Hem passat d’una Mallorca rural i tradicional a una Mallorca turística i el dret ha donat forma legal a tota aquesta gran transformació. No us perdeu les que fan referència a partió de finques, herències, drets de vistes, servitud de pas… tot un ventall de possibilitats males d’entendre des de la perspectiva actual i més per als estrangers que compren una finca i l’escriptura conté vestigis d’aquest passat ancestral que es va esvaint».
A l’entrevista posterior, quan li demanen com presentaria als joves d’avui el Dret per a fer-lo atractiu, diu: «Com vaig dir al pregó, a la vida quotidiana el dret ens envolta: des dels nostres noms i llinatges (filiació), anar a comprar el pa cada dia, comprar una casa o totes les compres que ara ja feim online… només en són un exemple. Totes les activitats necessiten una regulació, el Dret hi és darrere. A més, el Dret va evolucionant i canviant i fa que l’estudi sigui constant. D’ençà que naixem fins que ens morim, el dret hi entra o hi participa. Algunes sèries o pel·lícules d’advocats fan la resta, però cal anar alerta: no tot és com a les pel·lícules».
(Francina Capellà / Margalida Palou, Llucmajor de Pinte en Ample, 444)

«El rei d’Etiòpia»

Es tracta d’una exposició fotogràfica de Toni Catany organitzada per la seva Fundació al Claustre de Sant Bonaventura, que es podrà visitar fins el 28 de gener del 2022. La mostra recull unes 80 fotografies i una col·lecció d’objectes, fruit del viatge del fotògraf llucmajorer.
Les fotografies han estat seleccionades pel director de la Fundació Toni Catany, Antoni Garau, i pel poeta Manuel Forcano, amic del fotògraf a qui acompanyà en aquest viatge a Etiòpia, el gener de 2007.
En una conferència prèvia, Manuel Forcano va explicar que l’exposició «suposa fer el mateix recorregut que va fer Catany durant el seu viatge, des de la descoberta del país i les seves tradicions per part de l’artista a la troballa de la cara que havia de ser finalment la representació d’Escariano, el rei d’Etiòpia».
En realitat Toni Catany va decidir fer aquest viatge perquè necessitava retratar Escariano, el rei d’Etiòpia, per completar les fotografies que havien d’il·lustrar fragments escollits de la nove·la cavalleresca de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc.
(Coloma Julià, Llucmajor de Pinte en Ample, 444)

Supremacisme a domicili

Aquest és el títol de l’interessant article de Miquel Cardell, inclòs a la seva secció «Quaderns del Fum Major». Conta uns fets que, malauradament, ens han passat a tots, una o altra vegada… o vàries. Comença amb el so d’un telèfon, que no li ha contestat en despenjar… però ha insistit: «-Digui? Sent renouets i finalment una veu de dona amb clar accent sudamericà: -Puede hablarme en castellano? No record cap bon dia i cap per favor. Però record clarament una cosa que per escrit no es nota, aquell punt d’impaciència, el just per deixar clar que l’he molestada». Resulta que és de Lowi. L’embós i el raonament de l’articulista s’entenen i són compartits: «De manera que em telefonen sense que jo ho hagi demanat ni ho vulgui, m’interrompen la vida i em roben temps per fotre’m un sermó que no vull sentir per vendre’m una cosa que no vull comprar i ni tan sols tenen l’educació bàsica d’entendre la meva llengua. (…) Supremacisme lingüístic a domicili en diria jo. Lowi li du el racisme idiomàtic a ca seva, tant si vol com si no vol». Lowi i tota una sèrie d’altres empreses, afegiria.
A més d’aquest inici, segueix amb altres exemples i actituds, a vegades provocades des del mateix Govern Balear que, teòricament, hauria de defensar els nostres drets lingÜístics. Treu enmig el cas de la sanitat: bon metges o atenció en català? Ho resol ràpidament dient que no són dues habilitats incompatibles i planteja als defensors del castellà a ultrança la pregunta: «Preferirien un millor metge que no entengués l’espanyol? Un súpermetge russòfon, per exemple?». La cosa té mala cura, tanmateix.
Acaba posant exemples de mala praxi lingüística en català, mentre s’imposa el vocabulari en altres llengües, que s’adapta i s’aprèn en perjudici del nostrat… «I ningú sembla pensar que negligir el mallorquí és un acte de menyspreu, de mala educació, de racisme lingÜístic». En resum, sempre sortim perdent…
(Llucmajor de Pinte en Ample, 444, X ’21)

Compartir noticia en redes sociales?
Facebook Twitter
ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

spot_img

Últimas noticias

Comentarios