(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner.-
Bernat Sureda viu al Pla de na Tesa fa molts d’anys i és que les seves arrels són marratxineres. Ens coneixérem arran de la revista Pòrtula -on curiosament, una filla seva va sortir a una secció juvenil- i malgrat no ens véssim massa, sempre que ens hem vist hi ha hagut bona sintonia. En proposar-li de venir als ‘Dinarets’ no ho va dubtar ni un segon. Com la majoria de jubilats que hem tengut, no atura de fer coses i té quaranta mil projectes en marxa… i que duri…
Vet ací un exemple que el TEMPS lliure, encara que hom en tengui poc, pot servir per fer moltes coses:
«A part de la meva feina professional, que ara amb la jubilació ha minvat una mica – encara estic d’emèrit encarregat d’alguna cosa i acaba de sortir, publicada per l’IEC el segon volum d’una història de l’educació en el franquisme de la que som un dels coordinadors. A part d’això no tenc cap afició que domini, però en tenc moltes. Especialment a l’estiu, m’agrada pescar, bé, m’agradava ja que feia pesca submarina i ara no puc fer-ho tant. M’agrada molt anar a comprar o simplement passejar pels mercats o mercadets. M’agrada llegir, encara que tenc bastant abandonada la lectura d’obres de ficció i llegeixo més assaig, obres d’història o política. Ara que tenc més temps, he descobert el plaer de cuinar, sempre amb l’assessorament de la meva dona que és una excel·lent cuinera. També m’agrada molt dedicar un cert temps a la jardineria i a fer de pagès. Tenc a casa un terreny per sembrar, amb arbres i gallines. M’agrada també fer petites reparacions a la casa. Sempre m’ha agradat molt explorar les possibilitats de les noves tecnologies, no m’importa dedicar temps a descobrir nous programes d’ordinadors i noves funcions. Dedic un temps raonable a les xarxes socials. Mantenc per gust diversos comptes, personals i institucionals i he estudiat i explorat les seves possibilitats per a la divulgació científica, en el cas de la història».
En relació a les persones per les quals pugui sentir ADMIRACIÓ és extens: «A tall històric hi ha moltes persones que m’hagués agradat conèixer, encara que després me decebessin. Plató o Aristòtil, molt propers a noltros. Kant devia ser un personatge interessantíssim… Tot i que pentura els coneixeria i quedaria frustrat».
El CINEMA «és un tipus d’activitat que em va interessar a una època de la meva vida, sobretot quan estudiava a Barcelona, a finals dels ’60, inicis dels ’70. En aquell moment, la Filmoteca de Catalunya mostrava coses molt interessants».
«Tenc molts de films que m’interessen. En record un concret, que era ‘To be or not to be’, de Lubitsch. Chaplin també m’ha interessat molt. En general, les pel·lícules lligades amb l’educació també m’interessen».
«D’actors, un dels que m’han interessat és José Luis López Vázquez, perquè té molts de registres; d’actrius destacaria la que va fer ‘Los gozos y las sombras’, Charo López».
Si poguessis triar algun LLOC per néixer: «Crec que aquí o a qualsevol lloc de la Mediterrània. Sicília també m’entusiasma, però crec que aquí, a on he nascut».
«Per viure, crec que també aquí, és a on em sent més còmode. També me vaig sentir molt còmode a Sicília. Si no pogués viure a Mallorca, viuria allà».
«I per agudir, en general Itàlia, d’allà m’agrada tot: Florència, Roma, Mantua, Pàdua… Itàlia m’entusiasma».
Quant a activitats ARTístiques que l’atreguin «cap del tot, i totes m’agraden, sobre tot la pintura i la música. Al teatre també el trob molt interessant».
De MÚSICA «m’agrada sobre tot la clàssica. Sempre, però també el folk nord-americà, com el de Joan Baez, i també la cançó catalana: Raimon, Lluís Llach, Serrat. A la ‘chanson’ francesa sempre l’he trobada molt interessant. També el jazz. En això de música som molt eclèctic».
«De compositors concrets, en Txaikovski m’agrada molt, en Bach també.
«De cantants esmentaria els de la Nova Cançó: Maria del Mar Bonet, com a propera; després es podria ampliar molt, n’hi ha que han tengut un paper important en la meva història».
«Una cançó que me mou i me va moure molt va ser ‘L’Estaca’. Té unes ressonàncies i una significació més enllà de la música i de la lletra; reclamar la llibertat en un determinat moment va ser molt important. També era a una època de la meva vida, durant la joventut».
Segueix la tònica general, si hagués de quedar-se sol al món amb alguna PERSONA: «Home… la meva dona, indubtablement, sense cap dubte ni un».
En qüestió de GASTRONOMIA «m’agraden tots els menjars, i els pocs que no m’agradaven, quan he tornat major m’han agradat, com era la pinya tropical i el iogur».
«M’agraden en concret molts de plats: les sopes, l’arròs brut, els escaldums… però també m’agrada la pasta italiana, la cuina xinesa, o japonesa. M’agrada molt el peix, m’agrada la carn, som un gran menjador i un gran degustador».
Cuina i li surt especialment bé el pop amb ceba. I recalca: «Amb ceba, qualsevol cosa, com fetge, truita, el pop… Pos ceba per tot».
En tema d’ESPORT «no practic massa més que caminar i un poc de gimnàs… No m’agraden els esports de competició, sobre tot col·lectius… de tant en tant veig els que són individuals: atletisme, gimnàstica rítmica… Actualment hi ha una situació que m’agrada especialment, que és veure el meu net jugant a futbol».
Quant a COL·LECCIÓNS té coses a dir: «Sí, una de llibres… Els llibres me creen un atractiu especial i seria capaç de comprar fins i tot aquells que no llegiré… Si he de buidar llibres, encara que sé que no llegiré, em costa molt desfer-me d’ells».
«Quan era nin feia alguna col·lecció de cromos, de plantes o animals, que et venien amb les rajoles de xocolata. També ara, amb la meva esposa, tenim molts objectes de ceràmica. I a temporades he col·leccionat coses de la mar, copinyetes o closques d’animals marins. També una època em pegà per calidoscopis…»
«Pel demés som un gran ‘replegador’…. de moltes coses, per no dir de tot, com un moble antic, fins a papers per fer esborranys».
Esmenta una FRASE que no és lema seu, però que li agrada i la recorda adesiara: «És una frase o pensament que en aquest moments que està tant en qüestió la democracia i hi ha tant de totalitarisme… allò de Kant, aquella norma suprema: ‘Converteix en regla suprema allò que tu consideres que s’ha de fer’; dit d’una altra manera és ‘has de voler pels altres allò que també voldries per tu».
De LECTURA «sempre m’ha agradat tot, però he dedicat més temps a una cosa que l’altra… Primer, de jovenet, tot… Llavors vaig passar quasi en exclusiva a la meva temàtica: educació, pedagogia… Ara voldria tornar a la literatura de creació, però també m’interessa molt la l’assaig polític i aquella literatura d’idees…»
«De temes i èpoques, m’agrada la novel·la sudamericana dels anys 60, el realisme fantàstic. Anteriorment em va interessar tot el que era en Galdós i l’assaig històric. També escriptors catalans; a Biel Janer li he seguit tota la trajectòria. Un autor que em va agradar molt, d’adolescent, va ser en Ramón J. Sender, record especialment ‘Las tesis de Nancy».
«A la poesia sempre m’ha costat entrar-hi. Ho he intentat amb Foix, però no hi ha manera…»
VIATJAR, li agrada. «Molt», especifica. Realment ha estat a molts de llocs: Tota la mediterrània, Itàlia, Grècia, Turquia, Síria, Egipte, Tunísia, Marroc, Sicília… També bona part de França, d’Anglaterra i d’Espanya.
Acaba recordant que «de joves vàrem anar al Perú, travessant-lo tot i anant amb transports populars».
«Un viatge especial, crec que aquest de Síria, perquè la nostra filla estava allà que estudiava àrab i ens posà en contacte amb la gent d’allà. I el recordam com a molt especial, vàrem conèixer una Síria que ara ja no es possible repetir».
En parlar d’un RACÓ preferit de Mallorca esmenta «a la colonia de sant Jordi, la cala, cala Galiota».
«I del món, per exemple Krak dels Cavallers, a Síria, castell dels templers. I Palmira també, ciutat romana dins el desert, rodejada de palmeres…»
No acaba de reconèixer-se VIRTUTS: «Crec que no tenc grans defectes ni grans virtuts. Em diuen que tenc una certa capacitat d’aconseguir consensos; una certa capacitat de lideratge de gup, també».
Però sí que en voldria tenir alguna: «Aquella que em fes agradós als demés, aquella que realment fes que els altres es sentissin còmodes amb mi, satisfets amb mi…»
També li costa parlar de DEFECTES, i així i tot potser els confongui amb virtuts massa compromeses o exigents: «Ho haurien de dir més els altres que no jo; però, tal vegada, no saber prioritzar les coses i dedicar excessivament el temps al treball, o preteses responsabilitats, i no saber contemplar el que els altres t’estan demanant. Deixar-me enlluernar, moltes vegades, pel que crec que és el sentit de la responsabilitat».
Tampoc no té per mà la pròpia DEFINICIÓ, però així mateix se’n surt; «En principi no m’he definit mai… no ho sé… tal vegada seria com una persona que pretén ésser bona, que pretén ésser correcta i que no sempre ho aconsegueix».
En canvi, té clar que repetiria EXPERIÈNCIES: «Sí, moltíssimes, gairebé totes, a excepció d’algunes traumàtiques, com un accident que vaig tenir».
«L’experiència més impactant va ser una moto que se’m va tirar a damunt… A nivell satisfactori és la convivència amb la meva dona i les meves filles».
Quant a ESBORRAR alguna cosa del record «crec que allò que m’agradaria llevar ja ho he esborrat, o ho he suavitzat i n’he eliminat els aspectes negatius».
«La gran IL·LUSIÓ de la meva vida són les meves filles».
Els graus més elevats de la teva escala de VALORS: «La justícia, i allò que ve amb ella: una societat justa, a on realment les persones es comportin d’una forma justa i responsable i aplicant el principi que deia de Kant que ningú no vulgui pels altres allò que no vol per ell».
A les persones que l’ENVOLTEN les demana que «siguin lo que són, és a dir que siguin allò que elles creuen que han de ser».
El que DETESTA més en la gent és «la supèrbia, i la falsedat».
Sobre alguns temes TRASCENDENTS
Considera que el pecat «és, dins la religió católica, i supòs que dins d’altres creences, aquells comportaments incorrectes i que van en contra de les normes».
«Del Més Enllà diria que no existeix».
«De la mort pens que és un final lògic d’una vida».
«De Déu diria que és una creació a la qual els homes s’aferren davant la dificultat d’acceptar que la vida és finita».
El seu PARTIT polític ideal «seria un partit que combinàs el desig d’una societat justa i equitativa, a on ningú fos abandonat a la seva sort sense el suport de la comunitat, que a la vegada fos respectuosa amb les persones i les llibertats individuals i les llibertats col·lectives i els drets col·lectius. Aplicant un terme convencional i establert seria una social democràcia».
Sobre DONA i/o feminisme considera que «en principi s’han de reivindicar l’home i la dona, crec que han de tenir les mateixes competències, els mateixos drets i les mateixes oportunitats. Que no ha estat sempre així, d’acord, però no hauria de ser així. Calen canvis i encara ha de canviar molt més».
Es mostra pessimista en relació a la NATURA: «La veig molt fotuda darrerament, fa temps que hem entrat en un procés de degradació, que no avançam en mesures de protecció eficaç. Trob que és difícil revertir el procés i la veritat és que som molt pessimista en aquest tema».
La seva relació amb MARRATXÍ és àmplia: «Fa una cinquantena d’anys que hi visc. De petit ja venia amb el meu padrí, que era d’aquí, ja va néixer al Pla de na Tesa i, de jovenet, era la casa a on fèiem les festes familiars, a cas Marquès des Pla de na Tesa, a on ara vivim. I quan fèiem ‘guateques’ de jovenets, també era a aquella casa».
Finalment, sobre si està content d’aquesta VIDA i d’aquest MÓN: «Sí, estic content de la vida; d’aquest món no tant, el veig malament, de la protecció del medi ambient i del punt de vista de la política, vivim una etapa de recessió democràtica tremenda, que pot tenir conseqüències nefastes per a la humanitat».
Gràcies, Bernat.
Les PREGUNTES de L’ANTERIOR personatge en cadena, Andreu Palou, bioquímic:
-(P) Vàrem passar l’etapa de canvis a la UIB, amb les distorsions típiques dels períodes de creixement. Mirant enrere, des del punt de vista personal, va valer la pena assumir el càrrec de vicerector? Per què?
-(R) «Crec que sí. Vàrem viure una etapa que treballàvem per convertir la universitat en un instrument al servei de la nostra comunitat, que tendria la dimensió de la normalització de la llengua, una internacionalització de la universitat i un posar al servei d’aquesta terra l’estructura universitària, els estudis, la recerca…»
- Com va canviar la teva visió de la universitat després d’aquella etapa?
- «Que te n’adones que els problemes no són mai simples; tot té una complexitat grossa. Quan et plantegen canvis o transformacions veus que no és tan fàcil com això i ho veus millor que la gent que no ha tengut feines de gestió ni feines de responsabilitat».
- Hi va haver decisions impopulars que, tot i això, consideres encertades?
- «Jo crec que sí. Si un polític o gestor pren aquelles decisions que són populars, difícilment canviarà res. Moltes vegades les decisions adequades són impopulars. No vull dir que en algun cas no fallàssim, però en general ho consider positiu».
- Quina diferència hi ha entre liderar acadèmics i liderar en altres sectors?
- «Liderar acadèmics implica que estàs tractant amb persones que més o menys estan al teu nivell en tots els sentits i necessites aconseguir un nivell de consens més elevat que, potser, en altres esferes de l’administració».
- Què creus que les universitats han de canviar urgentment avui?
- «Bufffff… «
- A Mallorca podem preveure una major presència d’universitats privades, com ja ha passat a altres comunitats com Madrid o Andalusia. Quins aspectes positius i negatius pots preveure?
- «Jo positius cap ni un, no n’hi veig. Positiu seria un major número de places i d’accés a la universitat, però dubt molt d’aquesta oferta. Crec que s’hauria d’habilitar més a la universitat publica; la privada em fa patir, no pot ser que no s’hi exigeixi el nivell d’exigència i d’excel·lència que s’exigia a les universitats públiques i encara ara.
La crònica
Dinaret amb BERNAT SUREDA GARCIA
MDR.-
La reunió comença alegre, en uns minuts queda clar que són moments de retrobaments, no deixa de sorprendre com es filtra, a les cares, l’emoció del plaer de la joia de l’encontre.
En Bernat, traspua tranquil·litat, ben posat i ben fer. Quan somriu tanca una mica els ulls, imatge que li dona un aire de jovialitat, recorda un poquet aquell alumne eixerit i divertit que sempre hi havia a la classe.
Amb els snacks i les olives coentes presents parlarem de cuina, a la qual s’ha aficionat en Bernat un cop s’ha jubilat, tot i que encara manté un temps en actiu com a professor emèrit. Diu que ha descobert que li agrada cuinar i no és tot sol, bona part dels presents confessen que gaudeixen de la cuina.
D’entrants, canapès de mantega i salmó, i coca de trempó que ens ha preparat na Catalina. Pasta ben fina i cruixent.
Afalagaments per la cuinera i la coca. El tema de la cuina s’estén a les coques i les pastes i queda evident que gaudim de comensals artistes en aquesta àrea.
Una taula de persones jubilades i totes en actiu, és d’imaginar que la vida mateixa a cada etapa desperta a nous quefers, alguns ben diferents als anteriors però en Bernat, no sols continua de professor emèrit, també treballa amb els seus estudis de recerca i ho diu, com si tal cosa, com si fos un no res. En tot moment en Bernat, amb paraules i posat, es resta importància, ho fa amb veu plàcida i un lleu somriure, per ell sols suposen activitats del dia
a dia.
De plat principal, paella marinera, al seu punt, gustosa i mengívola que rep molts comentaris positius de tots els comensals. Entra a la conversa la Intel·ligència Artificial, amb diverses experiències de quasi tots els presents i tot i que algú encara li tengui molt de respecte o no entengui quasibé res, la sentencia de n’Andreu és clara – t’ho posaran tan fàcil que hi entraràs- . Compartiran experiències diverses i algunes fins i tot ben divertides
amb la IA.
Amb les postres, deliciosa coca de na M. Antònia, encara queda temps per parlar d’olles i olleries, de ceràmica, de peces i d’elements i de personatges.
I arriba l’hora d’acomiadar-nos, contents de l’encontre i del temps que hem gaudit.
L’OPINIÓ DELS ASSISTENTS
«Un dinar molt agradable amb persones conegudes i altres que m’ha agradat conèixer.
Un magnífic amfitrió al que s’ha d’agrair la seva militància cultural i la seva tasca en defensa i recuperació de la identitat marratxinera, amb la que personalment m’hi sent identificat.
Moltes gràcies per aquesta agradable estona. Una forta abraçada».
(Bernat S, PT)
«Un plaer, compartir una paelleta marinera amb en Bernat Sureda i els demés, i parlant de totes aquelles coses que recordam dels temps de la universitat. Una gran xerrada que agraeixo».
(Andreu P, PM)
«Quin gust, compartir taula amb aquest grup de persones tan variat i interessant».
(Maria Antònia S, Sta Maria)
«Un bon dinar amb bona companyia. Com sempre, un plaer»
(Catalina J, SC)
«Amb una gran companyia, un bon dinar i una sobretaula molt interessant».
(Maria Lluïsa V, PT)
«Una reunió de retrobament, acompanyada de bon menú, un dinar tranquil i interessant».
(Maria D, CO)
