(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner.-
Artesana pels quatre costats. Sana enveja d’un pedigrí excepcional de siurelleres i ollers. D’una part, filla de Francesca -que dedicà gran part de la seva vida a l’artesania- i néta de madò Bet -precisament «des siurells», que fou la primera que es dedicà a aquest quefer- de can Bernadí, de sa Cabaneta; aquesta, Amengual de llinatge i provinent, en temps, de can Bernadí de Pòrtol i, aquesta branca, directament dels ‘primers pares’ de l’olleria portolana, Bartomeu Amengual i Caterina Oliver, que s’havien establert al nostre poble a finals del s. XVII, ell provinent de Santa Maria del Camí i ella de Santa Eugènia.
D’altra part, filla d’en Toni -Canyelles Palou- de Son Ros, de Pòrtol, oller provinent -com la seva mateixa esposa, la mare de Coloma- dels Palou que vingueren de Bunyola i entroncaren, precisament, amb els Amengual, d’on varen aprendre l’ofici. És descendent dels primers pares ollers, idò, per partida triple.
I una agradable sorpresa. Seguint amb detalls genealògics, el seu repadrí matern, el portolà Francesc Palou Socies era casat amb Maria Canyelles Capó. Capó, precisament el llinatge dels meus avantpassats; la meva cama bona marratxinera. Vol dir que, a partir del padrí d’aquesta Maria, per enrere, coincidim totalment de padrins amb Coloma. Som, per tant, parents; extrem desconegut fins ara. Així idò, na Coloma Canyelles Palou (sa Cabaneta, 1971)(*), juntament amb el seu germà Toni -de Son Ros de Pòrtol, també del gremi del fang- passen a partir d’ara a formar part de la nòmina dels descendents Capó que ja ens reconeixíem: Catalina Jaume, Margalida Busquets, Aina Muntaner, Teresa Matas, Pere Amengual, Catalina Ramis Ramis, Miquel Mut i Catalina Ramis Jaume. Com podeu veure, un èxit.
Durant el TEMPS lliure que, de fet, no en té massa, «per desgràcia» diu na Coloma, allò que més li agrada és viatjar. I, després, llegir…
Sent ADMIRACIÓ «per qualsevol persona que sigui capaç de tirar endavant somnis i aspiracions. El que faci coses que li costin ja és digne de la meva admiració» sentencia.
I, en concret, «de fora Mallorca i de qualsevol època, pot ser Marie Curie que va haver de lluitar contra moltes coses i va morir per haver fet allò que ella volia… una dona que lluità molt i hi deixà la vida» acaba dient.
Quant a CINEMA en veu, «però poc. El cinema l’utilitz per evadir-me i m’agraden molt les comedies franceses, és un humor que m’agrada».
En demanar-li algú concret, respon: «No som gens mitòmana, d’això de seguir algun actor i tal, no ho som».
Sobre triar algun LLOC per néixer comenta: «Mallorca està molt bé, però m’agradaria haver nascut a una gran ciutat, com París. Això sí, comptant amb un nivell econòmic adequat.
Si no pogués viure a Mallorca, m’agradaria molt viure a Berlín.
Per gaudir ho pots passar be a qualsevol lloc, però particularment ho pas molt bé a Menorca».
En relació a l’ART, confessa: «Pintar m’agrada, però pint malament. M’agrada la pintura, especialment els impressionistes: Gauguin, Van Gogh, i en Degas; les seves ballarines m’atreuen molt».
Pel que fa a MÚSICA li agrada tota. I puntualitza: «M’agrada escoltar la música canyera, però també el flamenc. M’agrada qualsevol estil».
«M’agrada molt en Bruce Springsteen. De música clàssica m’agrada en Wagner, perquè és molt potent. La que no m’agrada és la que diuen música melòdica, de gent trista cantant».
Quant a grups comenta «Sau m’agrada molt. I Lax’n’Busto».
Si hagués de quedar sola al món amb alguna PERSONA «ara mateix seria amb la meva parella, estic molt bé amb ell».
En qüestió de GASTRONOMIA «he descobert fa poc la cuina asiàtica i m’agrada de cada vegada més, perquè empra molta verdura i molt de peix i això m’agrada».
«M’agrada molt la sípia amb pilotes; ma mare la feia molt bé. I és el plat que faig quan he de convidar qualcú i quedar bé».
«Diuen que cuin bastant bé. També soc un poc especialista en postres; se veu que faig unes galetes de xocolata que diuen que són insuperables. I també el tiramisú».
No és addicta al seguiment de cap ESPORT, però personalment fa pilates i classes de tonificació i musculació.
Feia COL·LECCIÓ de bruixes, però ja no la segueix. Així i tot en té una trentena. Assegura que llibres en té molts, fins al punt que «de tant en tant feim donacions perquè ja no hi caben. Ara he descobert els llibres electrònics i com que no ocupen espai, m’hi he aficionat, és més fàcil. Però em segueix agradant més tocar el llibre i si és un que em fa moltes ganes el me compr en paper».
Pel que fa a LECTURA a part d’història i història de l’art, li agrada molt la novel·la negra i en concret la novel·la negra escandinava actual, de la qual esmenta les sueques Mary Jungstedt i Asa Larsson.
Per contra, declara que no és de la poesia.
Com ja ha dit, li agrada VIATJAR. Ha estat per quasi tot Europa. També a l’Índia, Egipte, Mèxic i la república Dominicana.
Conta que «un viatge especial fou el de Mèxic perquè varen ser vint dies que vàrem recórrer des de Ciutat de Mèxic al Yucatán. Tot és molt diferent, és un país bestial, sobretot abans d’arribar a Yucatán, que és mes turístic. Al jaciment arqueològic de Monte Alban va ser una cosa especial, un món màgic. I això que no som molt d’aquesta cosa de les energies, però allà es notava».
Un RACÓ preferit de Mallorca: «N’hi ha un pujant a Formentor, el Mirador, a l’hivern, quan no hi ha turistes. I cala Tuent també és molt especial.
D’altres llocs, a Monte Alban hi tornaria mil vegades; no sé si sentiria el mateix, però ho provaria».
En parlar de VIRTUTS seves destaca: «Crec que som generosa, no mir el què, ho don…»
Pel demés li agradaria ser bona persona: «No sé si ho som o no. Voldria que ningú pogués dir ‘m’ha fet una cosa o l’altra’ o m’ha ofès».
Reconeix que el seu principal DEFECTE «possiblement sigui guardar rancor, poc, però m’agradaria que no em passàs».
Troba que DEFINIR-se és una tasca molt difícil.
Per contra manifesta que la principal característica del seu CARÀCTER és ser tenaç i feinera.
Assegura que voldria repetir alguna EXPERIÈNCIA.
I parla de la mes crua: «Me va impactar molt veure cremar els cossos devora el riu Ganges, a l’Índia. Fou una experiència molt desagradable, però que et va transformar i me va fer sentir la fugacitat de la vida. Una europea veient una cosa tan íntima, vaig pensar que era un lloc que no hi havia de ser, però al mateix temps me va interessar perquè em va impactar».
Li agradaria ESBORRAR del record «les vegades que amb ma mare va ser difícil viure. Vàrem tenir moments molt complicats i m’hagués agradat que no haguessin passat».
La seva gran IL·LUSIÓ torna ser de viatges: «És anar als temples d’Angkor, a Cambodja. Algun dia pens anar-hi, és el viatge somniat, des de sempre».
Els grau més elevat de la seva escala de VALORS és ésser honest. «L’honestedat és molt important». I és el que demana a les persones que l’ENVOLTEN: «Això, que siguin honestes i sinceres amb mi».
El que DETESTA més en la gent és la falsedat i la hipocresia: «Que davant et facin bona cara i després…»
Parlant de RELIGIÓ reconeix que està enfora de totes. Tot i que «estic educada en la catòlica i això es difícil de defugir. Però me costa creure en certes coses».
«El pecat per mi és matar, violar, fer mal… per mi aquestes coses són els pecats».
«El més enllà? No ho sé…»
«Tots neixem per morir, és una cosa que la mos trobarem sí o sí. Per mi la mort és el final, no pens que hi hagi res més».
No sabria què dir de Déu: «No sé què pensar-ne… En tot cas, per mi, serien les coses bones que hi ha…»
El seu PARTIT polític ideal seria «un que agafàs coses de tots. Uns en economia millor, altres en serveis socials… seria una suma de tots».
Sobre DONA i/o feminisme: «Jo bé, hi ha altra gent que no … Jo ho tenc clar… Per mi el feminisme és que homes i dones tenguin els mateixos drets, els mateixos deures, les mateixes possibilitats; que ningú estigui per damunt de l’altre».
A la NATURA veu que «la tractam malament, no cuidam el nostre entorn».
Troba que ser de MARRATXÍ ara «és un acte de fe. Això que estiguem tan a prop de Palma ens ha desvirtuat molt. Pòrtol i sa Cabaneta potser encara tenguem un cert caràcter de poble, però de cada vegada ens costa més».
Per acabar comenta: «A mi m’agradaria entrevistar Miró, perquè li demanaria moltes coses d’art. Ell s’interessava per la pintura mallorquina i pel siurell… Pens que en tendríem, de temes»
Finalment, el seu resum vital és positiu: «La veritat, no tenc una mala vida, visc bé».
Gràcies Coloma, parenta novella.
(*) Vegeu l’entrada del seu perfil a Marratxipèdia:
https://www.marratxipedia.com/canyelles-palou-coloma/
Si voleu veure aquest mateix perfil/entrevista amb els corresponents enllaços directes, anau a:
https://www.marratxipedia.com/aproximacio-a-20-coloma-canyelles-siurellera/
La crònica
Dinaret amb COLOMA CANYELLES PALOU
MDR.-
Les altes temperatures ens han donat una treva. Temps tranquil, alguns núvols i, de tant en tant un raig de sol. Un marc quasi perfecte per a gaudir de bona companyia. Els snacks i les
olives coentes, el vermut i el palo també hi són.
Na Coloma es troba a gust, està entre els seus o, millor dit, entre les seves. Es presenta
propera, senzilla i clara. Una Dona del poble.
L’actualitat comanda: la importància de les titulacions, o no, els currículums vitae i la
política. Hem rigut. Na Coloma té la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell de Mallorca, la qual cosa li atorga un lloc a primera fila, per a ella i acompanyant, a algun acte que la
conviden. Na Coloma riu, la resta no quedam enrere.
Al menjador ens esperen els entrants: meló amb pernil, delicioses llepolies salades i coca
de trempó. És el moment de descobrir un paquet d’al·lèrgies. Tot un debat de les diferències
entre celíacs, intolerants i al·lèrgics. Na Coloma participa, el tema no li és aliè. Són les
circumstàncies de cada una i, enllaçant amb circumstàncies conversam de com arribà, na Coloma, a ser siurellera, avui ja Mestressa Artesana. Els esdeveniments de la vida decidiren per ella quan encara era quasi una nina. Parlam del futur de l’ofici i del futur de les olleries, na Coloma es pronuncia negativa però sense mostrar tristesa. Ho explica molt fàcilment, ho explica en poques paraules, “no hi ha relleu”.
Na Coloma siurellera, Mestresa Artesana, compromesa amb la “societat” que l’envolta, cosa que es desprèn quan l’escoltes quan comenta sobre el que participa. Senzilla, no es dona importància. No sé si sap que es hereva d’un llegat, d’una tradició, que tal volta ve de lluny, potser d’arrels fenícies o romanes o, tal vegada més modernes.
Arriba el plat fort: aguiat de rellom i bolets, amb patates, pèsols i pastanaga. Plat de
diumenge, gustós i adient per a tots els presents.
De postre una coca amb farcit i cobertura de xocolata.
Amb les herbes dolces hem tancat la trobada, de manera provisional, de ben segur ens tornarem a trobar.
LES OPINIONS DELS ASSISTENTS
«Moltes gràcies per aquesta estona. Un dinar excel·lent i una conversa molt enriquidora.
Pensar en els petits, com les siurelleres, vos fa grans.
Si me convidau, tornaré».
(Coloma M.C, SC)
«És curiós com, sense conèixer-nos de res, hem pogut connectar gràcies a aquest espai compartit. Una trobada espontània que ha resultat ser autèntica, enriquidora i sorprenentment propera».
(Mati R, SC)
«Moltes gràcies per aquest gran dia que ha resultat ser, ha estat una trobada on he pogut conèixer persones del més interessant. Dir també que el dinar ha estat fantàstic i dir-li al cuiner que segueixi així».
(Bel P, SC)
«Gràcies de cor!
Quina grandíssima il·lusió poder compartir àpat, paraules i rialles i poder tornar a casa pensant lo poc que sé després de saber un poc més».
(Neus S, PO)
«Per molts d’anys. Celebram l’encontre amb gent nostra i activa. Bon dinar, bona reunió».
(Maria D, Consell)
«Moltes gràcies per convidar-me a dinar amb aquestes al·lotes molt guapes i simpàtiques. Es dinar molt bo».
(Miquel D, Consell)
