Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Plaça, 399 -2/2-)
Tancament de comerços
L’edat de jubilació no perdona i no hi ha relleu generacional familiar, això passa als negocis tradicionals sineuers. Primer va ser el celler El Palau, deprés el celler Es Grop. Ara toca el torn a dues botigues de tota la vida: can Barona, amb tradició de seixanta anys, i can Felip, única botiga de queviures que hi havia a la zona de s’Estació, a la qual fa quaranta anys que hi afegirn una carnisseria amb matança; tot i que sembla que aquesta tornarà obrir amb el mateix nom i queviures i carn, degut a tres germans -externs a la família que ho havia duit fins ara- que han agafat les regnes del negoci.
(Sa Plaça, 399)
Festival de Pollença
Enguany serà la 60ena edició. Miquel March recorda els inicis d’aquest important esdeveniment: «Al Club Pollença hi havia un piano vertical i [Philip] Newman ens va dir que si aconseguien un piano de coa duria a Pollença els millors músics del món. Ell insistia i al final va trobar un piano de segona mà de Suïssa i mitjançant una aportació popular i la resta d’aportació de Sa Nostra el va comprar. Fou una festa quan el van dur. Al Club no hi cabia i el vam dur a l’església del Convent». March, que formà fart del comitè i del Festival des dels inicis, segueix dient: «Es van comprar cadires i coixins i es van fer el domassos vermells de vellut a can Bon Jesús. Van començar a fer camerinos i dotar el festival del material i espai necessari. Tot es sufragava amb les entrades dels socis que hi estàvem abonats i pagàvem per anar als concerts, mentre que per la feina no cobràvem res. També hi havia socis protectors que aportaven doblers com l’hotel Pollentia o l’hotel Formentor a més d’altres de fora de Pollença». Es mostra crític amb la gestió del músic Eugen Prokop: «Ell se’n beneficià del Festival, cobrant i muntant una orquestra en benefici propi». Recorda altres persones que feien feina de forma desinteressada: «Miquel Bota Totxo feu molta feina, duia l’administració, remetia cartes, feia contactes amb agències, organitzava els viatges… el meu germà Martí era el tresorer». Encara recorda altres coses: «El Festival es va obrir a altres arts com el certamen de Pintura, on galeries de fora cedien obra per exposar-hi. El 1969 es va fer el logo del Festival amb la imatge del claustre. I el 1970 va actuar Montserrat Caballé. També va venir na Marta Argerich, Jean Pierre Rampal, Jessye Norman, una cantant de color negre amb una veu impressionant…» Feliç memòria…
(Antònia Coll, Sa Plaça, 399)
Incineradora de substàncies perilloses
La cimentera de Lloseta, que va ser condemnada per contaminació, podrà incinerar substàncies perilloses, segons ha denunciat el col·lectiu Reviure Tofla. Això serà possible un cop el Govern tramiti la seva petició de reiniciar l’activitat de fabricació de ciment. Els residus perillosos autoritzats són ceres i greixos usats, olis, vidres, plàstics i fustes.
(Sa Plaça, 399)
18 de juliol 1936
Una trentena d’ajuntaments de Mallorca varen condemnar el cop d’estat del 19 de juliol de 1936. Així, més de la meitat dels municipis de Mallorca -33 dels 53- es varen adherir a la iniciativa de l’Associació Memòria de Mallorca per condemnar l’alçament militar del 36. Aquesta associació considera que aquesta efemèride de moment no ha rebut la condemna institucional que es mereix. Amb tot, hi ha 21 ajuntaments que no han recolzat la iniciativa. Preocupant.
(Sa Plaça, 399)
Projectes del Consell
Antònia Coll entrevista Catalina Cladera, poblera presidenta del Consell de Mallorca. Al llarg de dues planes passen revista a una sèrie de temes d’actualitat i, al final, la presidenta parla dels projectes per al final de legislatura: «Treballar en projectes de sostenibilitat. Com fer noves plantes de compostatge a diferents indrets. La primera seria a Santa Margalida, a més a més de Calvià, Llucmajor, MARRATXÍ i Felanitx. Hem d’acostar la matèria orgànica al territori i així poder dur a terme el projecte d’economia circular. L’any que ve es modificarà el Pla Territorial de Mallorca per fixar les zones on es podran instal·lar parcs fotovoltaics. En matèria social implementarem els serveis d’atenció domiciliària fins arribar a 36 municipis. I també es faran noves residències a Pòrtol -MARRATXÍ-, Palma i Inca, encara que es gestionaran amb un nou model, amb menys ratios i amb grups de convivència de 20 persones amb un servei més personalitzat.
(Sa Plaça, 399)
Obra artística a quatre mans
En el marc del Crestatx poètic, l’organització va voler fer un reconeixement als sanitaris que han treballat al Centre de Salut de sa Pobla. Per aquest motiu se’ls va fer entrega d’un quadre a quatre mans dels artistes pintors Ferran Pizà, Tòfol Sastre i Felip Caldés, acompanyat d’un poema de Toni Gost.
(Sa Plaça, 399)
La mar és femenina
La mar és femenina, a la contrada i en la nostra llengua. La mar Mediterrànea que ens envolta té nom de dona. Com tantes barques que són batejades amb nom de dona. Com les dones de pescadors, peixeteres insignes que amb el seu carretet defensaven el gènere que la mar havia donat als seus homes. Ara al segle XXI es posa en valor el paper de la dona i la necessitat que tmbé a la mar la dona sigui tractada en igualtat. La Fundació «Ona Futura», presidida per una dona, Imma Farran, situa la dona i la mar al lloc on es mereix. I ho fa amb diferents tertúlies i entrevistes de dones de la mar. [D’entre les que surten em crida particularment l’atenció Constança Vidal, a qui vaig conèixer dins les aules fa uns anys]. Actualment és biòloga, patrona de vaixells i ara treballa com a patrona de vaixells de fondejos. L’amor cap a la mar li va néixer perquè el pare tenia una barca i així va descobrir el buceig i el fons de la mar Mediterrània. La seva tasca actual consisteix en informar els navegants on i on no poden fondejar, parla de la planta de la posidònia i de com podem protegir-la i la importància que té per a l’ecosistema. Pel fet de ser dona en general no s’ha sentit discriminada, ni de patrona, ni marinera, ni investigadora, sí en algun moment s’ha sentit que per la seva condició femenina hagi de fer una aturada per poder ser mare, i això sigui un hàndicap per a la seva tasca professional. Mira la mar i sent la mar com una segona pell, d’igual a igual.
(Margalida Socias, Sa Plaça, 399)
Nova plaça
L’Ajuntament d’Inca ha adjudicat l’execució del projecte de demolició de les edificacions existents davant el Teatre Principal. La finalitat d’aquesta actuació és la construcció d’una nova plaça just davant el remodelat teatre. Les obres de demolició, que s’han de fer en dos mesos, afecten set edificacions ubicades al carrers Teatre, Metge Martí i Sant Bartomeu. Segons el batle Moreno «Aquest serà un equipament de referència cultural a la ciutat, per això consideram oportú crear un nou espai lliure per a la ciutadania i esponjar la trama urbana».
(Sa Plaça, Inca i comarca, 399, 23 VII ’21)
