Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Del Cent per Cent, 889, 900)
Cossiers i Manel
Fa uns mesos CxC es va fer ressò de la polèmica arran de la presència de cossiers al darrer videoclip del grup Manel, dirigit per la mallorquina Antonina Obrador. En varen parlar amb implicats i amb experts. Fins i tot l’editorial és prou clara. El seu títol: «Els cossiers, fòssils amb vida». Explica que, quan s’havia de fer l’enregistrament del videoclip «tant els de Manacor, com també els de Montuïri, o els d’Algaida, o fins i tot els de Son Sardina s’havien negat a prendre part en el videooclip dels Manel». Acaba, tot explicant el sentit del títol, dient que «Si els cossiers de Mallorca han estat capaços d’endinsar-se en el segle XXI com ho han fet, només és explicable per la seva plasticitat i mal·leabilitat. Si haguessin estat un fòssil, faria estona que estarien esquerdats».
(CxC, 889)
Més sobre el tema…
Basta el subtitular de l’escrit d’Antoni Riera intitulat «Manel i cossiers: de l’orgull a la discordia» per veure que no es tracta d’una cosa simple. No és un sí o un no, ni un blanc ni un negre… Hi ha tota una sèrie d’implicacions, tant positives com negatives, en cada positura. L’esmentat subtitular diu: «Dansa, patrimoni, abstracció, art, creació, llibertat, fossilització, desvirtuació, cultura popular i cultura pop». Resulta talment un compendi de tot plegat.
(CxC, 889)
La visió de la realitzadora
Antonina Obrador (Felanitx, 1986) defensa el seu producte i en justifica el contingut… «Al final som una creadora audiovisual, el meu lloc és innovar, trobar un llenguatge…». De tota manera, aclareix: «Jo en cap moment vaig tenir la intenció de provocar, mai vaig pensar que ningú s’ofengués, i els ofesets [sic] m’han sorprès».
(Antoni Riera, CxC, 889)
L’actual coordinador dels Cossiers de Manacor comenta…
Sebastià Galmès lleva ferro al tema: «Ni el ball ni la vestimenta és cent per cent calcada a la dels manacorins, si més no, hi ha algun tret que s’hi ha inspirat i t’hi recorda (…) no es pot identificar amb cap grup de cossiers de Mallorca».
(CxC, 889)
L’opinió d’un etnomusicòleg
Amadeu Corbera considera que l’ús que se n’ha fet al curtmetratge és correcte. Comenta que clarament «és una folklorització, però això no vol dir que sigui negatiu (…) No veig perquè no s’ha d’agafar un imaginari popular i actualitzar-ho». I conclou, al final «la gràcia de la cultura popular és que sigui popular». Vaja trull…
(CxC, 889)
Pageses i dones
«Ser pagesa i dona és una opció, un estil de vida». Això diuen na Bel i na Joana Riera a l’article de Cristina Bauzà. Les germanes coincideixen en afirmar que s’ha de reconèixer la seva tasca, però també la dels homes. Que, com bé expliquen, tampoc n’hi ha molts. Des del seu punt de vista, és un sector amb molt poca salut i amb escassetat de professionals, ja que no és contemplada com una opció laboral. Que les germanes Riera -segueix dient l’autora de l’article- siguin dues dones en un món tradicionalment molt masculinitzat i associat als homes, no les condiciona per res. Innoven i s’adapten a les noves demandes.
(CxC, 889)
Bayo i el desembarcament a Manacor
Antoni Riera parla de la intervenció de l’historiador Josep Massot i Muntaner al cicle «Obrir per tancar» dedicat a la guerra incivil. A mode de resum, el monjo benedictí apuntà -en paraules de Riera- «la manca d’instrucció militar, els problemes de disciplina i el gir determinant de l’aportació italiana -llegiu comte Rossi- en el bàndol nacional com les principals causes del fracàs de les tropes de Bayo a Mallorca».
(CxC, 889)
Violència vicària
Cristina Bauzà parla amb Francisca Mas Busquets, advocada feminista i reivindicativa, sobre la violènca vicària i les eines jurídiques que permeten protegir les víctimes. Per a les persones que encara no ho puguin tenir clar, l’amiga advocada ho explica prou bé: «La violència vicària és la més dramàtica. I és diu vicària per això, perquè fas mal a través d’una altra persona (…) com poden ser els fills.»
(CxC, 900)
Viureamb… Instagram i l’esclerosi múltiple
Anna de la Salud entrevista Andreu Barcelo (Manacor, 1989), un jove diagnosticat d’esclerosi múltiple. A Andreu l agradaria «conscienciar que amb exercici i positivitat es pot seguir fent vida normal». Fa poc ha obert un perfil a Instagram, «viureamb», per donar visibilitat i conscienciar sobre la malaltia. Diu que es tracta de «donar un missatge d’esperança perquè tot i que és la malaltia de les mil cares, una bona actitud ajuda a fer-hi front». Ànim i coratge !!
(CxC, 900)
Cinemes reoberts
Després de llargs mesos de tancament i incertesa a causa de la crisi sanitària, el grup Aficine informa de la reobertura del cinema de Manacor. Òbviament, s’han preparat per a rebre els espectadors amb les màximes garanties de seguretat i higiene, posant en marxa els protocols indicats per les autoritats sanitàries. Esperen una resposta positiva després de la gran demanda manifestada pel públic.
(CxC, 900)
Els dies bons
Aquest és el títol de la novel·la que ha guanyat el premi de Narrativa Jove Alfons el Magnànim de València. L’autora és Aina Fullana, una manacorina de 24 anys, graduada en Llengua i Literatura catalanes per la UIB. Entre d’altres coses, diu: «No crec que la lectura sigui l’únic factor per a crear un bon literat, però sí que és fonamental.» I afegeix més envant: «Un altre factor que em sembla importantíssim a l’hora de ser un bon escriptor és el fet de viure: com més coses experimentes, més sensacions tens per descriure i més situacions et pots imaginar». Enhorabona!! Ara, a seguir creant…
(Antoni Riera, cent per Cent, 900, 18 VI ’21)
