Publicidad
InicioMALLORCAPREMSA FORANAFigues, Gambes, Pesca, Fiscalitat, Futbol femení... i més coses

Figues, Gambes, Pesca, Fiscalitat, Futbol femení… i més coses

Retalls de Premsa Forana

Biel Massot i Muntaner


(Manacor Comarcal, 1822)

 

Figues de cosines


Recuperam d’un número endarrerit aquest ocurrent títol per a una associació feminista presentada a Sant Llorenç des Cardassar. “La idea de formar l’associació va sorgir, com totes les bones idees, en un sopar d’amigues, entre copa i copa de vi”. “El nom ‘figues de cosines’ va sorgir d’una pluja d’idees entre totes. . D’una banda, va sorgir el concepte “filles de cosines”, que reflectia la sororitat i agermanament entre nosaltres, i també feia referència al fet que en el poble quasi totes som família. Per altra banda, hi havia el concepte de “figa”, que evidentment feia referència a la sexualitat femenina i a l’òrgan femení, al qual consideram que és necessari donar-li visibilitat. I entre els dos conceptes va sorgir el joc de paraules ‘figues de cosines’ “. L’Associació “vol fomentar un model local feminista, aconseguir un poble lliure de discriminació, analitzar críticament la societat patriarcal, oferir un espai obert de crítica i reflexió, i instar als poders públics a garantir el benestar de les dones, així com fomentar la coeducació i el llenguatge no sexista”. Un cúmul de bones intencions…
(Manacor Comarcal, 1777)

@ 24 figues Image 2021-07-26 at 06.07.15

Gambes, luxe?

@ 24 gamba _imagen200379698_3fc2152d

La secció “Cuina…” d’Antoni Tugores parla de les gambes i es demana si són un luxe. Sí i no, respon. “Són un luxe si les compram -en algun moment d’autèntica bogeria més que de debilitat- a 120 euros el kg., per exemple. No són un luxe si ens adaptam a una categoria diferent, congelada, de gambes o gambots, de bona grossària i una qualitat més que acceptable, que es pot adquirir a gairebé totes les grans superfícies i no tan grans”. Després d’algunes disquisicions més sobre el tema, ens ofereix tres receptes amb gamba fresca: “Amb allada (‘al ajillo’), amb allioli i fregides”. Bon profit.
(Manacor Comarcal, 1759)

Traves municipals

El director de la publicació, Gabriel Veny, es queixa a l’Editorial dels problemes que posa l’Ajuntament de Manacor a l’hora que el ciutàdà pugui aconseguir entrades per als diferents actes de les festes de la M.de Déu del Carme, patrona de Porto Cristo.
Per aconseguir les entrades, cal entrar a una plana web municipal, i emplenar un formulari. El director es queixa que això està bé per als joves, que estan acostumats a transitar per Internet, però no per a les persones d’una determinada edat, que es queden sense poder accedir als actes per la complexitat del sistema. Igual passa -diu Veny- amb els actuals parquímetres, que no admeten monedes i resulten una complicació a l’hora de fer-los servir i, si no ho tens per mà, arribes a no saber com funciona i ho deixes córrer o assumeixes la corresponent multa. Un incordi, vaja.
(Manacor Comarcal, 1822)

Pregoner “portenyo”

@ 24 Pregoner WhatsApp Image 2021-07-26 at 06.07.16

El doctor Bernardo García de la Villa, cardiòleg de l’Hospital de Manacor, va cuidar el pregó de les passades festes del Carme, de Porto Cristo. Després de parlar de la seva relació amb la localitat costanera, va fer un recopilatori de tots aquells monuments que, carregats d’història o natura, reflecteixen l’actualitat del Port de Manacor: “La basílica paleocristiana de sa Carrotja, la torre dels Falcons, les coves del Drac o les dels Hams, cala Petita, cala Mendia i Anguila, la cova dels Coloms, ses coves Blanques, sa cova dels Correus, sa Punteta…”, “Tota la costa amb les seves aigües blaves i blanques arenes”. Destacà també la gastronomia local d’arrossos i peixos i els passeigs davant la mar. “Un elogi continu” resumeix l’articulista.
(Josep Lluís Amer, Manacor Comarcal, 1822)

“Sembrant veus”

@ 24 Sembrant veus WhatsApp Image 2021-07-26 at 06.07.16

Es tracta d’un duet format per Neus Salvà i Alejandra Scotto que aquest mateix juliol ha guanyat el Premi Ciutat de Manacor de Música d’Autor “Guillem d’Efak”. Aquesta formació du més de 12 anys de trajectòria, sempre de manera independent i sense segells discogràfics ni management de tercers. La seva essència neda entre la música d’arrel tradicional mediterrània i de la serralada preandina d’Amèrica del Sud. Les components del duet asseguren: “Tant si són cançon pròpies com de la terra, sempre duen implícita l’alquimia dels nostres llocs d’origen, l’amalgama de dues terres, l’essència dels vents andins i de la mar nostra, la mar mediterrània”.
(Ajuntament de Manacor, Manacor Comarcal, 1822)

Declivi de la pesca

@ 24 Declivi WhatsApp Image 2021-07-26 at 06.07.16 - còpia

Joan Payeras segueix parlant de l’activitat pesquera de Porto Cristo. Referint-se al llibre de Damià Duran Jaume, “Mode de vida del pescador de cala Manacor”, esmenta les causes del declivi, cada vegada més accentuat, de l’abans frenètica activitat pesquera. Sobre això, Duran diu: “Encara que el pescador de cala Manacor, al llarg de la seva història ha vengut demostrant esser suficientment coneixedor del medi per a cercar el seu mode de vida, amb la pesca, aprenent ràpidament les noves tècniques, també és cert que a mitjans del segle XX va imposar un ritme massa ambiciós i arriscat a la seva tasca. En un medi fràgil, d’equilibris difícils de conservar, va arrossegar més i més les xarxes dels ‘bous’. Els fons marins varen quedar tan arrasats que pareixien pistes d’aterratge. Al principi hom va pescar més quantitat, però accelerant el procés de destrucció de molts hàbitats, pastures i refugis dels peixos que eren imprescindibles per a la vida dels fons marins. Hom va oblidar que la vida animal, aliena a les tècniques, conserva el ritme de sempre i que els peixos tenen, també, el seu mode de vida”. Tan deplorable com cert…
(Manacor Comarcal, 1822)

Morositat municipal

Segons conta Josep Lluís Amer “resulta que l’Agència Tributària ha inscrit l’Ajuntament de Manacor a la llista de morosos, degut al deute d’una factura que sol·licità Ports el 15 de novembre de 2020 en concepte de la part proporcional de la reparació del talús del Riuet de Porto Cristo” (…) No quedaven clares les coses, ni hi havia consens per part dels tècnics municipals. Sigui com sigui “amb el perllongament dels mesos, el deute ha tornat a l’Ajuntament amb recàrrec i etiqueta de morositat”. Es tracta de 117.190 euros que l’Ajuntament abonarà d’entrada i, posteriorment, durà a terme els pertinents tràmits per a recórrer el pagament i reclamar-ne l’obligatorietat a qui correspongui. Quins embulls…
(Manacor Comarcal, 1822)

La fiscalitat espanyola, contra la història i la tradició

Jaume Rigo Matheu comença el seu article “De mare a filla, de filla a néta” dient: “Cada país té la seva cultura, llengua, gastronomia, idiosincràsia… Cada poble té les seves festes populars, tradicions, costums… Cada persona té la seva forma de ser i de pensar… i és bo que així sigui”. Tot això ve per la pèrdua d’aquests valors que suposa “l’aprovació, el passat 9 de juliol, de la nova ‘Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal”. Segons l’articulista “a la pràctica significa l’extinció d’un dret que els balears havíem tengut des de que l’any 1274 el rei Jaume I, i després el 1319 Sanç I, havien concedit tres privilegis fiscals als habitants d’aquestes illes. Aquests privilegis permetien la donació en vida de les propietats de pares a fills, amb una tributació de l’1%, que pot ser una quantitat assumible per moltes famílies”. Idò ara, amb aquesta nova Llei, ens estant dient que els balears “som uns defraudadors, uns estafadors uns, lladres. Està clar que el que pretenen és ingressar més doblers, com sempre a costa dels ciutadans”. Com tantes vegades, els interessos de partit han prevalgut sobre els interessos dels ciutadans i no hi ha hagut reaccions en contra per part de cap polític. Jaume Rigo resumeix: “Són 750 anys d’història que d’un cop damunt la taula el govern ha eliminat, esborrant part del patrimoni, de la nostra idiosincràcia i del nostre propi dret”. Aberrant.
(Manacor Comarcal, 1822)

Villancets a Porto Cristo

@ 24 villancets

La secció “Hemeroteca” parla de la revista “Manacor” del 26 de gener de 1980. Hi havia una entrevista al músic Francesc Ramis, realitzada per Toni Tugores. Aquell home va ser l’impulsor dels concursos de villancets de Porto Cristo i, aleshores, havia publicat un llibre, amb un centenar de villancets. També s’havien editat dos “cassets”. El mestre Ramis informa que, entre els tres suports, “sobrepassen els 150. Tots els que s’editen en el llibre s’han cantat als Concursos de Porto Cristo, i alguns hi han estat premiats”. En parlar de l’evolució del Concurs, explica: “El primer any, el 71, hi varen participar dues poblacions: Manacor i Porto Cristo. Cançons, 26. Inèdites, 4. Pressupost: 8.000 pessetes. La marxa, des d’aleshores, ha estat clarament ascendent en tots els sentits, fins arribar a la darrera edició que hi ha hagut 105 cançons, 28 d’elles inèdites i més de 225.000 ptes en premis.
(Manacor Comarcal, 1822)

Futbol femení

@ 24 furtbol femeni WhatsApp Image 2021-07-26 at 06.07.16

El Porto Cristo F.C. ha rellançat i continuat el projecte inicial que va començar a la temporada 2009/10. Amb els anys, el club passà a ser un referent del futbol femení, arribant a jugar durant una temporada a la Segona Divisió del futbol nacional. Posteriorment va anar desapareixent degut al poc interès dels antics directius. A partir del 20/21, amb nova directiva, es va inscriure un equip que aconseguí tornar posar el futbol femení al mapa del futbol balear. Endemés, s’aconseguí crear una escola de futbol femení que ha donat bons resultats pel que fa al futbol base femení.
(Manacor Comarcal, 1822)

Campió de tennis de taula

@ 24 campió WhatsApp Image 2021-07-26 at 06.07.17

Antonio Iglesias va aconseguir el campionat en la categoria autonòmica durant les finals de la Copa Federació de Tennis Taula de les Illes BAlears 2020-21. Després del triomf, aquest palista del CTT Manacor es consolida com el “millor jugador infantil de Balears”, després d’haver guanyat les més important proves, Campionat de Mallorca, Campionat de Balears, TOP Mallorca, tots en categoria infantil, i finalment, aquests Torneig de categoria absoluta, endemés d’anar com a número 1 de la Selecció Balear Infantil al Campionat d’Espanya que es celebrarà el setembre a Múrcia. Molta sort!
(Manacor Comarcal, 1822, 17 VII ’21)

Compartir noticia en redes sociales?

Facebook Twitter

ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

Publicidadspot_img
spot_img

Últimas noticias

Comentarios

Compartir noticia en redes sociales?
Facebook Twitter