Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Del Punt Informatiu Pollença, 617)
Accés a Formentor
Fins al 15 de setembre, l’accés a la península de Formentor amb vehicle privat a motor està restringit entre les 10 i les 19 h. Si hom hi accedeix amb vehicle abans de les 10 haurà d’esperar a les 19 h. per poder sortir. La veritat és que anar a la platja de Formentor o al Far, resulta bastant complicat; has de demanar permís uns dies abans i, en determinats casos, has d’enviar un email dins els tres dies següents a l’accés.
El que sembla més fàcil i còmode és utilitzar els busos públics que van a Formentor. Han augmentat les freqüències de les dues línies que hi arriben i cada mitja hora hi ha un servei de bus.
(Joan Martorell, PiP, 617)
Sínia restaurada
Vinyes Mortitx -situades dins el municipi d’Escorca- ha restaurat una «espectacular» sínia del segle XVIII. No només s’ha restaurat tota la part de pedra, sinó que s’han reconstruït totes les parts de fusta, com la roda o la perxa; s’ha arreglat tot el sistema d’engranatges metàl·lics i, fins i tot, s’han posat els cadufs. La feina de pedra ha estat realitzada pel marger Joan Buades, mentre que les parts de fusta han estat fetes pel fuster Damià Perelló. La sínia i els altres elements catalogats poden ser visitats lliurement per excursionistes en qualsevol moment, donat que hi ha un pas obert per als que vulguin anar fins a la finca pública de Mortitx.
(Joan Martorell, PiP, 617)
60è Festival de Pollença
Ja fa 60 anys que es va celebrar el primer Festival de Música d’aquesta localitat, gràcies al músic Philip Newman i al que era batle aleshores, Bartomeu Siquier. L’assessor artístic del Festival, Pere Bonet, ha explicat que la programació d’enguany es vertebra al voltant del concepte d’aniversari, no només del 60 anys del Festival, sinó també del 180 aniversari del naixement de Txaikovski, el 100è aniversari de la mort de Camille Saint-Saëns o els 300è aniversari dels Concerts de Brandenburg de J.S.Bach. En total seran 9 concerts que faran una volta pels països més importants d’Europa: hi ha una nit francesa, una britànica, una italiana i una russa. La nit mallorquina comptarà amb els Blavets de Lluc.
(Joan Martorell, PiP, 617)
Flama de la Llengua
El 23 de juny arribà a Pollença la Flama de la Llengua que, com cada any, s’encén al cim del Canigó (Conflent, Catalunya Nord). A Mallorca arriba amb vaixell des de Barcelona, amb la custòdia de l’OCB d’Alaró. Des d’aquell poble es fa entrega a mans de les delegacions de l’OCB presents a la cerimònia. La delegació de Pollença la portà fins al puig de Maria, on romangué a la Capella, «com a símbol de la voluntat del poble de Pollença de palesar la seva lleialtat a la llengua catalana».
(Delegació pollencina de l’Obra Cultural Balear, PiP, 617)
«La Música uneix la gent»
Aquestes són les paraules amb què la representant de Fonart, Ana Espina, va cloure la seva intervenció a la presentació del cartell dels «Sons de Nit». Els orígens d’aquest cicle de música fresca són, precisament, pollencins, fa més de 20 anys, i Fonartist els ha estès per la resta de Mallorca. Al cicle d’enguany de Pollença, entre d’altres músics, hi haurà la presència de Marina Rosell i, al setembre, de Joan Miquel Oliver, a punt de reprendre l’activitat amb els Antònia Font.
(Eva Cerdà, PiP, 617)
Sant Cristòfor i els camioners pollencins
Adesiara hom pot trobar anuncis curiosos. És el cas de la festa organitzada per l’Agrupació Camioners de Pollença. El dia de la festa, els camions es concentren a les 8,30 a l’aparcament del camí del Puig i, com si es tractàs d’una rèplica de Sant Fermí, a les 8’45 fan una pregària a Sant Cristòfor davant el Convent. A partir de les 9 beneeixen els camions, recorren diferents carrers de la població, van a berenar, fan una volta fins a Sant Vicenç i Port de Pollença i a les 14 tenen un dinar de companyonia. A la vista d’aquest programa, qui no es conforma és perquè no vol…
(PiP, 617)
Sant Marçal
Eva cerdà cuida la secció «Dies i Festes», en aquest cas, dedicada al juliol. Però com que aquesta edició del PiP va sortir el 30 de juny, dedica un comentari a Sant Marçal que, com a bon patró MARRATXINER, cal tenir en compte i reproduir: «Un personatge obscur del segle III del qual sabem molt poques coses, apunta el professor Gabriel Bibiloni -també MARRATXINER- al seu blog. Aixímateix, el mateix professor Bibiloni explica que Gregori de Tours va deixar alguna cosa escrita al llibre ‘Història dels francs’ com ara que Sant Marçal ‘era un dels missioners que van ser enviats pel Papa (…) a predicar a les Gàl·lies durant l’època de les persecucions de l’emperador Deci, devers el 250’. A Sant Marçal li tocà cristianitzar Aquitània, una provincia romana que s’estenia pel sud-oest de la França actual. Gregori de Tours, diu Bibiloni, amb els seus escrits va promoure la devoció a Sant Marçal». Sempre s’aprenen coses…
(PiP, 617)
Anuncis Breus
Aquest és el títol d’una secció hatitual de PiP. Enmig d’anuncis de tot tipus, sobre tot referits a immobiliàries i feina, a l’apartat «altres» hi trobam alguna cosa destacable: «Regal fongs de quefir ecològic»; per si hi ha interès, diu que el WhatsApp de contacte és el 630 051 858. «Venc quadres originals d’Oswaldo Leite, Roch Minué, Vicente Eca i Mateu Llobera. Preu a convenir. Tel.971 530 261». Curiós.
(PiP, 617)
Llibre sobre les epidèmies a les Balears
Aprofitant l’avinentesa de la COVID, Joana Maria Pujadas-Mora i Pere Salas-Vives, a través de Documenta Balear han publicat l’obra «Le epidèmies a les Illes Balears (1800-2020)». Els mateixos autors expliquen que «l’objectiu del llibre és analitzar de forma sintètica i divulgadora les causes i conseqüències de les principals epidèmies que han patit les Illes a l’època contemporània». En concret es tracten aquests capítols específics: La pesta de 1820 a la comarca de Llevant de Mallorca, la febre groga del 1821 i 1870, el còlera del 1865 a Palma i, finalment, el grip de 1918, que afectà tot l’arxipèlag. Igualment, dediquen un altre capítol, més succint, a aquells brots epidèmics que han tingut, per diverses raons, una incidència manco visible. Defensen la tesi que «les epidèmies són, en part, reflex i producte d’una determinada situació econòmica, política, demogràfica, social i, fins i tot, cultural». Quasi res.
(Punt Informatiu Pollença, 617, 1-15 VII ’21)
