Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Veu, 1721, 1722)
Norats
La glosadora sollerica Cati Eva Canyelles ha estat guardonada amb el premi Llorenç ‘Mora’ dins dels prestigiosos premis Castellitx d’Algaida per la seva obra ‘A recer de les muntanyes’ sobre la fugida dels Norats [pare i fill portolans que, arran de la Guerra Incivil, es refugiaren durant anys a la Serra de Tramuntana]. La sollerica va recollir el premi en el marc de la Nit Algaidina de la Cultura.
(Sa Veu, 1721)
Genealogia
La fundació Family Search ha firmat un conveni amb l’Ajuntament de Sóller amb el qual digitalitzarà centenars de documents de l’arxiu municipal que passaran a formar part d’una base de dades a nivell mundial. La fundació, amb seu als Estats Units, escanejarà els censos d’habitants, padrons i quintes compreses entre principis del segle XIX i el primer terç del segle XX.
El material digitalitzat passarà a formar part d’una base de dades que es podrà consultar en obert a través del portal web de la fundació, uns documents que serviran per als estudiosos de la genealogia per poder fer recerques encaminades a la història de persones i famílies.
La fundació està duent a terme un treball a nivell mundial per recopilar dades de persones ja desaparegudes per tal de facilitar treballs d’investigació històrica. Ja ha fet feines similars a l’illa com a Palma i Manacor, i actualment ja treballa en la digitalització de documents històrics de Calvià i Pollença.
(Joan Mora, Sa Veu, 1721)
Rumba Nostra
Aquesta formació sollerica va dir adéu als escenaris després de vuit anys d’activitat musical. Actualment estava integrada per Pedro Andreo, Pere Rullan ‘Moana’, Jeroni Rullan, Tomeu Picó i Diego Lucas.
Pedro Andreo parla de l’actualitat musical al món: «La indústria musical està en un punt molt interessant. Trob que els àlbums han desaparegut de cop, el concepte disc ja no és el que era. Ara, els grups importants van treient cançons soltes, i després treuen un disc i pareix que han descobert Amèrica. Em pareix molt interessant perquè hi ha molt de moviment sense que hi hagi res clar, i el fet de que no hi hagi res clar el trob molt interessant. M’interessen diversos grups actuals com Rosalia i C.Tangana».
En relació al que han cercat amb La Rumba Nostra contesten: «Amb La Rumba Nostra hem volgut exposar un producte que faci gaudir al públic. Hem cercat, i creim que hem trobat, un ‘entertainment’ amb el que els assistents poguessin passar una bona estona. Hem fet la música des d’un respecte i som conscients que amb la música que hem fet no hem anat a canviar el món ni a sentir-nos realitzats artísticament. Amb La Rumba hem cercat tenir una connexió amb el públic, veure que la gent gaudeixi i passi una bona estona durant les nostres actuacions. Hem fet gaudir moltíssima gent i nosaltres també ens ho hem passat beníssim damunt l’escenari».
(Paco Grancha, Sa Veu, 1722)
SaVeu.Cat
L’Associació Cultural Veu de Sóller, editora també del setmanari, va fer fa quinze anys una passa endavant cap a la modernització i es va llançar cap a la informació a través d’Internet. ‘SaVeu.Cat’ va ser pionera a Mallorca en el món de la premsa setmanal, quinzenal o mensual que entrava en el negoci digital. I és que en aquells moments en els que les xarxes socials encara no havien eclosionat, la informació a difondre a través d’Internet es limitava a les pàgines web existents, i també a través de blogs o foros d’opinió.
El digital compta avui en dia amb una mitjana de 4.500 lectors diaris, una xifra que constata l’èxit que té aquesta publicació com a mitjà d’informació de referència per als sollerics. I no només per a la població local, sinó que ‘SaVeu.cat’ compta amb lectors a tots els continents.
Els reptes de futur de ‘SaVeu.cat’ i de la resta de portals informatius serà saber sobreviure en un món digital hiperpoblat i on han aparegut les xarxes socials. En aquest sentit, el digital de ‘Sa Veu’ -que ara compleix quinze anys- no s’ha quedat endarrere i és present a les tres xarxes socials que avui en dia s’utilitzen en major mesura».
(Sa Veu, 1722)
Musicoteràpia
És tracta d’una disciplina terapèutica complementària, que no alternativa. No vol substituir cap tractament mèdic sinó que treballa conjuntament amb les diferents especialitats sanitàries per a aconseguir uns beneficis majors. Per coneixer-la un poc més, primer de tot compartim la definició de la Federació Mundial de Músicoteràpia, en la qual dóna una visió general d’aquesta disciplina: ‘La músicoteràpia és la utilització professional de la música i dels seus elements com a una intervenció en entorns mèdics, educatius i quotidians amb individus, grups, famílies o comunitats, que cerquen optimitzar la seva qualitat de vida i millorar la seva salut i el seu benestar físic, social, comunicatiu, emocional, intel·lectual i espiritual».
La musicoteràpia es pot aplicar a l’entorn sanitari i sociosanitari (hospitals, residències de majors, centres de dia, atenció domiciliària, centres de salut mental), a l’entorn educatiu (centres educatius, centres d’educació especial), i també a l’entorn comunitari i social (barris, comunitats, refugiats, violència de gènere, presons).
(Teresa Miquel Sellés, Sa Veu, 1722, Sóller 6 V ’22)
