viernes 12 agosto 2022
spot_imgspot_img
InicioMALLORCAPREMSA FORANAGuerra, Clima, Contraban… i més coses

Guerra, Clima, Contraban… i més coses

Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner


(Cent per Cent, 933)

Ucraïna

L’Editorial, com tantes altres publicacions, tracta de la guerra. Entre d’altres consideracions, diu el següent: «Res no hi ha, però, que pugui justificar una acció com aquesta. Mai. El poble ucraïnés pateix ara en carn pròpia les conseqüències d’una lluita de poders que està molt allunyada de la vida de la gent ucraïnesa. El degoteig de vides humanes perdudes, moltes de les quals civils, és constant, i les conseqüències de la guerra, sobretot pel que fa a l’abastiment alimentari, ja s’han fet coneixedores als supermercats i botigues de queviures (…)
De moment, mestrestant, sembla que, tot i la contundència de les declaracions dels mandataris europeus i americans, i la duresa de les sancions imposades a Rússia, el poble ucraïnés continua abandonat a la seva dissort. El joc d’equilibris és complex: una intervenció europea o americana al conflicte podria desencadenar una guerra d’abast inimaginable. De moment, ens resta confiar en la sensatesa (si és que en queda gens) dels actors d’aquest conflicte i que les coses puguin tornar a redòs tan aviat com sigui possible».
(Cent per Cent, 933)

Conflicte bèl·lic

El tema central està dedicat a la maleïda guerra. En una entrevista, Joan Manuel López (Palma, 1951), ja jubilat, però que ha estat diplomàtic durant 40 anys, comenta: «Crec que és absolutament rebutjable i que no es pot justificar. És una agressió contrària al dret internacional i als valors humans més bàsics. És la invasió d’un govern tirànic que travessa les fronteres i vol exercir unes pressions que són inacceptables. Tot i que podem cercar explicacions i el perquè, el fet d’agredir s’ha de condemnar sense excuses».
(cristina Bauzá, Cent per Cent, 933)

Toc d’atenció

El mateix Joan Manuel López considera que «des del moment en què l’URSS es dissol, s’han de respectar totes les repúbliques independents. No hi pot haver un predomini sobre les altres. Rússia no pot pretendre tornar a l’imperi dels tsars, a aquella gran Rússia prepotent, arrogant i impositora. Aleshores, no podem trobar cap excusa ni pretext. Hem de pensar que és un advertiment molt clar per Europa perquè el que ha passat a Ucraïna avui, ens pot passar a qualsevol de nosaltres en qualsevol moment. Alerta i bona vista».
(cristina Bauzá, Cent per Cent, 933)

Emergència climàtica

Yayo Herrero (Madrid, 1965) impartirà una conferència sobre aquest tema. És enginyera tècnica agrícola i antropòloga. Considera que «posar la vida al centre és garantir condicions de vida d’existència digna per a totes les persones. Hem sobrepassat els límits de la terra. Els minerals, el carbó, el petroli, el gas, estan en declivi. I hem d’arribar a una situació on tothom pugui accedir a l’energia, als aliments, a l’habitatge… Es tracta de veure com podem organitzar la vida en comú amb aquest objectiu, i això implica reduir la mobilitat i adaptar-la al que és possible i als minerals que hi ha a l’escorça de la terra».
Les solucions que proposa passen per «mesures que tenguin a veure sobretot amb el consum i amb menys transport, menys consum d’energia, menys consum en general, per facilitar una societat més relacional, amb més vida comunitària i amb més desenvolupament de la creativitat i de l’art. En els entorns locals les actuacions poden ser quatre: el foment del transport públic i col·lectiu i una disminució en general del transport, amb una cultura de la proximitat. Una ordenació del territori i de l’urbanisme que afavoresqui aquesta proximitat. Que els nuclis no cresquin d’una forma desmesurada i que es promogui la descentralització, de manera que tant l’oci com els serveis públics siguin a prop de cada barriada. Pel que fa a l’edificació, cal fomentar la rehabilitació amb aïllaments i energies passives i minimitzar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Que les cases puguin estar calentes o fredes sense necessitat de consum. I finalment canviar els sistemes alimentaris, de manera que es reduesqui el consum de proteïna animal i s’augmenti el consum de verdura de temporada amb circuits curts de comercialització».
(Antoni Riera, Cent per Cent, 933)

«Cocoveteres» o avellaneres

La secció ‘El calaix del temps’ evoca aquests típics i entranyables personatges, presents permanentment a molts de pobles, i de manera puntual en d’altres, generalment per les festes locals. Entre d’altres coses explica: «Es tractava de venedores ambulants que oferien una gamma de productes que, a ulls del segle XXI, ens poden semblar ben curiosos.
Les ‘cocoveteres’ (a altres pobles en deien torroneres) sortien els diumenges i els dies de festa, principalment durant les fires (…) Portaven un carretó de mà i una post amb dos banquets que empraven com a taula. A sobre hi col·locaven dues senalles, una per als cacauets i l’altra per a les avellanes que eren, com bé es pot entreveure, els productes estrella d’on prenien el nom. Disposaven d’unes petites barcelles i almuds de fusta o ferro per fer el pes (…) A les posts no hi mancaven tampoc barres de regalèssia; atrac negre; regalim; tota mena de caramels; tramussos; fruites del temps (principalment gínjols i nesples) i els anomenats cigarrets d’anís. Durant els anys 1940, dècada de misèria i de mancances de tota mena, es feren populars els anomenats ‘pirulins’. N’hi havia de dues castes: els llargs i els que representaven alguna figura. També foren cèlebres unes llepolies de sucre amb forma de figuretes, normalment d’animals (conill, ànneres…) que es fonien a la boca. Els ingredients eren força humils: sucre mòlt, blanc d’ou i midó.
La realitat era que aquelles dones disposaven d’altres productes depenent de l’època de l’any. Per Nadal venien castanyes torrades i barretes de torró fort (…) A l’estiu tenien canyamels i xufes. I per Tots Sants, rosaris de carabassat. Durant Setmana Santa la base del negoci eren els confits, que es venien a pes (…) Hom creu que les ‘cocoveteres’ foren les responsables d’introduir els primers cocos, que conservaven en remull i que es cotitzaven segons la grandària del bocí que triava el client.
El negoci s’adaptava igualment a les necessitats puntuals dels clients. En temps de matances, per exemple, els presentaven pedres fogueres, mistos i coets petits (coneguts com a ‘encalçadones’). Per Sant Antoni, bombetes (…) Un altre producte temporal ben curiós eren els ventalls de papers de coloraines (…)».
(Albert Carvajal, Cent per Cent, 933)

Contraban

Jeroni Sureda Tous MOLINER (Son Servera, 1943) és un home de mar, i tracta d’aquest tema entre d’altres. Ho conta així: «El meu padrí, devers l’any vint anava a Alger a la vela, sortien de nit, s’arrumbaven (es dirigien) a cap Salines, i cap a Alger! Anava carregat de bessó i figues encistades, i d’Alger duien cafè, tabac, sucre…»
En relació als guanys d’aquesta activitat, comenta: «Retia molt. Guanyaven una doblerada. Un dels anys que el meu padrí anava a Alger, en un mes va fer quatre viatges i va guanyar quatre-centes pessetes. En aquell temps els tords volaven baixos, saps que eren quatre-centes pessetes, llavors? Era una brutor, bon Jesús del cel! El padrí em contava que en aquell temps una quarterada valia devers cent pessetes. Ja està tot dit!…
(Rafel Perelló, Cent per Cent, 933, Manacor, 4 III ’22)

ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su nombre aquí
Por favor ingrese su comentario!

MEDIOS DIGITALES DE BALEARES, S.L.es el Responsable del tratamiento de los datos personales del usuario y le informa de que estos datos se tratarán de conformidad con lo dispuesto en el Reglamento (UE) 2016/679, de 27 de abril (GDPR), y la Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre (LOPDGDD), por lo que se le facilita la siguiente información del tratamiento:

Fines y legitimación del tratamiento: mantener una relación comercial (por interés legítimo del responsable, art. 6.1.f GDPR) y el envío de comunicaciones de productos o servicios (por consentimiento del interesado, art. 6.1.a GDPR).

Criterios de conservación de los datos: se conservarán durante no más tiempo del necesario para mantener el fin del tratamiento o mientras existan prescripciones legales que dictaminen su custodia y cuando ya no sea necesario para ello, se suprimirán con medidas de seguridad adecuadas para garantizar la anonimización de los datos o la destrucción total de los mismos.

Comunicación de los datos: no se comunicarán los datos a terceros, salvo obligación legal.

Derechos que asisten al usuario: derecho a retirar el consentimiento en cualquier momento. Derecho de acceso, rectificación, portabilidad y supresión de sus datos, y de limitación u oposición a su tratamiento. Derecho a presentar una reclamación ante la Autoridad de control (www.aepd.es) si considera que el tratamiento no se ajusta a la normativa vigente. Datos de contacto para ejercer sus derechos: editor@diariodemarratxi.com.

spot_img

Últimas noticias

Comentarios