Biel Massot i Muntaner.-
Trob que el balanç no pot ser millor. Feia mesos que ho preparàvem, pràcticament d’ençà que havia tengut la pensada -matutina, evidentment- de donar una certa continuïtat, tot i que ampliada, als ‘Dinarets amb Personatge’.
M’explic. En certs casos, va bé: conec el personatge i ens veim adesiara, això si no hi ha connexió directa via WhatsApp. Però en altres casos, bastants d’ells, no tenc un contacte regular amb el personatge; i és per aquest motiu que vaig pensar de fomentar les relacions, ampliar-les i millorar-les si era possible. No únicament per a mi i la companya d’organització -Maria Deià, cronista dels Dinarets-, sinó també pels mateixos Personatges. Aquests, en molts de casos, tampoc no són coneguts entre ells, almenys a nivell personal i, amb el Dinaret de Retrobament d’avui s’ha vist que es pot crear un corrent empàtic entre tots els participants que ajudi a millorar les relacions, digau-li humanes o socials.
Igualment passa amb el denominat ‘assistent d’excepció’: una persona, amiga o coneguda, diferent cada vegada, que no fa part de la nòmina dels personatges que han passat pels Dinarets, però que assisteix al de Retrobament, participa de la tertúlia i també posa alguna qüestió a cada un dels participants. Això ho podreu veure al viu -i entendre-ho millor- a l’audiovisual sobre la diada d’avui que sortirà aviat.
Personatge clau d’aquestes trobades, és el que anomenam ‘conductor’, o ‘conductora’ en la seva versió femenina. Avui, amb aquest paper, ha estrenat la secció el dibuixant Miquel Aguiló. Ell ha estat qui ha triat els demés personatges participants en el Primer Retrobament, qui ha escollit el plat principal del menú, qui s’ha encarregat de fer una sèrie de preguntes a cada participant i qui ha de triar la música que servesqui de banda sonora a l’audiovisual.
Miquel Aguiló és un vell conegut de la casa. Resident a sa Cabana, va començar a participar amb la revista Pòrtula fa un caramull d’anys amb allò que ell sap fer millor: dibuixar. Seva és, per exemple, la portada del número 50: el grandiós ull del portador de la torxa d’aquell número de Pòrtula, a través del qual es veuen les torres bessones del campanar de Sant Marçal. Una autèntica meravella. A partir d’aquell moment no ha deixat de col·laborar en qualsevol projecte que tirem endavant: aniversaris, ràdio, Marratxipèdia, Dinarets… ell és qui cuida, actualment, de fer les caricatures dels Personatges que incloem a l’audiovisual corresponent a cada Dinaret.
I, com deia, va triar, quan vàrem començar a parlar del projecte, els personatges del Primer Retrobament: Nati de Grado, Climent Picornell i Miquel Vidal.
De tots ells podeu mirar el perfil ampliat a través del que denominam ‘Aproximació a…’ -inclòs a Marratxipèdia- i, en el cas d’avui, també els audiovisuals, ja que es dona la casualitat que tots tres el tenen fet, amb aportació personal en vídeo, i caricatura feta de Miquel Aguiló; malauradament no podrem dir el mateix, encara, a futurs Retrobaments, pendents de les caricatures, i dels audiovisuals corresponents, que es van fent a mesura de les possibilitats temporals.
Nati de Grado, càntabra ella, però ningú ho diria perquè està més que integrada al món mallorquí, a través del seu matrimoni amb un pontdinquer, també duu anys i panys de col·laboració amb els nostres projectes. Seva era la secció sobre literatura infantil i juvenil de l’esmentada revista. Empedernida usuària de la bicicleta, avui ha vengut a Pòrtol en pla ciclista i ja veureu al vídeo com conta alguna de les seves aventures viscudes amb aquest mitjà de desplaçament.
Climent Picornell, ciutadà d’arrels santjoaneres, poble a on viu, és doctor en Geografia, escriptor i gran amant de la gastronomia i de la Música. El tenim adesiara als ‘Dinarets’, d’ençà que hi participà com a Personatge. Bon tertulià, gaudeix tant d’una conversa del tema que sigui -actual o històric- com dels diferents plats que puguin sorgir sobre la taula.
Miquel Vidal, actual jutge de Pau de Marratxí, és conegut popularment per la seva relació amb el Forn des Pla de na Tesa, que va regentar durant una sèrie d’anys. També és un assidu dels ‘Dinarets’ en els quals dona compte de les seves múltiples activitats i coneixements en diversos camps de la vida humana. Gran viatger i bon comensal, diré només que, entremig d’altres coses, és capità de vaixell tot i que, pel que sé, no sap nedar… però vos assegur que guarda la roba com ningú.
El primer ‘assistent d’excepció’ ha estat en Ramon Díaz Villalonga, que es va apuntar al trull d’avui arran d’una trobada que férem amb l’equip redactor de ‘Latitud 39’; una revista cultural dels anys 80 que no durà massa números, però que els seus responsables han seguit veient-se cada mes peus davall taula. Deguérem parlar d’aquest nou projecte i es va apuntar a fer part de la primera edició. Amb en Ramon som amics d’ençà que vàrem fer plegats els estudis de Magisteri primer i els de Filologia Catalana més tard. Endemés, va viure una temporada a Pòrtol i va participar en els primers números d’una incipient Pòrtula. En aquest cas, cal recordar també l’estudi conjunt que vàrem fer sobre el nom dels carrers de Marratxí que, amb el temps, va donar lloc al canvi i actualització dels mateixos.
Finalment, cal esmentar la cronista, Maria Deià, fidel amiga personal i col·laboradora de Pòrtula des dels anys noranta amb la secció d’entrevistes ‘Sota l’esguard lluent’, juntament amb Antoni Roca i amb fotografies del que signa. Amb na Maria, com amb en Ramon, també vàrem compartir anys i aules a l’Escola de Magisteri. I des dels anys 10 del segle XXI feim sovintejades bauxes que van des de les trobades familiars fins als Dinarets, que compartim a tall d’organització. Aprofit per agrair-li la seva total dedicació als diferents projectes, així com la seva paciència i el bon tarannà que demostra en tot moment.
Puc repetir que el Primer Dinaret de Retrobament ha resultat un èxit, però tampoc no és gens estrany comptant amb les persones que vos he presentat, un luxe… En podreu veure part -i fruir-ne- a l’audiovisual que sortirà en breu.
Vos assegur que ja esper, amb ànsies, ganes i molta d’il·lusió, el Segon Dinaret. Seguiré informant…
LA CRÒNICA
Retrobament amb Miquel Aguiló, Nati de Grado, Climent Picornell i Miquel Vidal
MDR.-
Avui encetam una nova reunió/dinar amb característiques pròpies. En Miquel Aguiló exerceix de primer conductor i ho és encara, sense cap dubte, amb la mateixa filosofia tranquil·la que li hem conegut fins ara. La tria d’acompanyants d’en Miquel és diversa, una conta contes, un doctor en geografia i un jutge de pau, fet que em mostra per una part
l’obertura del conductor i per l’altre potser ganes de jugar amb els qui volguem trobar un fil conductor als personatges d’en Miquel.
Amb els snacks ens retrobarem amb la música, tema admirat d’en Miquel, però també ho farem, retrobar-nos, esbrinant casos que pertanyen al judici d’un jutjat de Pau.
Descobrirem que els jutges de Pau ja no oficien casaments civils, ara ho fan els notaris, -a bon preu- es comenta amb una mica de sorna, tot i que encara poden casar batles i regidors. Dedicarem una estona a parlar dels temes de notaria com les herències i temes del jutge de Pau com petits conflictes.
Tot, mentre degustam d’entrants, truita de verdures i mixt de pernil ibèric i cunyes de formatge manxec i de plat principal una ben saborosa paella de verdures.
Una cosa duu a una altra i encara dedicarem una estona a la serra de Tramuntana que a banda de ser Patrimoni de la Humanitat també necessita que se’n tengui cura, massa vegades semblen perpètues les seqüeles de les tormentes i del mal que poden fer les cabres quan entren a una finca.
En Miquel compartirà un capítol de la seva vida carregat de coincidència. Quan era un jovenet, quan a la Cabana del Pont d’Inca no hi havia pràcticament cap casa, només un “poste” d’electricitat, en Miquel s’hi va estampar amb una vespa dels seus pares. Passats els anys i amb Sa Cabana ja iniciada la seva urbanització, en Miquel va anar a viure just ben davant d’aquell “poste”.
De postres, ‘cremadillos’ del Pla, a triar, de xocolata, crema i cabell d’angel. ‘Cremadillos’ que donen entrada a una nova secció prevista en aquestes reunions de retrobament: el qüestionari, avui d’en Miquel als seus personatges i el férem amb una ronda de cacauets, beguda llarga, licor i/o destilats.
El retrobament d’avui s’acomiada, contents del resultat i desitjant llarga vida al nou projecte.
RONDA AMB CACAUETS
Qüestions plantejades pel «conductor» als demés Personatges:
De Miquel a Nati:
- Quin conte triaries per recomanar als nins o joves?
- Quin viatge més llarg has fet amb bici ?
- Què opines del nins enganxats al món de les xarxes des de petitons ?
- T’agradaria utilitzar una bici del temps i que els nins tornassin a jugar al carrer i no a les pantalles i la cara blava?
De Miquel a Climent:
-Creus que la gent en general serien capaços de situar-se en aquest mÓn sense gOOgle ?
-Amb quin ulls veus la ciutat de Palma, ho suportes o et produeix angoixa no sebre a on et trobes?
-Tens l’esperança que la natura que tenim ens protegesqui com a barrera de la saturació i què és lo que ens queda per conservar?
De Miquel A. a Miquel V.
-Vincularies els personatges de»Dotze homes sense pietat » al Món actual?
- La nostre societat creus que está «en tela de judici» en temes de política, emigració?… O escoltaries la cançó «Waiting for the Miracle» de Leonard Cohen?
De Ramon Díaz Villalonga (assistent d’excepció) a:
-CP: A un moment de la teva vida, quan encara eres PNN, un poc decebut amb la universitat, crec recordar, et vares plantejar el periodisme. La irrupció de Nadal Batle t’ho va capgirar tot. Mirat amb la perspectiva dels anys, com el valores com a rector, i com valores els qui el seguiren?
-NdG: Si no ho tenc entès malament, tu ets càntabra. Aquests darrers anys molts de mallorquins han comprat cases allà i a Galícia. Com veus, i com es veu, aquest procés des d’aquelles terres?
-MV: Llegint el teu article a Marratxipèdia, és remarcable el teu eclecticisme en molts àmbits (…) Però m’ha cridat l’atenció el teu projecte sobre Fontanet, un personatge tan mític com opac. D’on et ve aquest interès i com tens aquest projecte?
-MA: Del teu vessant artístic tenc curiositat per saber si aquell vespre eres al Sargent Peppers? I relacionat amb en Hendrix i el 2001, com d’influents foren un i altre i si creus que encara són pervivents.
Les respostes les trobareu a l’audiovisual d’aquest ‘Primer Dinaret…’
L’OPINIÓ DELS ASSISTENTS
«Avui ens trobam de nou amb una bona companyia i bon menjar i que no falti una bona conversa».
(Miquel A, PI)
«Encantada de compartir amb vosaltres».
(Nati dG, PI)
«Repetir és bon senyal. Senyal de que has quedat bé, de que caus bé, de que hi pots tornar, de que no has fet nosa, de que compten amb tu malgrat els teus defectes i les teves malformacions. Repetir després d’un pic vol dir que en vendran altres, per fruir i per encontrar bona gent i bon amfitrió».
(Climent P, St Joan)
«Moltes gràcies per la convidada, i compartir aquest gran dinar, amb personatges, que voldria repetir. L’arròs ha estat brutal i veig que els cremadillos s’han acabat.
Molt agraït».
(Miquel V, PT)
«Que per molt d’anys en poguem participar, després d’aquest primer».
(Maria D, CO)
«I què hem de dir d’un dinar com aquest? La companyia, el menjar, les històries, el retrobament i, tu, ànima d’aquests ‘dinarets’.
Una abraçada».
(Ramon D, Esporles)
