Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Veu 1703,1704)
Cavall Verd
És el nom de la botiga de juguetes regentada a Sóller per Bel Esteva (França, 1957). La marca de la casa són els valors tradicionals: tota casta d’objectes per a l’entreteniment dels més petits, sense piles ni plàstic i prioritzant els aspectes educatius.
Bel considera que la presència dels diferents jocs és cíclica. Fa vint anys que va obrir la botiga i comenta: «És cert que en 20 anys les juguetes han evolucionat. Però l’evolució de la jugueta és com la vida: fa voltes. Per exemple, en dos mesos he venut una dotzena de cordes de botar. I darrerament he venut bolles, les conegudes ‘canicas’, quan feia tal vegada 5 anys que estaven amagades dins un calaix. En definitiva, la vida no és una recta, sinó un cercle. Tot torna».
En relació a les tendències actuals, explica: «Ara s’ha posat de moda el mètode Montessori, que consisteix en ajudar a l’infant en el desenvolupament de la seva creativitat i autonomia. Un dels aspectes més importants d’aquestes joguines és que han d’estar fetes amb materials naturals. Han de ser respectuoses amb el medi ambient, sostenibles i en alguns casos reciclats. D’una banda, compleixen la funció bàsica d’una joguina: entretenir i divertir. Però, per altra banda, les joguines Montessori afegeixen un valor més, molt important i que les fa completament diferents de la resta: van enfocades a potenciar el seu aprenentatge. És des del meu punt de vista, sentit comú. Per tant, ara moltes marques estan fent juguetes d’aquest tipus».
Pel que fa a la competència generada per gegants com Amazon es mostra pessimista i reconeix: «No puc combatre amb això. Ni en preu ni en res. Sóc de la idea que el petit comerç es mor. Em sap molt de greu, però és un fet. No hi ha res a fer».
(Cati Aina Oliver, Sa Veu 1703)
Canvi climàtic
Joan Rosselló Geli és doctor en Geografia i fa part com a investigador del Grup de Climatologia, Riscs naturals i Paisatge de la UIB.
Considera que el canvi climàtic ve per diversos factors que han provocat un augment de les temperatures: «La Terra és avui 1,1 grau centígrad més càlida que en el segle XIX i la darrera dècada fou la més càlida des que es tenen valors de temperatura. Aquesta pujada de la temperatura, que pot arribar a 2’7 graus centígrads a finals d’aquest segle, impacta sobre tots els sisemes naturals i crea el que s’anomena ‘efecte cascada’. La Terra és un sistema i canvis a una part suposen canvis globals. Així, s’espera un increment de les sequeres, manca d’aigua potable, augment dels incendis forestals, la fusió dels Pols i l’increment del nivell de la mar, un major nombre de tempestes catastròfiques i una gran pèrdua de biodiversitat».
En relació a les nostres illes, augura una sèrie d’efectes: «Les Balears es troben situades al Mediterrani, un lloc que ha estat definit com un ‘punt calent’ del canvi climàtic. Ja s’està observant una pujada de les temperatures a les Illes així com un increment de les anomalies de la precipitació. La temperatura, en el pitjor escenari, podria augmentar fins a 4 graus mentre que la pluja podria minvar fins a un 15%. També la temperatura de la mar augmentaria, encara que amb valors molt variables. Finalment, a la zona mediterrània s’espera un increment dels episodis extrems, tant a nivell d’onades de calor com amb pluges molt intenses que provocarien greus inundacions».
El panorama que pinta a nivell general no és gens agradós: «A nivell global tot això provocaria la pèrdua d’espècies vegetals i animals, ja que hi hauria un elevat dèficit hídric. També hi hauria impactes econòmics i socials, ja que el sector agrícola patiria per la manca d’aigua i la calor i també el turisme ja que les temperatures de l’estiu podrien ser massa elevades per a poder gaudir del sol i platja típics de les Balears. A més, un probable increment del nivell de la mar, calcultat entorn del mig metre per a finals del segle XXI, suposaria la pèrdua de platges i zones costaneres que s’aprofiten actualment pel sector turístic».
Quant a les opcions per reduir l’impacte no es mostra gens optimista: «En primer lloc, cal tenir ben clar que aquest canvi no és quelcom que ha d’arribar sinó que ja és aquí, actualment ja patim els efectes del canvi climàtic. (…) Si tots els països no es posen d’acord per a desenvolupar polítiques comunes llavors no hi haurà cap solució per aquest procés (…) També hi pot haver accions personals, actituds individuals, però aquestes han d’anar acompanyades de decisions polítiques clares i determinades ja que sense una acció conjunta, el futur sembla ben complicat».
(Salvador Martínez, Sa Veu 1703)
Solidaritat
Esperança Locubiche neix a Madrid el 1965, però fa 30 anys que viu a Sóller, on està totalment integrada. Destaca sobretot la seva vocació pel que fa a la solidaritat i l’activisme compromès amb la inclusió social. Fa part de Sóller Solidari i de Chazon Africa, una iniciativa original de Kènia que ha esdevingut un projecte educatiu perquè «l’única forma per combatre la desigualtat és a través de l’educació. Els estudis suposen als nins una oportunitat de feina i sortir endavant». La seva idea, i la de Chazon «no és arribar a Àfrica amb la maleta plena de coses, sinó comprar-ho allà. És un projecte molt local».
En demanar-li com es pot aportar un granet d’arena, respon: «Fent donacions econòmiques i apadrinant alumnes de secundària perquè puguin continuar amb els seus estudis. També es pot apadrinar un infant de primària per uns 100 euros anuals, per cobrir els seus estudis, uniforme i menjar. A més, també es poden fer voluntariats tant allà com aquí».
(Cati Aina Oliver, Sa Veu 1704, Sóllér, 31 XII ’21)
