Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Veu, i d’altres)
Mallorca, era
«El professor Climent Picornell presenta ‘La fi d’un món’, un conjunt de relats sobre la Mallorca interior que encara serva costums i tradicions que s’estan acabant i sobre el procés de canvi (…)
La Mallorca que romania amagada i de la qual encara era possible trobar algun retall, ja no és ni profunda, ni és la Mallorca que havíem viscut. És una cosa nova que la recorda, ara ja forma part del món estandaritzat: gent parlant moltes llengües, xarxes socials, consum global, valors televisius i… fora vila que és envaïda pels xalets i pels ullastres i, la que queda, llaurada per maquinotes enormes que fan garbes rodones enormes que, tanmateix. també les retraten els turistes. I lo nostro? La nostro… què era lo nostro?
‘La fi d’un món’ de Climent Picornell és el número 50 de la col·lecció Els Fiters, que El Gall Editor dedica a l’assaig de temàtica local. El llibre té 115 pàgines i està a la venda per 15 euros».
(Punt Informatiu Pollença, 661, V ’23)
Aigua
«Beure aigua és un dels hàbits més importants que podem adoptar per a mantenir el nostre cos saludable. L’aigua és essencial per a la nostra supervivència i exerceix un paper fonamental en el correcte funcionament del nostre cos.
Alguns beneficis:
-Ajuda a mantenir la hidratació.
-Ajuda a digerir els aliments i a prevenir el restrenyiment.
-Promou la pèrdua de pes.
-Ajuda a mantenir la pell saludable, flexible i suau en estar hidratada.
-Millora la funció cerebral.
-Ajuda a regular la temperatura corporal.
-Ajuda els ronyons a eliminar les deixalles i les toxines del cos.
-Beure suficient aigua, prevé les enrampades musculars.
-Ajuda a prevenir maldecaps.
-Millora el rendiment físic i redueix la fatiga durant l’exercici.
-Ajuda a prevenir malalties.
-Augmenta els nivells d’energia i millora l’estat d’ànim.
-Redueix el risc de malalties cardíaques
-Ajuda a prevenir la ressaca.
-Millora la salut dental».
(Eva Remolina-AMIC, Punt Informatiu Pollença, 661, ’23)
Fruita
«Dolça, sucosa, refrescant i sobretot nutritiva (…)
Cap altre aliment ens aporta més beneficis, de manera directa, que la fruita. Les seves qualitats organolèptiques quasi no es veuen minvades durant el procés de cocció a que les podem sotmetre, a diferència d’altres productes que en aquests processos es degraden pel que fa a l’aspecte nutricional. Així que tant crues com cuites les fruites són necessàries pel nostre correcte funcionament corporal.
La composició de les fruites, on són abundants les sals minerals (calci, sodi, potassi, fòsfor i ferro), els hidrats de carboni i les vitamines, fa que siguin especialment valorades pels experts en nutrició i, en conseqüència, altament recomanables per a gaudir de bona salut (…)
L’altre component més important, en quantitat, que ens aporten les fruites, és el sucre: hidrats de carboni, com la sacarosa, fructosa, glucosa i levulosa, que ens aporten energia en forma de calories, que el nostre cos crema per a poder funcionar (…) Les que aporten més sucre són els plàtans, el raïm i les figues, però no hem d’oblidar les nectarines o les cireres que pel que fa a sucre la seva proporció és semblant a les altres abans citades. Però els reis del sucre són els nispros, amb uns continguts de sucre que superen el 23%.
La resta de components de les fruites són les vitamines:
.Vitamina A (albercocs, caqui, meló i melicotó)
.Vitamina C (kiwi, cítrics, fraules)
.Vitamina E (gerds, alvocats, mango)
.Vitamines del grup B (alvocats i xirimoia).
Menció especial mereix la fibra present a la fruita, que si bé no té un gran valor nutricional, sí que compleix una funció primordial: regula el trànsit intestinal, a la vegada que redueix la sacietat sense quasi aportar calories.
I si me demanau si la fruita aporta greixos, doncs si exceptuem els alvocats, la seva presència és mínima (…)
Jo sempre dic que la millor fruita és la de temporada (norma aplicable a tots els productes alimentaris)(…)
Sencera o en suc? Sempre és millor en peça sencera. De fet, els sucres que hem parlat es consideren de manera diferent si és sencera o en suc. En suc es considera sucre lliure, per la qual cosa se n’hauria de limitar el consum en estar associat a un risc més gran d’obesitat, càries, diabetis, etc (…)
Abans o després de les menjades? La fruita aporta la mateia energia, quantitat d’aigua, fibra, vitamines, minerals, antioxidants i hidrats de carboni al matí, a la nit, abans de menjar o com a postres. Per tant, es tractaria més d’un tema cultural, en estar més acostumats a consumir-la com a postres».
(Juan A. Fernández, Parlem de cuina, Sóller, 8097, ’23)
Bicicletes
«Lamentablement ha quedat només reflectit, entre d’altres, al recull de texts del llibre de viatges de l’any 1915, de Santiago Rusiñol, Mallorca ja no és l’Illa de la Calma, és l’illa de l’estrès, dels nervis, dels infarts, de la manca d’habitatges…
Però la vida no és només per sobreviure, és també per gaudir-la plenament.
Indiscutiblement per aquestes contrades manca molta cultura sobre l’ús de la bicicleta, com esport, o simplement com a mitjà de transport.
La bicicleta pot ser la solució a un greu problema al que definitivament ja hem arribat, la bicicleta no és el problema, és la solució, el problema real, i més aquí, a Mallorca, és el cotxe, que inunda, de qualsevol manera, les carreteres, les ciutats, els pobles, trencant la tranquil·litat i de vegades les vides dels seus habituals habitants.
És necessari recolzar més els desplaçaments alternatius i sostenibles, com anar a peu, la bicicleta i, com no, el transport públic, amb uns horaris molt més d’acord amb les necessitats dels usuaris» (…)
(Joan Oliver i Ramon, Mallorca ja no és l’illa de la calma, Sa Veu, 1774, Sóller, 5 V ’23)
Cuina
El cuiner Miquel Vicens «Calent» (Campos, 1974) considera aquests valors de la nostra cuina: «Per a mi l’avantatge principal de la cuina mallorquina és que, com que tenim un clima amb hiverns suaus i estius calorosos, però no desèrtics, tenim fruita i, sobretot, verdura de temporada tot l’any. S’acaben les albergínies, comencen els bolets; acaben els bolets i comencen els espàrecs, els pèsols i les faves; acaben les faves i venen els pebres blancs… I el porc és un gran aliat nostre. També destacaria una doble tradició curiosa: el contrast entre la cuina tradicional senyorial, rica i culta i aquesta cuina de poble, d’adaptació, d’enginy i de subsistència. Aquests valors, clar, són comuns a la resta de la Mediterrània. Tenim molt més en comú amb la cuina de València, Múrcia o Mikonos que amb la de Bretanya».
(Josep Ramon Santiago, Cent per Cent, 990, Manacor, ’23)
Dones
«Les investigadores universitàries i les expertes en museística que formen el col·lectiu Pastwomen aterren a Manacor amb l’objectiu de donar visibilitat a les línies de recerca en arqueologia i història que es vinculen a l’estudi de l’activitat i els objectes de dones i proporciona recursos actualitzats de les perspectives feministes per a la divulgació històrica a escoles i museus.
És a través del curs ‘Un passat poblat de dones’ que aterren a Manacor sis investigadores d’Andalusia, Catalunya i el País Valencià per eliminar prejudicis i falsos mites sobre les dones de la prehistòria i de les civilitzacions de la antiguitat.
‘Cada una parlarà d’un tema diferent però l’objectiu comú és canviar la mirada i tornar a concebre la història que ens han ensenyat des d’un punt de vista patriarcal i masculí’, explica la directora del Museu d’Història de Manacor, Magdalena Salas. ‘Són visions que reprodueixen molts llibres de text i fins i tot els museus, perquè les dones no només guardaven els al·lots, la casa i el foc. Les dones tenien moltes altres funcions i molt més importants que aquestes’ afegeix Salas.
Durant molts anys, els investigadors homes tan sols s’han plantejat que les dones estessin presents a altres àmbits. Ho demostren les tombes vikingues. ‘Dones de la guerra poderosíssimes es varen enterrar amb les seves armes i aixovars riquíssims. Mai s’havia fet cap analítica genètica als ossos i fins al 2017 es pensava que eren homes. Però l’ADN va revelar que eren tombes femenines’, concreta la directora del museu.
Per tant, ‘les dones del passat eren guerreres, també s’ha demostrat que pintaven a les coves com les d’Altamira, eren les encarregades de transmetre els coneixements i tota la cultura popular als fills i al grup, però tota aquesta realitat encara està invisibilitzada als museus i als llibres de text. I és amb això que volem fer feina’, conclou Salas».
(Joan Sitges, Cent per Cent, 990, Manacor, ’23)
Josep Capó
«Enguany es compleixen cent anys del naixement del sacerdot, historiador i benefactor del poble de Santa Maria que va ser mossèn Josep Capó i Juan (…) Des de molt jove s’havia interessat per la història i ja havia començat a anar a l’Arxiu Històric del Regne de Mallorca, on va aprendre a investigar en la documentació més antiga i es va endinsar en el coneixement de la història de Mallorca (…)
A finals de 1962 va ser fundador de l’Obra Cultural Balear i vocal del primer Consell de Gestió de l’entitat. L’amistat amb Francesc de Borja Moll li venia d’anys enrere i el 1948 ja havia assistit a un curset de català impartit per l’eminent filòleg. L’estima, o potser i tot la devoció, per la llengua de Mallorca li venia també de molt lluny, per ventura de quan de jovenet anava a classes particulars amb Miquel Dolç per presentar-se com alumne lliure a l’Institut Ramon Llull. La història, l’amor al seu poble nadiu i la consideració de la llengua com el bastió fonamental de la cultura pròpia, varen ser els eixos del pensar i de l’obrar de Josep Capó (…)
Va publicar en dos volums la història de Santa Maria del Camí (1980 i 1985). Després va publicar ‘Llegendes i rondalles santamarieres’ (1988), amb Mateu Morro; la biografia ‘El rector Caldentey’ (1990) i ‘El Convent de la Soledat de Santa Maria del Camí’ (1993) (…)
Es jubilà el 1988 i va morir el 1996. En el seu testament va fer donació dels seus béns al poble i a la Parròquia, a més de cedir els seus llibres i documentació per a constituir un fons de consulta pública» (…)
[Josep Capó, endemés, fou un bon amic i col·laborador de la revista Pòrtula, on va publicar alguns articles relacionats amb aspectes de la història de Marratxí].
(Mateu Morro, Coanegra, 430, Santa Maria del Camí, Maig ’23)
